La Barcelona de Renta Corporación

Setembre 24, 2007

Que una immobiliària amb seu a Barcelona multipliqui per cinc els seus guanys en només un lustre gràcies a la compra-venda i rehabilitació d’edificis i sòl ja no sorprèn gairebé ningú. Si s’afegeix que dins del consell d’administració hi ha ex ministres del PSOE i el PP i ex alts càrrecs públics en matèria d’habitatge, augmenten els motius de sospita. Però si a més fa negocis amb l’ajuntament, denunciats per especulatius, el cas mereix una atenció especial.

MARIAN COLOMÉ
A Luis Hernández de Cabanyes, president de Renta Corporación, li agradava disfressar-se de Pare Noel i repartir al Nadal bosses de menjar entre els pobres dels suburbis barcelonins. Si algú descobreix la seva identitat llegint aquestes ratlles i vol agrair-li personalment, haurà d’anar fins a la Via Augusta, on aquest estiu va comprar per 60 milions d’euros la que serà la nova seu de l’imperi immobiliari que va fundar el 1991, quan tenia 27 anys.

Un edifici que simbolitzarà l’ascens vertiginós d’un jove que va començar a fer fortuna amb un altre negoci fàcil a Barcelona, el de la compra-venda de places d’aparcament, i que va tenir l’encert i la fortuna d’estar en el lloc oportú en el millor moment. Les darreres xifres de negoci en són una mostra. El 2004 van facturar 228 milions d’euros, amb 22 milions de benefici net. Només dos anys després, el 2006, van doblar els guanys (47,5 milions), coincidint amb la seva entrada en borsa i el fixatge de l’ex ministra de Ciència i Tecnologia amb Aznar, Anna Birulés, amiga personal de Josep Piqué. Birulés,ex directora general de Retevisión i ex secretària general del Banc de Sabadell, fou nomenada vicepresidenta executiva i és propietària de l’1’19% del capital accionarial, el que equivalia fa un any a 8,37 milions d’euros.

Un altre ex ministre, en aquest cas del PSOE de Felipe González, n’és conseller extern. Es tracta de l’ex titular d’Economia, Carlos Solchaga. Fins fa poc compartia càrrec amb Fernando Nasarre, ex director general d’Habitatge amb el PP; i amb Xavier Ventura, ex cap del conseller de Política Territorial i ex director general d’Arquitectura i Habitatge amb Jordi Pujol.

Els dos darrers ja no formen part del consell d’administració, on enguany s’han viscut més canvis amb la marxa del conseller delegat, Josep Maria Farré. Aquest seient l’ocupa ara César Bardají, vinculat a l’Opus Dei, vocal de la CEOE i de la patronal catalana i ex directiu de Coca-Cola i Winterthur. Enric Venancio, que prové de la concessionària de les autopistes catalanes Abertis,completa com a director general la cúpula directiva; mentre que Pedro Nueno, professor de l’IESE i gurú empresarial és un altre dels consellers.

Durant els sis primers mesos del 2007, la companyia ha guanyat 32,7 milions (un 30% més que durant el mateix període del 2006) i preveu arribar als 80 milions d’euros de beneficis nets a finals del 2008. Fan negocis a tota Espanya, Londres,Berlín (on han invertit més de 40 milions d’euros en un any), París (on acaben de comprar el gratacels Tour La Villete por 94 milions d’euros) i al Marroc.

Tot i això, el 80% de les vendes es localitzen a Madrid i Barcelona, on l’empresa s’ha especialitzat en habitatges de luxe al passeig de Gràcia i la Diagonal i, darrerament, en comprar terrenys qualificats d’equipaments per vendrel’s pel doble de preu,per exemple, a l’Ajuntament de Barcelona. I és aquí, on poden començar els problemes per a una empresa caracteritzada, com el seu president, per la discreció,però que cada vegada té més protagonisme als mitjans de comunicació.

Canvi de cromos a Can Fabra
La primera aparició destacada es va produir el 17 de setembre del 2005, quan es va fer públic que havien comprat la darrera part que encara funcionava de l’històric recinte industrial de Fabra i Coats (31.000 metres quadrats de superfície i sis naus). El venedor fou la multinacional britànica Coats PLC i cap de les dues parts no va dir el preu de la transacció, tot i que fonts del sector i, posteriorment, els partits de l’oposició municipal la van xifrar en 30 milions d’euros.

Malgrat que Can Fabra és a Sant Andreu des de fa més d’un segle, i que l’ajuntament ja era propietari de l’altra part del recinte fabril, on ha fet una biblioteca, un centre cívic i un parc, el consistori no va reaccionar fins llavors, i només tres mesos després, el desembre,va anunciar que havia comprat el mateix espai a Renta Corporación per 50 milions. L’oposició va denunciar l’operació per irregular i especulativa, però només era el principi. Per justificar la jugada i no pagar el cost polític d’obrir les arques municipals per finançar-la, el consistori va canviar una part dels diners per permutes de terrenys i d’edificabilitat i va signar un conveni amb la companyia que és tot un tractat de prestidigitació urbanística. L’acord el va dirigir el llavors primer tinent d’alcalde d’Urbanisme i mà dreta de Joan Clos, Xavier Casas, president des del passat mes d’abril de l’empresa constructora de la Generalitat, Gisa.

El conveni (molt semblant al que ha permès a Telefónica vendre per 220 milions d’euros l’edifici Estel, prèvia requalificació municipal, per fer habitatges de luxe i galeries comercials) estipula una mena de canvi de cromos. L’ajuntament transfereix una part dels metres quadrats i l’edificabilitat que Renta Corporación tenia a Can Fabra cap a d’altres indrets de la ciutat, que es perden (com a l’edifici Estel) per a usos públics, com ara fer habitatge protegit. De moment ja se n’han concretat tres: Un solar entre l’avinguda Diagonal i el carrer Pallars (al barri de Diagonal Mar i el Front Marítim) amb un dret d’edificació de 7.800 metres quadrats de sostre per a habitatge lliure i, recentment, un altre a la Via Augusta,282-284 (les Tres Torres) i un tercer a l’avinguda del Tibidabo (Sant Gervasi-la Bonanova).

En el primer cas, Casas va justificar el dia de la signatura de l’acord que el cost del terreny cedit a Sant Martí equivalia a 10.000 metres quadrats a Sant Andreu. En els altres dos solars, Renta Corporación obté el dret de construcció de 1.498 metres quadrats de sostre, prèvia requalificació del Pla General Metropolità (PGM). Tots els habitatges (14) es faran a la Via Augusta, ja que es transfereixen cap a aquest solar els 976 metres quadrats de sostre que tenia el de l’avinguda del Tibidabo. També es canvia l’ordenació volumètrica d’aquest espai per adaptar-lo a les necessitats de l’empresa (un únic edifici de planta baixa més cinc pisos i parking soterrani). No es fa cap reserva d’habitatge protegit (el gran lema del nou equip de govern de Jordi Hereu) per “la impossibilitat material de fer-ho”, segons es diu textualment al document de proposta de modificació del PGM. I com a premi final, el barri perd un equipament, una torre antiga on hi havia una escola, que ja s’ha enderrocat seguint la política dels fets consumats, per evitar protestes veïnals.

Mobbing a l’Escocesa
El 22@, el principal ‘pool’ constructor del moment a Barcelona, també va viure fa poc una operació conjunta entre l’ajuntament i Renta Corporación, amb un altre històric recinte industrial,el de l’Escocesa, com a protagonista. La immobiliària va comprar el 2006 una part de la fàbrica, catalogada com a Bé Cultural d’Interès Local (Bcil), i de forma immediata va començar a fer ‘mobbing’ a les 20 famílies que hi viuen de lloguer i als artistes visuals que hi treballen en petits tallers. Després d’uns mesos de polèmica amb els veïns i les entitats que defensen la protecció del patrimoni industrial del Poblenou, l’ajuntament va aprovar el març d’enguany un pla de millora urbana (PMU) que va vendre com a solució salomònica per acontentar a tothom. En veritat no és més que un poti-poti com el de Can Ricart que barreja lofts amb habitatges rehabilitats i una promoció de pisos protegits per a quedar bé. També hi haurà equipaments culturals a les naus que es conserven, a canvi de reservar l’illa que dóna al carrer de Fluvià per a edificis privats d’oficines de gran volumetria (fins a 14 plantes d’alçada). Un cop més, Renta Corporación es queda amb la part més gran del pastís.

I no serà el darrer. De moment ja ha donat el primer cop al sector de la ciutat que agafarà el relleu del 22@, el del futur barri de la Marina, a la Zona Franca. L’operació, que també va generar un escàndol polític, es va centrar en la compra de l’antic polisportiu de la Seat al carrer Energia. Un solar qualificat d’equipaments, de 19.274 metres quadrats i amb un valor cadastral de 1.197.895 euros, segons consta al registre, que la companyia va adquirir l’any passat per 15 milions d’euros. Hereu va prometre a la campanya electoral que ‘recuperaria’ aquest espai per al barri i, com havia esdevingut amb Can Fabra, ho va fer tot just després de guanyar les eleccions, però a un preu de 29,1 milions d’euros, gairebé el doble. El ple del passat juliol va autoritzar la compra gràcies al fet que ERC, ja a l’oposició, no va votar en contra.

Masses coincidències en molt poc temps. La Barcelona de Renta Corporación és cada dia més sospitosa. I més encara la conducta de l’ajuntament. Qui mana realment a Barcelona?

La Veu del Carrer núm. 103
agost-octubre 2007

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: