La selva de Nouvel al Poblenou necessitarà sis anys per formar-se

Abril 6, 2008

Albert Ollés (El Periódico)

Imaginació i fe. Els barcelonins que vagin a partir d’avui a veure el nou parc del Centre del Poblenou, de Jean Nouvel, hauran de fer aquest doble exercici espiritual, en consonància amb la filosofia evocadora i intimista del projecte, per entendre millor el que tindran davant dels ulls. Imaginació per veure en el que encara és un “embrió de parc”, com el va titllar ahir l’alcalde Jordi Hereu, la frondosa selva urbana que pretén el seu autor i que trigarà, segons van confirmar tots dos, sis anys a formar-se. I fe per confiar que durant aquest llarg període de temps el nou espai de 5,5 hectàrees es consolidi, tal com s’ha ideat, com un pulmó verd únic a la ciutat i s’integri al barri, malgrat les seves especials característiques i la complexitat del manteniment.
Predicant amb l’exemple, l’alcalde i l’arquitecte van ser els primers a fer aquest doble exercici a l’acte de presentació pública del parc, previ a la inauguració d’avui. Tots dos es van conjurar per defensar les bondats del controvertit projecte, criticat per diverses entitats veïnals de la zona, i no es van estalviar qualificatius. Hereu va parlar d’una de les obres “més importants en la transformació urbanística que viu el Poblenou”. “És un parc amb personalitat pròpia que la ciutat necessitava, un espai d’autor únic i íntim”, va afegir.

ELS PETITS DETALLS
L’alcalde va agrair a Nouvel la seva dedicació a l’obra, que ha costat, de moment, 20 milions d’euros: “Ha tingut cura igual dels grans i dels petits detalls”. En resposta a les crítiques pel cost del manteniment del que vol ser un verger -especialment en temps de sequera-, Hereu va assenyalar que el parc s’ha dissenyat amb criteris “mediambientals”.
A més a més, va explicar, té un sistema de reg gota a gota amb aigua freàtica, l’aigua subterrània no potable més pròxima a la superfície, disponible en grans quantitats en aquella part de la ciutat a l’estar a prop del mar. Un dipòsit soterrat (construït darrere de l’antiga fàbrica d’Oliva-Artés, inclosa en el conjunt) emmagatzemarà l’aigua, que es repartirà amb un sistema de bombes.
Nouvel va recórrer, per la seva part, a la modèstia, malgrat el seu acabat d’estrenar premi Pritzker (el Nobel de l’arquitectura), i va assegurar que l’encàrrec ha estat “molt especial” a l’implicar el repte de crear un parc a la mateixa ciutat que alberga el parc Güell de Gaudí. “És un gran jardí urbà, tou i vegetal, obert a tothom que posarà en valor els nous edificis que s’estan alçant al seu entorn”, va afirmar.

MICROCLIMA ACÚSTIC
L’autor de la veïna torre Agbar va destacar el “microclima acústic, aïllat de l’exterior”, que ha buscat amb el mur perimetral que envolta el parc. Una idea que els crítics amb el projecte consideren que l’aïlla del barri i impedeix la seva connexió amb el recinte fabril de Can Ricart. Les mateixes veus denuncien que els dos carrers que travessen el jardí (Cristóbal de Moura i Espronceda) el separen en quatre parts, encara que Nouvel confia en el túnel de flors amb el qual pensa cobrir el tram d’Espronceda per mitigar-lo. Quan això passi, va assegurar, el parc tindrà “sol a l’hivern i ombra a l’estiu”.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: