Soroll · La campana olímpica, la més pesant de Catalunya, es dispara durant les matinades. L’Ajuntament en desconeix la causa

Mai 16, 2008

LA NOTÍCIA DEL LECTOR
Maria Ortega (Avui)

Campanades bastant més enllà de la mitja nit i sense ser Cap d’Any, però campanades. Els veïns dels barris pròxims a la muntanya de Montjuïc van recordar la setmana passada Ernest Hemingway i el seu Per qui toquen les campanes? En aquest cas, es tractava d’una única campana, però que va repicar de manera constant entre les dotze i dos quarts d’una de la matinada. Poca broma, tenint en compte que es tracta de la Mercè, la campana que la casa Bachert d’Alemanya va regalar a Barcelona el 1992, la més pesant de Catalunya (6.800 kg), i, si no, que ho preguntin als veïns.

Alguns veïns dels barris de la Font de Guatlla i del Poble-sec recorden que el 6 de maig van passar “la nit del lloro” entre repic i repic i que no és la primera vegada que escolten la Mercè, també batejada com a Campana de la Pau, ressonant a deshora.

La campana està situada entre les Piscines Picornell i l’Estadi Olímpic, ja que, tot i que la primera idea de l’Ajuntament va ser col·locar-la al campanar d’una de les esglésies de la Vila Olímpica, les seves grans dimensions ho van impedir i en aquests moments és a la intempèrie, alçada en una estructura de més d’onze metres. L’aire i la pluja, però, fan perillar la seva conservació.

Des del districte de Sants-Montjuïc reconeixen que algun error va disparar el mecanisme de la campana de matinada i que no es va solucionar fins una hora i mitja més tard, quan s’hi va desplaçar la Guàrdia Urbana. Expliquen que es tracta “d’un cas aïllat” i que el motiu de l’activació sobtada no queda clar.

Anys enrere, la Campana de la Pau ja havia sigut motiu de polèmica, perquè, tot i que durant els Jocs Olímpics tocava puntualment l’àngelus, un cop passada l’efervescència olímpica va quedar silenciada i alguns veïns en reclamaven l’ús. Tretze anys més tard, el 2005, aquests veïns podien celebrar que la Mercè tornava a tocar l’àngelus dos cops al dia de manera puntual.

“Per què toca la campana?”, es demana encara el Josep Martí, que viu al barri de la Font de la Guatlla, i està “cansat” d’haver de conviure de nit amb els sorolls. Explica que de tant en tant s’organitzen festes privades a la Fundació Mies van der Rohe, que “s’allarguen força més enllà dels horaris dels bars i que destorben el descans”.

Alguns veïns, a més, “no s’acaben d’acostumar” al volum de la música de la Font Màgica de Montjuïc, que en aquesta època s’encén quatre dies a la setmana de 21 a 23.30 hores, ni al trànsit continuat de motos que enfilen cap a la muntanya de Montjuïc: “Hi ha dies que agafar el son és pràcticament una missió impossible, i això que vivim a peu de muntanya”.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: