Fem manis amb la Wii

Juny 29, 2008

Moltes redaccions de diaris, teles i ràdios no cobreixen la informació d’una manifestació si no és que aquesta crida l’atenció pel que sigui

Lluís-Anton Baulenas (Avui)

Segons fonts d’origen municipal, Barcelona té una mitjana de tres manifestacions i mitja diàries al carrer, entre les legals i les il·legals. La meitat són convocades per associacions de veïns (20%), sindicats (15%) i col·lectius antisistema (15%). La resta, per les entitats i grups més diversos que es puguin imaginar. Tant és, el que costa d’empassar és la xifra: entre tres i quatre manis diàries!

Una de dues, o els diaris, amb la pell gruixuda a força de repetició, ens en pispen unes quantes a l’hora d’informar, o bé les fonts municipals i un servidor (o dos) no parlem del mateix quan ens referim a una manifestació o a una concentració. Perquè el cas és que si un dia no n’hi ha cap, segons l’estadística, vol dir que n’hi ha d’altres amb set o vuit manifestacions alhora. Una bogeria.

És evident que avui dia moltes redaccions de diaris, teles (fins i tot les locals) i ràdios no cobreixen la informació d’una manifestació si no és que aquesta crida l’atenció per la causa que sigui (perquè tallen la ronda de Dalt o perquè la fan antitaurins despullats). I si una manifestació no es publicita, en els temps actuals és com si perdés la meitat de participants. De fet, quan escoltes els responsables de les manifestacions (i també els de la Guàrdia Urbana), sembla com si, a priori, ja es comptés amb els mitjans informatius com a part imprescindible de l’essència de l’acte reivindicatiu. I aquests, depenent del dia, s’hi posen més o menys. Per això, l’única manera d’atraure’ls és cridant l’atenció, cosa que sovint acaba convertint-se en una tortura per al ciutadà (talls de trànsit).

Per això, des d’aquestes línies demanaria la construcció d’un manifestòdrom. Les televisions hi podrien tenir les càmeres emplaçades permanentment, com si fossin al camp del Barça. I connectar-hi en directe. A mi, sincerament, no em crearia més simpatia una manifestació pel carrer que una altra realitzada en el manifestòdrom. És com els mítings dels partits polítics, que s’omplen artificialment de simpatitzants i només tenen sentit en funció de la connexió amb els informatius de les cadenes de televisió. N’hi ha que es duen les mans al cap. A mi em sembla més que correcte. Cal no ser hipòcrites. Amb les manifestacions, igual.

O no, jo encara aniria més enllà. Superaria el manifestòdrom i aniria directament a la manifestació virtual amb algun aparell tipus consola Wii de Nintendo. Des de casa, còmodament, amb la Wii a les mans, participes en la manifestació. Penso que l’Ajuntament s’ho hauria de pensar. Ara que, segons diuen, vénen a riuades els experts del món a meravellar-se davant del funcionament (?) del Bicing, seria l’oportunitat de tornar a ser al capdamunt: Barcelona, ciutat de fires, congressos i manifestacions virtuals. I olé!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: