El Gòtic pateix de falta de bancs però és ple de terrasses de bars

Juny 29, 2008

La rambla de Catalunya és el millor exemple d’equilibri amb un espai per seure cada 15 metres

Maria Favà (Avui)

A la rambla Catalunya, considerada un dels carrers més ben resolts de la ciutat a més de tenir les façanes més notables, hi ha un banc cada 15 metres. O el que és el mateix, un banc del model conegut com romàntic cada tres arbres, que en aquest cas són exemplars magnífics de til·lers que aquests dies de finals de juny deixen caure les fulles i les flors oloroses sobre el paviment continu, gris i discret del passeig.

Però aquesta norma no escrita de tan bon equilibri entre els vianants i els qui prenen alguna cosa a les terrasses dels bars ara ja és més difícil de seguir. Als espais lliures nous que no pertanyen a l’Eixample s’hi posa una altra mena de mobiliari i amb un altre criteri. “És normal que els autors dels projectes utilitzin el mobiliari urbà com a elements compositius”, diu un arquitecte que va treballar per a l’Ajuntament. Un portaveu municipal puntualitza que a més de l’autor que dissenya un espai urbà, també els districtes i les àrees d’Urbanisme i Parcs i Jardins “hi diuen la seva i poden fer canviar els bancs, el model, el nombre i la ubicació”. I un cop acabat el projecte, hi poden afegir més seients.
On sempre es posen bancs i tenen molt èxit d’ocupació és als interiors d’illa. En canvi, no hi ha bancs a la majoria de places de la Barcelona vella, i sobretot del Barri Gòtic (Traginers, Santa Maria del Mar, Olles, Sant Just i Pastor, Sant Jaume, Orwell…). Aquí hi ha dos parers contraposats. Els veïns que volen passejar i no veure’s obligats a seure a les terrasses dels bars, a causa del preu o perquè simplement no volen, no ho tenen gens fàcil. Les places històriques estan farcides de terrasses.
Hi ha qui creu que les places ja són prou maques sense els afegitons del mobiliari. Però les cadires de bars que s’arrosseguen amunt i avall també formen part del mobiliari urbà, i sovint, a més, tenen publicitat o són de plàstic cutre.

“Les grans places italianes de les ciutats que tant admirem no tenen mobiliari urbà. Ni la plaça Roja de Moscou”, recorda un arquitecte. “Posar un banc a la plaça de Sant Jaume seria molt complicat. On el col·locaríem?”, es pregunta el mateix professional.

En canvi, no té sentit que no hi hagi bancs en altres espais urbans, com ara la gran plaça que hi ha davant del centre cívic de Can Felipa, al carrer Pallars entre Marià Aguiló i Bilbao.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: