Firaires desaprensius

Setembre 21, 2008

A veure si l’administració s’adona que Barcelona continua oberta al mes d’agost i que la reducció dels serveis no està justificada

Quadern de ciutat, Lluís-Anton Baulenas (Avui)

Avui s’acaba l’estiu. És de les poques coses certes que podem saber cada any. D’altres, podem intuir-les. Per exemple, els canvis que es produeixen a la ciutat durant l’època estival. La sensació és que cada any que passa, es viu l’estiu de manera diferent. Perquè els seus ciutadans també són diferents. No comentarem l’obvietat que, avui en dia, Barcelona no tanca per vacances. L’afluència de visitants i la crisi força molta gent, molts botiguers i comerciants a mantenir-se al peu del canó. Això ha motivat una de les reaccions importants d’aquest estiu: a veure si les autoritats s’adonen definitivament que Barcelona continua oberta. Igual que Londres, Nova York o París. Això fa que, per exemple, la reducció de cadència de pas del metro i dels autobusos ja no es justifiqui, almenys de la manera dràstica que usualment es dóna en aquestes dates.

També és incomprensible que, culturalment parlant, Barcelona sigui un erm, el mes d’agost. No hi ha res. Ni per a grans ni per a petits. El primer empresari teatral que decideixi treballar a l’agost i s’arrisqui a oferir una temporada de ple estiu amb força i categoria, es quedarà parat de l’èxit que obtindrà. O dit d’una altra manera: els grans teatres podrien avançar la temporada a l’agost i no pas al setembre. També tindrien sorpreses agradables.

En l’àmbit de les infrastructures culturals, igual. La gent no comprèn com és que grans espais civicoculturals de la ciutat es tanquin amb pany i forrellat. Parlem, sens dubte, dels centres cívics i de les biblioteques públiques. No demanem el mateix ritme d’activitat que durant el curs, però no entenem de cap de les maneres que cessi del tot. O, en el cas de les biblioteques, com que només una tercera part estan obertes durant l’agost, s’obliga el ciutadà a buscar-ne una com qui busca una farmàcia de guàrdia. El 2008 ens ha donat el toc d’avís. Dissortadament, sembla que, per al 2009 la cosa serà pitjor, encara.

I un altre breu apunt de repàs de l’estiu. És època de festes majors de barris i exviles. L’abús en alguns sectors és de tal magnitud que des d’aquí demano a pares i mares un boicot total per als firaires desaprensius. És immoral que et demanin quatre, cinc i sis euros per un globus del Pokémon o de l’Spiderman. És d’idiotes pagar dos euros per un tros de coco pelat. És d’imbècils pagar tres euros per un viatge als cavallets o per una sessió de salts a la llitera elàstica. I tot i amb això ho fem a causa del xantatge emocional a què ens sotmeten aquests estafadors de somriure de conill.
Diguem prou. Si cal, se li explica al nen o la nena què significa la paraula boicot, encara que plori. I que si surt bé, aconseguirà que, pel mateix preu, en un futur, pugui fer dos viatges en comptes d’un. D’aplicació immediata a les Festes de la Mercè.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: