La síndica de Barcelona no vol ordenances que no es puguin fer complir

Febrer 22, 2008

Pilar Malla reclama a l’Ajuntament que hi posi recursos i que l’import de les multes estigui en funció del sou de l’infractor

IVAN VILA. Barcelona
«Si no la pots fer complir, més val que no la faci.» Aquesta màxima és la que hauria d’aplicar l’Ajuntament a l’hora de dissenyar noves ordenances municipals, a parer de la síndica de greuges de Barcelona, Pilar Malla, que ahir va presentar el seu informe anual. La síndica, que va rebre el 2007 més d’un miler de queixes, considera que sovint el consistori està mancat de recursos per fer complir les normes que dicta. Per això demana que es reforcin els serveis d’inspecció, però també la informació als ciutadans sobre els seus drets i deures. Malla també vol que, abans de sancionar algú per qualsevol infracció, es tingui en compte que l’empara la presumpció d’innocència, i també que l’import de les multes variï en consonància amb el nivell d’ingressos de l’infractor.

No té sentit fer una ordenança si després no es pot aplicar per falta de recursos, perquè això pot generar problemes de convivència, i l’Ajuntament està mancat de recursos per fer respectar algunes de les normes que dicta. Aquesta és la tesi de la síndica barcelonina, que com a exemple va posar l’ordenança de medi ambient que regula el tema del soroll i que, curiosament, i malgrat aquesta carència de recursos que denuncia Malla, el consistori vol endurir abans d’acabar l’any. Podia haver-ne posat d’altres, d’exemples, com ara l’ordenança que regula la circulació de bicicletes, o la de convivència, dues normes que qualsevol que transiti habitualment pel centre pot comprovar que es vulneren a tota hora, i normalment amb completa impunitat.

La clau és l’escassetat de mitjans. Sense anar més lluny, el reforç del nombre d’inspectors –que s’han d’encarregar indistintament d’apartaments turístics, excessos decibèlics o incompliments de normes de terrasses i vetlladors, entre altres assumptes– és una vella reclamació dels districtes, que són els que han d’assumir la càrrega de treball. Ahir la defensora va sumar-se a aquesta demanda.

MANCA D’INFORMACIÓ
Els retrets de la síndica no acaben aquí. Malla considera que hi ha d’haver normes que regulin els àmbits on hi ha queixes veïnals, per evitar conflictes, però també que les normes han de ser «clares i comprensibles», i que el consistori n’ha de fer pedagogia, perquè molts ciutadans, segons va explicar, no les coneixen. De fet, la majoria de les 1.040 queixes que va rebre la síndica corresponien a ciutadans que només volien assessorament o reclamaven informació d’algun tipus. I més de la meitat dels 403 expedients ja completats que es van obrir perquè sí que requerien una resolució ferma no van ser admesos o van ser desestimats perquè el reclamant no tenia raó.

MULTES EN FUNCIÓ DEL SOU
La defensora va completar la seva estrebada d’orelles amb un parell de consideracions sobre la política sancionadora del consistori. La primera: no pot ser, segons diu Malla, que tothom pagui el mateix per infringir les normes, perquè «150 euros poden no suposar res per a alguns, però són la meitat del sou mensual de qui rep una pensió no contributiva». Malla proposa fixar les multes en dies de sou o renda. «És difícil –va admetre–, però es podria estudiar.» La segona: a l’hora d’atendre una reclamació contra una multa, cal considerar no només la presumpció de veracitat que té l’agent que ha denunciat la suposada infracció, sinó també la presumpció d’innocència del sancionat, de manera que si hi ha més proves a banda del testimoni del funcionari, també s’han de valorar.

Malla, que la setmana vinent presentarà el seu informe en el ple de l’Ajuntament, va completar la llista de peticions amb tres demandes: tarifes especials de transport públic per a famílies nombroses; informació més completa als immigrants que vénen amb un contracte en origen i incidència en les funcions preventiva i educativa que han de tenir els serveis socials, perquè no siguin percebuts pels ciutadans només com una eina subvencionadora, «com una dispensa de recursos».

Entre les queixes rebudes, creixen les referents als apartaments turístics o a l’assetjament immobiliari. També falten recursos per combatre aquesta xacra, diu la defensora. I falten recursos, igualment, al SAIER, el servei municipal d’atenció als immigrants. El del soroll és un altre problema que continua motivant queixes, sobretot els mesos d’estiu.

En canvi, tot i el nou servei del Bicing, les protestes de vianants contra la proliferació del nombre de ciclistes han estat escasses. I l’àrea verda, que al principi va motivar nombrosos requeriments a la síndica, ja no en va provocar cap l’any passat. Tampoc l’enllumenat, objecte d’intensos debats en alguns mitjans entorn de la seva suposada escassedat, ha motivat ni una sola queixa a la defensora.

PRECS ATESOS
Malla confia que les seves recomanacions no cauran en sac foradat. Després de tres anys en el càrrec, té motius per creure-ho. Exemples: «L’any passat vam dir que el nombre de beques de menjador a les escoles era insuficient, i s’ha doblat», recorda. I també que abans les multes de circulació s’enviaven a l’adreça que constava a Trànsit, no pas al padró. Resultat: molts cops el sancionat no rebia la notificació. A petició de Malla, ara es creuen les dades de Trànsit i del padró, i «hi ha menys reclamacions» per aquest tema. I pel que fa a l’habitatge, un altre motiu recurrent en les queixes a la defensora barcelonina, «també s’han fet coses, tot i que no és fàcil», admet.

Vilaweb-El Punt
22-02-08

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: