Archive for 20/04/2008

El TGV acabarà amb l’últim sòl rural de Barcelona a Vallbona

Abril 20, 2008

S’urbanitzaran els terrenys rústics on encara hi ha horts | La plataforma ferroviària passarà semicoberta i soterrada pels camps entre Nou Barris i cap a Montcada | Un 50% dels nous habitatges seran de protecció

Virgínia Mascaró, Barcelona (Avui)

El traçat del TGV pel barri barceloní de Vallbona, situat al nord del districte de Nou Barris, transformarà profundament aquest nucli urbà on ara viuen un miler de veïns i que conserva el sòl rural més extens de la ciutat. Als horts de la masia rebatejada com La Ponderosa s’hi faran 2.000 habitatges, un 50% dels quals seran de protecció oficial. El nucli urbà actual acollirà els nous serveis per al barri.

El tret de sortida d’aquesta profunda transformació urbanística i del Pla Metropolità (PGM) -amb el pla director en fase de redacció- el va donar el traçat definitiu de l’alta velocitat pel subsòl de Nou Barris, des del nus de la Trinitat fins a Montcada i Reixac. La plataforma ferroviària discorrerà pel costat del riu Besòs, primer semisoterrada amb pantalles, per reduir-ne l’impacte visual i de soroll, i després soterrada.

El govern va donar llum verda el febrer passat a la creació a Vallbona d’una àrea residencial estratègica (ARE), a petició de l’Ajuntament de Barcelona. Es un tipus d’actuació urbanística destinada a crear habitatge -un 50% de protegit, com a mínim- i garantint-hi els serveis per a la població. Per exemple, la nova trama urbana que substituirà la rústica haurà d’integrar un 15% dels serveis als edificis, explica Carmen Andrés, regidora de Nou Barris.

No s’hi vol crear una nova ciutat dormitori. “El nou barri serà una porta d’entrada a la ciutat i volem que sigui molt singular, que integri les seves particularitats: el rec Comtal recuperat ara per abastar d’aigua la ciutat, el Besòs i l’entorn rural. “Volem que estigui molt ben fet”, afirma Andrés.
El barri està tenallat per les autopistes d’accés al Vallès, la planxa de vies que surt de Barcelona des de la Sagrera, i el Besòs. És un triangle de difícil accés i aïllat.

Obres en quatre anys
Els temps d’execució de les obres seran més curts. “S’hi podrien començar a finals d’aquest mandat municipal, el 2011, en uns quatre anys”, afirma la regidora. En canvi, si la modificació urbanística s’hagués fet seguint els mecanismes ordinaris, tot s’hauria allargat molt més.

El districte hi abordarà també el pla de reforma urbana del nucli antic. Cal millorar tot el barri, que, com el de Torre Baró, va anar creixent desordenadament els anys 60 i 70. S’hi han fet fins ara obres d’infraestructura bàsica, com els col·lectors de les aigües residuals, que s’acabaran aquest any, o viàries, com el pont del Congost, inaugurat a finals del 2005, que va contribuir a millorar la comunicació del barri amb el seu entorn.

Encara hi falta un bus de barri que pugui arribar fins a la part més alta de Vallbona, on no hi ha servei, i que faciliti el transport públic cap a les estacions de metro de Ciutat Meridiana i Torre Baró.

Anuncis

Poblenou demana un pla urgent de preservació del centre històric

Abril 20, 2008

Veïns del barri reclamen una suspensió de llicències per frenar la desaparició de la zona
L’ajuntament es compromet a elaborar una proposta de protecció, però no concreta dates

Albert Ollés, Barcelona, (El Periódico)

El centre històric del Poblenou es mor. Després d’uns quants anys d’enderrocaments i reformes urbanístiques, la clàssica trama viària i el paisatge d’edificis ha desaparegut gairebé del tot i únicament es manté en petits reductes aïllats. La reurbanització dels carrers de Bilbao i Ramon Turró, el nou front litoral –on el metre quadrat es paga a preu d’or– o la pressió del veí 22@ estan canviant completament la fesomia tradicional de la zona.

Un espai que inclou l’antic barri del Taulat (que ja ha estat eliminat fins i tot del nou mapa municipal), l’eix de Marià Aguiló, la plaça de Prim (el vell nucli de pescadors), i l’entorn de la rambla del Poblenou i de Pere IV, que comprèn una part del també històric barri de la Plata (l’epicentre del Manchester català dels segles XIX i XX). Davant aquesta situació, diverses entitats veïnals del barri estan reclamant a l’ajuntament l’elaboració d’un pla urgent de preservació del que queda del casc històric.

Seria una solució d’emergència que, segons els demandants, hauria de contemplar com a mesura prèvia la suspensió de llicències d’obres, incloses les que ja estan concedides, fins que s’aprovi el projecte. “El que no ha aconseguit la pressió especulativa en municipis costaners pròxims s’ha acabat materialitzant a la franja del litoral de Barcelona. L’excusa dels Jocs Olímpics va ser el que va iniciar el procés i després ha anat caient la resta”, explica Salvador Clarós, portaveu de l’associació de veïns del Poblenou.

23 ESPAIS
Aquesta entitat ha localitzat fins a 23 espais diferents (vegeu el gràfic) on ja s’han produït demolicions o està previst executar-ne ben aviat. Aquesta alta condensació d’activitat urbanística ha provocat que el rectangle ubicat entre la part baixa de la rambla i la plaça de Prim ofereixi aquests dies imatges que recorden ciutats en guerra, entre muntanyes de runa, cases a mig enderrocar i solars buits, alguns ocupats per persones sense sostre. “Ens han anat fent fora d’una casa a una altra a mesura que les anaven tirant a terra”, explica una d’aquestes persones, Joan Martínez, mentre cuina a cel obert.
El cas de la plaça de Prim és especialment significatiu, ja que ha quedat convertida en una espècie de reducte del passat, envoltada de nous edificis en construcció o que ja s’han acabat. “Fa 28 anys això era terra de ningú. Un lloc oblidat amb molt espai lliure i pocs habitants on feia por venir a la nit”, recorda Josep Maria Maulini, propietari del restaurant Els Pescadors, símbol històric de la plaça. “Era necessari un canvi per donar-li vida al barri i només s’ha de veure com està actualment de gent la rambla del Poblenou, encara que també és cert que es podria haver fet d’una forma menys agressiva”, afegeix.

Maulini, que fa 28 anys que regenta un establiment fundat el 1901, recorda que fins fa “quatre dies” els mateixos veïns de la zona no es van començar a preocupar pel que estava passant. “És possible que l’administració s’hagi precipitat i no hagi posat prou límit a l’especulació immobiliària, però el cas és que en aquesta plaça s’han enderrocat cases antigues de pescadors que li donaven el verdader sentit a tot el conjunt sense que ningú, inclosos els seus propietaris, hi diguessin res”, afirma.

LA TRAMA DE CERDÀ
A l’associació veïnal del Poblenou no coincideixen amb aquesta apreciació, i recorden que als anys 90 ja es van oposar a un primer intent de transformació integral de la zona. “Han anat insistint una vegada i una altra en la reforma fins a imposar-la, sota la idea conceptual de prolongar al Poblenou la trama de l’Eixample, tal com ho va idear inicialment Cerdà”, explica Clarós. “Un objectiu concretat obrint carrers per on hi havia cases, i trencant la trama singular que tenia la zona”.

El dirigent veïnal assenyala l’execució del pla d’obertura del carrer de Bilbao cap al mar com a punt d’inflexió, al qual després han seguit altres plans. L’últim es va aprovar de manera definitiva, precisament, al ple municipal de divendres passat i modificarà la imatge actual del carrer de Ramon Turró, en el tram que està comprès entre Marià Aguiló i Castanys.

CARRERA CONTRARELLOTGE

L’avanç imparable de les excavadores fa que s’estigui vivint una carrera contrarellotge, en què els veïns tenen por que s’imposi la política de fets consumats, habitual en la transformació d’aquest espai del districte de Sant Martí. Un cas especialment recordat respecte d’això va ser la desaparició de l’antiga fàbrica Extractos Tánicos, uns dies després que l’ajuntament acceptés protegir-la i catalogar-la. La pressió veïnal havia aconseguit convèncer l’administració, però en plenes negociacions de compensació econòmica, i sense anunci previ, el propietari va enderrocar les naus.

“L’ajuntament s’ha compromès a elaborar el pla de preservació, que està inclòs en el pla d’actuació del districte per a aquest mandat, però no hi ha calendari de treball ni dates previstes per a l’aprovació”, afirma Clarós. “Tot plegat ens fa dubtar sobre si es tracta d’una iniciativa en ferm o, simplement, d’una maniobra per guanyar temps i permetre que acabin de destrossar el barri”, afegeix.

L’ARQUITECTE EN CAP
onts de l’àrea municipal d’Urbanisme van confirmar a aquest diari que tenen en estudi un projecte de protecció del casc històric del Poblenou, i que el consensuaran amb els veïns. La iniciativa està en mans de l’arquitecte en cap municipal, Oriol Clos, però tal com denuncien els habitants de la zona, encara no hi ha un termini concret d’aprovació.

La ciutat dels sords

Abril 20, 2008

Quatre de cada deu habitants del Cap i Casal afirmaven que podien conviure amb problemes acústics a casa seva

Lluís-Anton Baulenas, Quadern de ciutat (Avui)

Si un surt de Barcelona per l’avinguda Meridiana veurà que, passat Can Dragó, a l’alçada, més o menys, d’on va a desembocar l’avinguda Rio de Janeiro, hi ha un edifici nou. És un bloc de pisos sobri d’aquest estil compacte i de maó claret, l’exponent més sinistre del qual és la nova Ciutat de la Justícia. L’esmentat bloc, apaïsat, és gegant, monumental. És a dir, ocupa terreny, però no alça gaire el vol. En qualsevol cas és molt gran. Deu contenir un munt de pisos. Com que la construcció, per molt poquet, és d’abans de l’Era de la Gran Crisi hem de suposar que devia vendre’s amb una certa alegria. I, per tant, que hi havia una certa alegria en el moviment de compradors. I aquí comença el misteri: qui podria voler entrampar-se fins al coll amb una hipoteca per comprar un pis literalment enganxat a una de les vies -més aviat autopista- de més trànsit de Barcelona durant tots els dies de l’any?

Els promotors van pensar que interessaria a moltes persones i van arriscar-se a construir el megabloc. I moltes persones, pel que sembla, van decidir que el soroll i la pols inherents a la localització eren mals menors i que, per tant, els interessava.

Molt bé. Ara resulta que el Col·legi d’Enginyers de Telecomunicacions acaba de presentar un estudi on confirma tot de dades ja sabudes (que som una de les ciutats més contaminades acústicament d’Europa), però n’hi ha de noves i curioses.

Per exemple, han fet una enquesta als ciutadans de Madrid i Barcelona. Simplement demanaven a la gent si tenia la percepció que el soroll ambiental era molest.

Deixant de banda la qüestió anecdòtica que els barcelonins, segons la seva percepció, pateixen més el soroll que els madrilenys, l’interessant era que quatre de cada deu habitants del Cap i Casal afirmaven que podien conviure amb problemes acústics a casa seva. Ara s’entén l’èxit del megabloc de la Meridiana: els barcelonins són conscients del soroll, però l’accepten, hi conviuen i, posats a decidir, s’estimen més perdre qualitat de vida per aquesta banda i guanyar-la per una altra (per exemple, en el fet de viure al barri). Amb un doble vidre i apujant el volum de la tele, ja som al cap del carrer. No és això. Quan en un restaurant s’ajunta una colla una mica nombrosa per sopar resulta que, sense que ningú parli fort, allò acaba sent un guirigall de crits. A la ciutat li passa igual, arribarà un moment que estarem tots sords.

És clar que potser no és tan dramàtic. Pot esdevenir un nou atractiu turístic. Ens posem tots a aprendre el llenguatge dels signes i obrim un nou front en la guerra per la captació temàtica dels turistes. Tenim guanyats els clients dels creuers, el públic gai, etc. Ara toquen els sords.

Sords d’arreu del món: Barcelona us espera fraternalment.

Dues avaries obliguen a tallar durant diverses hores part de les línies 1 i 4 del metro de Barcelona

Abril 20, 2008

El passatge del tren afectat en un dels incidents ha hagut de ser desallotjat
Dues avaries han obligat a tallar durant diverses hores a la matinada i el matí part de les línies 1 i 4 del metro de Barcelona.

(El Periódico)

A la L-4, el problema s’ha originat a les 5.40 hores per l’avaria d’una catenària a l’estació de Barceloneta, que també ha danyat el sistema de connexió del tren a la catenària al produir-se un curtcircuit. El passatge del tren afectat ha hagut de ser desallotjat.

A causa del fum que ha provocat el curtcircuit, s’ha desplaçat al lloc de l’incident una dotació de Bombers.

El servei en la totalitat de la línia no s’ha restablert fins a les 10.37 hores. Durant aquest temps, la L-4 ha estat interrompuda entre les estacions d’Urquinaona, Jaume I, Barceloneta i Ciutadella-Vila Olímpica.

Rutes alternatives

Per cobrir el tram sense servei, TMB ha establert un servei especial d’autobusos entre passeig de Gràcia i Bogatell, a més d’oferir com a alternativa el transbord de la L-2 entre Passeig de Gràcia i La Pau.

Per un altre costat, a la L-1 s’ha registrat una avaria en el sistema informàtic de Torras i Bages a les 8.30 hores. A causa d’aquesta incidència, s’ha tancat la L-1 entre Torras i Bages i Fabra i Puig. En aquest cas, també s’han establert mesures alternatives com el transport en autobús o el transbord a Rodalies Renfe.

El servei a la L-1 ha quedat normalitzat a les 9.29 hores.

La transformació del Districte de Sant Martí

Abril 20, 2008

Poblenou demana un pla urgent de preservació del centre històric

(El Periódico)

El model a seguir pels veïns que demanen el pla de protecció del centre històric del Poblenou es basa en el cas d’altres dos espais similars de la ciutat, en què l’ajuntament ha apostat de forma decidida per la seva conservació en els últims temps. En un, el de l’antic municipi de Sarrià, el consistori ja ha aprovat la modificació necessària del Pla General Metropolità (PGM) amb l’objectiu d’enterrar el projecte d’ampliació de carrers i millora del trànsit intern que tenia previst l’enderrocament de cases centenàries. L’objectiu és elevar la protecció del centre antic del barri, i imposar condicions a les noves construccions previstes.

Entre altres punts, destaca la prohibició de l’ús del totxo d’obra vista i altres materials de construcció moderns, dissonants amb la resta del paisatge de l’entorn. El districte també planteja incorporar quatre cases amb jardins al catàleg de protecció patrimonial i posar límits a les expropiacions. A Sant Andreu de Palomar, una altra antiga població annexionada a Barcelona, el districte viurà a finals d’aquest mes la primera reunió de la comissió de seguiment, formada per tècnics municipals i veïns, que ha d’aprovar durant aquest mandat un pla que garanteixi la màxima preservació possible del centre històric de l’actual barri.

Barcelona admet que no té eines per lluitar contra la prostitució a les Corts

Abril 20, 2008

VICENÇ PLANELLA. Barcelona (El Punt)

En vista de les queixes dels veïns i dels grups de l’oposició, l’Ajuntament de Barcelona ha al·legat que està «limitat» per lluitar contra la prostitució a la Zona Universitària ja que no hi ha cap llei que impedeixi «amb caràcter general» oferir al carrer serveis sexuals. El PP, en canvi, ha fet de la desaparició de les prostitutes un dels seus cavalls de batalla al districte de les Corts i ha reclamat al bipartit que apliqui l’ordenança de convivència «sense ambigüitat ni complexes».

Quan al vespre marxen els universitaris i els usuaris de les instal·lacions esportives, els carrers on s’emplacen les facultats del Campus Sud de la Diagonal es converteixen en un mercat d’intercanvis sexuals, amb desenes de prostitutes que esperen clients i una veritable caravana de conductors que miren i trien, o que tan sols tafanegen. Malgrat que la pressió de les patrulles de la Guàrdia Urbana ha fet que la prostitució no s’estengui a les àrees habitades del districte de les Corts, també ha convertit en un veritable bordell a zel obert els vials –alguns sense urbanitzar– que envolten el parc de la Bederrida, amb ramals fins a l’avingudes de Gregorio Marañón i de Joan XXIII.

En el ple del consell de districte, celebrat la setmana passada, el grup del PP va tornar a activar la seva campanya per aconseguir posar fi a la presència de prostitutes en aquesta zona de la ciutat. L’excusa, aquest cop, van ser les queixes dels promotors de l’Espai Movistar, és a dir, de Telefònica que organitza concerts nocturns. «Al voltant de la Zona Universitària, on està situada la carpa Movistar, especialment a l’illa franquejada pels carrers Pasqual i Villa, Baldiri i Reixac, Llorens Artigas i Pau Bargalló, s’exerceix la prostitució amb total llibertat, facilitada pel fet d’una falta d’il·luminació adequada», va denunciar la portaveu adjunta dels populars, Maria Luisa Ibáñez.

En vista de l’exigència de mesures per posar fi en aquest tràfic, la gerent del districte, Gemma Arau, va admetre que l’ordenança de convivència, aprovada el desembre del 2005, només permet contenir el problema, però no resoldre’l: «És una situació difícil perquè tenim una ordenança que regula l’oferta i la demanda de serveis sexuals al carrer. No tenim una prohibició amb caràcter general i això ens limita la capacitat d’actuació.» La gerent va assenyalar que l’Ajuntament està «planificant» actuacions per millorar aquests racons del campus universitari, tot i que la seves explicacions van ser imprecises: «Hem començat a treballar amb el sector social i amb el de la seguretat.» Ibáñez la va replicar, reclamant al districte que intensifiqui la intervenció dels agents de la Guàrdia Urbana –ara limitada a controls de trànsit i de documentació dels potencials clients amb el propòsit de dissuadir-los– i que «apliqui l’ordenança sense ambigüitat i sense complexes». Pel que fa a les suposades mesures socials, fins al moment concretades al Raval en el servei d’atenció i mediació al carrer, i que en un any i mig ha atès 368 dones, portaveus de l’Ajuntament han indicat que, per ara, no hi ha previsions de traslladar-lo a la Zona Universitària.

Per la seva banda, l’ordenança de convivència posa l’accent en la preservació dels menors «de l’exhibició de pràctiques d’oferiment o sol·licitud de serveis sexuals al carrer», i només prohibeix la presència de prostitutes i dels seus clients quan «aquestes pràctiques excloguin o limitin la compatibilitat dels diferents usos de l’espai públic».