Mòbing de llarg recorregut (Turó de la Peira)

abril 29, 2008

Els veïns del Turó de la Peira se senten pressionats a fer obres que tècnics independents consideren innecessàries i fins i tot perilloses
Una nova plataforma veïnal sospita que els volen fer fora del barri

Maria Favà (Avui)

Els propietaris dels 5.000 pisos que envolten el Turó de la Peira estan patint una variant de mòbing a llarg termini que, segons una plataforma veïnal, podria tenir com a objectiu final fer-los fora de casa, renovar el barri i atraure nous veïns de més poder adquisitiu.

En aquesta primera etapa del presumpte mòbing de llarg recorregut, els veïns es veuen forçats, tant per part de l’administració com de les empreses que controla el grup immobiliari Sanahuja -que es qui va construir el barri i encara és propietari de la majoria dels pisos-, a fer rehabilitacions integrals que costen molts diners i que tècnics independents no troben necessàries, i fins i tot les desaconsellen per perilloses. L’Ajuntament de Barcelona admet que hi ha hagut errors en la diagnosi de patologies d’edificis i que s’ha sancionat les comunitats que no volien rehabilitar i cedir a les immobiliàries.

Les persones que formen la plataforma veïnal del Turó expliquen que experts de la Cambra de la Propietat Urbana han desaconsellat aquestes reformes a fons que proposa l’empresa pública Regesa. Aquesta empresa és la que va portar el pes de les obres per combatre l’aluminosi del Turó i ara continua fent diagnosis i dictàmens en finques del barri que no estan afectades per aquesta patologia.

Al Turó, tothom té clar que ja no es tracta d’aluminosi, el mal de la pedra que va fer tristament famós el barri. L’11 de novembre del 1990, l’edifici número 33 del carrer Cadí es va ensorrar i va matar una veïna. Arran d’aquest fet, es va descobrir que a Catalunya, entre el 1950 i el 1970, s’havien construït mig milió de cases amb ciment aluminós quan a la resta d’Europa ja no s’utilitzava.

Al Turó es van tirar a terra i es van aixecar de nou un total de 937 habitatges i se’n van rehabilitar 3.000 més. Les obres van durar quasi dues dècades i el 2006, quan ja estaven a punt d’acabar-se, es va descobrir una esquerda molt important a la finca 338 de Fabra i Puig per la fatiga de materials de construcció. Aquest nou ensurt marca, segons la plataforma veïnal, l’inici de la nova etapa del mòbing.

Ara els edificis assetjats són tant els que estan lliures d’aluminosi com els que es van rehabilitar. Els veïns dels blocs que van desenvolupar la patologia i van ser arreglats viuen amb l’ai al cor, perquè, a més de la pressió, tenen molt present que els tècnics que van dirigir les obres ja els van dir que, segurament, passats 10 anys, s’hi haurien de tornar a fer reformes a fons o bé enderrocar-los i reedificar-los de nou.

Això mateix va proclamar l’Associació de Veïns: “Si passats els deu anys de garantia (de la rehabilitació integral) veiem que encara persisteix la patologia, demanarem que es tirin a terra”. Els membres de la naixent plataforma veïnal són molt crítics amb l’Associació, perquè asseguren que no ha donat senyals de vida “davant de l’estat de crispació que es viu el barri”. I afegeixen que no s’hi senten representats per lluitar amb desavantatge contra les immobiliàries que els descapitalitzen obligant-los a fer massa obres.

Advertisements

7 Respostes to “Mòbing de llarg recorregut (Turó de la Peira)”

  1. Jordi Says:

    En referència a les últimes notícies aparegudes sobre un suposat cas d’assetjament immobiliari al barri del Turó de la Peira de Barcelona, denunciat per la Plataforma SOS Turó de recent creació. Bé, com a veí del barri i d’un dels pisos afectats per les ordres de rehabilitació de l’Ajuntament, crec necessari fer una sèrie d’apreciacions per a que es pugui entendre millor el cas:
    – La plataforma diu que la pressió per a la rehabilitació ve per part de l’Ajuntament, l’empresa cogestionada per Ajuntament i Generalitat Regesa, l’administració de finques MASP, l’empresa immobiliària Urbinsa i les constructores encarregades de les reformes. Déu n’hi do! Bé, per la meva experiència puc dir que la pressió ve només per part de l’Ajuntament. Regesa, en principi, no ens diu res: és una empresa la funció de la qual és facilitar els tràmits per a les rehabilitacions, la iniciativa no ve de part d’ells. L’administració de finques MASP no ens obliga a res de res: en les reunions de Junta de Comunitat de Propietaris, MASP sempre ens remarca que les decisions les hem de prendre nosaltres, que ells es limitaran a dur-les a terme. És a dir, sempre queda clar que som els propietaris els que decidim lliurement, ells no s’hi fiquen. Urbinsa, com a propietària dels pisos llogats, adopta sempre una actitud bastant neutral i opta pel general per l’opció majoritària entre els veïns i veïnes, per no crear massa rebombori. No pren mai la iniciativa, es queda a l’espera i decideix posteriorment, seguint aquesta actitud de no fer massa merder. Les constructores no hi tenen part ni vot: normalment, quan s’ha de fer una reforma, MASP presenta diversos pressupostos, però també ens diu que som lliures de rebutjar-los i triar una altra empresa. La pressió ve, doncs, de part de l’Ajuntament, i està avalada per una sèrie d’informes que daten ja de principis dels anys 90. Pel que sembla, els instruments legals que utilitzen són lícits (afirmació confirmada per la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona).
    – Els informes, com ja he dit, es van començar a fer als anys 90, i la majoria ja van detectar importants problemes estructurals que s’havien de resoldre. En alguns casos era aluminosi i en d’altres, com en el meu bloc i d’altres de la mateixa època, carbonatació. La carbonatació és un procés de deteriorament de les bigues de porland a causa de la humitat, anàleg a l’aluminosi però més lent. Tot i ser més lent i menys agressiu, cal tenir-lo en compte i solucionar-lo. Des dels primers informes, molts pisos afectats per aluminosi han fet rehabilitacions integrals, d’estructura, façanes i cobertes. Els pisos afectats per carbonatació, com el meu, no han fet res. Fins fa dos anys no van començar obres de reforma de façanes, però la gent no vol preocupar-se de l’estructura. Quan vaig comprar el pis l’any2001 era perfectament conscient que caldria fer reformes importants en el futur, però vaig decidir tirar endavant i assumir la responsabilitat perquè no ens podíem permetre res de millor , a causa dels preus. Tot i que una rehabilitació integral és un problema per a la nostra família, pels diners i les molèsties, creiem que un ha de fer-se càrrec de les seves coses (si cal, amb ajut públic). Per això em molesta l’oposició d’alguns veïns que han viscut aquí durant més de 45 anys sense fer el manteniment adequat.
    – La Plataforma SOS Turó diu que tenen informes d’experts desaconsellant les rehabilitacions. Això ho sento dir de fa mesos però encara no he pogut veure cap d’aquests informes, ni ningú ha esta capaç de donar-me’n més detalls. Els únics informes que he vist, físicament, són les diagnosis dels 90, i la majoria recomanen reformes. M’agradaria saber a quins experts han consultat i quines proves s’han fet perquè, que jo sàpiga, les úniques cates i anàlisis de laboratori que s’han practicat han estat les ja esmentades dels anys 90 (amb els resultats que ja sabem). La Plataforma va arribar a dir que la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona els recolzava i desaconsellava les actuacions prescrites per l’Ajuntament. Em vaig posar en contacte amb ells i em van dir que ningú de la Plataforma els havia consultat, que no en sabien res i que mai no desaconsellarien unes obres recomanades per arquitectes de prestigi.
    – L’Ajuntament, per la informació que ens han fet arribar, està obert a acceptar i co-finançar noves diagnosis, amb arquitectes triats pels propietaris (per a evitar qualsevol sospita). Això sí, per a que ens paguin els estudis, hem d’acceptar-ne els resultats i obrar en conseqüència. És a dir, si els nous informes també aconsellen rehabilitar i la gent no vol fer res, l’Ajuntament no els pagarà (lògic).
    – He tingut la desgràcia de veure autèntics casos d’assetjament a la meva escala. Però no per part de l’Ajuntament sinó d’algunes persones oposades a la rehabilitació en contra d’altres obertes a considerar-la. Cal aclarir que aquestes persones, no sé si membres o simplement simpatitzants de la Plataforma, actuen a nivell ESTRICTAMENT PERSONAL: la Plataforma es deslliga dels seus actes i els rebutja totalment. He estat en contacte amb ells i lamenten el que ha estat passant i passa a la meva escala, fins i tot intentaran ajudar a parar els peus als responsables. Aclareixo això perquè, tot i que no comparteixi en absolut els seus plantejaments, crec que tenen dret a tenir i expressar les seves pròpies idees, i no voldria que ningú cregués que intento embrutar el seu nom, al contrari. El curiós és que són simpatitzants de la Plataforma els que n’embruten el nom, utilitzant perversament les seves idees per atacar alguns veïns que, com ja he dit, donen un vot de confiança a la diagnosi feta i estarien disposats a rehabilitar. He vist casos molt tristos: s’han escampat mentides i rumors en contra d’aquests veïns, en un veritable safareig repugnant. L’anterior president de la comunitat, davant la carta de l’Ajuntament requerint la rehabilitació, va anar a demanar més informació per a poder aclarir els dubtes a la resta de propietaris. Se’l va acusar d’estar en connivència amb l’Ajuntament, de promoure les accions d’aquest per a fer les rehabilitacions, fins i tot de falsejar documents! El pobre noi no havia fet res, simplement intentava fer la seva feina de president, però la van emprendre contra ell. Algú creu que un ajuntament com el de Barcelona tira endavant un pla de reformes tant important seguint les directrius d’un pobre particular? Si us plau, està clar que porten planejant això de fa temps! Però és igual: el van difamar, parlaven d’ell a la seva esquena, l’insultaven a la cara, espiaven la seva arribada de la feina a la nit per baixar a molestar-lo amb les seves queixes sense base. Li van amargar la vida. Ara he sentit a dir que marxa. Feia temps que dubtava a fer-ho i crec que tot plegat l’ha fet donar el pas. Qui és la víctima real d’assetjament aquí? És curiós, els qui es vanten de ser víctimes es converteixen en botxins: ells són els únics autors d’un assetjament real en aquesta història. No és l’únic cas: un altre veí, convalescent d’un atac de feridura, va ser insultat greument en una Junta de Propietaris. Va ser trist veure el seu trasbals per les falses acusacions, i també el de la seva dona, que no va poder reprimir el plor. També s’estan plantejant de marxar. Els que es diuen víctimes d’assetjament immobilari novament actuant com a assetjadors! Repeteixo, la Plataforma SOS Turó no té res a veure com a entitat en aquests deplorables casos, però hi ha gent propera a ella que utilitza il•lícitament els seus arguments en contra de gent INNOCENT. Ells són els primers interessats en neutralitzar-los, suposo.

  2. VEI TURO Says:

    M´AGRADARIA SABE QUI ES AQUEST JORDI QUE INUNDA TOTES LES WEBS AMB AQUEST DISCURS.
    ES SAPIGUT QUE EL TURO DE LA PEIRA HA ESTAT UN TEMA TABU PER BARCELONA DURANT MOLTS ANYS, I QUE EL UNIC QUE S´HA APROFITAT HA ESTAT LA PROPIA CONSTRUCTORA SANAHUJA QUE ENCARA ADMINISTRA LA MAJORIA DE LES FINQUES I QUE HARA S´HA SAPIGUT QUE LES DIAGNOSIS PRESENTADES AND EL COMPLAU DE REGESA NO CORRESPONEN A LES FINQUES.
    S´HA D´EXPLICAR A LA CIUTATANIA QUE ELS ARREGLOS DE LES FINQUES ELS HA FET LA MATEIXA EMPRESA SANAHUJA, O EMPRESSES D´ELLS SOTA UN ALTRE NOM.
    BENEFICIANT SEMPRE A REGESA.
    ARA ES VEU TOTA LA VERITAT.

    LES FINQUES QUE HAN RESISTIT ANYS I ANYS LA PRESSIÓ DE LA REABILITACIÓ TENIEN CLAR DESDE UN PRINCIPI QUE GASTARIEN DINERS PER PISSOS NOUS I NO PER ” XAPUSSES” BARCELOINA HA CONSTRUIT, CONSTRUIT I S´HA OBLIDAT TOTALMENT DEL TURÓ.
    eL SENYOR CUERVO PRESIDENT DE REGESA I REGIDOR DE L´AJUNTAMENT DE BARRI HAURIA DE DONAR EXPLICACIONS PUBLIQUES O DIMITIR.
    JORDI, VOLS DIR QUE NO TREBALLES A MASP = CONSTRUCCIONES SOCIALES SANAHUJA??????

    LES VIVENDES VAREN SER CONSTRUIDES I VBISADES PER L´ AJUNTAMENT.

    PROBLEMES AL CARMEL, AMD L´AVE I AL TURO NO SE SAP RES.

    CREC QUE ALGUNA AUTORITAT SUPERIOR HAURIA DE FER UNA BONA INVESTIGACIÓ.

  3. Jordi Says:

    Sabia que tard o d’hora sortiria algú a qui li picaria que es diguessin les veritats. També sabia que m’acusarien d’estar conxorxat amb els poders fàctics que volen despoblar el barri. Sóc en Jordi Mateu Bartrolí i visc al 4rt 3a del carrer Travau, no m’amago amb pseudònims com d’altres. Treballo com a tècnic d’inserció laboral en un programa per a immigrants a l’Àrea de Promoció Econòmica de L’Hospitalet. Guanyo 1600 € al mes i encara no sé si em renovaran el contracte l’any que ve. La meva dona potser es queda sense feina al setembre. Content ara, misteriós veí del Turó? Si he inundat totes les webs amb el meu discurs és perquè estic fart de mentides. Una cosa és que no estiguis d’acord amb la manera com s’està fent el procés de rehabilitació, en això podríem coincidir. Una altra cosa és que es diguin coses que no són veritat. Em refermo en tot el que he dit fins ara. Si es creu que les empreses que han estat fent la rehabilitació fins ara són propietat de Sanahuja, els propietaris dels pisos tenim tot el dret de triar altres empreses. Ningú ens ha impedit de fer-ho. Mai. Triem-ne d’altres, va.
    En quant als errors en les diagnosis, l’Ajuntament sempre ha admès que n’hi ha alguns (ells diuen que dos. Si n’hi ha més, m’agradaria saber en quines finques i quin tipus d’errors: si afecten a tot el resultat final o no).
    Regesa no es beneficia de res: és una empresa semipública que no treu cap profit. Es va constituir expressament per gestionar la rehabilitació. Si algú creu que hi ha gent que suca, que presenti les proves. Jo seré el primer a anar al jutjat a denunciar. Però vull proves, no rumors i xafarderies de pati de veïns.
    Si tot plegat és perquè ens donin pisos nous a preus especials, diguem-ho clarament i no fem veure que aquí no passa res, no simulem que els edificis es troben en bones condicions. Digue’m les coses clares: tenim enveja d’altres veïns que han rebut ajuda i tenen pisos nous. Nosaltres també volem xupar de l’erari públic, també volem hipoteques amb condicions especials. Espero que als pisos nous que ens donessin els féssim un millor manteniment que als d’ara.
    Apa, salut i força!

  4. Jordi Says:

    És trist que davant d’arguments s’intenti respondre amb desqualificacions personals i intentant crear rumors en contra de qui opina diferent. No vull generalitats, vull PROVES.

  5. carles Says:

    Jordi va dir “Regesa no es beneficia de res: és una empresa semipública que no treu cap profit”

    Ejem … ¿i això com ho saps? que jo sapiga es una empresa que no ha de donar cap compte a ningú només als seus administradors i socis (casualment els mateixos). Precisament per el fet de ser mig pública es quan es poden presentar tot tipus d’especulacions sobre el seus funcionament perque la oposicio (política) no té, no pot tenir cap compte d’aquest tipus d’empreses i amb aixó estan fora del control públic, amb aixó s’aconsegueis calers públics quan calen i no passar per cap filtre politic de com es destinen.

    I els beneficis es poden repartir de tantes maneres, una d’ella tant senzilla com encarregar informes inexistents (l’oposició no pot saber-ho) o inutils.

    D’aquest conflicte no en sé res, però tampoc es questió de creures tot i molt menys coneixen els polítics que tenim que només busquen la manera d’amagar la informació.

  6. Jordi Says:

    PROVES. Això és el que cal. I exigir transparència en els comptes. Cap partit està lliure de sospita. La resta, com tu dius, són especulacions i tirar-se els plats pel cap per no anar enloc. Tampoc no sabem exigir responsabilitats al polítics, no ens queixem. El problema és que convertim en polític un problema que és (o hauria de ser) exclusivament tècnic. Si els pisos estan bé, perfecte. Si no, arreglem-los. I si cal exigir responsabilitats perquè estan com estan, doncs es demanen. Però fem-ho de debò, no ens quedem en paraules.

  7. Jordi Says:

    Continuem amb Regesa: és una empresa creada per gestionar tots els tràmits de rehabilitació. Com a empresa de participació pública té assignat un pressupost, suposo. M’imagino que és aquí, en la seva assignació a càrrec de la caixa pública, on en Carles pot especular sobre els possibles xanxullos: en els diners provinents dels impostos que es donen a aquesta empresa. Sí, pot passar. També pot no passar. O pot passar de vegades. O pot passar alguns anys i d’altres no. O no tant. O només beneficiar-se’n algunes persones. O totes. O cap. Si cal control, exigim-lo i no ens queixem. Si no n’estem contents, les properes eleccions que ningú no voti els sociates. Jo porto 20 anys votant en blanc, no passa res.
    Dit això, reconec que no em vaig explicar bé: volia dir que Regesa no es pot aprofitar dels diners que directament els propietaris paguen per les reformes. O almenys no se’n podria aprofitar tant fàcilment. La raó és que Regesa tramita els papers però la decisió final sobre els arquitectes i les empreses triades i els pressupostos aprovats depèn exclusivament dels propietaris. Són els propietaris els que contracten i paguen els arquitectes i les empreses de reformes. Evidentment aquí també es podria especular: les empreses i arquitectes podrien inflar els seus pressupostos per després passar-ne una part a Regesa. O a l’Ajuntament. O no passar res. Per a evitar això finalment es deixa triar l’arquitecte i l’empresa que els propietaris vulguin. Que si s’ha de fer una nova diagnosi, que es faci amb l’arquitecte que es vulgui, que els propietaris trïin. Però que es faci. L’Ajuntament i la Generalitat pagaran la factura. I si s’ha de rehabilitar, els propietaris també podran triar l’empresa que els doni la real gana, tal com ha passat fins ara. I si cal demanar subvencions, es poden demanar. Es desconfia? D’acord, que les coses es facin com vulguin els propietaris. Però que es facin. Després podem sotmetre els resultats de les noves diagnosis a l’anàlisi d’algun organisme independent que procuri pel bé dels propietaris, com ara la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona. Ens podrien dir si els resultats són coherents i si les actuacions suggerides són adequades. Traiem-nos de sobre tots els temors i fantasmes que existeixen, sembla que hi hagi gent que vulgui reduir-ho tot a un assumpte de bons i dolents, de purs i especuladors. I resulta que tots vivim aquí i tenim dret a saber l’estat real de les nostres cases, no viure d’especulacions. No sé, a mi em sembla que el que demano i proposo no és gens forassenyat. Em sembla lògic i raonable. El que no és raonable és respondre als arguments insinuant coses sobre els altres que són mentida: ja he parlat anteriorment de casos que he vist i no m’agradaria ser ara la víctima d’un intent semblant. Sembla que és més fàcil inventar coses sobre l’oponent i ofegar-lo en rumors malintencionats, que no pas intentar respondre assenyadament.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: