Archive for 12/10/2007

BCN no ha quantificat els errors del sorteig de pisos

Octubre 12, 2007

• Almenys set guanyadors ja s’han quedat sense vivenda per l’equivocació

DAVID PLACER
BARCELONA
L’error en cadena del sorteig de pisos de protecció oficial del febrer ha fet augmentar almenys a set els afectats que s’han quedat sense casa. Darwin Molina, María Rodríguez, Miguel Ángel Blanco, Sergio Falder, Silvia Salar, Joaquim Vázquez i Ester Caubet van guanyar una vivenda al barri de Maresme-Besòs, pròxim al Fòrum, però van ser inclosos per error en les llistes de sorteig reservades a veïns d’aquesta zona. L’ajuntament diu desconèixer el nombre total d’afectats.
El cúmul de despropòsits administratius ha fet que els joves –procedents d’altres barris de Barcelona– es quedin sense pis per no complir el requisit d’haver estat empadronats en aquell barri. Ara l’ajuntament, que reconeix el seu error, argumenta que els guanyadors van perdre el pis per no haver-se adonat de l’equivocació municipal quan es van publicar les llistes provisionals.
Les sol.licituds dels aspirants porten inclosa la seva adreça completa. En totes es comprova que no viuen a Maresme-Besòs, fet que fa més incomprensible l’error.

INCERTESA L’ajuntament desconeix la quantitat de guanyadors que han estat perjudicats. Marga Rodríguez, advocada de María Rodríguez, una afectada, va informar que els representants legals de l’ajuntament li han comunicat que fins a finals d’octubre no podran calcular el nombre d’afectats per aquest misteriós error. Els responsables del sorteig encara no han citat tots els guanyadors per demanar els seus papers, de manera que no se sap quants van ser inclosos en les llistes equivocades. L’Institut Municipal de la Vivenda tampoc va poder informar de l’abast d’aquest error sistemàtic.
L’advocada ha sol.licitat sense èxit que l’ajuntament li comuniqui per escrit les raons per les quals la seva representada ha perdut el pis i els detalls de l’error administratiu.
“Les vivendes s’elegeixen per ordre de sorteig. Tinc el número tres i em correspondria escollir tercer. Ara, encara que després rectifiquin el seu error, estaré perjudicat perquè la resta de la llista ja ha elegit”, comenta Joaquim Vázquez, un altre dels guanyadors afectats per aquest error.
L’ajuntament no va comprovar les dades dels sol.licitants abans del sorteig, perquè –assegura– no té capacitat per revisar els papers dels més de 54.000 sol.licitants que optaven a 1.500 pisos.
Per estalviar-se la feina de comprovació prèvia, l’ajuntament va incloure tots els interessats en el sorteig sense verificar que complien els requisits. Els preus dels pisos oscil.len entre 166.000 i 204.000 euros. Els interessats han de demostrar que viuen a Barcelona des de fa més de cinc anys, tenir un ingrés màxim mensual de 3.250 euros i no tenir altres pisos.

El Periódico
12-10-07

Anuncis

Sols el 3% de les bicicletes del Bicing circulen amb els dos llums operatius

Octubre 12, 2007

• El servei de manteniment no dóna l’abast per reposar les piles d’alimentació de la il.luminació

• L’ajuntament obliga la concessionària Clear Channel a canviar el sistema per un altre de més fiable

EDWIN WINKELS
BARCELONA
Des del 17 de setembre, totes les bicicletes a Barcelona han de portar llums de nit, una de blanca al davant i una de vermella al darrere. Ho dicta la nova ordenança de circulació de l’ajuntament. Però les mateixes bicicletes municipals són les que més incompleixen aquesta norma. Malgrat que no tenen ni mig any d’antiguitat, els llums del Bicing gairebé no funcionen mai i, amb això, no només es comet una infracció, sinó que s’origina una situació de perill per als usuaris, a penes visibles als carrers més mal il.luminats.
Les xifres són escandaloses. Durant dues nits, EL PERIÓDICO va observar a la ciutat un centenar de bicicletes del Bicing (sobre un total de 1.500 que té ara mateix el sistema). D’aquestes 100 bicis en marxa, només a tres els funcionava tant el llum davanter com el posterior. En 60 casos, més de la meitat, no funcionava cap dels dos llums. 32 més només tenien encès el llum intermitent posterior, i cinc únicament el de la part davantera.

DOS SENSORS
Anar sense il.luminació no és la culpa dels usuaris. Ells agafen la bicicleta que el sistema els assigna. Quan es posen en marxa, uns sensors que detecten tant la foscor com el moviment han d’activar els dos llums. El gran problema d’aquest model de bicicleta, anomenat Smartbike, és que els llums funcionen amb piles i que aquestes, evidentment, s’esgoten. Els operaris de manteniment no donen l’abast per reposar-les, encara que ni tan sols això sembla una excusa perquè només tres de 100 bicicletes vagin amb la il.luminació completa.
Ja que el problema dels llums actuals no té solució i la despesa eco- nòmica es dispara –en total són 3.000 piles que s’han de canviar cada tres setmanes, encara que les dels llums davanters es gasten fins i tot abans–, l’empresa concessionària, Clear Channel, ja ha decidit implantar un altre sistema d’il.luminació. Amb la pròxima ampliació del Bicing, les noves bicicletes portaran segurament una dinamo, tot i que els tècnics encara estan estudiant la solució més bona. “Però cada sistema té els seus inconvenients”, va dir un portaveu de Clear Channel, que va afegir que a les bicis actuals també se’ls canviarà la il.luminació.
L’assumpte ja provocava preocupació als despatxos municipals abans de l’entrada en vigor de l’ordenança. Llavors ja es va exigir a la concessionària que es canviessin les piles més sovint, fins i tot abans que s’esgotessin. Donat el poc èxit d’aquesta mesura, “hem exigit ara a Clear Channel que adopti una solució tan aviat com sigui possible”, segons un portaveu municipal, que atribueix el problema a la “lògica fase d’aprenentatge”.

DINAMO A RENNES El que resulta curiós, no obstant, és que a Rennes, on Clear Channel va ser pionera amb les bicicletes públiques el 1997, les bicis ja van amb dinamo per alimentar els llums, un sistema que no falla gairebé mai. La raó per la qual es va descartar la dinamo a Barcelona és que frega la llanta de la roda i això fa que l’esforç per a l’usuari sigui més gran. “Però l’opció de les piles ha sigut un error”, admeten ara fonts municipals.
Segons l’ordenança de circulació, no portar llums pot costar-li al ciclista una multa de 30 euros. En el cas del Bicing, no obstant, la Guàrdia urbana no multaria els usuaris, ja que la responsable n’és l’empresa. A més, vistes les estadístiques, la possibilitat de trobar una bici blanc-i-vermella en condicions és mínima.

El Periódico
12-10-07

Inquietud per la pudor a BCN i els voltants

Octubre 12, 2007

Jaume Costa
Barcelona

Des de fa força setmanes, una pestilència aleatòria m’obliga a deixar totes les finestres de casa, a Ciutat Vella, tancades i barrades. Quan no ho faig, al tornar a casa em resulta gairebé impossible treure la pudor. És una pudor similar a la que fan els indrets amb rates, però també pot semblar orins de gat. En qualsevol cas, no és la típica pudor que fan les clavegueres quan ha de ploure. És un tuf persistent, com el dels orins dels animals quan marquen territori.
Fa 30 anys que visc al mateix barri, tocant a Portaferrissa (a Barcelona), i no havia sentit mai aquesta pudor. Inicialment em pensava que era del clavegueram, perquè hi ha dies que la pestilència és més forta i hi ha dies que no se sent pudor de res. Finalment, he arribat a la conclusió que la mala olor ve d’un altre indret i el vent la porta cap aquí. Una dada important és que arriba gairebé sempre a partir de les set de la tarda. Pot durar tota la nit, però al matí ha desaparegut. Si està causada per una activitat industrial, és probable que aquesta es produeixi durant la tarda i a la nit. Vaig llegir que al Prat també senten aquesta pudor, i que l’ajuntament creu que la causa pot estar en alguna indústria de la Zona Franca. No m’ha quedat clar quin ajuntament és el que s’ha posat en contacte amb la Conselleria de Medi Ambient, si és el de Barcelona o el del Prat. Sigui com sigui, la pudor arriba al litoral de Barcelona i a la part baixa de la ciutat. Per això, demano als ciutadans que també sentin la pudor que ho comentin als diaris, i a l’Ajuntament de Barcelona que promogui una investigació, si és que encara no ho ha fet.

El Periódico
12-10-07