ESCAC I MAT A BARCELONA

Setembre 15, 2008

(Editorial)

Ara fa uns tres anys, segurament en una reunió o durant un bon dinar o un bon sopar, els personatges importants del sector socialista del govern municipal de Barcelona van tenir una lleugera sensació de déjà vu pel tema suculent que tenien entre mans. En la vida política, els assumpte més substanciosos són sempre els interns i, dintre dels interns, els temes de sexe i de poder. I en aquella trobada per variar es va parlar de poder: calia buscar a algú que els servís de nou alcalde ja que en Joan Clos abandonava com si el PSC se li hagués fet petit, paradoxes de la política. Aquell dia molts ulls es van esbatanar i molts colzes es van començar a moure compulsivament; ser alcalde fa fi i els requisits per arribar a ser-ho no semblen gens estrictes. La idea era clara: la prioritat indiscutible del govern municipal era que la nova persona a l’alcaldia de la ciutat s’havia de fer visible a tots els nivells, calia promocionar-la per tal que a les eleccions que estaven a la cantonada la ciutadania ja el conegués o, com a mínim, li sonés la cara o el nom, per tal d’intentar garantir la continuïtat del govern socialista a la ciutat. Aquesta maniobra d’enroc ja els havia funcionat per col·locar a en Pasqual Maragall en el lloc d’en Narcís Serra, i al mateix Clos en el lloc d’en Maragall. I finalment en Jordi Hereu va ser l’escollit, entre d’altres minses raons perquè des de Nicaragua se’l va trobar amb el nivell just per funcionar segons les directrius. Un cop entronat Hereu la tasca de fer conegut i apreciat un perfil tan poc carismàtic va ser àrdua, i l’estratègia publicitària de la campanya electoral es va haver de basar en potenciar el seu aspecte tan habitual i el seu tarannà tan senzill: “l’alcalde de la teva ciutat pot ser insuls i sense gràcia ni aptitud però això és positiu per tothom perquè té imatge de bona persona i de querubí renaixentista”. I a les eleccions va guanyar; la maniobra d’enroc havia tornat a funcionar, encara que pels pèls. Van pactar amb els anomenats ecosocialistes i avall que fa baixada, i si ara governen la ciutat sense pena ni glòria no passa res. Tenen la paella pel mànec i l’actitud de qui es creu mereixedor d’un poder absolut que no tenen. Farà trenta anys que els socialistes governen Barcelona i ara no cal recordar la lletania de mancances que té aquesta ciutat. Han fet coses bé, només faltaria, però el que comença a ser greu és que ens tracten com a ciutadans indiferents pressuposant la nostra conformitat en les decisions que afecten o poden afectar la nostra qualitat de vida. Amb tot i com no podia ser d’altra manera se’ls nota la por al cos perquè hauran de fer tot el que han estat predicant, i de predicar prou que en saben. La democràcia té la gràcia que la majoria decideix, els queden pocs asos a la màniga i és públic i notori que els bons jugadors d’escacs no enroquen per sistema.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: