Archive for 16/11/2006

Aprobado el plan del patrimonio industrial del Poblenou con duras críticas de la oposición

Novembre 16, 2006

El Ayuntamiento da el visto bueno al segundo proyecto de la colonia de Can Ricart

BLANCA CIA – Barcelona – 16/11/2006

Poblenou protege más elementos de su historia industrial, concretamente 114, desde chimeneas y fábricas a pasajes. Entre ellos está la colonia de Can Ricart que dará paso a una mezcla de actividad económica, equipamientos, pisos sociales y lofts privados. Los dos planes fueron aprobados ayer en la comisión de urbanismo del Ayuntamiento con acusaciones de CiU y el PP de que el de patrimonio es un mero catálogo que sólo preserva “fachadas”. Respecto a Can Ricart, advirtieron de que la Generalitat todavía tiene que decidir si es un bien cultural de interés nacional.

La Gardunya será cerrada al tráfico

La noticia en otros webs

Y no es baladí que la Generalitat decida si Can Ricart es un bien cultural de interés nacional, porque ello comportaría la modificación del plan que ayer se aprobó en la comisión de gobierno. Esa petición la formuló la plataforma Fórum de la Ribera y también es compartida por CiU. “Nosotros defendemos la preservación total de los edificios y el trazado, y por eso pedimos la retirada del proyecto”, manifestó Eduard García, de CiU.

En realidad el de ayer es el segundo proyecto de Can Ricart porque el primero fue aprobado hace unos cuatro años, sin que se presentaran alegaciones. Fue después, como reconoció el regidor del distrito, Francesc Narváez, y la edil de Urbanismo, Assumpta Escarp, cuando se tuvo conciencia de qué representaba Can Ricart, “pero tanto por parte nuestra como de los vecinos y las plataformas que surgieron”, subrayó Narváez. El planeamiento aprobado ayer supone la conservación del 60% de los elementos, como naves y trazados de calles. A zona verde se destinarán 12.000 metros cuadrados de techo, cerca de 10.000 a equipamientos -entre los de usos de barrio y el destinado a la Casa de las Lenguas-, algo más de 3.500 a viviendas sociales, más de 84.000 a actividad productiva -de iniciativa privada-, 19.000 a aprovechamiento privado y unos 2.800 a lofts de iniciativa privada. Se abrirá la calle de Bolívia por el interior de la antigua colonia textil y se conservará el pasaje de Santa Isabel, que actualmente es una calle con viejos adoquines. La altura máxima será de 52 metros para los edificios destinados a actividad económica, en el vértice más cercano a la Diagonal, lo que se ha convertido en una de las condiciones de Esquerra Republicana para votar a favor de los planeamientos urbanísticos. Fue el proyecto de Can Ricart el que abrió, hace unos años, el debate sobre la necesidad de preservar el patrimonio industrial del Poblenou. Ayer también se le dio el visto bueno en la comisión de urbanismo. El plan de protección lleva aparejada la creación de una comisión técnica que informará sobre las actuaciones y los proyectos que se ejecuten en los elementos que se protegen. Son 68 los que se suman a los que ya estaban catalogados -con diferentes niveles de protección-, con lo que finalmente el catálogo será de 114. Frente al argumento del equipo de gobierno de que se incrementa la protección de Palo Alto y del propio Can Ricart, la oposición criticó que no se trata de un catálogo real, sino de un inventario de “fachadas porque sólo se conserva eso”, en opinión de CiU.

Anuncis

Les noves normes per a les bicis són quasi impossibles de complir

Novembre 16, 2006

  1. • No hi ha cap carril bus que faci més de 3,5 metres perquè hi circulin els ciclistes
  2. • Els obstacles dels carrers de l’Eixample redueixen les voreres a menys de tres metres

Si desitja veure el gràfic en PDF faci un click a la imatge.
Si desitja veure el gràfic en PDF faci un click a la imatge.

EDWIN WINKELS
BARCELONA

Una de les noves normes de l’ordenança de circulació de vianants i vehicles permet als ciclistes fer ús dels carrils bus que fan més de 3,5 metres d’ample. “No són una majoria”, va advertir ja el segon tinent d’alcalde, Jordi Portabella. Però no és només això. Senzillament no existeixen a Barcelona carrils bus d’aquesta amplitud, de manera que, en teoria, cap d’ells no podrà ser utilitzat per la bicicleta quan l’ordenança es comenci a aplicar.
Aquesta no és l’única contradicció en l’ordenança que farà summament difícil, si no impossible, complir amb algunes de les seves normes. Amb la cinta mètrica en mà es pot constatar que en bona part de les voreres de la ciutat, també a les de l’Eixample, el mobiliari urbà, les motos i altres obstacles redueixen l’espai per al vianant a menys de tres metres, o sigui que aquestes voreres estan vetades als ciclistes, llevat que baixin contínuament de la bicicleta.
Entre l’estretor d’aquests carrils bus i els problemes a la vorera, als carrers sense carril bici els ciclistes hauran d’optar gairebé obligatòriament per la calçada i circular entre els cotxes. És una opció escollida cada vegada més pels ciclistes urbans més experimentats, encara que les velocitats que agafen els cotxes en alguns dels eixos viaris de la ciutat la converteixen en una opció de risc.

MOLT ESTRETS
Davant la possibilitat legal d’escorar-se a la dreta i circular pel carril del bus i del taxi, ja que aquest sol ser una mica més ample que els altres, EL PERIÓDICO va intentar trobar ahir per mitja ciutat algun carril bus que tingués aquestasa amplitud mínima exigida de 3,5 metres, sobretot en zones on hi ha menys carrils bici. No se’n va trobar cap. La gran majoria dels carrils bus de Barcelona ni tan sols superen els tres metres, i n’hi ha alguns, davant la desesperació dels mateixos conductors de bus, que ni tan sols passen de 2,5 metres, com els de l’avinguda de la Diagonal.
En aquesta última via, no obstant, el ciclista disposa d’un carril bici, encara que sigui polèmic i incòmode, pintat enmig de la rambla de vianants. Aquí, l’ajuntament incompleix fins i tot les seves pròpies normes, perquè va traçar ja fa anys un carril bici en zones on el vianant a vegades no disposa ni d’un metre d’espai.

BARRIS SENSE CARRIL
En molts altres carrers sense carril bici els ciclistes no seran ben vistos i podrien ser multats quan la normativa es compleixi al peu de la lletra. En carrers com la travessera de les Corts i l’avinguda de Madrid –en un districte com les Corts gairebé orfe de carrils bici, igual que els veïns Sants- Montjuïc i Sarrià-Sant Gervasi–, els carrils bus són dels més amples de la ciutat, però tot i així no passen de 3,10 metres.
Però també a l’Eixample els conflictes poden ser nombrosos. L’ajuntament manté que aquí gairebé totes les voreres fan cinc metres encara que, conscient de la presència de terrasses, parades de bus i altres obstacles, només permet la presència de ciclistes quan hi hagi almenys tres metres lliures per al vianant.
Ja que entre el carrer de Tarragona i el passeig de Sant Joan només hi ha un carril bici més, el d’Enric Granados, molts ciclistes opten per pujar o baixar per carrers com Casanova, Aribau i Muntaner. El mateix passa en sentit nord sud, però amb alguns carrils més: Consell de Cent, Diputació, part de la Gran Via i Provença. Però resulta que aquí no només els carrils bus són massa estrets, sinó que la vorera tampoc acostuma a ser una bona opció. En qualsevol illa de cases és fàcil trobar obstacles que redueixen a uns 2,70 metres l’espai del vianant.

Bordells de 50 m2

Novembre 16, 2006

• Els veïns del Raval conviuen diàriament amb cues de clients a les escales de finques que acullen els pisos prostíbul

<b> Expectació </b> Veïns del carrer de la Lluna miren l'interior d'un furgó policial, ahir. Foto:  DANNY CAMINAL
Expectació Veïns del carrer de la Lluna miren l’interior d’un furgó policial, ahir. Foto: DANNY CAMINAL

DAVID PLACER
BARCELONA

La sorprenent operació contra les xarxes de prostitució al Raval, ahir, ha donat un descans als veïns que s’estaven organitzant per presentar queixes a l’ajuntament i bloquejar la ronda de Sant Antoni. Els habitants del carrer de Ferlandina, 41, i del carrer de la Lluna, 28, havien denunciat des de fa un any que diversos pisos de cada finca s’utilitzaven com a prostíbuls de 50 metres quadrats.
Després de presentar reclamacions individuals, reunir més de 200 firmes, i participar en la manifestació contra la prostitució de dilluns passat, els veïns van ser sorpresos per una acció policial contra les xarxes de prostitució sense precedents a la ciutat. “No esperàvem que l’administració reaccionés tan ràpid a les nostres protestes”, va explicar Miguel, un dels convocants de les protestes a la ronda de Sant Antoni.

Armes i passamuntanyes
Des de primera hora del matí, patrulles del Cos Nacional de Policia, la Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra recorrien els carrers del Raval per envoltar els pisos que operen com a bordells. En el número 24 del carrer de la Riera Baixa, un nombrós grup dels GEO –operacions especials de la policia nacional– va irrompre a l’edifici amb escopetes i passamuntanyes. El gran desplegament policial va tenir com a resultat la detenció de dues noies joves.
Les dues dones, rosses i molt primes, van ser conduïdes amb una escorta nombrosa a un vehicle de la Guàrdia Urbana mentre es tapaven la cara. Operacions similars es van repetir 23 vegades al Raval, davant la incredulitat del veïnat, incloses les perseguides.
Al carrer de Ferlandina, una de les prostitutes que tornava a primera hora del matí al seu pis del número 41 era advertida per un fotògraf: “No pugis”, va recomanar. Però la noia no va fer cas de l’avís i, malgrat que la patrulla era a la porta del seu portal, va decidir entrar. Al cap de pocs minuts, era conduïda a un cotxe de la Guàrdia Urbana.
Els veïns asseguren que és la primera vegada que una acció policial d’aquest calibre es porta a terme als carrers del barri, encara que la policia –segons va explicar a la premsa– ja coneixia els llocs on operaven aquestes xarxes des de fa mesos. “Mai hem vist una cosa així. Ja era hora, perquè no ens deixen dormir. A la meva finca hi ha quatre pisos on treballen prostitutes”, va explicar un veí, de 78 anys, del carrer de la Lluna, 28. “La policia ja feia molt temps que les controlava”, va explicar una altra veïna.
“Fa 15 dies vam presentar firmes a l’ajuntament. En vam reunir més de 200. Ja estem farts d’arribar a casa i trobar condons als passadissos i d’haver d’escombrar més de 300 burilles els caps de setmana”, explica Francis, veí del carrer de Ferlandina, 41.

Sexe al portal
Els veïns dels pisos que operaven com a bordells ja s’havien acostumat a veure cues a les escales els dissabtes i diumenges. “Els veus baixar al cap de 10 minuts, a vegades cordant-se els pantalons per les escales. Algun veí els ha vist en plena acció al portal perquè les habitacions estaven plenes”, diu Rafael B., veí del carrer de Ferlandina.
“Els pisos tenen 50 metres quadrats. Elles els tenen plens de llits i gairebé mai els netegen. Tenen un sol lavabo. No sé com poden viure i treballar en aquestes condicions”, diu Francis.
Des de l’arribada dels pisos bordell, moltes coses han canviat al Raval. “Les bugaderies van començar a repuntar i es van convertir en un negoci gairebé exclusiu per als llençols d’aquests locals. Els veïns coneixem molts proxenetes que van amb feixos de bitllets enormes als locutoris, on fan les seves transferències a l’estranger”, explica Carolina Olivares, veïna de 33 anys.
Animada per la resposta policial, la plataforma de veïns contra la prostitució a Sant Antoni assegura que no deixaran de marxar fins que la prostitució abandoni el carrer. Necessitaran paciència. I potser un miracle.

Gràcia i desgràcia del passeig

Novembre 16, 2006

JOSEP MARIA Espinàs

Costa d’imaginar, avui, que el passeig de Gràcia era abans un camí. El camí recte que unia la ciutat de Barcelona i el poble de Gràcia, que passava entre camps i horts. El camí es va eixamplar, es va convertir en un passeig, s’hi van plantar arbres. Però els horts i els camps subsistien.
Fins que va començar a urbanitzar-se l’Eixample i a les voreres del passeig algunes famílies importants de Barcelona hi van fer construir les seves cases, que a vegades eren petits palaus. Moltes han desaparegut, perquè Barcelona s’autodevora. Afortunadament, a més de la Pedrera, s’han conservat els originals edificis modernistes, com la casa Lleó Morera –els baixos destruïts, però–, al xamfrà de Consell de Cent i, més amunt, la casa Ametller i la casa
Batlló, amb la magnífica coberta de ceràmica.
Ara, la casa del costat està tapada, hi fan obres. És una de les mostres de la disbauxa urbanística del porciolisme, que hi va permetre afegir quatre plantes, amb un menyspreu total pel veïnatge amb la casa Batlló. No va ser un cas únic: a moltes cases barcelonines s’hi van afegir uns geps lamentables, uns pisos que les feien més altes i que destruïen l’harmonia de les façanes. Porcioles va deixar que l’Eixample s’eixamplés per dalt, sovint amb materials pobres i, sobretot, destrossant l’es- tètica.
Ara hi ha persones i entitats que demanen que, aprofitant les obres, s’enderroquin les quatre plantes que es van afegir a la casa del costat de la casa Batlló, que li roben el perfil i visualment l’aixafen. No sé si legalment la petició és viable. Però ara, tant Gaudí, l’autor de la casa
Batlló, com el passeig de Gràcia podríem dir que estan de moda. A desgrat de tots els disbarats arquitectònics que s’han fet en aquest passeig i algun altre de ben recent. El postporciolisme també va ser un desastre. Però sembla que el passeig de Gràcia ho pugui resistir tot, i el que ara compta és que s’hi instal.len les firmes més famoses del món.
Personalment, ho celebro. Hi ha pocs carrers a Europa com el passeig de Gràcia, i si durant uns anys la seva vida semblava esmorteïda, ara s’ha revifat. (Encara no m’explico com algun ajuntament d’abans no va autoritzar que es tirés a terra la Pedrera). S’han salvat algunes coses, com l’amplada i els arbres. Però el negoci de les altures afegides tan bàrbarament…
L’alcalde actual, el senyor Hereu, no pot ser l’hereu de la indiferència davant els abusos.

Doble moral

Novembre 16, 2006

Yolanda Matamoros
Barcelona

L’Ajuntament de Barcelona està aplicant una doble moral als problemes de Rodalies de Renfe. Per un costat, exigeix a la companyia solucions urgents per posar fi a la tortura dels milers de ciutadans que cada dia entren i surten de Barcelona en tren. I, per un altre, no admet als seus treballadors els justificants d’endarreriments de Renfe, sinó que els obliga a comptabilitzar el temps com a hores de lliure disposició que hauran de fer fora de l’horari. Amb l’agreujant que el mínim de temps que un treballador pot agafar com a lliure disposició és d’una hora, de manera que per un retard de 15 o 20 minuts es veuen obligats a recuperar-ne 60. Per no parlar dels greuges comparatius entre diferents departaments de l’Ajuntament, ja que no tots apliquen aquesta norma.

TOTS MOVEM BARCELONA. TOTS PAGUEM LA CAMPANYA DEL PSC

Novembre 16, 2006

La campanya electoral de cara a les eleccions municipals de la primavera que ve ja ha començat.. De fet, va començar quan Jordi Hereu va agafar el relleu de l’alcaldia i va anunciar, sense embuts i sense vergonya, que la seva prioritat al capdavant de l’Ajuntament era donar-se a conèixer entre la població.Amb el mateix desvergonyiment ens amenacen ara amb unes exposicions, casualment a pocs mesos abans de les eleccions, per cantar les excel·lències de l’acció de govern municipal, és a dir per explicar a la ciutadania allò que potser no percep o no veu passejant pels carrers de la ciutat. Unes exposicions que costaran als barcelonins, tant als votants del partit de l’alcalde com a la resta, la quantitat de 600.000 euros.La por del nou alcalde i, i del seu partit, a patir un fort càstig electoral com el que han patit al Parlament de Catalunya, els porta a incrementar aquesta desbocada carrera publicitària, mal camuflada com a propaganda institucional. Campanyes televisives, a la premsa i inundant els carrers amb banderoles per dir-nos que “Barcelona batega” “Que tots movem Barcelona” o que Barcelona ofereix un munt d’oportunitats de treball. No és estrany que es negui a facilitar les dades del que costen aquestes campanyes . Però sabem que els costos són astronòmics, estem parlant de milions d’euros. I tot i que segurament sobrepassen els límits legals per a una campanya electoral, no hi hauria res a dir .si no fos perquè la campanya electoral del partit dels socialistes ens la fan pagar a tots els barcelonins. Però això, que en un país normal seria matèria per a la fiscalia o per al Síndic de Greuges, aquí, per ser habitual, ja es considera com un dret adquirit.