Una nova PHRP s’instal•la al carrer Avinyó

gener 14, 2008

El passat 6 de desembre, aniversari de la constitució espanyola, ja fa 29 anyets, una nova PHRP va obrir les portes un cop més a Ciutat Vella amb aquest missatge: “Demà dia 6 de desembre serà el 29 aniversari de la constitució espanyola. En ocasió d’aquesta data, presentem la nova Promoció d’Habitatge Realment Públic (PHRP) al carrer Avinyó 33: 29 anys després comencem a fer efectiu el dret fonamental de l’habitatge”.

Amb aquesta sàtira ens recordaven un dret que no té res de broma per la majoria de la població que no pot accedir a un habitatge, el dret al qual la constitució espanyola recull en el seu, més que famós, article 47, que diu el següent: “Tots els espanyols tenen dret a un habitatge digne i adequat. Els poders públics promouran les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per tal de fer efectiu aquest dret, i regularan la utilització del sòl d’acord amb l’interès general per tal d’impedir l’especulació”.

Suposem que els polítics no pensaven en aquell moment que el país necessitaria, pels finals del segle XX, comercialitzar plàcidament el sòl i posar a disposició del mercat aquest dret tant fonamental i ja de pas sostenir l’economia espanyola amb l’anomenada “economia del totxo”.

Aquests darrers mesos han estat especialment durs per als moviments socials de Ciutat Vella, en concret per als col•lectius d’okupació i els centres socials que s’autogestionaven. A l’octubre va ser desallotjada Ruïna Amàlia, un dels pocs Centres Socials que quedaven al centre de Barcelona i en concret l’únic que continuava al barri del Raval, després que Illa Robadors agafés cada dia més forma i entre les seves conseqüències estigués el tancament de l’Ateneu del Xino, després de 13 anys d’existència (veure Masala 38 i 36). Al mes de novembre li va tocar el torn al bloc de pisos del carrer Metges, situat dintre del Forat de la Vergonya i que per sis anys havia estat un referent en aquesta lluita. Espai autogestionat que feia activitats per als veïns i veïnes del barri. Això sense oblidar el fosc procés i desallotjament al setembre de Miles de Viviendas. Han estat mesos amb cops durs per part de l’administració cap als moviments socials i veïnals de Ciutat Vella, però és per això que l’alegria ha estat doble. Quan l’ambient no estava per moltes rialles, una nova PHRP s’instal•la al barri, i ja van quatre. Avinyó 33 s’afegeix a tres PHRP’s més situades en el districte: al carrer Magdalenes 13-15, al carrer Amargós 6 i al carrer Tallers 44. Com bé deien en el seu comunicat els nous veïns i veïnes del barri: “Creiem que ja són massa anys, 29, perquè segueixin sense fer-se efectius els drets fonamentals. Pensem que potser no hem entès bé allò dels drets i els poders públics, i que potser l’únic poder públic que vetllarà pels nostres drets és el que siguem capaces d´articular nosaltres”.

Tots sabem què significa per a l’ajuntament el nostre districte, no ens cansem de dir-ho un cop més: un aparador per al ulls dels turistes, un centre comercial per a ells i tota l’àrea metropolitana i una selva immobiliària per als promotors i agents immobiliaris que sempre han especulat amb total impunitat a la ciutat i al districte. És per això que ens sentim en sintonia amb aquestes propostes als nostres barris: “Llicenciades, jubilats, treballadors precaritzats, cada cop som més les persones humiliades i indignades per aquesta situació, per veure com a la nostra ciutat els únics que semblen tenir els drets fonamentals assegurats són els
turistes i els promotors immobiliaris”.

L’esmentat discurs d’inauguració de la nova PHRP també fa referència al nou Pacte Nacional per l’Habitatge. Un pacte que planteja mesures insuficients, parcials i en molts casos al servei d’aquells que s’han enriquit especulant amb els nostres drets. Des de 1978, l’habitatge és un dret i des de 1978 la propietat privada està supeditada al seu ús social, però aquest pacte, igual que la legislació anterior, es nega a fer-ho efectiu. “Un pacte que no limita els beneficis que s’obtenen arrel de l’especulació, ni multa als infractors que pretenen mantenir pisos buits al centre de Barcelona, a costa de que milers de persones no puguin accedir a un habitatge en condicions, a un preu assequible. Un pacte que en canvi sí dóna primes i beneficis en forma de subvencions als mateixos que tenen els pisos segrestats perquè els lloguin a preus que, per la majoria, seguiran sent inaccessibles”.

El text també fa referència a una de les dues propostes contra el mobbing que recull el pacte, la creació d’un observatori (l’Observatori de l´Hàbitat i la Segregació Urbana), que des de la PHRP es considera ridícula perquè no servirà per “frenar els terroristes que utilitzen el mobbing com a estratègia habitual per especular, passant per sobre de la dignitat de les persones.”

“En resum, aquest és un pacte que fa cas omís a les reivindicacions pel dret a l’habitatge i pretén d’aquesta manera que ens resignem amb les engrunes que ens ofereixen i ens quedem altre cop plegats de mans.”

El comunicat acaba fent una referència clara que de moment l’única sortida digna que queda per combatre aquesta problemàtica és la desobediència civil: “Tots sabem que hi ha milers de pisos buits, totes sabem com ferho perquè deixin d’estar-ho i sobre tot tenim clar que és inacetable que es pugui especular amb un dret fonamental. Amb o sense pacte, amb o sense llei, fins que l’habitatge no estigui garantit per a tota la població, fins que l’habitatge no sigui realment públic, seguirem obrint portes per fer efectiu el dret a l’habitatge”. I nosaltres que ho celebrem.

Masala núm. 39
gener-febrer’08

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: