L’Eixample es mobilitza contra l’assetjament immobiliari

Desembre 30, 2007

EIXAMPLE
ISABEL REY

“Si existís una tipificació del mob¬bing com a delicte les immobilià¬ries s’ho pensarien dues vegades abans de fer-ho, però com ara ma¬teix no existeix, tot està permès”. Aquestes rotundes paraules per¬tanyen a la Montserrat Verdeny, membre de l’Eix AntiMobbing i ve¬ïna afectada per un cas de mob¬bing al carrer Enric Granados.

En els últims anys la pujada de preu dels pisos ha propiciat que el negoci de les immobiliàries sigui encara més rendible del que ja era. Aquest és un del motius que han provocat que el mobbing apa¬regués a Barcelona, sense que els veïns sabessin què està passant exactament a la ciutat. Malgrat no existir una tipificació que el con¬demni com a delicte, aquest nom amaga al darrera un conjunt de pressions que realitzen els propie¬taris dels pisos per aconseguir fer fora els inquilins. Aquesta conduc¬ta assetjadora es tradueix en acci¬ons directes, que van des de con¬ductes agressives fins al desgast psicològic, o en omissions subtils, com pot ser el fet de no rehabilitar els edificis antics.

El mobbing és un problema que està afectant diverses zones de Barcelona, però a l’Eixample els especuladors hi troben unes característiques especials. Tal i com comenta la Sylviane Dahan, membre de la Vocalia de Dones de l’Associació de Veïns i Veïnes de l’Esquerra de l’Eixample, “al nostre barri les immobiliàries troben pisos grans, sense reformar, on viuen persones grans que, en un seixan¬ta per cent, són dones soles amb pensió baixa. I això és temptador per als especuladors perquè quan acaben de marxar tots, amb els fills o per diners, reformen l’edifici i en treuen molts diners”.
Un cas amb nom i veu
Normalment, els casos de mob¬bing es donen a edificis on els llogaters tenen una renda antiga. Aquest és el cas de la Montserrat Verdeny, que porta quaranta anys vivint al carrer Enric Granados 147. El seu pis va ser comprat per la immobiliària Immuebles en Renta S.A fa sis anys. “Ells van comprar l’edifici i quan nosaltres ho vam saber ja estava tot lligat i beneït, i no podíem fer res. Primer van dir que el reformarien, que hi po¬sarien ascensor, però en aquests anys no han fet res. Tot era una mentida, com s’ha vist després”. La Montserrat explica que les con¬dicions de l’edifici eren normals fins que la immobiliària va comen¬çar a fer obres, segons els veïns, amb la intenció que l’Ajuntament el declarés en ruïna i així hagues¬sin de marxar per obligació. “A l’octubre de 2004 vam veure que començaven a fer obres i ens van enviar un burofax per citar-nos a una reunió. Aquell dia els de la im¬mobiliària van venir amb un notari perquè, com després vam saber, si ens negàvem al fet que miressin en quin estat estava la nostra casa ens haguessin fet fora automàtica¬ment. Ho podien fer perquè hi ha una llei que diu que si el llogater no deixa entrar per fer unes obres necessàries se’n va al carrer, que és el que buscaven ells”, explica la Montserrat. A aquesta primera visita l’han seguit dos anys en els quals els veïns han patit veient com les seves cases tremolaven amb les obres que s’estaven fent als pisos de dalt i als baixos, ve¬ient com queien les rajoles de les seves cases i es quedaven sense revestiment al sostre. Dos anys en què els inquilins han fet pinya i han contractat un advocat “perquè si no, ja estaríem al carrer”, asse¬gura la Montse.

Ambdues parts estan actual¬ment en judici. Els veïns, entre els quals es troba una senyora de noranta anys, reclamen que la immobiliària faci les obres de re¬habilitació necessàries, que el seu tècnic va valorar en 60.000 €. Per la seva part, la immobiliària els ha demandat perquè els inquilins no volien que apuntalessin l’edifici, ja que el tècnic els va dir que no calia. Desprès de quatre vistes la sentència encara està per arribar.

El mobbing és una problemàtica que afecta les persones tant psico¬lògicament com a nivell físic, a cau¬sa de les situacions d’estrès que pateixen. Un problema amb difícil solució ja que, com afirma la Syl¬viane, “la gent no coneix els seus drets i les immobiliàries s’aprofiten d’això i de la passivitat de l’Ajunta¬ment, al qual no li interessa portar-se malament amb les immobiliàries perquè molts polítics són accionis¬tes d’aquestes empreses”.
Inacció de les administracions
Els veïns remarquen la inacció de l’Administració pública, que la converteix en una mena de còm¬plice, ja que no posa mesures contra l’especulació que s’està produint en el sector de l’habi¬tatge. “L’Administració no està fent res i sí que podria fer algu¬na cosa. L’Ajuntament té tècnics per fer estudis dels edificis i per dir què s’ha de reformar, com ha fet en el nostre cas, però desprès diuen que no tenen cap poder per obligar els propietaris a fer les obres necessàries. Això no s’en¬tén, perquè els estudis els fan ells, però a l’hora de la veritat no es mullen. L’Ajuntament ha obert una oficina per informar sobre el mobbing on l’única cosa que et diuen és que si no pots aguantar la pressió, marxis. Es dediquen només a aconsellar i això ho pot fer qualsevol, però l’Administració ha de donar solucions i tenir ad¬vocats per denunciar. El proble¬ma és que l’Ajuntament segons amb quines immobiliàries no vol ficar-se perquè també hi tenen els seus negocis. I la Generalitat tam¬bé s’hauria de posar a fer alguna cosa, perquè cada dia hi ha més casos, encara que molts no sur¬ten perquè la gent té por”, afirma amb rotunditat la Montserrat.

Els veïns d’Enric Granados i els membres de l’Eix AntiMobbing saben que la lluita és difícil per¬què, com explica la Sylviane, “de moment no s’ha guanyat cap cas de mobbing, però aquest el volem guanyar i aconseguir que el mob¬bing sigui tipificat com un delicte, perquè ara mateix no ho és”. Un combat judicial en el qual els in¬quilins s’enfronten als interessos dels poderosos, com diu molt descriptivament la Montserrat, “és una lluita de David contra Goliat”. “Però David va guanyar i pot tor¬nar a fer-ho”, respon amb espe¬rança la Sylviane.

Neix l’Eix AntiMobbing

Amb un escarabat com a logotip, animal amb el qual les immobiliàries identifiquen els seus lloga¬ters, es presenta l’Eix AntiMobbing. Aquesta as¬sociació s’ha creat per assessorar les persones que creuen que poden ser víctimes d’assetjament immobiliari i per fer un seguiment dels casos que els arriben. A més, volen denunciar els casos de mobbing per fer visible la problemàtica, fent publi¬citat i venent samarretes. La Sylviane destaca que han creat l’Eix AntiMobbing “per donar a conèixer el tema i per defensar els veïns”.

Aquest grup està format per diverses associa¬cions, entre les quals es troben les Dones d’enllaç (de la Vocalia de Dones de l’Associació de Veïns i Veïnes de l’Esquerra de l’Eixample), l’Associació de Veïns de Sagrada Família, l’Associació de Veïns de Nou Barris, l’Ateneu de l’Eixample, l’Observatori Desc i l’Observatori de Gràcia, entre d’altres. La Montserrat Verdeny destaca que l’objectiu d’aques¬ta iniciativa és “conscienciar la gent. Primer perquè se sàpiga què passa i segon perquè si hi ha algú més que pateix això que ho doni a conèixer i no tingui por, que nosaltres també la vam passar, però amb recolzament les coses es porten millor”.

Carrer núm. 104 novembre-desembre de 2007

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: