Un any esquivant derrotes

Mai 20, 2008

Només una de les 29 votacions perdudes per Hereu, la del Carmel, ha afectat l’acció del govern, que ha ignorat les resolucions del ple
L’anàlisi de Barcelona: el govern en minoria

Ivan Vila, Barcelona (El Punt)

El 10 de juliol del 2007, la comissió de Presidència de l’Ajuntament de Barcelona va aprovar dues propostes, una de CiU i una altra del PP, per controlar la publicitat institucional, sense que el bipartit municipal pogués impedir-ho. El govern, per primer cop en minoria en l’actual etapa democràtica, perdia les primeres votacions del mandat. La situació, insòlita llavors, ha esdevingut habitual: l’equip de l’alcalde, Jordi Hereu, ja ha perdut 29 votacions en els plens o les comissions sectorials de l’Ajuntament.

Només una –cabdal, això sí– de les derrotes va suposar la paralització d’un projecte que impulsava el govern: la reforma integral del Carmel, una de les grans apostes del mandat. La resta corresponen a iniciatives de l’oposició, que el bipartit no va aconseguir aturar. De fet, la xifra de derrotes es doblaria si comptéssim totes les propostes que l’oposició ha tirat endavant sense el suport del govern, perquè durant mesos, el bipartit es va negar a votar un gran nombre d’iniciatives amb l’argument que les propostes pretenien atorgar-se la iniciativa executiva, i que aquesta correspon al govern, i no a les comissions ni al ple. L’executiu es va abstenir en la votació de 31 proposicions que, consegüentment, es van tirar endavant. En la gran majoria de casos, encara que s’hi hagués oposat, no hauria pogut evitar-ne l’aprovació, perquè el bipartit format pel PSC i ICV no només té menys regidors que l’oposició en bloc, sinó que només amb els 19 regidors que en conjunt tenen CiU i el PP ja n’hi ha prou per derrotar-lo, si ERC s’absté.

Un acord entre tots els grups municipals va desencallar el gener la situació. O això semblava, perquè la batussa procedimental no només no ha remès, sinó que ha arribat als jutjats. Ja havia advertit Xavier Trias que si el govern no feia cas de les decisions del ple recorreria al contenciós. La gota que va fer vessar el vas dels convergent va ser la tala d’alzines per deixar espai a una muntanya russa al Tibidabo, un projecte contra el qual el ple ja s’havia manifestat al novembre. Trias va recórrer als tribunals després que a l’abril es va tornar a aprovar una iniciativa contrària a la tala, llavors ja completada, i que el govern insistís en la seva futilitat.

De fet, ni aquest ni cap altre dels pronunciaments o proposicions forçats per l’oposició no han estat tinguts en compte per l’equip de govern de Jordi Hereu a l’hora de vertebrar les seves polítiques, per la qual cosa, amb l’excepció del Carmel, es podria dir que les derrotes de l’alcalde són, mentre un jutge no digui el contrari, simbòliques i no tenen cap més repercussió que l’estrictament política. Però li comporten un desgast important. Ja no és només l’oposició, la que qüestiona l’actitud del govern: fins i tot l’exregidor socialista Ferran Mascarell, ha titllat de «penós» que el bipartit ignori les resolucions d’un ple que, des de l’inici del mandat, a més d’oposar-se a la tala a Collserola ha rebutjat dos cops el traçat del TAV pel centre, ha demanat la dimissió de la ministra de Foment i del secretari d’estat d’Infraestructures; ha retret a Hereu manca d’impuls per activar la Carta Municipal i ha reprovat el bipartit per la permissivitat amb els hooligans. La contínua visualització de la insuficiència dels vots del govern ha arribat a generar situacions ridícules, com ara quan en una mateixa sessió la comissió de Medi Ambient va aprovar quatre propostes diferents sobre de la sequera, incloent-n’hi dues de contradictòries, a favor i en contra del transvasament del Segre, pel qual llavors apostava la Generalitat. El govern, malgrat tot, s’entesta a mirar de treure importància a la situació, amb l’argument que, a banda del Carmel, les derrotes no son vinculants, i assegura que la minoria no ha generat paràlisi, com diu l’oposició, perquè, proposicions i declaracions de grup a banda, s’han aprovat 218 expedients, vuit més que en el mateix període del mandat anterior, i 156 han tirat endavant per unanimitat. Entre aquests acords executius, per exemple, n’hi ha més d’una vintena per fer equipaments educatius i assistencials; la modificació de l’ordenança de la música en directe, la renovació de la contracta de neteja, el projecte d’urbanització de les casernes de Sant Andreu, els plans de millora urbana corresponents als dos sectors més importants del futur barri de la Marina del Prat Vermell, i els de les reformes de Can Batlló i l’entorn de la Sagrera. El govern governa, segons rebla un portaveu municipal, que recorda que el pressupost del 2008 es va aprovar tot i la situació de minoria, i que el 47% de les inversions previstes en el pla d’inversió municipal (PIM) d’aquest mandat ja estan compromeses. L’oposició replica que molts d’aquests projectes venien d’abans, que el govern no encaixa més derrotes com la del Carmel perquè va amb cura de no sotmetre les propostes a votació abans de tenir-ne lligat el suport necessari, i que els assumptes més controvertits, com ara la sempre ajornada reforma dels Tres Turons, s’ajornen sine die. També s’ha endarrerit el pla per acotar el comerç a l’engròs al Chinatown de l’Eixample, després que ERC s’hi mostrés en contra en el ple del districte, i un dels dos plans de reforma de La Clota, tot i que està previst que finalment s’aprovi aquesta setmana, un cop pactat el suport dels republicans. Els casos més flagrants, però, són el del pla d’actuació municipal (PAM) i el pla d’inversions, que encara no han passat pel ple, tot i que fa mesos que el govern els va presentar. El bipartit ha fet equilibris per justificar-ho: del PIM, que el reglament orgànic municipal especifica que ha de ser aprovat pel ple, diu el govern que es pot aprovar per fases, i que, a la pràctica, això equival a aprovar el pressupost anual. Del PAM, deia que no cal sotmetre’l al ple, però ara un informe del secretari municipal el desmenteix: tot i que l’aprovació no és preceptiva, sí que ha de ser sotmès a votació abans de l’any de la constitució de l’Ajuntament. És a dir, abans del 16 de juny. Fins llavors només queda un ple.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: