L’ADN de Barcelona

Mai 4, 2008

L’arquitecte Manuel de Solà-Morales analitza en un llibre els deu episodis urbanístics que expliquen l’evolució de la ciutat

DAVID MARÍN. Barcelona (El Punt)

L’origen de tot va ser la creu: el Cardus i el Decomanus, els dos carrers al voltant dels quals es va articular la Barcino romana. Més o menys el que ara serien els carrers del Bisbe i Ciutat, l’eix Ferran i Jaume I, de l’altra. A partir d’aquella programació essencial s’ha desenvolupat la ciutat de Barcelona fins arribar a la ciutat actual. Per què el creixement ha estat d’una manera i no d’una altra és el que analitza l’urbanista Manuel de Solà-Morales a Deu lliçons sobre Barcelona, que acaba de publicar el Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya (COAC).

El llibre, d’un format original que aparenta una guia urbana, analitza deu decisions urbanístiques que han estat claus en el desenvolupament posterior de la ciutat. Són els components teòrics que expliquen la ciutat, una mena d’ADN de Barcelona, en paraules de Solà-Morales mateix, que es troba en l’estructura bàsica de la ciutat i que ha determinat el seu desenvolupament. La primera és l’obertura del carrer Ferran. Aquella operació del principi del segle XIX va ser per Solà-Morales la més important des de la constitució del campament romà a Barcino. L’obertura del carrer Ferran va trencar amb la lògica medieval, va introduir per primer cop la idea de carrer, amb un ample «tall de ganivet» de punta a punta de la ciutat gòtica. El nou eix Ferran-Jaume I-Princesa va transformar la manera de la ciutat de veure’s ella mateixa: de sobte, els carrers de referència van ser els horitzontals, quan fins llavors els carrers principals eren els que anaven de muntanya a mar. L’Ajuntament, a la nova plaça Sant Jaume, va canviar la façana per tal de donar cap al nou eix viari, igual que va fer el Palau de la Generalitat. I amb ells, «tota la ciutat va fer la mateixa pirueta de girar-se de cantó» i es va preparar, inconscientment, per al seu futur creixement. De fet, quan Cerdà va dibuixar la Gran Via, punt de partida del seu eixample, la va alinear amb l’eix Ferran-Princesa.

En canvi, un intent de transformació que va fracassar va ser la plaça de Palau, al costat del port. Es volia traslladar el centre neuràlgic de la ciutat al costat del port comercial. Un intent promogut per la nova burgesia comercial i industrial però que no va quallar en una ciutat que té, en el seu ADN, una complexa relació amb el mar. Solà-Morales també repassa la manera com Barcelona va créixer fora de les seves muralles: l’ordenat desenvolupament parcel·lari de Gràcia, els camins i carreteres que unien els pobles del pla de Barcelona, l’Eixample de Cerdà i el pla d’enllaços de Léon Jaussely, del principi del segle XX, que va ser, per Solà-Morales, l’intent teòric més clarivident per dotar Barcelona d’un funcionament realment metropolità, tot i que moltes de les seves propostes d’avingudes d’enllaç entre barris no van veure la llum. Solà-Morales Aprofita per desmuntar alguns mites sobre l’urbanisme barceloní. Amb l’anàlisi de les exposicions universals que van donar peu a la incorporació de Montjuïc i la Ciutadella a la ciutat, nega que Barcelona sigui una ciutat que creix a cop de grans esdeveniments.

LA CREU DEL FRANQUISME

Ja ben entrats en el segle XX, Solà-Morales destaca els polígons residencials aixecats arreu de la ciutat i de l’àrea metropolitana, els plans d’habitatge del desarrollismo franquista, contra els quals no estalvia qualificatius duríssims, sobretot per la mala gestió de l’espai públic, la «miserable» urbanització i l’arquitectura «trista, repetitiva i avorrida» de bona part d’uns barris dormitori que, si s’haguessin previst amb una planificació urbana més il·luminada, encara haguessin pogut exhibir alguna virtut.

Manuel de Solà-Morales no estalvia polèmiques ni propostes que posarien els pèls de punta a qualsevol alcalde en campanya. La ronda Litoral hauria d’haver-se prolongat cap al Maresme, deixant la Gran Via a Badalona com una gran avinguda urbana de caràcter metropolità, i la ronda de Dalt s’hauria d’haver convertit en un gran eix horitzontal entre el Penedès i el Vallès-Mareme, de Sant Boi i Tiana.

L’urbanista és partidari del túnel d’Horta, planificat i aparcat, en lloc del de Vallvidrera, que és el que es va fer per unir Barcelona i el Vallès. I rebutja sense embuts la semicobertura que s’hi ha fet.

Cap a la metròpoli

Per què Barcelona no té un bon metro? Per què les noves línies tenen un traçat arbitrari i es construeixen tan lentament? Per què s’ha omplert d’autovies i trens l’eix del Llobregat, quan podria ser el principal eix urbà de Catalunya? Amb aquestes preguntes va començar Manuel de Solà-Morales la presentació de les seves lliçons, en una sala d’actes del COAC plena a vessar. L’expectació aixecada pel pensador barceloní, principal guia de l’urbanisme a Catalunya, no va decebre. Per Solà-Morales, Barcelona té al capdavant l’assignatura pendent de convertir-se en metròpoli. De fet, la preocupació metropolitana és una de les constants del llibre. Des del carrer Ferran, fins a les autopistes i les rondes, l’urbanista lloa tots els passos que Barcelona ha fet cap a una veritable articulació metropolitana i critica els dubtes i les gasiveries localistes que ho han impedit fins ara. L’urbanista creu que Barcelona hauria de fer un segon procés d’annexió amb els municipis que l’envolten, però sense l’esperit paternalista i colonitzador que algun cop ha tingut, sinó reconeixent la pluricentralitat i complexitat de la realitat metropolitana. Les deu lliçons del llibre van ser això, lliçons, impartides els anys 1975 i 1983 en un curs introductori sobre urbanisme a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona. Amb motiu del llibre, l’autor ha adaptat amb comentaris, alguns dels quals descarnats i provocadors, del que ha passat en els anys posteriors, des de les rondes fins al Fòrum.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: