Hereu dels projectes de Clos

Mai 25, 2008

Mentre en altres àmbits el bipartit ha canviat gestos i discursos, les estratègies urbanístiques són exactament les mateixes de l’etapa anterior

David Marín (El Punt)

En el seu primer any de mandat, l’equip del govern bipartit que comanda Jordi Hereu no ha presentat cap gir en matèria urbanística, la principal competència d’un Ajuntament, ni ha introduït cap fita nova respecte a les que es va marcar el govern anterior de Joan Clos. De fet, els principals assumptes que ocupen l’atenció dels arquitectes i urbanistes de l’Ajuntament són herències dels equips anteriors. Mentre que els nous dirigents municipals han pres distància respecte als discursos i la manera de fer de l’era Clos, l’àrea d’Urbanisme es manté intacta, fins al punt que el nou regidor de l’àrea, Ramon Garcia Bragado, no ha tocat cap peça de l’organigrama anterior.

Barcelona té ara mateix programats quatre grans zones de creixement: el futur barri de la Marina de la Zona Franca, amb uns vint-i-cinc mil habitants nous; el futur barri de la Verneda Industrial, al districte de Sant Andreu, d’unes dimensions semblants; el districte de negocis 22@, que va arrencar lentament el 2001 i que ara ja ha agafat una velocitat de creuer important, amb vistes a enllestir-se cap al 2015 o el 2020 amb 4.000 habitatges nous i, sobretot, una gran àrea d’oficines i hotels amb capacitat per a uns 130.000 llocs de treball, i el corredor ferroviari de la Sagrera i Sant Andreu, amb capacitat per a uns 8.000 habitatges nous i una gran àrea d’oficines i d’hotels al voltant de l’estació central del TAV, al barri de la Sagrera.

Totes aquestes operacions sumen unes àrees residencials noves de més 65.000 habitants: ben bé el mateix que significaria crear una nova ciutat mitjana al mig Catalunya en els pròxims deu anys. De moment, la crisi del sector immobiliari, que ja comença a aparèixer en alguns indicadors, no han fet replantejar cap d’aquests projectes, si bé és cert que alguns compten ja amb un estat força avançat de tramitació (el 22@ i el futur barri de la Marina) i gairebé tots tenen en el sector públic el seu motor més destacat, cosa que els permet teòricament restar una mica més al marge que els purament privats. On menys presència ha tingut fins ara el sector públic és en el futur barri de la Verneda Industrial, a Sant Andreu, si bé les seves dues peces principals, els terrenys de Coca-cola i els de la Mercedes-Benz, ja han començat a tramitar la requalificació de residencial amb el vistiplau de l’Ajuntament de Barcelona.

En canvi, en el projecte del 22@ la mobilització del capital privat va sovint de la mà de la gestió pública, amb l’Ajuntament convertit gairebé en promotor i gestor urbanístic a través de la societat municipal 22@, encarregada de mobilitzar els antics terrenys industrials del Poblenou en desús i de trobar, en alguns casos, nous promotors per a projectes exemplaritzants, com ara la seu de Telefònica, que es trasllada a l’extrem sud de l’avinguda Diagonal.

Al corredor de la Sagrera ja estan totes les requalificacions aprovades, excepte la d’una àrea: la de l’estació central del TAV. El disseny d’aquesta estació recau en Adif, que fins ara no ha donat gaires pistes de la forma i les dimensions exteriors que tindrà. L’únic que ha transcendit fins ara és que sobre l’estació hi haurà tres edificis dedicats a hotels i oficines, amb més projecció horitzontal que no pas alçada vertical. L’alçada vertical de la zona se la queda l’edifici que promou el Consorci de la Zona Franca a la zona del Triangle Ferroviari, a l’alçada de l’avinguda Prim, on es divideixen les vies de tren que van cap al Vallès i cap al Maresme. Allà s’aixecarà una torre de prop de 150 metres d’alçada que respondrà a un disseny de fantasia ideat per Frank Gehry, l’arquitecte del museu Guggenheim de Bilbao.
La transformació del corredor de la Sagrera està començant a aixecar recels entre els veïns de la zona, fins ara uns clars partidaris d’un projecte. L’associació de veïns de la Sagrera troba a faltar un reforç dels equipaments per fer front al creixement, i troba massa densificació en els nous habitatges i oficines programats, especialment per les alçades. A Sant Andreu, a més, temen un increment circulatori descontrolat pels vehicles que entraran i sortiran en direcció a l’estació del TAV i la seva nova àrea d’oficines i hotels.

A més d’aquestes quatre grans àrees de creixement, l’Ajuntament de Barcelona té en marxa altres operacions que, sense aportar grans quantitats de sòl nou, sí que canvien fonaments importants de l’estructura urbana. La que sembla avançar més en aquest primer any de mandat és la reforma de la plaça de les Glòries. Anunciada per l’equip de Joan Clos fa dos anys, a la plaça ja són visibles els enderrocs de les naus i tallers en desús que envolten el tambor viari elevat. A més, ja s’ha aprovat l’enderroc de les parets del tambor, de manera que només continuarà dreta l’estructura i per sota hi podrà passar en superfície l’avinguda Diagonal. També s’ha enllestit aquest any el pàrquing que permetrà buidar l’interior del tambor del Park & Ride, que s’hi va instal•lar el 1992, i ja s’ha buscat una solució per al mercat dels Encants, amb un edifici nou que s’aixecarà a la zona on ara es troba el Bosquet dels Encants, prop del Teatre Nacional de Catalunya (TNC), i s’han revisat i redissenyat les alçades del futur Museu del Disseny i de l’edifici administratiu Ona, que s’aixecarà darrere de la torre Agbar.

També s’ha lligat aquest any amb els veïns un calendari que permet enllestir les Glòries el 2013. En canvi, al subsòl de les Glòries, que és clau en l’operació, el més calent és a l’aigüera. L’Ajuntament va lligar fa dos anys l’operació de la construcció d’una estació de Renfe subterrània, amb un intercanviador que connectés també amb el metro i amb una futura línia dels Ferrocarrils de la Generalitat. L’operació implicava, per tant, l’Estat i la Generalitat, que assumirien així part dels 550 milions d’euros que costa. Però ni el ministeri ni la Generalitat han mogut ni un dit en aquesta direcció. L’Ajuntament, però, està disposat a continuar amb la reforma en solitari i deixar espai al subsòl perquè en el futur, si cal, es faci l’intercanviador.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: