BARCELONA A LA RESSAGA I EL TEMPS QUE NO PERDONA

Abril 28, 2008

Editorial

Hi ha un balcó a Via Laietana, baixant a mà dreta, a l’alçada de la plaça on hi ha l’estàtua de Ramon Berenguer III i el seu cavall, on cada dia del món hi ha una persona que hi penja el número del dia del mes. Són uns números grossos, que es veuen des de lluny; avui hi ha un gran 28. I cada dia veus que és un dia més i te n’adones, més encara del que ja saps, que el temps passa. L’Alcalde de Barcelona i el seu equip, si són una mica curiosos i miren la ciutat que gestionen des del vidre tintat del seient de darrera del seu cotxe oficial, ho poden veure. Què es deuen preguntar? Tots tenim (o quasi tots) una mica la sensació de no saber aprofitar el temps i de no fer tot el que podríem fer, però per l’Alcalde i el seu equip aquesta sensació s’hauria de convertir en un desagradable i somàtic mal gust de boca.

D’aquí a no res farà un any de les eleccions municipals i aquest Ajuntament arrossega els mateixos temes i els mateixos vicis dels anteriors mandats. A la ciutat cada vegada s’estan fent més plataformes veïnals, hi ha descontentament en les petites coses que afecten el dia a dia, es decideixen plans importants pels barris sense tenir en compte l’opinió dels afectats (en el millor dels casos els interlocutors i portaveus de la voluntat dels qui hi viuen són els membres d’entitats veïnals profundament polititzades), els serveis no milloren, la seguretat és qüestionable i la projecció exterior de la ciutat és la mateixa o pitjor, perquè abans se’ns coneixia i ubicava més que ara. Les persones que vivim a la ciutat tenim la sensació que si no es fa una bona feina, Barcelona es pot quedar a la ressaga, i quan viatgem a altres capitals del món (a no ser que anem a Tinduf o a T’bilisi) al tornar quan ens trobem amb les maletes a l’andana del tren que no arriba, o del metro que va ple a vessar, o fent cua a la B-10 o les rondes per entrar a la ciutat, pensem resignadament: “altre cop a Barcelona…!”.

La publicitat que fa l’Ajuntament ven una Barcelona activa, que fa congressos, que fa festivals, que fa grans festes, que recicla, que construeix, que es preocupa per la gent, que innova… Però fóra d’aquestes campanyes, la majoria de nosaltres tenim una interacció real amb l’Ajuntament pagant els impostos, empadronant-nos i poca cosa més. La distància entre el govern local i els ciutadans és vasta i pregona, i el govern municipal de Barcelona actua com si no hi haguessin projectes necessaris a desenvolupar. I sí que n’hi ha: des de dissenyar i implementar bons plans d’infrastructures amb ambició de ser una gran capital, fins a aprofitar més el potencial creatiu i innovador de molts emprenedors i emprenedores (segurament com els que treballen al pis de la Via Laietana i que han decidit penjar el dia del mes com a marca d’empresa), passant inevitablement per establir un mecanisme fàcil, directe i eficient pel que els ciutadans puguem ser escoltats per l’administració i participar en les decisions que ens afecten i/o ens interessen.

Els exemples que demostren aquesta realitat són molts, però aquests són ben il·lustratius i de plena actualitat: la organització de la Feria de Abril i la decisió d’ubicar-la amb tota la seva brutor de fregits i l’alegria flamenca al malaguanyat i costós Parc del Fòrum, durarà 11 dies (cal?), i diuen que serà sostenible i integradora com mai havia estat. Segon exemple bipartit i curiós: per por de disturbis i pixades a les parades de llibres de Sant Jordi, es va enllaunar als hooligans del Manchester en un recinte i se’ls va pagar la festa amb birres i musiqueta com a premi al mal comportament potencial. Tercer exemple: uns ciutadans del Carmel no estan d’acord amb el PGM decidit pel govern municipal pel que 750 cases (les seves) seran enderrocades i 1900 persones (ells i elles) reallotjades. Ara fan una plataforma i se’ls haurà d’escoltar i consideren lògicament que se’ls hauria hagut de tenir en consideració des de bon principi i troben inacceptable haver-ne tingut coneixement pels mitjans de comunicació.

Els dies passen, els mesos avancen, els anys corren, i el temps guanya. El futur de la ciutat i dels que hi vivim depèn de les decisions (de les grans decisions, les Ferias de Abril no compten) de qui governa, i sembla que la importància d’aquestes decisions sigui relativa i que la variable temps no valgui. Barcelona no es pot quedar enrera, s’ha de treballar en clau de gran capital i tenir en compte el que els ciutadans volem, i si ara no es fa res per evitar-ho, acabarem sent una ciutat de segona categoria, i seria una pena.

Una resposta to “BARCELONA A LA RESSAGA I EL TEMPS QUE NO PERDONA”

  1. JmP * Says:

    Estic totalment d’acord!!!
    Aquest Ajuntament no sap gestionar la nostra ciutat (que és gran precisament no per la Fira d’Abril i altres actes sinó per la diversitat i la gent que hi vivim) i es pensa que projectarà Barcelona com una ciutat de primera portant a terme aquests grans esdeveniments… com s’equivoquen senyors!! Haurien de pensar que quan la gent de fóra ens pregunti als barcelonins com estem a Barcelona, que ens agrada de Barcelona, etc. la resposta serà unànime:inseguretat, habitatge, immigració, cultura…


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: