LA SEGURETAT, EL SENTIT COMÚ I EL GOVERN MUNICIPAL DE BARCELONA

Juliol 14, 2008

Editorial

Des del sentit comú es pot afirmar amb rotunditat que la seguretat i la protecció és un dret de tots els ciutadans i ciutadanes que amb les nostres accions no fem intencionadament mal a ningú. El sentit comú és un concepte agradable d’utilitzar (pel punt d’agosarament) perquè qui se’l posa a la boca pressuposa que tothom el comparteix, i aquesta és precisament la seva grandesa. Si algú decideix robar un banc s’exposa a totes les posteriors conseqüències, però si algú va a fer un reintegrament al caixer automàtic de la cantonada té dret a sentir-se segur. La vida no es regeix pel sentit comú (afortunadament, possiblement); tots sabem que en qualsevol moment del dia o de la nit la nostra seguretat personal se’n pot anar en orris. La quotidianitat ens porta a comprovar que tots i totes podem ser víctimes de múltiples accions desafortunades, i en aquest punt, com que vivim en un país desenvolupat i democràtic, qui ha d’entrar en joc són les forces de l’ordre i de la seguretat.

A Barcelona qui vetlla per nosaltres són els Mossos d’Esquadra, la Guàrdia Civil i la Guàrdia Urbana. Segons per quina cosa, són uns o altres. Com que a priori no podem escollir quina desgràcia és la que ens pot arribar a passar, restem a la providència que qui rondi per allà en el moment fatídic ens pugui, en el millor dels casos, ajudar. Un robatori, una persona sospitosa que ens segueix per un carrer mal il•luminat, una picabaralla aliena, un accident de trànsit, una celebració amb alt índex d’alcoholèmia a l’ indret on passem, una bala de goma mal direccionada, un conflicte a la porta d’un bar, d’un pub, d’una discoteca o d’un local d’alegre gresol carmesí… Qualsevol accident ens pot ocórrer, però el fet a destacar és que la reacció per part dels cossos de seguretat i de les autoritats competents és diferent en funció de qui en sigui l’actor-víctima. Si és un malaurat ciutadà de tercera, se li etziba una tustadeta a l’espatlla i un “au vinga que això no és res, enretira’t cap a casa”. Si és un ciutadà de segona, se li dóna cert suport post traumàtic i se l’acompanya, si escau, a presentar una denúncia. Si és un ciutadà de primera, i de ciutadans de primera n’hi ha ben pocs, fins i tot se li pot arribar a camuflar el conflicte políticament incorrecte des del punt de vista ètic i amagar la veritat a l’opinió pública. Però això és un altre tema, turbulent, sucós, però un altre tema.

La inseguretat és un dels problemes més evidents de la ciutat de Barcelona. El citat sentit comú ens porta a pensar que amb tant solapament i traspàs de competències entre els diferents cossos de policia els ciutadans devem estar ben vetllats, però el cas és que l’índex de delinqüència augmenta any rera any i dóna la sensació que es fa poca cosa per intentar prevenir i solucionar el conflicte. Quan el pes de la probabilitat ens cau a sobre i som víctimes d’un acte delictiu, amb més o menys diligència serem tractats i el problema se’ns resoldrà, però això és quasi el mínim que se li pot demanar a un estat de benestar. Una ciutat com Barcelona hauria d’esmerçar tots els esforços i recursos en prevenir l’augment de la inseguretat i delinqüència , en fer que des de l’exterior no se’ns titlli de ciutat perillosa i en garantir que els barcelonins i barcelonines no tinguem por pels carrers de la pròpia ciutat. El sentit comú, doncs, no guia tampoc el projecte de govern de l’Ajuntament de Barcelona, perquè pels resultats palpables i la sensació que tenim els qui vivim a la ciutat, sembla ben bé que només es dediquin a temes administratius del dia a dia que amb criteri funcionarial ressolen prou bé. Si la progressió continua igual, d’aquí a deu anys al caixer automàtic de la cantonada no ens atrevirem a anar-hi sols ni després de la posta de sol.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: