Un any de mandat: la ciutat en minoria

Mai 25, 2008

La paràlisi del govern municipal i el dèficit d’infraestructures marquen el primer any del mandat a Barcelona
Una trentena de projectes continuen al calaix pel temor del bipartit a perdre votacions

Carles Sabaté (Avui)

El vell i cofoi eslògan de Barcelona, la millor ciutat del món, s’ha pres un any sabàtic, com a mínim. Per al govern de l’Ajuntament, més que sabàtic, el primer any del mandat municipal està sent quasi horribilis, perquè els dèficits de serveis que ha patit la ciutat comencen a malmetre fins i tot la imatge internacional de Barcelona, el seu gran actiu de la dècada i mitja posterior als Jocs Olímpics. El govern en minoria que encapçala Jordi Hereu, impotent per resoldre els problemes que depenen d’altres administracions, no ha pogut canviar la tendència i clou el primer any gestionant crisi rere crisi, entre l’apagada, el caos de Rodalies i les obres del TGV i ara les restriccions d’aigua.

Entre dèficits en infraestructures i la incapacitat del bipartit de teixir més acords en espera que ERC torni al govern municipal, el consistori ha patit una important paràlisi i té força projectes de millora de la ciutat encallats per evitar de perdre les votacions contra l’oposició majoritària que ara formen CiU, el PP i els republicans.

Hereu es defensa dient que s’han aprovat dos centenars de resolucions i plans per unanimitat, però és igualment cert que la majoria corresponen a actuacions urbanístiques puntuals i de tràmit. El gruix dels projectes encallats resulten molt més decisius que els pactats, bona part dels quals ja estaven en marxa des del mandat anterior.

En l’haver del govern hi figuren el pla de neteja per al pròxim quinquenni i l’ampliació de la Guàrdia Urbana, aprovats per unanimitat i perquè l’oposició va afluixar la corda per no caure en la irresponsabilitat. Resolt el pressupost per al 2008 amb el suport de Jordi Portabella (ERC), el deure acumula projectes de gruix, com el mateix pla d’inversions i de govern per a quatre anys, que haurien de convertir-se en full de ruta del govern municipal. També s’han encallat les reformes de grans carrers.

L’alarma la va encendre ja el primer ple, quan l’oposició va pactar aturar el túnel del TGV sota l’Eixample. L’alcalde va començar llavors a ignorar les decisions del ple que no li són favorables o no li convenen. Després han vingut reprovacions a Magdalena Alvarez, la tallada d’arbres al Tibidabo per fer una muntanya russa… L’atzucac respecte al grau de compliment dels acords del plenari no s’ha resolt, i fins i tot ha arribat als tribunals.

El bipartit ha perdut una trentena de votacions, encara que només en un cas, la rehabilitació del Carmel, s’ha acabat congelant una proposta del govern. D’altres es van retirar a mig plenari veient que es perdrien; s’ha de tenir en compte que només entre CiU i el PP ja sumen un regidor més que el bipartit, i per tant a ERC només li cal abstenir-se per fer la guitza a Hereu sense que l’acusin d’oposar-se a allò que fins fa poc cogestionava. Mentre el govern esquiva derrotes, l’oposició tampoc pot imposar gaires alternatives, perquè forma un bloc gens monolític.

I ja ha passat un any. Hereu fixa en l’estiu el límit per pactar amb ERC. I és que a la tardor cal debatre el pressupost del 2009, el pas de l’equador municipal.

Per fi, més Guàrdia Urbana.Després d’anys de clam veïnal i de l’oposició, es contractaran més agents.

Tot i la llei de dependència i que Hereu fa bandera de la “cohesió social”, només funcionen 3 dels 50 centres de dia per a avis i discapacitats que s’havien pactat de fer amb la Generalitat l’any 2005.

La major part de la quarantena de centres socials per a avis i discapacitats estan pendents que acabin obres en edificis municipals o seus d’altres equipaments. D’altres no tenen ni projecte d’obres.

Govern i oposició van aprovar conjuntament el nou pla de neteja.

La patètica permissivitat amb els seguidors del Rangers va generar una altra derrota del bipartit. L’equip de govern va rectificar la seva política de seguretat en posteriors arribades d’aficionats estrangers.

El programa de govern no s’ha aprovat i al juliol s’acaba el termini.

Les obres per refer la maleïda plaça continuen un any més.

El pla de la biblioteca data del segle XX, i encara està per començar.

L’alcalde Pasqual Maragall no va tenir inconvenient a demanar l’ajut de l’oposició per tirar endavant plans com la reforma del Port Vell, la requalificació de Sarrià, el pla d’hotels olímpics i el Liceu.

Des que CiU, ICV i PP es van unir per tombar el pla per allargar l’ús de l’abocador del Garraf, el 1987, el govern no perdia cap votació d’una proposta pròpia. Ara li han tombat el pla per al Carmel.

El pla de rehabilitació no va tenir en compte l’oposició, que l’ha aturat.

Només s’han començat un parell de projectes a Sant Andreu.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: