Archive for 29/04/2008

L’Ajuntament reconeix errades en les diagnosis

Abril 29, 2008

Maria Favà (Avui)

Regesa, l’empresa pública que fa les obres al Turó de la Peira per encàrrec de l’Ajuntament de Barcelona, afirma no saber el que vol exactament la plataforma veïnal que s’ha format al barri i que acusa l’administració i el grup Sanahuja de fer-los mòbing. “Si demanen que l’Ajuntament pagui, això no te cap sentit, perquè totes les diagnosis estan subvencionades pel govern i després l’Ajuntament paga el 50% de les rehabilitacions i en alguns casos es pot arribar al 60%”, diu Ferran Julian, el gerent de l’empresa.

Julian va reconèixer que en dos expedients es van cometre errors en la part descriptiva de l’anàlisi de les patologies, però que això ja està solucionat. “Si els veïns no estan d’acord amb aquesta diagnosi, se’n pot fer una altra amb tècnics diferents”. En aquest mateix sentit es va pronunciar sobre l’empresa MASP que administra les finques. “Ningú impedeix a les comunitats el canvi d’administrador”. Però els 12 blocs que no han volgut fer les obres van rebre sancions, que segons Julian es podrien anul·lar si finalment les contracten.

Anuncis

Mòbing de llarg recorregut (Turó de la Peira)

Abril 29, 2008

Els veïns del Turó de la Peira se senten pressionats a fer obres que tècnics independents consideren innecessàries i fins i tot perilloses
Una nova plataforma veïnal sospita que els volen fer fora del barri

Maria Favà (Avui)

Els propietaris dels 5.000 pisos que envolten el Turó de la Peira estan patint una variant de mòbing a llarg termini que, segons una plataforma veïnal, podria tenir com a objectiu final fer-los fora de casa, renovar el barri i atraure nous veïns de més poder adquisitiu.

En aquesta primera etapa del presumpte mòbing de llarg recorregut, els veïns es veuen forçats, tant per part de l’administració com de les empreses que controla el grup immobiliari Sanahuja -que es qui va construir el barri i encara és propietari de la majoria dels pisos-, a fer rehabilitacions integrals que costen molts diners i que tècnics independents no troben necessàries, i fins i tot les desaconsellen per perilloses. L’Ajuntament de Barcelona admet que hi ha hagut errors en la diagnosi de patologies d’edificis i que s’ha sancionat les comunitats que no volien rehabilitar i cedir a les immobiliàries.

Les persones que formen la plataforma veïnal del Turó expliquen que experts de la Cambra de la Propietat Urbana han desaconsellat aquestes reformes a fons que proposa l’empresa pública Regesa. Aquesta empresa és la que va portar el pes de les obres per combatre l’aluminosi del Turó i ara continua fent diagnosis i dictàmens en finques del barri que no estan afectades per aquesta patologia.

Al Turó, tothom té clar que ja no es tracta d’aluminosi, el mal de la pedra que va fer tristament famós el barri. L’11 de novembre del 1990, l’edifici número 33 del carrer Cadí es va ensorrar i va matar una veïna. Arran d’aquest fet, es va descobrir que a Catalunya, entre el 1950 i el 1970, s’havien construït mig milió de cases amb ciment aluminós quan a la resta d’Europa ja no s’utilitzava.

Al Turó es van tirar a terra i es van aixecar de nou un total de 937 habitatges i se’n van rehabilitar 3.000 més. Les obres van durar quasi dues dècades i el 2006, quan ja estaven a punt d’acabar-se, es va descobrir una esquerda molt important a la finca 338 de Fabra i Puig per la fatiga de materials de construcció. Aquest nou ensurt marca, segons la plataforma veïnal, l’inici de la nova etapa del mòbing.

Ara els edificis assetjats són tant els que estan lliures d’aluminosi com els que es van rehabilitar. Els veïns dels blocs que van desenvolupar la patologia i van ser arreglats viuen amb l’ai al cor, perquè, a més de la pressió, tenen molt present que els tècnics que van dirigir les obres ja els van dir que, segurament, passats 10 anys, s’hi haurien de tornar a fer reformes a fons o bé enderrocar-los i reedificar-los de nou.

Això mateix va proclamar l’Associació de Veïns: “Si passats els deu anys de garantia (de la rehabilitació integral) veiem que encara persisteix la patologia, demanarem que es tirin a terra”. Els membres de la naixent plataforma veïnal són molt crítics amb l’Associació, perquè asseguren que no ha donat senyals de vida “davant de l’estat de crispació que es viu el barri”. I afegeixen que no s’hi senten representats per lluitar amb desavantatge contra les immobiliàries que els descapitalitzen obligant-los a fer massa obres.

La Guàrdia Urbana fa retirar la piconadora del vestíbul soterrat de la Teixonera però el soroll continua de nit

Abril 29, 2008

Aturen les obres nocturnes de la L5 del metro al barri del Coll
Un altre ensurt a les obres d’allargament de la línia 5 del metro que travessa els barris del Carmel, el Coll i la Teixonera

Maria Favà i Carles Sabaté (Avui)

Un altre ensurt a les obres d’allargament de la línia 5 del metro que travessa els barris del Carmel, el Coll i la Teixonera. Els veïns que viuen damunt del que serà la futura estació Teixonera-Coll no van poder descansar durant tot dilluns pel soroll i les vibracions de l’obra. La Guàrdia Urbana no va necessitar mesurar el soroll amb els sonòmetres, perquè els cops eren tan forts que no calia mesurar exactament els decibels. El govern assegura haver aturat l’obra del metro al costat del vestíbul de la futura estació, tot i que continuarà en superfície i a la resta de l’esvoranc. Ahir al vespre, però, continuaven els forts sorolls i l’allau de trucades a la Guàrdia Urbana.

Moltes de les prop de 300 famílies que viuen al primer tram del carrer Santuari i als carrers Beat Almató, Salze, Batet i Lorda, al passatge Ros i al passeig de la Mare de Deu del Coll ja es van passar el dilluns telefonant a la Urbana, als números d’atenció l’usuari de GISA, a les seus dels districtes d’Horta i Gràcia, als Mossos d’Esquadra… A les dotze de la nit, quan finalment va arribar la Guardia Urbana al carrer Santuari i va fer aturar les obres, la majoria dels veïns s’estaven als balcons contemplant, impotents i insomnes, com les màquines anaven traient pedres per la boca del túnel que dóna al carrer Batet. L’extracció d’aquestes pedres era el que impossibilitava el descans, feia trontollar els llits i les neveres i neguitejava nens i adults.

El soroll el percebia tot el barri, però els veïns del primer tram del carrer Santuari, fins al carrer Móra d’Ebre, i de l’últim tram de Beat Almató van patir, a més, les vibracions perquè les perforacions es feien just a sota. El departament de Política Territorial i Obres Públiques va informar ahir que havia suspès les obres nocturnes al voltant del vestíbul. L’aturada “es circumscriu a la zona de treball de la futura estació”, on es continuarà treballant pròximament, però només de dia.

Sense sensors
Ahir dimarts la majoria dels veïns d’aquests dos carrers es queixaven de mal de cap perquè van estar sotmesos durant més de dotze hores a les tremolors que també feien moure els paraments de les cases. En aquests dos carrers fa dos mesos que s’hi van instal·lar les bases metàl·liques per col·locar-hi al damunt els sensors que haurien de detectar els moviments del terra quan es reprenguessin els treballs del túnel del metro. Però quan dilluns van començar aquests treballs, els sensors encara no hi eren. I ahir tampoc. En canvi, un portaveu del departament d’Obres Públiques va assegurar ahir mateix que l’obra es realitza amb els sensors corresponents, tant pel que fa a la detecció de sorolls com de vibracions.

Les obres de prolongació de la L5 al Carmel i la Teixonera es van reprendre l’any 2007, després de dos anys aturades per l’enfonsament del Carmel. Fins al 2010 no s’inaugurarà l’enllaç Horta-Vall d’Hebron, tres anys més tard del previst inicialment.