Vàters invisibles

Setembre 13, 2008

Identificats els punts més pixats del Born, Sant Pere i Santa Caterina
Només hi ha un lavabo públic al pla de Palau
No es va instal•lar el que estava previst al carrer Carders

Maria Favà (Avui)

És la plaga que no cessa i que a l’estiu s’intensifica, sobretot a Ciutat Vella. La gent beu més i pixa més, i els fluids, fora dels llocs habilitats, fan més pudor si fa calor. Pep Miró, líder veïnal del Casc Antic, ha identificat els carrers més bruts i pixats dels barris del Born, Sant Pere i Santa Caterina.

El 2005 l’Ajuntament va fer un pla a dos anys per instal•lar lavabos públics en els carrers del districte de Ciutat Vella i habilitar també com a públics els lavabos dels pàrquings, dels museus i dels equipaments municipals. El 2006 s’havia d’inaugurar un local amb personal propi al carrer Carders com el que es va obrir a la plaça del Teatre, sota el monument a Pitarra a la Rambla, però no es va trobar mai l’emplaçament idoni i el lavabo no existeix.

Tampoc s’ha instal•lat la cabina prevista al carrer d’en Tripó, un cul-de-sac que dóna a la plaça de les Olles. Es va dir que se’n col•locaria un altre a la plaça del doctor Pi i Sunyer, però aquesta plaça no existeix en el nomenclàtor del districte. Hi ha un carrer amb aquest nom a Pedralbes, però allà pocs pixen fora de lloc.

En canvi sí que s’ha col•locat una cabina lavabo al pla de Palau, davant la Llotja, però tot i que és de dimensions considerables, és tan discreta (està pintada de color gris ciment) i està tan mal senyalitzada que no es veu.

Fortes pudors
Una de les conseqüències de pixar fora de lloc és la ferum que fan alguns carrers com el de Sant Antoni dels Sombrerers, al barri del Born, un dels més pudents de Barcelona. Fa pudor fins i tot a mig matí, quan ja han passat les brigades que netegen i aigualegen. “Però és que també s’haurien de netejar les parets perquè hi ha individus, i no dic de quina ètnia, que fan les necessitats, majors i menors, directament sobre les parets, i quan s’aigualeja el terra, l’aigua no arriba a les parets”, diu Pep Miró, que en el recorregut pel barri s’ha fet un tip d’assenyalar portes i finestres podrides pel pixum.

Al carrer Semoleres, un dels que hi ha al rànquing, trobem un jove comerciant fregant la calçada, una imatge molt poc habitual. Al carrer Mercaders, un botiguer de paraigües i ganivets neteja la persiana de l’establiment i escombra el carrer. Es queixa de la pedra del paviment, “que és de la Xina i és molt porosa, i de seguida va estar tacada”.

Entre Semoleres i Mercaders hi ha el petit passatge de Sidé, fosc i un niu de brutícia. El comerciant recorda que fa un temps van treure els fanals -” això va ser un acte criminal”- i van posar uns aplics que per al seu gust estan massa separats i no fan prou llum.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: