El veïnat de les Corts, contra la requalificació

Desembre 30, 2007

Alícia Tudela

El projecte de requalificació del Miniestadi del F.C. Barcelona per construir pisos, que el presi¬dent del club, Joan Laporta, pretén dur a terme, i els beneficis del qual han de ser¬vir per finançar la remodelació de l’estadi del primer equip, topa amb l’oposició dels veïns. Els ciutadans veuen en aquest pla una acció d’especulació urbanística, com en el seu dia va ser el projecte Barça 2000 de l’anterior president Josep Lluís Núñez, que finalment va quedar en un no res, en part, gràcies a la pressió veïnal.

La Plataforma Diagonal Ponent, forma¬da per les associacions de veïns de Sant Ramon, Avinguda Xile, Camp Nou, Les Corts i Racó de les Corts deixa molt clar que no s’oposen al projecte de remodelació i ampliació de l’estadi del primer equip, però sí al fet que hi hagi “un canvi d’usos d’uns terrenys en benefici d’un club”. Els veïns creuen que, d’aquesta manera, Barcelona perdria una important superfí¬cie d’equipaments: “Es considera raonable acceptar la remodelació de l’estadi d’acord amb el projecte aprovat, sempre que el seu finançament vagi a càrrec del club, mit¬jançant el seu patrimoni o de la manera que cregui més convenient per als seu in¬teressos, però mai a canvi del patrimoni de la ciutat o dels seus ciutadans”, afirma la plataforma. Els veïns també han denunci¬at la inseguretat jurídica que suposa per als ciutadans “la modificació de qualifica¬cions urbanes en benefici de tercers”.

El sòl que ocupa l’actual Miniestadi està catalogat al Pla General Metropolità (PGM) com a terreny per a equipaments. I, precisament, segons aquest PGM, aprovat el 1976, només s’exigeix la cessió d’equipa¬ments de sòl per a projectes d’ús col•lectiu, és a dir, per a serveis com escoles, bibli¬oteques, instal•lacions esportives, centres sanitaris, edificis culturals, centres cívics, etc. Per tot plegat, els veïns creuen que l’Ajuntament no pot prendre decisions que “hipotequin el futur de la qualitat de vida dels ciutadans de Barcelona” i, afegeixen, que “no es poden edificar habitatges en llocs reservats per a equipaments sense un pla que demostri que són necessaris”.
Problemes de mobilitat
Les queixes dels veïns pels problemes de mobilitat al barri, especialment els dies de partit, no són noves. En una d’aquestes jornades, al voltant de 27.000 cotxes ocu¬pen uns 100km als voltants del Camp Nou col•lapsant, així, les entrades i sortides del barri. Per això, es tem que aquesta situa¬ció s’agreugi encara més amb l’ampliació de l’aforament de l’estadi i en cas que, fi¬nalment, s’hi construeixin els pisos.

Des del Barça, s’afirma que encara no hi ha cap projecte ni decisió pública de com quedarà l’entorn de l’estadi. Ara per ara, la prioritat és la reforma del camp del primer equip. En aquest sentit, d’aquí a un any, aproximadament, està previst que l’arquitecte escollit per a la remodelació i ampliació, Norman Foster, presenti el seu treball. A partir de llavors, es demanarà a l’Ajuntament el permís d’obres. De la res¬ta, és a dir, de la construcció d’habitatges, diuen que encara no se’n sap res.

Tot i que, en principi, la plataforma d’as¬sociacions veïnals de la zona no s’oposa a l’ampliació de l’estadi, hi ha entitats que creuen que l’opció triada de Norman Foster no era la més adient. Des de l’Associació de Veïns i Veïnes de les Corts es deixa clar que el projecte guanyador no va ser el proposat per la Comissió Cívica d’Entitats Ciutada¬nes i Culturals: “Amb el pla escollit s’incre¬mentarà un 10% el nombre de places i actu¬alment ja estem al límit de les possibilitats d’aforament que pot gestionar la ciutat sense col•lapsar un barri irreversiblement”, afirma la presidenta de l’associació, Adela Agelet. A més, afegeix que el manteniment de la coberta que es farà és molt costós i el lluïment de la il•luminació nocturna molt intens i molest per al veïnat proper. Tot plegat, segons Agelet, es contradiu amb les recomanacions actuals de fer edificis soste¬nibles i de baix consum energètic.

Pel que fa a l’Ajuntament, el regidor d’Urbanisme, Ramon García Bragado, ha afirmat que el Barça encara no ha presen¬tat cap proposta ferma al consistori i que només aprovaran i donaran el vistiplau al projecte del club si “comporta un benefici per a la ciutat i si es resolen els problemes que això crea”.

El pla d’ampliació i remodelació pre¬sentat per Norman Foster, el passat mes de setembre, té un pressupost, segons el club, aproximat, de 250 milions d’euros i va ser triat a concurs entre un total de deu projectes. La idea de Foster és fer una coberta per a totes les localitats i ampliar l’aforament, passant, així, de les 98.000 places actuals a 104.000. L’augment de la capacitat per al públic general serà de 6.000 però en total serà d’unes 10.000, ja que el Barça preveu incrementar el nom¬bre de llotges de luxe de lloguer dirigides a empreses i particulars. El projecte tam¬bé respecta la petició del club de fer com¬patibles les obres amb els partits per tal d’incomodar el mínim possible als socis.

Foster enllestirà el projecte definitiu en un període d’uns 10 o 12 mesos i, tot seguit, el Barça demanarà els permisos pertinents a l’Ajuntament. La directiva preveu començar les obres al 2009 i que estiguin enllestides cap al 2012.

Intercanvi de cromos
Els intercanvis de cromos no només es donen en el mercat de Sant Antoni els diumenges al matí. És una pràc¬tica habitual en el mercadeig urba¬nístic: jo et dono aquest solar i tu em requalifiques aquesta parcel•la.

Si tenim en compte que les instal-lacions municipals esportives de Montjuïc tenen un alt cost de man¬teniment i estan buides la major part de l’any, poden ser un cromo que, encara que difícil de permutar, es bescanvi per altre de molt més va¬lor, lliurant-nos del cost de mantenir obertes aquestes instal•lacions. Ve¬gem-ne un exemple:

JO (l’Ajuntament) requalifi¬co el solar ocupat pel Miniestadi perquè es pugui portar a terme el “pla Laporta” i, a canvi, TU (el F.C. Barcelona), llogues l’Estadi i el Palau Sant Jordi mentre durin les obres del teu nou pavelló per a la pràctica de l’esport de les te¬ves seccions de bàsquet, handbol, hoquei sobre patins, futbol sala i alguns equips inferiors de futbol. Temps al temps.

El ‘pla Laporta’
Encara no l’han presentat. Però no ens equivocarem molt si plantegem el contingut del mateix traient conclusi¬ons de les notícies que s’han publicat a la premsa. L’Ajuntament, que s’ha reunit diverses vegades amb el Barça, i el club esperen una millor conjuntu¬ra. Tenen l’estratègia concretada en un calendari. I un clar objectiu: can¬sar l’oposició veïnal. Amb aquest re¬qualificació pensen finançar:

● La reforma del Camp Nou
● L’ampliació del Camp Nou (diuen que només en 6.000 localitats, altres vegades la xifra ha estat superior)
● Construcció del nou Palau blau¬grana, amb capacitat entre 15.000 i 20.000 localitats (ara en té 8.000)
● Construcció de 1.000 habitatges (només?).
● Construcció d’oficines, un hotel i cinemes.
● Reformes al carrer Arístides Mallol.
● Construcció d’un pàrquing per a més de 2.500 cotxes.
Temps al temps. Igual ens que¬dem curts. Impossible de calcular les plusvàlues d’aquest pelotazo.

Carrer núm. 104
novembre-desembre de 2007

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: