La ciutat on vaig néixer

Juliol 20, 2008

Finestr@l (Avui)

Viure al costat d’un monument històric com la Sagrada Família a vegades ja és complicat de per si: turistes a totes hores, autocars per totes bandes, etc. I si pretens tenir el cotxe aparcat al carrer encara més. Ja vàrem començar a tenir problemes quan l’alcaldia de la nostra estimada ciutat va decidir imposar la zona verda (mesura recaptadora). És una zona amb, com he dit, molta afluència de turistes, a qui no importa que les ratlles del terra on aparquen siguin blaves o verdes… Ho paguen i prou o ni tan sols paguen! I tu que vols aparcar potser per no tocar el cotxe en uns dies, et pots passar tranquil•lament una hora i mitja llarga per trobar un forat.

A mesura que ha anat passant el temps la cosa ha anat canviant i no precisament a millor. Pàrquings del maleït Bicing que ocupen travessies senceres i un carril bici que ha robat entre uns 40 i 50 (potser més) llocs d’aparcament al carrer Sicília, entre Diagonal i Provença.

Quan en el seu moment es va instaurar la zona verda, el llavors alcalde Clos va assegurar que era una mesura per als veïns i que podrien aparcar en un radi no superior a 500 metres del seu domicili! Quina gràcia, no?

Aquesta no és ni de lluny la ciutat on jo vaig néixer i on volia viure tota la vida. Quin és el preu que hem de pagar per ser en el top de les ciutats del món. Cal tot això? No val més que ens descobreixi el món pel que realment som i no pel que volem fer veure que som? Barcelona, la millor botiga del món.

Sílvia Rostand Serarols
Barcelona

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: