Urbanisme sota sospita

Juny 4, 2008

Qui juga amb foc s’arrisca a cremar-se. Les pressions del poder econòmic estan portant l’ajuntament al límit legal i les sentències judicials contràries es multipliquen. Plou sobre mullat. L’urbanisme municipal barceloní està, més que mai en els darrers anys, sota sospita

MARiAN ColoMé (Carrer 106 – FAVB)

Només en el que portem de 2008, tres contenciosos urbanístics han afectat la credibilitat de l’ajuntament. El fil conductor del primer d’ells podria ser un drama en tres actes. L’argument: grup econòmic potent vol fer negoci immobiliari i pacta amb l’ajuntament una operació urbanística. El nus: el grup econòmic vol guanyar més del que toca i l’ajuntament arrisca fins al límit legal, avantposant els interessos privats als col·lectius. El desenllaç: els veïns ho denuncien i els tribunals els donen la raó, però l’operació es consuma parcialment i l’ajuntament, a sobre, presenta un recurs contra els seus ciutadans.

El Grup Hospitalari Quirón és un dels grans ‘holdings’ de la medicina privada espanyola, amb sis centres a Madrid, Barcelona, Donosti, València i Saragossa, i dos més projectats a Bilbao i Sevilla dins un pla d’expansió per constituir “el major número de metres quadrats dedicats a la medicina privada d’Espanya”, segons diu la seva web. Aquest repte els va decidir a tancar la seu de Barcelona, al carrer Verge de Montserrat (Gràcia), i marxar a un espai més gran i nou. Inicialment van escollir uns terrenys de la seva propietat al Camí de Mare de Déu de Lorda (Sarrià- Sant Gervasi). Més de 17.000 metres quadrats al costat de Collserola, tot i que la proximitat amb el parc natural posava en perill futurs plans d’ampliació i en dificultava l’accessibilitat. El problema va quedar resolt el 2003, mitjançant un conveni amb l’ajuntament centrat en una permuta de terrenys. El grup va bescanviar amb el municipi la parcel·la de Mare de Déu de Lorda per 21.000 metres quadrats de sòl públic a la plaça d’Alfons Comín (Gràcia), on el passat mes de juliol es va inaugurar el nou Hospital Quirón.

Un bon negoci per a les dues parts, ja que el promotor guanyava un espai més cèntric i millor comunicat, i Urbanisme podia justificar l’operació argumentant que es preservava Collserola de la voracitat immobiliària. Però el capital sempre vol més, i el conveni va incloure una tercera peça, la requalificació del 80% dels terrenys de Verge de Montserrat, d’equipaments a habitatges, perquè el Grup Quirón fes pisos de luxe on hi havia l’antic hospital. Un ‘pelotazo’ de manual que, a més, feia perdre sòl d’equipaments per al barri i la ciutat. Així ho van denunciar quatre associacions de veïns, Vila de Gràcia, Gràcia Nord-Vallcarca, Penitents-Taxonera i Passatge Isabel, que es van unir per dur el tema als tribunals, recolzats per altres entitats com la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i l’Escola i el Col·legi d’Arquitectes.

Reaqualificacions sense efecte
La sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) es va fer pública el passat desembre i va estimar “parcialment” el recurs veïnal. És a dir, no va anul·lar tot el conveni, com demanaven les associacions, però va deixar sense efecte” la requalificació, aprovada per l’ajuntament i ratificada per la comissió d’Urbanisme de la Generalitat mitjançant una modificació del Pla General Metropolità (PGM). El tribunal no qüestiona la permuta de terrenys, però diu que no s’explica “la necessitat per a l’interès públic de la requalificació”, ni “la raó” per mantenir com a sòl d’equipament només un 20% de la finca.

La sentència ha aturat, de moment, la construcció dels pisos, però el final encara no s’ha escrit. I és que la reacció dels diferents protagonistes del drama ha acabat deixant tothom al seu lloc. El Grup Quirón ha venut el nou hospital a un fons immobiliari del Banc Sabadell per 111,5 milions d’euros. Això li permet tenir el líquid que volia per finançar els seus plans d’inversió, mantenint alhora la gestió del centre mitjançant un lloguer de 20 anys.

L’ajuntament, per la seva banda, ha optat per una fugida cap endavant i ha presentat davant el Tribunal Suprem un recurs de cassació, juntament amb la Generalitat i el mateix Grup Quirón. Una tàctica que deixa la resolució definitiva del tema en suspens i afegeix una raó més per a la desafecció dels catalans i els barcelonins envers els seus polítics. “El pitjor de tot plegat és que l’ajuntament ha presentat un recurs contra una sentència favorable als veïns que governa”, resumeixen els afectats.

El carrer de les ‘carabasses’
Potser d’aquí uns anys el cas Quirón tingui un final com el del carrer Carabassa, a Ciutat Vella. Els veïns d’aquest racó únic de la ciutat van guanyar un judici contra un acord especulatiu entre l’ajuntament i la constructora Estrucfort 2000, però ara han descobert amb perplexitat que el promotor no se n’ha anat amb les mans buides. Tal i com s’explicava en el número 93 de Carrer, una sentència del TSJC d’octubre del 2006 va declarar “nul de ple dret” l’acord plenari que aprovava definitivament el Pla Especial Integral de la finca del carrer situada al número 8 bis per “vulnerar les disposicions sobre volumetria” establertes pel catàleg de protecció del patrimoni de la ciutat.

El projecte ha estat envoltat des de l’inici del secretisme municipal. Els veïns van conèixer per casualitat que l’ajuntament havia concedit una llicència per aixecar un nou edifici de 12 habitatges que malmetia il·legalment tot l’encant històric i arquitectònic del lloc. La campanya ciutadana que es va engegar va trobar resposta, sis anys després, en la sentència judicial i l’ajuntament va anul·lar el projecte, substituint-lo per la construcció d’una llar bressol que respecta l’estructura original del conjunt.

Però la sorpresa final va arribar en descobrir-se que l’ajuntament, veient que les coses venien maldades, va concedir una agraïda permuta de terrenys a Estrucfort 2000 i va comprar-li la finca de Carabassa a canvi de tres finques municipals del carrer de l’Arc del Teatre (números 4, 6 i 12) i cinc plantes d’una quarta (número 8). La permuta consta a la gaseta municipal del 20 març del 2003 i destapa un altre pacte més que sospitós.

L’illa de la discòrdia
La constructora va guanyar uns 4.000 metres quadrats a canvi d’una nau de només 500 metres quadrats on no podia edificar”, diu Hubertus Pöppinghaus, membre de l’entitat Veïns en Defensa de la Barcelona Vella. “Estem davant l’escola bressol més cara de la història de la ciutat”, afegeix irònicament. El més curiós és que, segons la mateixa gaseta municipal, les dues peces intercanviades tenen el mateix valor, 1.880.000 euros. Un altre misteri d’un carrer on els seus veïns s’han quedat amb la sensació que, tot i guanyar un judici, els han donat ‘carabasses’.

El tercer cas polèmic d’aquest inici del 2008 s’ha produït en l’illa de l’Esquerra de l’Eixample delimitada pels carrers Londres, Villarroel, Urgell i París, i també acumula una llarga història de reivindicacions veïnals i demandes judicials, tot i que amb connotacions força diferents que en els dos contenciosos anteriors. L’ajuntament no és responsable aquí d’afavorir cap interès privat, tot i que el mal costum de jugar amb foc amb les normatives l’ha portat a posar en perill dues escoles, el CEIP Mallorca i una llar d’infants, i 45 habitatges de lloguer social. Una sentència del TSJC coneguda a inicis de març ordena enderrocar els edificis, tot donant la raó a un dels nombrosos recursos presentats per alguns veïns, agrupats en la comissió Pro Illa Verda.
Aquests s’oposen al projecte des del 2003, al·legant que prima els equipaments sobre les zones verdes, i incompleix la normativa vigent en el moment d’aprovar-se el pla. Una demanda que altres veïns del barri consideren insolidària des del punt de vista ciutadà, ja que han estat 14 anys esperant l’execució del trasllat del CEIP Mallorca a unes noves instal·lacions, però que té una clara base jurídica.

“L’actitud prepotent i xulesca de l’ajuntament, que no ha negociat prou amb els demandants ni ha fet cas de les demandes perdudes, ens ha portat a aquesta situació”, van criticar els grups municipals de CiU i el PP. I és que aquesta no és la primera sentència contrària a l’equip de govern municipal durant el procés de tramitació i execució de les obres. Una situació que fa que els pisos socials, tot i estar enllestits i fins i tot sortejats, romanguin buits a l’espera que s’aclareixi el panorama legal.

Com que la darrera sentència era ferma no admet recurs, i l’ajuntament s’ha vist obligat a demanar la nul·litat de la decisió del TSJC, basant-se en dues “incongruències”. La primera recorda que s’ha ordenat enderrocar pisos i escoles, tot i que aquest recurs només anava contra els habitatges. I la segona diu que, tot i que en el moment d’aprovar el projecte (2002), era preceptiu reservar en aquests casos sòl per a zones verdes, la nova llei catalana d’Urbanisme del 2004 elimina d’aquesta obligació els pisos socials, per considerar que són com equipaments, per la seva funció social. Els advocats de l’àrea municipal d’Urbanisme no guanyen per a ensurts.

Sentències judicials en ferm que no s’executen mai
Una de les especialitats de l’ajuntament en matèria urbanística és la d’incomplir les sentències judicials que perd. Un dels casos més sonats és el de l’Illa Sandoz, on una sentència del TSJC, ferma des del 2005, ordena enderrocar parcial o totalment 32 habitatges ja construïts (el 85% de la promoció feta sota llicència municipal i denunciada pels veïns per especulativa). També esperen la piqueta dues finques edificades amb el vistiplau municipal, incomplint la normativa, en els barris de Vallvidrera i Penitents. L’ordre judicial d’enderrocament de la primera, en el carrer Ginestera, és ferma des del 2001, i la de la segona, en el carrer Collserola, és del 2005. Les hemeroteques només recorden un exemple simbòlic, l’enderrocament dels quatre darrers pisos de l’anomenat edifici Novíssim del mateix ajuntament. L’edifici és una aberració arquitectònica totalment fora d’ordenament en el bell mig de Ciutat Vella, que acull dependències municipals. Urbanisme va retallar l’alçada recordant, això sí, que era obra de Porcioles i el franquisme. I l’edifici Estel de Telefònica? I l’Hotel Miramar? I la nova caixa escènica del Liceu? I l’encara en construcció Hotel Vela?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: