UN MISSATGE PER ALS NOSTRES POLÍTICS MUNICIPALS

Juliol 24, 2007

La Vall d’Hebron i la seva gent han sabut transmetre un missatge clar als governants, aquestes petites comunitats que des de Collserola observen la resta de la ciutat, són plenes de persones de primera, amb els mateixos drets i obligacions que la resta de ciutadans de Barcelona, però capaços de reivindicar allò que consideren just i d’unir-se davant l’adversitat i la imposició per exigir un tracte igual de digne que a la resta, que no ens estigmatitzi per al futur.
Si es tracta de missatges en via política, en el referèndum per l’Estatut de Catalunya del juny del 2006, ja vam donar la justa mesura de la nostra unitat quan 831 vots (el 7,35% del total dels emesos) van resultar ser un vot nul indicant “Vot en defensa de la dignitat dels nostres barris”.
La següent conseqüència dels errors polítics a la Vall d’Hebron va arribar amb el resultat de les autonòmiques del novembre del 2006, tot i que pel que sembla no va resultar prou clar per recuperar el diàleg i estendre ponts amb els moviments veïnals de la zona.
Després de dos anys de lluita, la nostra reivindicació per una solució negociada segueix allà, la unitat dels veïns de la Vall d’Hebron torna a manifestar-se amb claredat en les eleccions municipals del maig del 2007 i la Vall d’Hebron, on des de sempre s’havia donat un vot clarament d’esquerres, llança un missatge que no poden ignorar els qui han dirigit la política municipal els últims dos anys: el PSC ha perdut 2.023 vots dels 6.007 que va obtenir l’any 2003, ICV 1.020 dels 1.795 del 2003 i ERC 502 dels 1.269 del 2003 (en tots els casos molt per sobre de la mitjana de BCN).
Els veïns que durant aquests dos anys han decidit mantenir públicament la seva protesta al carrer han estat en aquest temps víctimes de tot tipus d’abusos i pressions per apaivagar-los:
Morals. Catalogant-nos de radicals per tallar la Ronda o d’insolidaris per no voler la narcosala, sense voler entrar a considerar en cap moment els nostres raonaments.
Mediàtics. Sent criminalitzats i criticats en premsa, ràdio i televisió durant els primers mesos, per ser totalment ignorats posteriorment, obrint així noves possibilitats de pressió.
Físics. Enviant durant més d’un any un exèrcit d’antidisturbis que s’han emprat a fons.
Anímics. Llançant contra nosaltres diverses entitats veïnals no afectades per aquests temes, com les AVV d’Horta o del Carmel, o fins i tot a la mateixa Federació d’Associacions de Veïns.
Econòmics. Acumulant més de 15.000 euros en sancions i multes (injustificables en la majoria dels casos) que hem anat liquidant mitjançant aportacions voluntàries dels veïns i loteries.
Però ni totes aquestes pressions juntes han aconseguit doblegar la convicció dels nostres veïns, conscients de l’abús i la imposició a què ens vèiem sotmesos i disposats a reivindicar una solució justa i equilibrada per als nostres barris.
Quina és la situació actual? Doncs tenim una narcosala que porta oberta fa ja gairebé dos anys, i justifica públicament un ús de menys d’un usuari al dia de mitjana; tenim un alberg per a indigents obert fa sis mesos i els usuaris del qual han decidit permanentment baixar cap al barri d’Horta, allunyant-se de les zones escolars on es va decidir la seva obertura, i finalment tenim una presó de menors oberta recentment i que caldrà seguir molt de prop, per identificar la possible conflictivitat que pugui generar en la mesura que comenci a regularitzar-se el seu ús.
A l’hora de valorar el que s’ha aconseguit fins a la data, n’hi ha prou amb indicar que:
1) Els quatre barris de la Vall d’Hebron s’han unit com mai no ho havien fet abans en la nostra curta història, i aquest és un sentiment palpable entre els veïns i molt útil per al futur.
2) La Vall d’Hebron s’ha donat a conèixer a la resta de la ciutat, per a uns serem els radicals de la Ronda, per a altres els insolidaris de la narcosala, però per a molts també som un col·lectiu de quatre petites comunitats que han lluitat contra vent i marea pel que, sens dubte, han estat una sèrie de decisions injustes aplicades amb autoritarisme i d’esquena al poble pels polítics.
3) Per a bé o per a mal, la Vall d’Hebron s’ha convertit en un exemple de referència per a tots els moviments veïnals de reivindicació de la nostra ciutat: Damnificats del Carmel, AVE pel litoral, Vallcarca, Tres Turons, Guinardo-Verge de Montserrat, Calaix de Sants, Raval, Àrea Verda… i molts d’altres que han valorat i reconegut la nostra paciència i tenacitat en una lluita tan desigual.
4) Durant dos anys d’accions no s’ha produït un increment greu de la delinqüència als nostres barris, si bé resulta pràcticament impossible saber si ha estat fruit de la pressió veïnal setmana rera setmana, i dia a dia davant la instal·lació, o és que realment no hauria passat res en cap cas (potser en els pròxims mesos tots podrem aclarir aquesta incògnita).
5) Durant gairebé dos anys de funcionament de la narcosala, s’ha reconegut públicament que aquesta instal·lació no ha tingut gairebé ús (entre 0,5 i 0,9 usuaris al dia), de manera que avui podem ratificar una cosa que tots sabíem: la Vall d’Hebron NO TÉ USUARIS per justificar-la
6) Si públicament durant dos anys no han arribat a atendre ni tan sols un usuari diari de mitjana, no és possible que demà comencin a atendre de sobte 50 usuaris diaris (els usuaris no surten de sota les pedres), llevat que ens els traslladin d’altres punts de la ciutat, i això ara ho sap l’opinió pública i no es podrà amagar.
Després de dos anys de lluita al carrer i davant la situació actual dels equipaments esmentats s’obre ara una nova etapa. S’obre un temps de reflexió per a tots:
– Els polítics han de buscar una solució que satisfaci les comunitats de la Vall d’Hebron i reparar amb urgència la fractura oberta entre administració i ciutadans.
– Els ciutadans de la Vall d’Hebron que s’han mobilitzat fins l’últim dia, decideixen en assemblea aturar, de moment, les seves mobilitzacions, amb un doble objectiu:
o Veure la disposició dels polítics per resoldre aquest contenciós que ja fa massa que dura.
o Analitzar l’impacte dels tres equipaments una vegada que tots funcionen.
Es tracta d’un “impàs”, que les nostres comunitats analitzin meticulosament l’evolució dels esdeveniments i valorin les accions que més puguin convenir en un futur immediat a curt termini.
Per tot això, la decisió de paralitzar les mobilitzacions, de moment, esperem que porti aparellat el contacte amb totes les forces polítiques representades al consistori municipal, i això ens permeti trobar una solució vàlida per a tots i recuperar la normal cooperació i confiança entre administració i ciutadania a la Vall d’Hebron.
A aquest efecte sol·licitem una reunió amb el Sr. XXXXXX el més aviat possible.
Ben cordialment,

Plataforma Veïnal Vall d’Hebron
Barcelona, 24 de juliol del 2007

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: