L’Ajuntament reconeix errades en les diagnosis

Abril 29, 2008

Maria Favà (Avui)

Regesa, l’empresa pública que fa les obres al Turó de la Peira per encàrrec de l’Ajuntament de Barcelona, afirma no saber el que vol exactament la plataforma veïnal que s’ha format al barri i que acusa l’administració i el grup Sanahuja de fer-los mòbing. “Si demanen que l’Ajuntament pagui, això no te cap sentit, perquè totes les diagnosis estan subvencionades pel govern i després l’Ajuntament paga el 50% de les rehabilitacions i en alguns casos es pot arribar al 60%”, diu Ferran Julian, el gerent de l’empresa.

Julian va reconèixer que en dos expedients es van cometre errors en la part descriptiva de l’anàlisi de les patologies, però que això ja està solucionat. “Si els veïns no estan d’acord amb aquesta diagnosi, se’n pot fer una altra amb tècnics diferents”. En aquest mateix sentit es va pronunciar sobre l’empresa MASP que administra les finques. “Ningú impedeix a les comunitats el canvi d’administrador”. Però els 12 blocs que no han volgut fer les obres van rebre sancions, que segons Julian es podrien anul·lar si finalment les contracten.

Una resposta to “L’Ajuntament reconeix errades en les diagnosis”

  1. Jordi Says:

    En referència a les últimes notícies aparegudes sobre un suposat cas d’assetjament immobiliari al barri del Turó de la Peira de Barcelona, denunciat per la Plataforma SOS Turó de recent creació. Bé, com a veí del barri i d’un dels pisos afectats per les ordres de rehabilitació de l’Ajuntament, crec necessari fer una sèrie d’apreciacions per a que es pugui entendre millor el cas:
    – La plataforma diu que la pressió per a la rehabilitació ve per part de l’Ajuntament, l’empresa cogestionada per Ajuntament i Generalitat Regesa, l’administració de finques MASP, l’empresa immobiliària Urbinsa i les constructores encarregades de les reformes. Déu n’hi do! Bé, per la meva experiència puc dir que la pressió ve només per part de l’Ajuntament. Regesa, en principi, no ens diu res: és una empresa la funció de la qual és facilitar els tràmits per a les rehabilitacions, la iniciativa no ve de part d’ells. L’administració de finques MASP no ens obliga a res de res: en les reunions de Junta de Comunitat de Propietaris, MASP sempre ens remarca que les decisions les hem de prendre nosaltres, que ells es limitaran a dur-les a terme. És a dir, sempre queda clar que som els propietaris els que decidim lliurement, ells no s’hi fiquen. Urbinsa, com a propietària dels pisos llogats, adopta sempre una actitud bastant neutral i opta pel general per l’opció majoritària entre els veïns i veïnes, per no crear massa rebombori. No pren mai la iniciativa, es queda a l’espera i decideix posteriorment, seguint aquesta actitud de no fer massa merder. Les constructores no hi tenen part ni vot: normalment, quan s’ha de fer una reforma, MASP presenta diversos pressupostos, però també ens diu que som lliures de rebutjar-los i triar una altra empresa. La pressió ve, doncs, de part de l’Ajuntament, i està avalada per una sèrie d’informes que daten ja de principis dels anys 90. Pel que sembla, els instruments legals que utilitzen són lícits (afirmació confirmada per la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona).
    – Els informes, com ja he dit, es van començar a fer als anys 90, i la majoria ja van detectar importants problemes estructurals que s’havien de resoldre. En alguns casos era aluminosi i en d’altres, com en el meu bloc i d’altres de la mateixa època, carbonatació. La carbonatació és un procés de deteriorament de les bigues de porland a causa de la humitat, anàleg a l’aluminosi però més lent. Tot i ser més lent i menys agressiu, cal tenir-lo en compte i solucionar-lo. Des dels primers informes, molts pisos afectats per aluminosi han fet rehabilitacions integrals, d’estructura, façanes i cobertes. Els pisos afectats per carbonatació, com el meu, no ha fet res. Fins fa dos anys no van començar obres de reforma de façanes, però la gent no vol preocupar-se de l’estructura. Quan vaig comprar el pis l’any2001 era perfectament conscient que caldria fer reformes importants en el futur, però vaig decidir tirar endavant i assumir la responsabilitat perquè no ens podíem permetre res de millor , a causa dels preus. Tot i que una rehabilitació integral és un problema per a la nostra família, pels diners i les molèsties, creiem que un ha de fer-se càrrec de les seves coses (si cal, amb ajut públic). Per això em molesta l’oposició d’alguns veïns que han viscut aquí durant més de 45 anys sense fer el manteniment adequat.
    – La Plataforma SOS Turó diu que tenen informes d’experts desaconsellant les rehabilitacions. Això ho sento dir de fa mesos però encara no he pogut veure cap d’aquests informes, ni ningú ha esta capaç de donar-me’n més detalls. Els únics informes que he vist, físicament, són les diagnosis dels 90, i la majoria recomanen reformes. M’agradaria saber a quins experts han consultat i quines proves s’han fet perquè, que jo sàpiga, les úniques cates i anàlisis de laboratori que s’han practicat han estat les ja esmentades dels anys 90 (amb els resultats que ja sabem). La Plataforma va arribar a dir que la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona els recolzava i desaconsellava les actuacions prescrites per l’Ajuntament. Em vaig posar en contacte amb ells i em van dir que ningú de la Plataforma els havia consultat, que no en sabien res i que mai no desaconsellarien unes obres recomanades per arquitectes de prestigi.
    – L’Ajuntament, per la informació que ens han fet arribar, està obert a acceptar i co-finançar noves diagnosis, amb arquitectes triats pels propietaris (per a evitar qualsevol sospita). Això sí, per a que ens paguin els estudis, hem d’acceptar-ne els resultats i obrar en conseqüència. És a dir, si els nous informes també aconsellen rehabilitar i la gent no vol fer res, l’Ajuntament no els pagarà (lògic).
    – He tingut la desgràcia de veure autèntics casos d’assetjament a la meva escala. Però no per part de l’Ajuntament sinó d’algunes persones oposades a la rehabilitació en contra d’altres obertes a considerar-la. Cal aclarir que aquestes persones, no sé si membres o simplement simpatitzants de la Plataforma, actuen a nivell ESTRICTAMENT PERSONAL: la Plataforma es deslliga dels seus actes i els rebutja totalment. He estat en contacte amb ells i lamenten el que ha estat passant i passa a la meva escala, fins i tot intentaran ajudar a parar els peus als responsables. Aclareixo això perquè, tot i que no comparteixi en absolut els seus plantejaments, crec que tenen dret a tenir i expressar les seves pròpies idees, i no voldria que ningú cregués que intento embrutar el seu nom, al contrari. El curiós és que són simpatitzants de la Plataforma els que n’embruten el nom, utilitzant perversament les seves idees per atacar alguns veïns que, com ja he dit, donen un vot de confiança a la diagnosi feta i estarien disposats a rehabilitar. He vist casos molt tristos: s’han escampat mentides i rumors en contra d’aquests veïns, en un veritable safareig repugnant. L’anterior president de la comunitat, davant la carta de l’Ajuntament requerint la rehabilitació, va anar a demanar més informació per a poder aclarir els dubtes a la resta de propietaris. Se’l va acusar d’estar en connivència amb l’Ajuntament, de promoure les accions d’aquest per a fer les rehabilitacions, fins i tot de falsejar documents! El pobre noi no havia fet res, simplement intentava fer la seva feina de president, però la van emprendre contra ell. Algú creu que un ajuntament com el de Barcelona tira endavant un pla de reformes tant important seguint les directrius d’un pobre particular? Si us plau, està clar que porten planejant això de fa temps! Però és igual: el van difamar, parlaven d’ell a la seva esquena, l’insultaven a la cara, espiaven la seva arribada de la feina a la nit per baixar a molestar-lo amb les seves queixes sense base. Li van amargar la vida. Ara he sentit a dir que marxa. Feia temps que dubtava a fer-ho i crec que tot plegat l’ha fet donar el pas. Qui és la víctima real d’assetjament aquí? És curiós, els qui es vanten de ser víctimes es converteixen en botxins: ells són els únics autors d’un assetjament real en aquesta història. No és l’únic cas: un altre veí, convalescent d’un atac de feridura, va ser insultat greument en una Junta de Propietaris. Va ser trist veure el seu trasbals per les falses acusacions, i també el de la seva dona, que no va poder reprimir el plor. També s’estan plantejant de marxar. Els que es diuen víctimes d’assetjament immobilari novament actuant com a assetjadors! Repeteixo, la Plataforma SOS Turó no té res a veure com a entitat en aquests deplorables casos, però hi ha gent propera a ella que utilitza il•lícitament els seus arguments en contra de gent INNOCENT. Ells són els primers interessats en neutralitzar-los, suposo.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: