Tu què faries?

Desembre 30, 2007

Ens han omplert la bústia de fulletons, postals, enquestes i revistes. Han col•locat centenars de columnes de cartró amb la pregunta a les voreres, els espais dels vianants, mercats, centres cívics i altres equipaments. Ens animaven a participar i dir-hi la nostra. Durant tot el mes de novembre s’ha fet notar una desmesurada campanya de publicitat el cost de la qual ascendeix a un milió d’euros (ens agradaria ser desmentits).
Tu què faries?

Destaca el TU. Singular. Home o dona. Jove o avi. Els ciutadans. El veïnat pres d’un en un. Són conscients que davant d’una pregunta tan complexa, s’ha d’ajudar una mica. Així, en l’enquesta repartida els interrogants van precedits d’unes introduccions que ajuden poc a pensar i que dirigeixen el sentit de les propostes de manera inequívoca.

Tu què faries?
A la campanya se li veu el llautó. Interessa la participació, però la participació individual. Que no dubtem que no sigui important. Però no interessa gens la participació col•lectiva, associada. Una participació que parteix d’una diagnosi de la ciutat, que planteja interrogants, que contempla els problemes i dèficits dels barris i que, davant de situacions complexes, compta amb mitjans assessors i tècnics, encara que insuficients. Nosaltres seguim potenciant un associacionisme que es faci preguntes, que sigui crític i que participi col•lectivament.

Tu què faries?
Una pregunta feta en uns moments en què la ciutadania del país ha estat segrestada per la ineficiència, la manca d’inversions històrica i una cosa que podríem definir com a cobdícia política d’uns i altres. Davant d’això defensarem que la prioritat per a milers de ciutadanes i ciutadans que cada dia se desplacen tenint com a punt de referència Barcelona, no és un AVE elitista sinó el transport eficient amb regionals i rodalies. Aquells que s’omplen la boca amb discursos sobre la capitalitat de Barcelona haurien de fer-se més sensibles a les necessitats i patiments de la ciutadania i establir mesures urgents que garanteixin una mobilitat eficient i sostenible.

Tu què faries?
Ni una sola paraula, ni un sol euro o esforç per trucar al veí o veïna perquè vagi a l’entitat que proposa i argumenta col•lectivament. Això sí, amb discreció, s’han visitat algunes entitats perquè continuïn fent, amb pocs mitjans, allò que ja fan. Però cridar la ciutadania a participar col•lectivament, incorporant-se al teixit social existent, res de res.

Tu què faries?
Dir-los simplement que la ciutadania no és ximple i, malgrat les campanyetes com la que hem comentat, seguirem potenciant un associacionisme que es faci preguntes, que sigui crític i que participi col•lectivament amb els mitjans suficients.

Carrer núm. 104
novembre-desembre de 2007

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: