El Centre Social de Sants presenta al·legacions contra el projecte de Can Batlló

Octubre 21, 2007

Escrit per La Burxa
diumenge, 21 octubre 2007
Les al·legacions presentades la darrera setmana pel Centre Social giren en torn la primera fase del projecte: l’habitatge.

Un dels punts en que incideix l’associació són les cases al carrer Constitució i d’un edifici del carrer Parcerisa, on van 291 habitatges de protecció oficial front als 700 de renda lliure. El problema, és que no s’especifica quin model s’hi establirà, si venda o lloguer. Segons unes declaracions de Josep Maria Domingo “Nosaltres demanem que almenys un 50% siguin pisos de lloguer i que, també del conjunt, un 50% vagi destinat a joves del barri, de manera que els joves del barri no estiguin obligats a deixar-lo”.

L’altre motiu per al·legar són els jardins privats que s’han de situar al carrer Parserissa amb el Camí de la Cadena. Aquesta privatització indigan a l’entitat veïnal i, segons el seu president “hi estem en contra perquè és una mica insultant que se separi d’aquesta manera el veïnat, i que se’l jerarquitzi”.

Finalment, el Centre Social també rebutja la construcció d’un túnel per comunicar el carrer Quetzal amb el nou parc, que podrà arribar a tenir fins a vuit metres de llargada. Domingo assegura que “al cap d’uns anys pot esdevenir un focus de problemes” i que “nosaltres el que no volem és precisament aquest tipus de coses al barri”.
DOCUMENT 1

——————————————————————————–
En Josep Maria Domingo Pedret, amb DNI 37.705.810- R, en representació del Centre Social de Sants, en Josep Pons Mogas, amb DNI 38.024.587-K, en representació de la Comissió de Veïns de la Bordeta, n’Enric Jara Sin, amb DNI 37.625.773-G, en representació de la Comissió de Seguiment de Veïns Afectats Constitució-Parcerisa “L”, en Juli Borràs Utiel, amb DNI 36.552.408-A, en representació de l’Associació de Veïns Rambla de la Bordeta, tots ells amb domicili al carrer Olzinelles número 30, 08014 Barcelona, i Albert Forcades Valero, amb DNI 37.691.555-Y, en representació de l’Associació Catalana per al Desenvolupament Social, amb domicili al carrer Olzinelles número 118, 08014 Barcelona,

Manifesten:

I.- Que en el BOP de data 18 d’agost del 2007es va publicar l’anunci de l’aprovació inicial del Pla de Millora Urbana en el sector 1-A de la modificació del Pla General Metropolità Batlló-Magòria, promogut per Desarrollos Inmobiliarios Grupo Gaudir II S.L.

II.- Que, atenent a les disposicions del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’Urbanisme, s’obre un període d’exposició pública.

III.- Que en el termini atorgat a l’efecte es formulen les següents

AL·LEGACIONS

Preàmbul.-
La present al·legació en algun dels seus punts no difereix de l’al·legació presentada amb data 26 de juny del 2006 sobre la modificació del “PGM en l’àmbit discontinu: Batlló-Magòria i les parcel·les situades a Via Laietana número 2, Via Laietana número 2-10, Pau Claris número 158-160, Girona número 20, i Carrera número 12”, ja que alguns dels punts allí al·legats es mantenen sense modificar el present Pla de Millora Urbana.

En primer lloc, ens reafirmem amb el què vam indicar al preàmbul de l’al·legació del 26 de juny del 2006 sobre els actuals propietaris i promotors d’aquest Pla de Millora Urbana: els actuals propietaris, en forma de societat, són els hereus del Sr. Julio Muñoz i Ramonet, personatge de mal record per a la gent del barri, les malifetes del qual queden prou clares en un llibre publicat no fa gaire temps. També la premsa ha recollit episodis com la manipulació dels drets reals de l’acceptació de l’herència, així com la donació a l’Ajuntament de Barcelona d’unes obres d’art que ara no se sap on són. I no cal esmentar el tracte que la Immobiliària Lles, després de transformada en Desarrollos Inmobiliarios Grupo Gaudir, ha donat a les empreses llogateres dels seus locals. Tot un rosari del què podríem dir una empresa modèlica en escanyar qui faci falta per a obtenir beneficis econòmics. Fins i tot, si cal –i és el cas-, a les administracions públiques implicades demanant unes plusvàlues en tota l’operació que desborden tota ètica. No n’han tingut prou amb el benefici expectant de la darrera proposta que l’han hagut de recórrer als tribunals per poder fer el xantatge i la pressió més barroera, patrimoni ja de gairebé totes les immobiliàries. Fins a l’extrem de maquillar els resultats en valorar el metre quadrat dels pisos lliures molt per sota del preu de mercat –quan encara ho serà més al final de tota l’operació. De manera que els sobrants aniran a les mans de la Immobiliària Gaudir, i no pas en mans de les administracions per reinvertir-los en millores en equipaments del barri i per al barri.

En referència al present Pla de Millora Urbana manifestem que, en la data present, només s’han presentat a exposició pública els 3 plans de millora corresponents als habitatges quan la modificació del PGM és un tot i el barri de la Bordeta està mancat de més equipaments i zona verda més que no pas de més habitatge. Això ens fa pensar, malèvolament, que aquesta és la finalitat última d’aquest pla de millora. Ens agradaria, tal com s’ha demanat infinitat de vegades, tot el projecte de Can Batlló es desenvolupés tot a l’hora i no s’avanci més fins que la resta, fins a 6 plans de millora, estiguin aprovats de forma inicial.

Primera.-
No s’obté una resposta a les disposicions de l’article 57 del TRLU sobre les reserves d’habitatge assequible. Tampoc es respecta el punt 4 del mateix article quan es recorda la necessitat d’evitar la concentració d’aquest tipus d’habitatge per tal d’afavorir la cohesió social: tot l’habitatge amb algun tipus de protecció es preveu al front de Constitució i Parcerisa (segons el Pla de Millora Urbana del Sector 1 àmbit B). Això fa evident que es pretén no barrejar els futurs veïns: els de més poder adquisitiu amb front a la Gran Via i als jardins privats de Parcerisa i als de menys recursos econòmics al carrer Constitució, a la part del barri de la Bordeta més degradat. Rebutgem, també, un nou pas enrera respecte el planejament actual en aquesta matèria: el Pla del 2002 es preveien 288 habitatges protegits, el 50% del total; ara en tenim 291–només el 32% del total d’habitatges-, xifra maquillada amb la introducció dels habitatges dotacionals que pugen el percentatge encara inferior a les previsions anteriors.

Segona.-
Segons l’article 94.3 del Text Refós de la Llei d’Urbanisme, cal fer una reserva complementària mínima de 10m2 per a zones verdes i equipaments per cada nou habitatge lliure incorporat a l’àmbit. La memòria del document d’aprovació inicial del “PGM en l’àmbit discontinu: Batlló-Magòria i les parcel·les situades a Via Laietana número 2, Via Laietana número 2-10, Pau Claris número 158-160, Girona número 20, i Carrera número 12”, ja intentava justificar de forma fallida aquest requeriment, ja que només ho feia per un sector i se n’oblidava de l’altre i de tot el conjunt, amb un increment de 699 habitatges de renda lliure (286 el 2002 i 985 el 2006), cosa que implicava introduir 6.999 m2 més al conjunt dels sistemes d’espais lliures i equipaments comunitaris. La suma de les claus 6, 7 i 17/7 passava de 103.905 m2 a 109.005 m2, és a dir, 5.100 m2 més. En resum, ens roben gairebé 2.000 m2 més. No és de rebut que s’intenti amagar això a la memòria i, a sobre, es justifiqui dient que es regula l’existència de sòl privat d’ús públic com a compensació. El nou sòl ha de ser qualificat de sistema, no es poden admetre “servituds” privades de cap manera. Són espais que generen greus problemes d’urbanització, manteniment posterior i que, per la seva forma irregular i la dispersió en l’àmbit, no poden computar ni compensar. En el cas del present sector 1 àmbit A, es preveu els següents espais lliures privats d’ús públic: UP1-Gran Via-Parcerisa 991 m2, UP2- Carrilet-Parcerisa 460,60 m2, UP3-Parcerissa-Quetzal 477,80, amb un total de 1.900,40 m2, que s’haurien d’afegir a zona verda o equipaments.

Tercera.-
En cap moment es determina clarament la previsió de pisos de lloguer. Actualment hi ha una gran demanda d’aquests habitatges i no hi ha una oferta suficient al barri ni a la resta de la ciutat. Volem que un percentatge important dels habitatges sigui en règim de lloguer (un 50% com a mínim), que es defineixin els instruments necessaris –ja recollits al Pla del Dret a l’Habitatge- per afavorir el lloguer. També cal que es concretin les mesures per establir preferències d’accés a aquests pisos on, a banda dels reallotjats del mateix àmbit d’actuació, es tingui en compte la mateixa gent del barri per tal que tingui una opció preferent (un 50% dels habitatges tant de lloguer com de venda) i així evitar el fenomen dels trasllats i la desvinculació del barri.

Quarta.-
Rebutgem totalment el pas sota edificis de la unitat del projecte UP-3 (fitxa O2f) per tal de comunicar el parc interior amb el carrer Parcerisa i Quetzal. No estem d’acord amb aquest tipus d’accés ja que enlloc de passos de comunicació seran punts residuals, refugi de situacions conflictives i de manca de seguretat pels veïns. No són la solució, són un nou problema: qui s’encarregarà del manteniment i de la il·luminació. Enlloc de passos de comunicació seran o bé noves barreres, o bé espais poc apropiats per l’activitat comercial. Creiem més idoni rebaixar els coeficients d’esponjament de les edificacions acostant-se als gàlibs màxims, però delimitant amb generositat els accessos adients al parc i sempre a l’aire lliure, ja que aquest està en fase de planejament.

Cinquena.-
El desenvolupament del pla preveu el reallotjament de les persones afectades dins el mateix sector. Segons la normativa es garanteix els drets dels ocupants que hi tinguin la residència habitual i acreditin l’ocupació efectiva de l’habitatge. Entre aquests hi ha un conjunt de casetes-barraques a la zona del Camí de la Cadena on hi viuen des de fa molts anys tot un seguit de famílies en situacions precàries i que caldrà reallotjar. A més, a la zona Constitució-Parcerisa, davant el deteriorament dels seus habitatges i la impossibilitat d’arranjar-los sent coneixedors de la seva afectació, han hagut d’anar a viure temporalment a casa de fills o d’altres familiars fins que tot aquest procés urbanístic acabi i puguin ser reallotjats. Cal garantir la igualtat de tracte entre veïns i la resta d’afectats del sector, quantificar-los a tots ells i vetllar pels seus drets sense deixar-ho tot en mans de la immobiliària.

Sisena.-
L’estudi de mobilitat annexa al document és una còpia de l’estudi que acompanya la modificació del PGM del maig del 2006 i que fou encarregat per l’Ajuntament de Barcelona a la firma INTRA i ara el promotor “Gaudir noucentre” i el tècnic “Batlle i Roig Arquitectes” el retolen com a propi.
Ja el maig del 2006 resultava excessivament optimista i no s’ajustava a la realitat. Hi trobàvem greus mancances i incongruències que volem detallar a continuació, afegim-t’hi altres irregularitats:

– A menys de 300m del conjunt de Can Batlló hi ha un projecte d’urbanització del sector de les vies i la construcció d’un calaix de ciment que les cobrirà. Aquest projecte afectarà directament la mobilitat entre els barris de Sants i la Bordeta, tant per la circulació de vehicles com pels recorreguts peatonals d’accés a punts importants com el Mercat Nou de Sants i l’estació de la línia 1 del metro. No comprenem com s’obvia un projecte que precisament ha estat publicitat de manera insistent per l’Ajuntament de Barcelona.
– S’ha ignorat que en un radi de menys de 500m de l’entorn de Can Batlló i Magòria existeix una gran concentració de centres educatius. Concretament hi ha 3 CEIP, 1 IES, 3 escoles bressols municipals, 4 escoles privades-concertades i 4 llars d’infants privades, que diàriament mouen uns 3.900 infants. Per aquest motiu l’any 2002 la Comissió de Veïns de la Bordeta va redactar el Projecte de Camins Escolars de la Bordeta en procés d’execució per part del Districte de Sants-Montjuïc. Aquests fluxos de mobilitat no queden palesos en tot l’estudi ni als plànols 1 i 3.
– En el plànol 4 es posa al mateix nivell els desplaçaments a peu i amb bicicleta. No queda gens clar el percentatge d’uns respectes els altres. És molt senzills de comprendre que pels carrers estrets de la Bordeta és molt feixuc circular amb bicicleta, per tant és obvi que aquest mitjà de desplaçament no tindrà gran incidència.
– En el plànol 5 “Proposta d’itineraris d’entrada i sortida…” considerem que els carrers de l’entorn de Can Batlló i Magòria han de ser unidireccionals, fet que les nostres entitats portem temps estudiant en profunditat. Així, els carrers Constitució i Gavà han de ser de sentit Llobregat-Besós, el carrer Amadeu Oller de sentit mar-muntanya i els carrers Quetzal i Corral sentit Besós-Llobregat. No és raonable que tot el carrer Corral esdevingui un carrer de doble sentit.
– En molts apartats referents al transport públic s’esmenta la futura línia 9 del metro com una solució màgica als problemes de desplaçament del personal i dels usuaris de la nova seu de la conselleria i dels veïns dels barris (els actuals i els que vindran de nou). L’estació més propera d’aquesta línia, encara per construir, estarà ubicada a més de 800m del centre de Can Batlló (Gran Via amb Alhambra, a l’Hospitalet) i pel seu traçat de circumval·lació no aportarà cap avantatge en la reducció dels temps en els desplaçaments. Continuarà sent molt més efectiva la combinació de l’estació de Magòria-la Campana o bé de Mercat Nou fins a l’intercanviador de la plaça d’Espanya.
– Els percentatges extrapolats de desplaçaments en vehicle privat, en bicicleta o a peu, i en transport públic són del tot irreals. El vehicle privat recuperarà protagonisme, sobretot si considerem l’ús que en derivarà en moments puntuals al voltant de la futura escola i el futur institut, o bé els usuaris externs i visites als diferents departaments de la conselleria. Això ja es formalitza amb la previsió d’aparcaments al voltant del perímetre del sector. Cal alertar, però, que alguns d’ells tenen els accessos a través dels passos al parc. No es pot admetre aquesta simultaneïtat d’usos si abans no es reformulen els accessos al parc per tal de poder segregar els trànsits amb unes correctes dimensions.
– Aquest any 2007 els carrers Gavà i Amadeu Oller han estat remodelats i el sentit de circulació ha esdevingut: en el cas de Gavà, Llobregat-Besós i, en el d’Amadeu Oller, mar-muntanya. És increïble que en un document tan important com l’estudi de mobilitat s’obviï aquesta actuació tan reeixida, ja que ha millorat ostensiblement la mobilitat al barri de la Bordeta.

Com a conclusió del què s’exposa més amunt, proposem que es faci un nou pla de mobilitat especialment pel barri de la Bordeta incloent-hi el barri veí d’Hostafrancs i la part sud del barri de Sants, des dels carrers de Sants i Creu Coberta fins la Bordeta i Hostafrancs. Considerem aquest nou estudi de gran importància ja que, pròximament, aquesta part del Districte Sants-Montjuïc es veurà afectada per importants actuacions a banda de la de Can Batlló i del cobriment de les vies, tal com la Ciutat Judicial, el nou centre lúdic-comercial de l’antiga plaça de braus Les Arenes, la nova estació de Sants i el seu entorn, i la transformació del sector de la Gran Via a l’Hospitalet (fira 2 i plaça d’Europa).

Setena.-
En relació a l’Informe Mediambiental no diu res de l’antena de telefonia que la companyia Telefònica té instal·lada al carrer Parcerisa prop de l’espai escolar previst i dels habitatges del “sector 1, àmbit A”, concretament, dels edificis UP-3A, UP-3B, UP-3C (veure plànol O-f). Un ús d’aquestes característiques comporta molts riscos que no poden ser obviats en una zona plena de gent i d’activitat. Finalment, aquest Informe Mediambiental no menciona en cap moment l’existència d’aquífers importants al subsòl de Can Batlló a la zona compresa entre el Camí de la Cadena, la rotonda d’Avinguda del Carrilet i la Gran Via. Aquests aquïfers corresponen a les aportacions que des de temps immemorial han fet les antigues rieres d’Escuder i de Tena, que confluïen des del seu curs (actual carrer Riera d’Escuder, carrer Riera de Tena, carrer Sagunt, carrer Parcerisa) fins al traçat subterrani del túnel dels Ferrocarrils Catalans ara en desús. Pensem que s’hauria d’efectuar alguna actuació per tal de confirmar l’existència i la capacitat d’aquests aquïfers, avaluant la possibilitat del seu aprofitament pel rec del futur parc i evitar que amb la construcció dels habitatges del “sector 1, àmbit A”, UP-1 i UP-2 es procedís a la seva anul·lació, mitjançant extraccions abocades al clavegueram.

Vuitena.-
També ens sembla que s’ha perdut, amb tot aquest planejament, l’oportunitat de planificar d’acord amb els compromisos adquirits per la ciutat amb l’”Agenda 21 de la Barcelona XXI”. Tots sabem que, malgrat gairebé totes les ciutats signants han fet petites coses relatives al medi ambient, aquests compromisos van més enllà de la recollida selectiva de residus i és el punt de partida que s’ha d’introduir en tots els aspectes de la vida ciutadana i, per descomptat, en la planificació de la ciutat.
Ens sembla molt incoherent i inconsistent que en aquest planejament s’hagin incomplert alguns dels punts que el mateix ajuntament manifesta en el seu document de l’Agenda 21. Per començar reconeix que, com a mínim, s’ha de millorar la mitjana de 6,5 m2 per habitant de superfície dedicada a parcs i jardins. Nosaltres a la Bordeta no arribarem a 3 m2 per habitant.
En el document de l’agenda 21 l’ajuntament reconeix que Barcelona, de mitjana, té una de les densitats de població més denses d’Europa (més de 15000 habita’ns per km2) i, en canvi, no ha fet res per esponjar el nostre barri de la Bordeta que duplica aquesta quantitat (més de 33.000 segons les mateixes dades municipals).
Podríem parlar de participació ciutadana, punt bàsic de l’agenda 21, i al qual totes les conclusions dels espais internacionals de debat de les ciutats sostenibles senyalen com a fonamental. En aquestes conclusions parlen de la participació com a quelcom d’activa entre els ciutadans i els seus representants. Nosaltres ens hem trobat que en tot el procés de participació hem estat espectadors d’unes decisions ja preses amb anterioritat.
I així podríem seguir, punt per punt dels compromisos de l’agenda 2001, fins a demostrar que són paper mullat en el present planejament i que hem perdut una immillorable oportunitat de poder fer una Bordeta millor i més sostenible.

Per tot l’exposat,

SOL·LICITEN

Que es tingui per presentat aquest document d’al·legacions al Pla de Millora Urbana en el sector 1-A de la modificació del Pla General Metropolità Batlló-Magòria, promogut per Desarrollos Inmobiliarios Grupo Guadir II S.L., i es procedeixi a estimar-les i incorporar-les.

Barcelona, a 15 d’octubre del 2007

——————————————————————————–
DOCUMENT 2

——————————————————————————–

En Josep Maria Domingo Pedret, amb DNI 37.705.810- R, en representació del Centre Social de Sants, en Josep Pons Mogas, amb DNI 38.024.587-K, en representació de la Comissió de Veïns de la Bordeta, n’Enric Jara Sin, amb DNI 37.625.773-G, en representació de la Comissió de Seguiment de Veïns Afectats Constitució-Parcerisa “L”, en Juli Borràs Utiel, amb DNI 36.552.408-A, en representació de l’Associació de Veïns Rambla de la Bordeta, tots ells amb domicili al carrer Olzinelles número 30, 08014 Barcelona, i Albert Forcades Valero, amb DNI 37.691.555-Y, en representació de l’Associació Catalana per al Desenvolupament Social, amb domicili al carrer Olzinelles número 118, 08014 Barcelona,

Manifesten:

I.- Que en el BOP de data 2 d’agost del 2007 es va publicar l’anunci de l’aprovació inicial del Pla de Millora Urbana en el sector 1-B de la modificació del Pla General Metropolità Batlló-Magòria amb la iniciativa de l’Ajuntament de Barcelona.

II.- Que, atenent a les disposicions del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’Urbanisme, s’obre un període d’exposició pública.

III.- Que en el termini atorgat a l’efecte es formulen les següents

AL·LEGACIONS

Preàmbul.-
La present al·legació en algun dels seus punts no difereix de l’al·legació presentada amb data 26 de juny del 2006 sobre la modificació del “PGM en l’àmbit discontinu: Batlló-Magòria i les parcel·les situades a Via Laietana número 2, Via Laietana número 2-10, Pau Claris número 158-160, Girona número 20, i Carrera número 12”, ja que alguns dels punts allí al·legats es mantenen sense modificar el present Pla de Millora Urbana.

En primer lloc, ens reafirmem amb el què vam indicar al preàmbul de l’al·legació del 26 de juny del 2006 sobre els actuals propietaris i promotors d’aquest Pla de Millora Urbana: els actuals propietaris, en forma de societat, són els hereus del Sr. Julio Muñoz i Ramonet, personatge de mal record per a la gent del barri, les malifetes del qual queden prou clares en un llibre publicat no fa gaire temps. També la premsa ha recollit episodis com la manipulació dels drets reals de l’acceptació de l’herència, així com la donació a l’Ajuntament de Barcelona d’unes obres d’art que ara no se sap on són. I no cal esmentar el tracte que la Immobiliària Lles, després de transformada en Desarrollos Inmobiliarios Grupo Gaudir, ha donat a les empreses llogateres dels seus locals. Tot un rosari del què podríem dir una empresa modèlica en escanyar qui faci falta per a obtenir beneficis econòmics. Fins i tot, si cal –i és el cas-, a les administracions públiques implicades demanant unes plusvàlues en tota l’operació que desborden tota ètica. No n’han tingut prou amb el benefici expectant de la darrera proposta que l’han hagut de recórrer als tribunals per poder fer el xantatge i la pressió més barroera, patrimoni ja de gairebé totes les immobiliàries. Fins a l’extrem de maquillar els resultats en valorar el metre quadrat dels pisos lliures molt per sota del preu de mercat –quan encara ho serà més al final de tota l’operació. De manera que els sobrants aniran a les mans de la Immobiliària Gaudir, i no pas en mans de les administracions per reinvertir-los en millores en equipaments del barri i per al barri.

En referència al present Pla de Millora Urbana manifestem que, en la data present, només s’han presentat a exposició pública els 3 plans de millora corresponents als habitatges quan la modificació del PGM és un tot i el barri de la Bordeta està mancat de més equipaments i zona verda més que no pas de més habitatge. Això ens fa pensar, malèvolament, que aquesta és la finalitat última d’aquest pla de millora. Ens agradaria, tal com s’ha demanat infinitat de vegades, tot el projecte de Can Batlló es desenvolupés tot a l’hora i no s’avanci més fins que la resta, fins a 6 plans de millora, estiguin aprovats de forma inicial.

Primera.-
No s’obté una resposta a les disposicions de l’article 57 del TRLU sobre les reserves d’habitatge assequible. Tampoc es respecta el punt 4 del mateix article quan es recorda la necessitat d’evitar la concentració d’aquest tipus d’habitatge per tal d’afavorir la cohesió social: tot l’habitatge amb algun tipus de protecció es preveu al front de Constitució i Parcerisa (segons el Pla de Millora Urbana del Sector 1 àmbit B). Això fa evident que es pretén no barrejar els futurs veïns: els de més poder adquisitiu amb front a la Gran Via i als jardins privats de Parcerisa i als de menys recursos econòmics al carrer Constitució, a la part del barri de la Bordeta més degradat. Rebutgem, també, un nou pas enrera respecte el planejament actual en aquesta matèria: el Pla del 2002 es preveien 288 habitatges protegits, el 50% del total; ara en tenim 291–només el 32% del total d’habitatges-, xifra maquillada amb la introducció dels habitatges dotacionals que pugen el percentatge encara inferior a les previsions anteriors.

Segona.-
En cap moment es determina clarament la previsió de pisos de lloguer. Actualment hi ha una gran demanda d’aquests habitatges i no hi ha una oferta suficient al barri ni a la resta de la ciutat. Volem que un percentatge important dels habitatges sigui en règim de lloguer (un 50% com a mínim), que es defineixin els instruments necessaris –ja recollits al Pla del Dret a l’Habitatge- per afavorir el lloguer. També cal que es concretin les mesures per establir preferències d’accés a aquests pisos on, a banda dels reallotjats del mateix àmbit d’actuació, es tingui en compte la mateixa gent del barri per tal que tingui una opció preferent (un 50% dels habitatges tant de lloguer com de venda) i així evitar el fenomen dels trasllats i la desvinculació del barri.

Tercera.-
El desenvolupament del pla preveu el reallotjament de les persones afectades dins el mateix sector. Segons la normativa es garanteix els drets dels ocupants que hi tinguin la residència habitual i acreditin l’ocupació efectiva de l’habitatge. Entre aquests hi ha un conjunt de casetes-barraques a la zona del Camí de la Cadena on hi viuen des de fa molts anys tot un seguit de famílies en situacions precàries i que caldrà reallotjar. A més, a la zona Constitució-Parcerisa, davant el deteriorament dels seus habitatges i la impossibilitat d’arranjar-los sent coneixedors de la seva afectació, han hagut d’anar a viure temporalment a casa de fills o d’altres familiars fins que tot aquest procés urbanístic acabi i puguin ser reallotjats. Cal garantir la igualtat de tracte entre veïns i la resta d’afectats del sector, quantificar-los a tots ells i vetllar pels seus drets sense deixar-ho tot en mans de la immobiliària.

Quarta.-
En el punt 7 de la memòria del present “Pla de Millora Urbana en el sector 1, àmbit B” s’introdueixen certs ajustaments que varien la modificació del PGM d’octubre de 2006. Una de les modificacions introduïdes crea una nova qualificació (clau 6/18) en una franja longitudinal aproximadament de 4 metres tangents al parc i en tota la superfície de la prolongació del carrer Toledo com a entrada al parc pel costat nord del polígon d’actuació, per tal de millorar la capacitat i la funcionalitat de l’aparcament sota el subsòl de les unitats UP-4, UP-6 i UP-7 respectant la superfície del parc (clau 6). Entre les esmentades unitats existeixen quatre edificis consolidats exempts del Pla de Millora Urbana –les finques 37, 39, 79 i 81 del carrer Constitució-. No volem que aquestes finques sofreixin cap tipus d’afectació sobretot durant les excavacions que necessàriament s’hauran de fer per les parts posteriors dels edificis esmentats, ja dintre de la zona corresponent al parc (clau 6). També s’hauria d’evitar que aquestes excavacions malmetessin l’antiga masia de les darreres de les finques número 79 i 81 del carrer Constitució, que incomprensiblement no consta en el catàleg d’elements protegits del projecte de modificació del P.G.M. del maig del 2006.

Així mateix considerem que la capacitat de l’aparcament projectat no s’acaba de determinar clarament. El nombre de places que s’ubicaran dependrà, es diu, de les plantes subterrànies que la qualitat del subsòl permeti construir. Comptant que en cada planta es podran ubicar 122 places d’aparcament i en el supòsit que es construeixin 3, tal com s’ha previst, el total de places serà de 366, quantitat del tot insuficient, ja que a més dels 291 habitatges a construir i que per tant els seus futurs ocupants tindran preferència en gaudir d’una plaça dins del seu edifici, existeix una manca total d’aparcaments públics al barri de la Bordeta que caldrà cobrir. És per això que demanem que després d’un acurat estudi del subsòl i, en el cas de què sigui viable, s’augmenti la quantitat de plantes subterrànies per donar la màxima capacitat a aquest aparcament.

En referència a la nova qualificació 6/18 manifestem que ens sorprèn dita qualificació, doncs no l’hem trobat reflectida ni definida en cap norma urbanística. Ens agradaria que se’ns expliqui amb quins fonaments urbanístics es crea l’esmentada qualificació.
És més, sospitem que l’addició de 860 m2 sota aquesta nova qualificació 6/18 el que s’està traient és sòl destinat a equipaments dels PMU que encara no han sortit a informació pública.

Cinquena.-
Veiem amb consternació com el vial que s’obrirà en la continuació del carrer Toledo té una amplada variable per poder edificar en alçada a la part del futur parc. Nosaltres no entenem aquesta manera de dissenyar carrers o vials en funció de l’alçada que es desitja edificar. El que ens sembla més adequat, urbanísticament, és que els carrers tinguin la mateixa amplada en tot un front o lateral de cases o habitatges i l’alçada dels edificis es calculi a partir de l’amplada del carrer. Mai es pot permetre la inversa, tal com se’ns presenta, en aquest PMU.

Sisena.-
L’estudi de mobilitat annexa al document és una còpia de l’estudi que acompanya la modificació del PGM del maig del 2006 i que fou encarregat per l’Ajuntament de Barcelona a la firma INTRA i ara el promotor “Gaudir NouCentre” i el tècnic “Batlle i Roig Arquitectes” el retolen com a propi.
Ja el maig del 2006 resultava excessivament optimista i no s’ajustava a la realitat. Hi trobàvem greus mancances i incongruències que volem detallar a continuació, afegim-t’hi altres irregularitats:

– A menys de 300m del conjunt de Can Batlló hi ha un projecte d’urbanització del sector de les vies i la construcció d’un calaix de ciment que les cobrirà. Aquest projecte afectarà directament la mobilitat entre els barris de Sants i la Bordeta, tant per la circulació de vehicles com pels recorreguts peatonals d’accés a punts importants com el Mercat Nou de Sants i l’estació de la línia 1 del metro. No comprenem com s’obvia un projecte que precisament ha estat publicitat de manera insistent per l’Ajuntament de Barcelona.
– S’ha ignorat que en un radi de menys de 500m de l’entorn de Can Batlló i Magòria existeix una gran concentració de centres educatius. Concretament hi ha 3 CEIP, 1 IES, 3 escoles bressols municipals, 4 escoles privades-concertades i 4 llars d’infants privades, que diàriament mouen uns 3.900 infants. Per aquest motiu l’any 2002 la Comissió de Veïns de la Bordeta va redactar el Projecte de Camins Escolars de la Bordeta en procés d’execució per part del Districte de Sants-Montjuïc. Aquests fluxos de mobilitat no queden palesos en tot l’estudi ni als plànols 1 i 3.
– En el plànol 4 es posa al mateix nivell els desplaçaments a peu i amb bicicleta. No queda gens clar el percentatge d’uns respectes els altres. És molt senzills de comprendre que pels carrers estrets de la Bordeta és molt feixuc circular amb bicicleta, per tant és obvi que aquest mitjà de desplaçament no tindrà gran incidència.
– En el plànol 5 “Proposta d’itineraris d’entrada i sortida…” considerem que els carrers de l’entorn de Can Batlló i Magòria han de ser unidireccionals, fet que les nostres entitats portem temps estudiant en profunditat. Així, els carrers Constitució i Gavà han de ser de sentit Llobregat-Besós, el carrer Amadeu Oller de sentit mar-muntanya i els carrers Quetzal i Corral sentit Besós-Llobregat. No és raonable que tot el carrer Corral esdevingui un carrer de doble sentit.
– En molts apartats referents al transport públic s’esmenta la futura línia 9 del metro com una solució màgica als problemes de desplaçament del personal i dels usuaris de la nova seu de la conselleria i dels veïns dels barris (els actuals i els que vindran de nou). L’estació més propera d’aquesta línia, encara per construir, estarà ubicada a més de 800m del centre de Can Batlló (Gran Via amb Alhambra, a l’Hospitalet) i pel seu traçat de circumval·lació no aportarà cap avantatge en la reducció dels temps en els desplaçaments. Continuarà sent molt més efectiva la combinació de l’estació de Magòria-la Campana o bé de Mercat Nou fins a l’intercanviador de la plaça d’Espanya.
– Els percentatges extrapolats de desplaçaments en vehicle privat, en bicicleta o a peu, i en transport públic són del tot irreals. El vehicle privat recuperarà protagonisme, sobretot si considerem l’ús que en derivarà en moments puntuals al voltant de la futura escola i el futur institut, o bé els usuaris externs i visites als diferents departaments de la conselleria. Això ja es formalitza amb la previsió d’aparcaments al voltant del perímetre del sector. Cal alertar, però, que alguns d’ells tenen els accessos a través dels passos al parc. No es pot admetre aquesta simultaneïtat d’usos si abans no es reformulen els accessos al parc per tal de poder segregar els trànsits amb unes correctes dimensions.
– Aquest any 2007 els carrers Gavà i Amadeu Oller han estat remodelats i el sentit de circulació ha esdevingut: en el cas de Gavà, Llobregat-Besós i, en el d’Amadeu Oller, mar-muntanya. És increïble que en un document tan important com l’estudi de mobilitat s’obviï aquesta actuació tan reeixida, ja que ha millorat ostensiblement la mobilitat al barri de la Bordeta.

Com a conclusió del què s’exposa més amunt, proposem que es faci un nou pla de mobilitat especialment pel barri de la Bordeta incloent-hi el barri veí d’Hostafrancs i la part sud del barri de Sants, des dels carrers de Sants i Creu Coberta fins la Bordeta i Hostafrancs. Considerem aquest nou estudi de gran importància ja que, pròximament, aquesta part del Districte Sants-Montjuïc es veurà afectada per importants actuacions a banda de la de Can Batlló i del cobriment de les vies, tal com la Ciutat Judicial, el nou centre lúdic-comercial de l’antiga plaça de braus Les Arenes, la nova estació de Sants i el seu entorn, i la transformació del sector de la Gran Via a l’Hospitalet (fira 2 i plaça d’Europa).

Setena.-
En elació a l’Informe Mediambiental no diu res de l’antena de telefonia que la companyia Telefònica té instal·lada al carrer Parcerisa prop de l’espai escolar previst i dels habitatges del “sector 1, àmbit A”, concretament, dels edificis UP-3A, UP-3B, UP-3C (veure plànol O-f). Un ús d’aquestes característiques comporta molts riscos que no poden ser obviats en una zona plena de gent i d’activitat. Finalment, aquest Informe Mediambiental no menciona en cap moment l’existència d’auquífers importants al subsòl de Can Batlló a la zona compresa entre el Camí de la Cadena, la rotonda d’Avinguda del Carrilet i la Gran Via. Aquests aquïfers corresponen a les aportacions que des de temps immemorial han fet les antigues rieres d’Escuder i de Tena, que confluïen des del seu curs (actual carrer Riera d’Escuder, carrer Riera de Tena, carrer Sagunt, carrer Parcerisa) fins al traçat subterrani del túnel dels Ferrocarrils Catalans ara en desús. Pensem que s’hauria d’efectuar alguna actuació per tal de confirmar l’existència i la capacitat d’aquests aquïfers, avaluant la possibilitat del seu aprofitament pel rec del futur parc i evitar que amb la construcció dels habitatges del “sector 1, àmbit A”, UP-1 i UP-2 es procedís a la seva anul·lació, mitjançant extraccions abocades al clavegueram.

Vuitena.-
També ens sembla que s’ha perdut, amb tot aquest planejament, l’oportunitat de planificar d’acord amb els compromisos adquirits per la ciutat amb l’”Agenda 21 de la Barcelona XXI”. Tots sabem que, malgrat gairebé totes les ciutats signants han fet petites coses relatives al medi ambient, aquests compromisos van més enllà de la recollida selectiva de residus i és el punt de partida que s’ha d’introduir en tots els aspectes de la vida ciutadana i, per descomptat, en la planificació de la ciutat.
Ens sembla molt incoherent i inconsistent que en aquest planejament s’hagin incomplert alguns dels punts que el mateix ajuntament manifesta en el seu document de l’Agenda 21. Per començar reconeix que, com a mínim, s’ha de millorar la mitjana de 6,5m2 per habitant de superfície dedicada a parcs i jardins. Nosaltres a la Bordeta no arribarem a 3m2 per habitant.
En el document de l’agenda 21 l’ajuntament reconeix que Barcelona, de mitjana, té una de les densitats de població més denses d’Europa (més de 15000 habitants per km2) i, en canvi, no ha fet res per esponjar el nostre barri de la Bordeta aquesta quantitat (més de 33.000 segons les mateixes dades municipals).
Podríem parlar de participació ciutadana, punt bàsic de l’agenda 21, i al qual totes les conclusions dels espais internacionals de debat de les ciutats sostenibles senyalen com a fonamental. En aquestes conclusions parlen de la participació com a quelcom d’activa entre els ciutadans i els seus representants. Nosaltres ens hem trobat que en tot el procés de participació hem estat espectadors d’unes decisions ja preses amb anterioritat.
I així podríem seguir, punt per punt dels compromisos de l’agenda 2001, fins a demostrar que són paper mullat en el present planejament i que hem perdut una immillorable oportunitat de poder fer una Bordeta millor i més sostenible.

Per tot l’exposat,

SOL·LICITEN

Que es tingui per presentat aquest document d’al·legacions al Pla de Millora Urbana en el sector 1-B de la modificació del Pla General Metropolità Batlló-Magòria, amb la iniciativa de l’Ajuntament de Barcelona i es procedeixi a estimar-les i incorporar-les.

Barcelona, a 15 d’octubre del 2007

——————————————————————————–
DOCUMENT 3

——————————————————————————–

En Josep Maria Domingo Pedret, amb DNI 37.705.810- R, en representació del Centre Social de Sants, en Josep Pons Mogas, amb DNI 38.024.587-K, en representació de la Comissió de Veïns de la Bordeta, n’Enric Jara Sin, amb DNI 37.625.773-G, en representació de la Comissió de Seguiment de Veïns Afectats Constitució-Parcerisa “L”, en Juli Borràs Utiel, amb DNI 36.552.408-A, en representació de l’Associació de Veïns Rambla de la Bordeta, tots ells amb domicili al carrer Olzinelles número 30, 08014 Barcelona, i Albert Forcades Valero, amb DNI 37.691.555-Y, en representació de l’Associació Catalana per al Desenvolupament Social, amb domicili al carrer Olzinelles número 118, 08014 Barcelona,

Manifesten:

I.- Que en el BOP de data 8 d’agost del 2007 es va publicar l’anunci de l’aprovació inicial del Pla de Millora Urbana en el sector 2-C de la modificació del Pla General Metropolità Batlló-Magòria, promogut per Desarrollos Inmobiliarios Grupo Gaudir II S.L.

II.- Que, atenent a les disposicions del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’Urbanisme, s’obre un període d’exposició pública.

III.- Que en el termini atorgat a l’efecte es formulen les següents

AL·LEGACIONS

Preàmbul.-
La present al·legació en algun dels seus punts no difereix de l’al·legació presentada amb data 26 de juny del 2006 sobre la modificació del “PGM en l’àmbit discontinu: Batlló-Magòria i les parcel·les situades a Via Laietana número 2, Via Laietana número 2-10, Pau Claris número 158-160, Girona número 20, i Carrera número 12”, ja que alguns dels punts allí al·legats es mantenen sense modificar el present Pla de Millora Urbana.

En primer lloc, ens reafirmem amb el què vam indicar al preàmbul de l’al·legació del 26 de juny del 2006 sobre els actuals propietaris i promotors d’aquest Pla de Millora Urbana: els actuals propietaris, en forma de societat, són els hereus del Sr. Julio Muñoz i Ramonet, personatge de mal record per a la gent del barri, les malifetes del qual queden prou clares en un llibre publicat no fa gaire temps. També la premsa ha recollit episodis com la manipulació dels drets reals de l’acceptació de l’herència, així com la donació a l’Ajuntament de Barcelona d’unes obres d’art que ara no se sap on són. I no cal esmentar el tracte que la Immobiliària Lles, després de transformada en Desarrollos Inmobiliarios Grupo Gaudir, ha donat a les empreses llogateres dels seus locals. Tot un rosari del què podríem dir una empresa modèlica en escanyar qui faci falta per a obtenir beneficis econòmics. Fins i tot, si cal –i és el cas-, a les administracions públiques implicades demanant unes plusvàlues en tota l’operació que desborden tota ètica. No n’han tingut prou amb el benefici expectant de la darrera proposta que l’han hagut de recórrer als tribunals per poder fer el xantatge i la pressió més barroera, patrimoni ja de gairebé totes les immobiliàries. Fins a l’extrem de maquillar els resultats en valorar el metre quadrat dels pisos lliures molt per sota del preu de mercat –quan encara ho serà més al final de tota l’operació. De manera que els sobrants aniran a les mans de la Immobiliària Gaudir, i no pas en mans de les administracions per reinvertir-los en millores en equipaments del barri i per al barri.

En referència al present Pla de Millora Urbana manifestem que, en la data present, només s’han presentat a exposició pública els 3 plans de millora corresponents als habitatges quan la modificació del PGM és un tot i el barri de la Bordeta està mancat de més equipaments i zona verda més que no pas de més habitatge. Això ens fa pensar, malèvolament, que aquesta és la finalitat última d’aquest pla de millora. Ens agradaria, tal com s’ha demanat infinitat de vegades, tot el projecte de Can Batlló es desenvolupés tot a l’hora i no s’avanci més fins que la resta, fins a 6 plans de millora, estiguin aprovats de forma inicial.

Primera.-
No s’obté una resposta a les disposicions de l’article 57 del TRLU sobre les reserves d’habitatge assequible. Tampoc es respecta el punt 4 del mateix article quan es recorda la necessitat d’evitar la concentració d’aquest tipus d’habitatge per tal d’afavorir la cohesió social: tot l’habitatge amb algun tipus de protecció es preveu al front de Constitució i Parcerisa (segons el Pla de Millora Urbana del Sector 1 àmbit B). Això fa evident que es pretén no barrejar els futurs veïns: els de més poder adquisitiu amb front a la Gran Via i als jardins privats de Parcerisa i als de menys recursos econòmics al carrer Constitució, a la part del barri de la Bordeta més degradat. Rebutgem, també, un nou pas enrera respecte el planejament actual en aquesta matèria: el Pla del 2002 es preveien 288 habitatges protegits, el 50% del total; ara en tenim 291–només el 32% del total d’habitatges-, xifra maquillada amb la introducció dels habitatges dotacionals que pugen el percentatge encara inferior a les previsions anteriors.

Segona.-
Segons l’article 94.3 del Text Refós de la Llei d’Urbanisme, cal fer una reserva compementària mínima de 10m2 per a zones verdes i equipaments per cada nou habitatge lliure incorporat a l’àmbit. La memòria del document d’aprovació inicial del “PGM en l’àmbit discontinu: Batlló-Magòria i les parcel·les situades a Via Laietana número 2, Via Laietana número 2-10, Pau Claris número 158-160, Girona número 20, i Carrera número 12”, ja intentava justificar de forma fallida aquest requeriment, ja que només ho feia per un sector i se n’oblidava de l’altre i de tot el conjunt, amb un increment de 699 habitatges de renda lliure (286 el 2002 i 985 el 2006), cosa que implicava introduir 6.999 m2 més al conjunt dels sistemes d’espais lliures i equipaments comunitaris. La suma de les claus 6, 7 i 17/7 passava de 103.905 m2 a 109.005 m2, és a dir, 5.100 m2 més. En resum, ens roben gairebé 2.000 m2 més. No és de rebut que s’intenti amagar això a la memòria i, a sobre, es justifiqui dient que es regula l’existència de sòl privat d’ús públic com a compensació. El nou sòl ha de ser qualificat de sistema, no es poden admetre “servituds” privades de cap manera. Són espais que generen greus problemes d’urbanització, manteniment posterior i que, per la seva forma irregular i la dispersió en l’àmbit, no poden computar ni compensar. En el cas del present sector 2 àmbit C, es preveu els següents espais lliures privats d’ús públic: UP9-Gran Via-Can Batlló 816 m2, UP10- Gran Via-Magòria 170m2, amb un total de 986m2, que s’haurien d’afegir a zona verda o equipaments.

Tercera.-
En cap moment es determina clarament la previsió de pisos de lloguer. Actualment hi ha una gran demanda d’aquests habitatges i no hi ha una oferta suficient al barri ni a la resta de la ciutat. Volem que un percentatge important dels habitatges sigui en règim de lloguer (un 50% com a mínim), que es defineixin els instruments necessaris –ja recollits al Pla del Dret a l’Habitatge- per afavorir el lloguer. També cal que es concretin les mesures per establir preferències d’accés a aquests pisos on, a banda dels reallotjats del mateix àmbit d’actuació, es tingui en compte la mateixa gent del barri per tal que tingui una opció preferent (un 50% dels habitatges tant de lloguer com de venda) i així evitar el fenomen dels trasllats i la desvinculació del barri.

Quarta.-
En el capítol de la Introducció de la Memòria, punt 6 “Proposta i justificació” del PMU en el Sector 2 Àmbit C es planteja “un petit ajust” dels límits de la qualificació del sòl de la UP-9 i UP-10 “per tal d’augmentar la zona verda” entre la subcentral elèctrica i el sòl privat, tal com es mostra en el plànol O-2a. A la vista de l’esmentat plànol podem observar clarament, comparant la zonificació del planejament vigent amb la zonificació del PMU, que la zona verda situada al xamfrà Gran Via amb Amadeu Oller es prolonga en sentit Gran Via, per tal de què els habitatges de la Up-9, se suposa, guardin una prudent distància amb el centre transformador del ferrocarril (sobre la ubicació d’aquesta subcentral fem referència a la 5a al·legació). Aquest augment es resta del corredor verd que es detalla en la zonificació del planejament vigent passant aquest espai de qualificació 6 (zona verda) a qualificació 18 (sòl privat). Aquest fet elimina tota la conectivitat que existeix en el planejament vigent entre el carrer Corral on existeixen gran nombre d’habitatges consolidats i el futur CAP amb la Gran Via i també del mateix UP-9. Si realment, tal com suposem a la façana de la Gran Via es pretén ubicar en el futur un seguit d’establiments comercials, els veïns de les rodalies tindran que efectuar un llarg recorregut per arribar-hi.

Entenem que el dibuix actual dels edificis que composen la façana de la Gran Via comportarà greus problemes d’aïllament d’aquest sector i més si es vol destinar a serveis terciaris doncs obligarà a uns recorreguts massa llargs, fins i tot pels veïns i veïnes que ocuparan aquests edificis, doncs estaran obligats a donar la volta, que impediran el seu desenvolupament com a negoci. És més, la nostra experiència ens diu que el veïnat de les dues voreres de la Gran Via rarament van a l’altre costat. Trobem que és imprescindible “esponjar” aquesta zona.

Cinquena.-
L’estudi de mobilitat annexa al document és una còpia de l’estudi que acompanya la modificació del PGM del maig del 2006 i que fou encarregat per l’Ajuntament de Barcelona a la firma INTRA i ara el promotor “Gaudir NouCentre” i el tècnic “Batlle i Roig Arquitectes” el retolen com a propi.
Ja el maig del 2006 resultava excessivament optimista i no s’ajustava a la realitat. Hi trobàvem greus mancances i incongruències que volem detallar a continuació, afegim-t’hi altres irregularitats:

– A menys de 300m del conjunt de Can Batlló hi ha un projecte d’urbanització del sector de les vies i la construcció d’un calaix de ciment que les cobrirà. Aquest projecte afectarà directament la mobilitat entre els barris de Sants i la Bordeta, tant per la circulació de vehicles com pels recorreguts peatonals d’accés a punts importants com el Mercat Nou de Sants i l’estació de la línia 1 del metro. No comprenem com s’obvia un projecte que precisament ha estat publicitat de manera insistent per l’Ajuntament de Barcelona.
– S’ha ignorat que en un radi de menys de 500m de l’entorn de Can Batlló i Magòria existeix una gran concentració de centres educatius. Concretament hi ha 3 CEIP, 1 IES, 3 escoles bressols municipals, 4 escoles privades-concertades i 4 llars d’infants privades, que diàriament mouen uns 3.900 infants. Per aquest motiu l’any 2002 la Comissió de Veïns de la Bordeta va redactar el Projecte de Camins Escolars de la Bordeta en procés d’execució per part del Districte de Sants-Montjuïc. Aquests fluxos de mobilitat no queden palesos en tot l’estudi ni als plànols 1 i 3.
– En el plànol 4 es posa al mateix nivell els desplaçaments a peu i amb bicicleta. No queda gens clar el percentatge d’uns respectes els altres. És molt senzills de comprendre que pels carrers estrets de la Bordeta és molt feixuc circular amb bicicleta, per tant és obvi que aquest mitjà de desplaçament no tindrà gran incidència.
– En el plànol 5 “Proposta d’itineraris d’entrada i sortida…” considerem que els carrers de l’entorn de Can Batlló i Magòria han de ser unidireccionals, fet que les nostres entitats portem temps estudiant en profunditat. Així, els carrers Constitució i Gavà han de ser de sentit Llobregat-Besós, el carrer Amadeu Oller de sentit mar-muntanya i els carrers Quetzal i Corral sentit Besós-Llobregat. No és raonable que tot el carrer Corral esdevingui un carrer de doble sentit.
– En molts apartats referents al transport públic s’esmenta la futura línia 9 del metro com una solució màgica als problemes de desplaçament del personal i dels usuaris de la nova seu de la conselleria i dels veïns dels barris (els actuals i els que vindran de nou). L’estació més propera d’aquesta línia, encara per construir, estarà ubicada a més de 800m del centre de Can Batlló (Gran Via amb Alhambra, a l’Hospitalet) i pel seu traçat de circumval·lació no aportarà cap avantatge en la reducció dels temps en els desplaçaments. Continuarà sent molt més efectiva la combinació de l’estació de Magòria-la Campana o bé de Mercat Nou fins a l’intercanviador de la plaça d’Espanya.
– Els percentatges extrapolats de desplaçaments en vehicle privat, en bicicleta o a peu, i en transport públic són del tot irreals. El vehicle privat recuperarà protagonisme, sobretot si considerem l’ús que en derivarà en moments puntuals al voltant de la futura escola i el futur institut, o bé els usuaris externs i visites als diferents departaments de la conselleria. Això ja es formalitza amb la previsió d’aparcaments al voltant del perímetre del sector. Cal alertar, però, que alguns d’ells tenen els accessos a través dels passos al parc. No es pot admetre aquesta simultaneïtat d’usos si abans no es reformulen els accessos al parc per tal de poder segregar els trànsits amb unes correctes dimensions.
– Aquest any 2007 els carrers Gavà i Amadeu Oller han estat remodelats i el sentit de circulació ha esdevingut: en el cas de Gavà, Llobregat-Besós i, en el d’Amadeu Oller, mar-muntanya. És increïble que en un document tan important com l’estudi de mobilitat s’obviï aquesta actuació tan reeixida, ja que ha millorat ostensiblement la mobilitat al barri de la Bordeta.

Com a conclusió del què s’exposa més amunt, proposem que es faci un nou pla de mobilitat especialment pel barri de la Bordeta incloent-hi el barri veí d’Hostafrancs i la part sud del barri de Sants, des dels carrers de Sants i Creu Coberta fins la Bordeta i Hostafrancs. Considerem aquest nou estudi de gran importància ja que, pròximament, aquesta part del Districte Sants-Montjuïc es veurà afectada per importants actuacions a banda de la de Can Batlló i del cobriment de les vies, tal com la Ciutat Judicial, el nou centre lúdic-comercial de l’antiga plaça de braus Les Arenes, la nova estació de Sants i el seu entorn, i la transformació del sector de la Gran Via a l’Hospitalet (fira 2 i plaça d’Europa).

Sisena.-
En relació a l’Informe Mediambiental (veure la 9a al·legació del 26 de juny del 2006) ens referíem al centre transformador de tracció de 25.000v de corrent altern a 1.500v de corrent continu que està ubicat actualment a la Gran Via- Amadeu Oller. La ubicació d’aquest transformador ha obligat a fer un petit ajust dels límits de la qualificació del sòl de l’UP-9 i UP-10 per tal d’augmentar la zona verda entre la subcentral i el sòl privat, tal com es mostra en el plànol O-2A. La normativa diu que caldrà redactar un Pla Espacial per detallar la seva ubicació al subsòl de la zona verda de Magòria, que passarà de Clau 6b a qualificar-se com 6-4. L’informe mediambiental evita pronunciar-se sobre el seu emplaçament, encara que si que està ubicat en l’esmentat plànol O-2A.

Setena.-
També ens sembla que s’ha perdut, amb tot aquest planejament, l’oportunitat de planificar d’acord amb els compromisos adquirits per la ciutat amb l’”Agenda 21 de la Barcelona XXI”. Tots sabem que, malgrat gairebé totes les ciutats signants han fet petites coses relatives al medi ambient, aquests compromisos van més enllà de la recollida selectiva de residus i és el punt de partida que s’ha d’introduir en tots els aspectes de la vida ciutadana i, per descomptat, en la planificació de la ciutat.
Ens sembla molt incoherent i inconsistent que en aquest planejament s’hagin incomplert alguns dels punts que el mateix ajuntament manifesta en el seu document de l’Agenda 21. Per començar reconeix que, com a mínim, s’ha de millorar la mitjana de 6,5 m2 per habitant de superfície dedicada a parcs i jardins. Nosaltres a la Bordeta no arribarem a 3 m2 per habitant.
En el document de l’agenda 21 l’ajuntament reconeix que Barcelona, de mitjana, té una de les densitats de població més denses d’Europa (més de 15000 habita’ns per km2) i, en canvi, no ha fet res per esponjar el nostre barri de la Bordeta que duplica aquesta quantitat (més de 33.000 segons les mateixes dades municipals).
Podríem parlar de participació ciutadana, punt bàsic de l’agenda 21, i al qual totes les conclusions dels espais internacionals de debat de les ciutats sostenibles senyalen com a fonamental. En aquestes conclusions parlen de la participació com a quelcom d’activa entre els ciutadans i els seus representants. Nosaltres ens hem trobat que en tot el procés de participació hem estat espectadors d’unes decisions ja preses amb anterioritat.
I així podríem seguir, punt per punt dels compromisos de l’agenda 2001, fins a demostrar que són paper mullat en el present planejament i que hem perdut una immillorable oportunitat de poder fer una Bordeta millor i més sostenible.

Per tot l’exposat,

SOL·LICITEN

Que es tingui per presentat aquest document d’al·legacions al Pla de Millora Urbana en el sector 2-C de la modificació del Pla General Metropolità Batlló-Magòria, promogut per Desarrollos Inmobiliarios Grupo Guadir II S.L., i es procedeixi a estimar-les i incorporar-les.

Barcelona, a 15 d’octubre del 2007

BarriSants.org
21-10-07

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: