Archive for 14/11/2006

Montjuïc, un patrimoni amenaçat

Novembre 14, 2006

Montjuïc, la veritable muntanya de la ciutat de Barcelona que històricament havia estat el gran parc dels barcelonins, suporta des de fa algun temps una intensa activitat urbanitzadora no exempta de polèmica.

 CENTRE D’ESTUDIS DE MONTJUÏC (CEM) 

Les grues, excavadores, perforadores i tota mena de maquinària, treballen a ritme frenètic, en torns que aprofiten totes les hores de llum solar. Grans projectes que suposen enormes inversions, molts envoltats de polèmica, estan en execució: Miramar, el nou Museu Olímpic, el Parc de la Primavera, el Camí dels Cims (fases A i F), la plaça Carlos Ibáñez, el nou dipòsit d’aigües freàtiques al camí de ronda del Castell i les seves conduccions, el Telefèric, la façana de l’Estadi, les obres al Far. D’altres, en diferents fases d’aprovació, es volen encetar d’aquí poc: construcció d’un nou restaurant als Jardins de Miramar, diverses fases del Camí dels Cims, Jardins del Tir sobre la necròpolis jueva medieval, fàbrica de taüts i nou Museu del Carruatge al costat del Cementiri, nous edificis al carrer dels Ferrocarrils Catalans i al carrer de l’Esparver, coberta del Palau Sant Jordi, remodelació del Sot del Migdia, remodelació de les piscines de salts, rehabilitació dels jardins Costa i Llobera, etc.  La majoria d’intervencions recents han estat fins ara molt poc respectuoses amb el llegat històric de la muntanya, des de molt antic lligada als esdeveniments principals de la ciutat, tant pel que fa al seu patrimoni cultural com al natural, enormement valuós, que encara conserva. 

L’hotel Miramar

Miramar és un exemple clar d’actuació que aglutina tot el que no s’hauria de fer des de l’Ajuntament de Barcelona. Ubicar un ús hoteler en un edifici de propietat municipal que gaudeix d’una situació única a Barcelona. Concedir-li major edificabilitat en diferents moments -tot i estar situat en zona de parc urbà, qualificada com a verd-, incrementant greument el seu impacte paisatgístic. Privatitzar diferents àrees verdes públiques de l’entorn, una de les quals pertany als Jardins de Forestier. Mutilar la façana de l’edifici catalogat com a C. Eliminar per sempre més el tram inferior de la carretera antiga del Castell, el traçat de la qual pervivia intacte des d’almenys 1806, tal com reflecteix Alexandre de Laborde en el seu Voyage Pittoresque et Historique en Espagne; un traçat, per altra banda, que Jean Claude Forestier havia conservat escrupolosament al 1929, fidel als seus principis de respecte pels elements presents al territori, amb una sensibilitat ben allunyada de la dels actuals agents operadors. Ordenar tots els voltants en funció de les necessitats de l’hotel: es construeix el túnel, costosíssim per la conformació geològica del terreny, que a més de desviar el trànsit, permet requalificar els metres quadrats de vial com a metres edificables -tot i trobant una fórmula legal, no deixa de ser una perversió urbanística-; es restauren els Jardins Forestier amb càrrec al ciutadà, quan el document d’aprovació definitiva diu clarament en el Capítol 4, punt 2: “La restauració dels Jardins Forestier ha de ser objecte del projecte corresponent que ha d’elaborar l’entitat concessionària, la qual ha de fer-se càrrec també de la despesa corresponent, segons les obligacions assumides en la concessió”; s’urbanitza de nou la plaça Carlos Ibáñez, tan sols tres anys després de l’anterior urbanització, obligada per l’obertura del túnel.   Massa despesa de diners públics, tot plegat, que beneficien indubtablement l’hotel, “Un hotel en mi jardín”, com tan bé denunciava Rafa Cáceres des d’aquestes mateixes pàgines al maig de 2005. I per si encara no n ’hi havia prou, la premsa publica fa pocs dies que a l’abril es pretén estrenar un nou restaurant als Jardins Forestier, un edifici de quatre plantes aixecat a l’ala sud de l’esplanada. És que s’han tornat boigs aquests romans?? 

Obres nefastes al Castell

Al Castell tenim ara mateix una clara mostra de dues actuacions nefastes. D’una banda, les obres del nou dipòsit d’aigües freàtiques han destruït uns contraforts del mur del fossat. De l’altra, la nova estació del telefèric es construeix sobre el mateix glacis del Castell. Cert és que aquesta última no s’ha tornat a aixecar sobre el mateix baluard, però la nova ubicació continua situada dintre el perímetre de protecció del monument, i causa un greu impacte. Respecte al dipòsit, els danys són clarament visibles; sobta que no s’hagi aturat en alguna inspecció de control de les obres per part del departament de Patrimoni de la Generalitat. No s’entén com la Comissió de Monuments ha pogut aprovar cap de les dues instal·lacions, perquè poden provocar danys fàcilment previsibles. I si això passa amb un bé catalogat amb la màxima categoria de BCIN, un Bé Cultural d’Interès Nacional, ¿quins perills no corren tots aquells béns, catalogats o no, que es troben en superfície o bé al subsòl? Perquè aquesta és una altra de les incongruències actuals: la muntanya està declarada des de l’any 1986 com a “Zona arqueològica d’interès especial”, encara pendent de l’aprovació d’una Carta Arqueològica, que garanteixi la protecció dels importants testimonis que atresora la muntanya. Mentre no s’elabori no existeix un marc legal adequat perquè no es puguin destruir restes o improvisar solucions, com s’ha fet recentment a diverses intervencions de la banda del Poble Sec. 

Patrimoni natural excepcional

Els inventaris de fauna i flora realitzats al 2002 pel Museu de Ciències Naturals han sorprès fins i tot molts especialistes: Montjuïc conté un contingent de biodiversitat excepcional. Un dels indicadors més importants d’aquest alt valor és la colònia de xoriguers del penya-segat, estudiada des de l’any 1982 però present a la muntanya des de fa molts segles, tal i com indiquen els topònims de Camí, Font i Masia de l’Esparver: d’alguns es té constància ja al segle XI. Al gener de 2003 el Departament de Medi Ambient de la Generalitat instava l’Ajuntament a declarar una zona de protecció, una reserva de fauna salvatge, acceptada per la senyora Mayol amb molt bones paraules, però sense efectes fins al dia d’avui. La colònia està minvant a un ritme alarmant, quan s’havia mantingut estable durant molt de temps. Encara som a temps de prendre mesures que ajudin a recuperar els seus hàbitats de caça. 

Projecció turística del parc

No deixa de ser una llàstima que darrera de tan costoses intervencions hi hagi la mateixa projecció turística d’altres zones i barris de la ciutat, i que portar més turistes a Montjuïc sigui el motor de tanta transformació. En un futur pròxim encara es volen multiplicar les intervencions, amb obertures de grans eixos, urbanització d’espais, noves places, nous equipaments, etc, segons es va presentar al passat mes de maig en el nou Pla d’Usos. Un pla que va prendre bona nota de les moltes crítiques plantejades, i que ha incorporat, en unes normes de participació portades amb total mutisme per part de l’ajuntament, uns articulats que la realitat s’encarrega de contradir. S’ha d’obrir un debat seriós sobre aquests projectes d’intervenció, sobre els actuals i els futurs. Montjuïc vol ésser el gran parc central de Barcelona i les millores que es puguin plantejar han de contemplar, sense contradiccions, l’enorme valor patrimonial que conserva. 

Anuncis

2 milions d’euros per una exposició

Novembre 14, 2006

MUNICIPAL El grup del PP a l’Ajuntament de Barcelona ha denunciat la “finalitat electoralista” d’una exposicio sobre el Pla Estrategia Metropolita que s’inaugura  divendres a la placa Catalunya. El PP assegura que costara mes de dos milions d’euros.

Robador 29 obre una possible via judicial contra l’assetjament immobiliari

Novembre 14, 2006

Font: Masala nº32, Novembre-Desembre 2006

Molt probablement el cas de Robador 29, un dels processos d’especulació, frau i assetjament immobiliari més representatius de la Barcelona i el Raval del darrer llustre, s’ estigui convertint en la causa judicial i política que obri una possibilitat de trencar amb la impunitat en que viuen i conviuen fins ara propietaris, promotors, immobiliàries i les pròpies institucions.

Tot i ser una més de les innumerables situacions de violència immobiliària que tenen lloc al Raval i en concret entorn la operació “Illa Robador”, la persistència de Manel González a l’hora de defensar els seus drets com a inquilí i denunciar la situació d’aquesta escala de veïns, ha donat al cas una notòria significació pública i política. L’immoble, la situació del qual fa temps que supera l’ “abandó” i només pot qualificar-se de sabotatge i degradació voluntària per part del propietari, es va vendre quatre vegades entre el juliol del 2001 i el juliol del 2003, passant d’un preu de 70 milions de pessetes a la primera venda, a 227 en la última, de manera que avui s’ha quadruplicat respecte al seu valor fa tres anys. A així cal afegir, a més de pressions de tot tipus exercides contra els inquilins pels successius propietaris, la complicitat del Registre de la Propietat a la hora d’inscriure operacions de dubtosa legalitat, en les que es feien desaparèixer els inquilins i s’hipotecaven les seves pertinences. Tot plegat, per descomptat, sense ni comunicar-ho a cap de les persones que vivien a la vintena de pisos de l’immoble.El juny passat, entitats com la Coordinadora Contra la Especulació del Raval, la FAVB, Arquitectes Sense Fronteres, la Associació de Veïns del Casc Antic, Veïns en Defensa de la Barcelona Vella y el Observatori pels Drets Econòmics, Socials i Culturals (a les que recentment s’ha sumat Justicia i Pau) subscrivien un document exigint a l’ Ajuntament i la Conselleria de Medi Ambient i Habitatge que traslladés el cas a l’Administració de Justícia. L’objectiu era llevar el tap judicial existent i obrir una via eficaç contra l’assetjament immobiliari, respecte al qual existeix, no només un buit legislatiu, sinó una pràctica judicial avergonyidora.En aquest sentit, en una roda de premsa convocada el passat 26 d’octubre, i que va comptar amb les intervencions de Eva Fernández (FAVB), Manel González y Gerardo Pissarelo (Observatori DESC), l’advocat i membre de la Comissió de Defensa del Col·legio d’Advocats, Jaume Assens, afirmava: “Constatem que hi ha una insuficient reacció des de l’administració publica no només de l’àmbit preventiu sinó des del pròpiament reactiu. Hi ha instruments suficients per poder respondre de forma eficaç i si cal contundent a aquest fenomen tan greu que, segons dades de la pròpia generalitat, afecta a més de 10.000 famílies de tot Catalunya”; i després afegia que “hi ha jutjats, tribunals, sentències a Álava o Burgos que han fet una interpretació àmplia del delicte de coercions i introdueixen els fenòmens del mobbing dintre de l’àmbit de protecció d’aquests delicte. Creiem, però, que aquesta és una solució parcial i que no es pot deixar aquesta responsabilitat només als jutges”.
Gerardo Pissarelo, membre de l’Observatori DESC, assenyalava que “aquesta situació està lligada a abusos i fraus vinculats a la compravenda i cessió de l’ús de l’habitatge, és a dir, a la utilització anòmala i l’ús antisocial del dret a la propietat, que no involucra només ni principalment petits propietaris sinó entitats jurídiques i mercantils amb una forta capacitat d’influència al mercat. Per tant, ens molts casos es pot parlar d’una trama de violència immobiliària que involucra a grups privats, i fins i tot de vegades a les administracions publiques”.
Aquesta roda de premsa, a més de tornar a cridar l’atenció sobre el cas de Robador 29, pretenia centrar la realitat de la situació de l’habitatge i la violència immobiliària, quan la campanya electoral estava convertint aquesta qüestió, un cop més, en un cúmul de promeses populistes. Així, des de la FAVB, Eva Fernández recordava que “en aquest moment, el màxim que s’aconsegueix obtenir per part de les administracions és la reubicació de persones afectades. Això, naturalment és imprescindible per a la persona que és expulsada de casa seva, però, en realitat, el que estem fent amb diners públics, és assumir col·lectivament la despesa social que representa l’especulació immobiliària que està enriquint unes determinades empreses o particulars. Entenem que això, avui, és immoral”.Aquesta crítica de l’actitud institucional va rebre una corroboració unànime, materialitzada en un vídeo filmat amb una camera oculta on una funcionària de la oficina antimobbing instava a una pareja a persuadir a una familiar per a que abandonara el seu habitatge davant les pressions del propietari (veure requadre). En aquests context Manel González senyalava que “hi ha un cert cinisme, una negació per part de l’Ajuntament del conflicte. L’advocat Augusto Ribeiro [de la Oficina Municipal de l’Habitatge de Ciutat Vella], fa poc, a unes jornades a la facultat de dret, deia que el problema del mobbing no existeix, que només hi ha un problema d’accés a l’habitatge. Jo el convidaria a venir a casa meva uns quants dies…”.A la mateixa taula, el propi Manel González feia pública la intenció de la fiscalia d’obrir diligències per “delictes econòmics” a Robador 29, una via que, malgrat deixa pendents pràctiques com les coaccions, amenaces o els sabotatges, obre la possibilitat de jutjar les actuacions especulatives. En unes declaracions que mereixen ser posades en quarentena “por ser vos quien sos”, el 27 d’octubre el regidor de Ciutat Vella, Carles Martí, després de més de dos anys amb el problema a la porta de casa, pujava al carro assegurant que l’Ajuntament es personaria com a acusació popular en aquesta mateixa causa.En qualsevol cas, aquesta porta, no és un fruit casual o el producte d’una preocupació sorgida por generació espontània, sinó el resultat de la resistència del propi afectat i del treball durant mesos de diferents entitats del barri i la ciutat per a assolir una resposta efectiva als casos d’assetjament i violència immobiliària.

Manifest: Coordinadora Contra l’Especulació del Raval

Novembre 14, 2006

Manifest Coordinadora Contra l’Especulació del Raval  Qui som?

Som veïns preocupats i afectats per l’especulació al Raval (l’encariment artificial de l’habitatge). No som una ONG ni experts en política municipal. Com a assemblea veïnal formem, amb altres col·lectius, una xarxa d’informació i assessorament mutu, i articulem iniciatives ja existents al barri i a tot Barcelona. Amb les nostres mobilitzacions i accions pretenem donar veu i visibilitat als afectats, difondre informació crítica i defensar-nos de l’assetjament econòmic-urbanístic del sistema.

Què denunciem?

Juntament amb col·lectius i veïns d’altres punts en conflicte ( aplegats a la Plataforma Veïnal contra l’Especulació i en Defensa del Territori), denunciem la gran ciutat deshumanitzada que ens volen imposar Ajuntament, Generalitat i Govern central seguint les exigències de les grans empreses.
Sota aquestes condicions s’està desenvolupant una especulació immobiliària salvatge al barri a causa d’actuacions públiques i privades. Aquest fet cal que sigui considerat com un delicte social, perquè té com a efecte l’expulsió de molts veïns del Raval, els quals es porta lluny del barri o a la marginació. Estan canviant a la força el seu teixit social i caràcter esborrant-ne la memòria històrica, per convertir-lo en un gueto lúdico-cultural destinat a persones amb més poder adquisitiu.


Què exigim per al barri?

Totes les persones que viuen al Raval tenen dret a una vida digna. Això inclou un habitatge de qualitat, amb un mínim de confort, econòmicament accessible (que no comporti hipotecar-se la vida). Hem de tenir en compte les persones que viuen aquí, no només els seus contractes. Hem de canviar el marc polític i legal, l’actual LAU (Ley de Arrendamientos Urbanos), per limitar l’augment dels lloguers, eliminar facilitats per al desnonament i restablir contractes indefinits. Les administracions han ser part activa en la lluita contra l’especulació, i no una de les seves causes.
Els espais públics del Raval han d’adaptar-se a un ús ciutadà i no sotmetre’s al disseny i a la funció comercial. Ja n’hi ha prou, d’equipaments elitistes (com l’hotel de luxe de l’Illa Robador); s’han de satisfer les necessitats de la gent abans que les del turisme. El Raval no pot acollir tantes funcions de centralitat metropolitana; és necessari evitar una especialització de les seves activitats.
Falten zones verdes, és a dir, espais naturals de veritat i no superfícies pavimentades amb algun arbre escadusser.
S’ha de preservar el teixit social i les característiques del Raval, que ha de seguir sent un barri a escala humana. Les intervencions han de servir en primer lloc per a les persones i també, en segon lloc, per a la millora de l’entorn urbà. S’ha de potenciar la rehabilitació enfront de la destrucció.
La participació dels veïns ha de ser real, i les decisions importants que afecten el barri s’han de prendre al barri.
Com que la situació és preocupant i contradictòria, exigim una moratòria en l’execució del PERI (Pla Especial de Reforma Interior) i del PAD (Pla d’Acció del Districte) fins que no es facin estudis seriosos i independents de l’impacte, tant urbanístic com social, que ha tingut el PERI del Raval impulsat per l’Ajuntament i els altres organismes.
Igualment exigim que no es dugui a terme cap nova gran actuació urbanística fins que s’aclareixin i resolguin els casos de mobbing o assetjament immobiliari als veïns del barri (últimament en progressió alarmant), pressions especulatives que han fet de Barcelona la ciutat més cara de tot l’Estat i del nostre districte el segon més car de Barcelona.
Per acabar, només ens queda dir que tant aquest escrit com qualsevol de les nostres activitats no estan tancades, sinó que es construeixen cada dia amb les aportacions de tothom. Ens reunim a l’Ateneu del Xino (c/ Robador 25) el primer i tercer dilluns de cada mes. T’hi esperem.

coordinadora-raval@ravalnet.org

 

(castellano)

Manifiesto

Coordinadora Contra l’Especulació del Raval

¿Quiénes somos?

Somos vecinos preocupados y afectados por la especulación en el barrio del Raval (encarecimiento artificial de la vivienda). No somos una ONG ni expertos en política municipal. Como asamblea vecinal formamos, junto con otros colectivos, una red de información y asesoramiento mutuo, articulando iniciativas existentes en el barrio y en Barcelona. Con nuestras movilizaciones y acciones pretendemos dar voz y visibilidad a los afectados, difundir información crítica y defendernos contra el acoso económico-urbanístico del sistema.

¿Qué denunciamos?

En cooperación con colectivos y vecinos de otros puntos en conflicto, integrados en la Plataforma Veïnal contra l’Especulació i en Defensa del Territori, estamos en contra de la gran ciudad deshumanizada que quieren imponernos el Ajuntament, la Generalitat y el Gobierno central realizando las exigencias de las grandes empresas.
Bajo estas condiciones se está desarrollando una especulación inmobiliaria salvaje en el barrio a causa de actuaciones públicas y privadas. Esto debe ser considerado como un delito social, porque tiene como consecuencia la expulsión de muchos vecinos del Raval, a los que se lleva lejos del barrio o a la marginación. Están cambiando a la fuerza el tejido social y el carácter del barrio para convertirlo en un gueto lúdico-cultural destinado a personas con mayor poder adquisitivo, borrando su memoria histórica.

¿Qué exigimos para el barrio?

Los habitantes del Raval tienen el derecho a una vida digna. Esto incluye una vivienda de calidad, con un mínimo de confort, económicamente accesible (sin tener que hipotecarse la vida). Hay que tener en cuenta a las personas que residen aquí, no sólo sus contratos. Hay que cambiar el marco político-legal (LAU: Ley de Arrendamientos Urbanos) para limitar el aumento de los alquileres, eliminar facilidades de desahucio y volver a contratos indefinidos. Las administraciones deben ser parte activa en la lucha contra la especulación, y no ser una de sus causas.
Los espacios públicos del Raval han de adaptarse a un uso ciudadano y no ser dominados por el diseño y la función comercial. Ya está bien de equipamientos elitistas (como un hotel de lujo en Illa Robadors); se deben primar las necesidades de la gente del barrio frente a las del turismo. El barrio del Raval no puede acoger tantas funciones de centralidad metropolitana, es necesario evitar una especialización de sus actividades.
Faltan zonas verdes, es decir, espacios naturales de verdad y no superficies pavimentadas con algún que otro árbol.
Hay que preservar el tejido social y las características del Raval, que debe seguir siendo un barrio a escala humana. Las intervenciones tienen que servir en primer lugar para las personas; y también, en segundo lugar, para la mejora del entorno urbano. Debe primarse la rehabilitación frente a la destrucción.
La participación de los vecinos ha de ser real, las decisiones importantes que afectan al barrio se deben tomar en el barrio.
Dado que la situación es preocupante y contradictoria exigimos una moratoria en la ejecución del PERI (Pla Especial de Reforma Interior) y del PAD (Pla d’Acció del Districte) hasta que no se lleven a cabo estudios serios e independientes del impacto que ha tenido el PERI del Raval impulsado por el Ayuntamiento y los demás organismos, tanto a nivel urbanístico como social.
De la misma manera exigimos que no se lleve a cabo ninguna nueva gran actuación urbanística hasta que se aclaren y resuelvan los casos de mobbing o acoso inmobiliario a los vecinos del barrio (últimamente en progresión alarmante), presiones especulativas que han hecho de Barcelona la ciudad más cara de todo el Estado y de nuestro distrito el segundo más caro de Barcelona.
Ya para acabar, sólo nos queda por decir que tanto este escrito como cualquiera de nuestras actividades no están cerrados, sino que se construyen cada día con las aportaciones de todos/as. Nos reunimos en el Ateneu del Xino (c/ Robador 25) los lunes cada quince días. Te esperamos.

coordinadora-raval@ravalnet.org

Els casos de tuberculosi a Barcelona tornen a créixer

Novembre 14, 2006

La malaltia afecta 30 persones de cada 100.000, una de les taxes més elevades del món occidental Després de 15 anys a la baixa, els casos van pujar un 14,7% l’any passat

Redacció

Barcelona és una de les ciutats del món occidental que té una taxa més elevada d’incidència de tuberculosi. Segons les dades recollides per l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), 29,7 de cada 100.000 habitants van patir l’any passat aquesta malaltia, causada pel Mycobacterium tuberculosis, més conegut com a bacil de Koch.

La taxa d’incidència registrada a Barcelona l’any 2005 trenca una tendència a la baixa que s’havia mantingut des del 1991, malgrat que els darrers anys el ritme de descens de casos ja començava a ser menor. L’augment de població estrangera que viu en condicions de pobresa i amb manca de salubritat és un dels factors que expliquen aquest canvi pel que fa al control de la malaltia.

Durant el 2005 es van detectar 719 casos de tuberculosi a Barcelona, 479 dels quals corresponien a residents, i suposen una taxa de 29,7 casos per cada 100.000 habitants. En comparació amb l’any anterior, en què la taxa d’incidència va ser de 25,9 casos, representa un augment del 14,7%.

La tercera tinent d’alcalde i presidenta de l’ASPB, Imma Mayol, va destacar ahir, durant la presentació de l’informe de salut de Barcelona 2005, que aquesta malaltia afecta especialment la “població immigrant jove”. Amb tot, Mayol va voler deixar clar que aquestes persones no arriben infectades dels seus països, sinó que emmalalteixen aquí a causa d’unes “condicions de vida insalubres” i una alimentació deficient.

Del total de malalts, 185 (38,6%) eren persones nascudes fora de l’Estat espanyol. La majoria dels pacients provenien de l’Amèrica Llatina, el Pakistan, el Marroc i l’Europa de l’Est. De fet, la taxa d’incidència de la tuberculosi entre la població immigrant és de 63 casos per cada 100.000 habitants, molt per sobre de la taxa registrada entre la població autòctona (22,3).

El districte de Ciutat Vella, amb el 44% de la població d’origen immigrant, és el que concentra el major nombre de casos de tuberculosi. La taxa en aquesta zona de Barcelona és de 74,4 casos per cada 100.000 habitants. Més de la meitat dels pacients visitats per aquesta causa a Ciutat Vella són d’origen estranger.

A banda de l’augment dels casos de tuberculosi, una altra dada negativa de l’informe de salut de Barcelona del 2005 és el repunt de les malalties de transmissió sexual, com la sífilis i la gonorrea, una tendència que s’observa a tot l’Estat espanyol i que els especialistes atribueixen al fet que la població ha abaixat la guàrdia i han augmentat les relacions sexuals sense protecció. L’any passat es van detectar 234 casos de sífilis (el 2004 van ser 191), i 226 de gonorrea (126, el 2004). Davant d’aquests increments, Mayol va afirmar que “s’ha perdut el respecte” cap a les malalties de trasmissió sexual.

 
Més accidents de trànsit
Una altra dada preocupant de l’informe és l’augment de lesionats per accident de trànsit, que van pujar un 3,8% en relació al 2004 (els sinistres van augmentar el 3,9%). El 32,7% de les víctimes mortals tenien menys de 30 anys. El 12,2% circulaven en turisme, el 51% en vehicles de dues rodes i el 34,7% eren vianants.

Els experts vinculen, almenys en part, aquest increment a l’augment del 7% de la matriculació de motocicletes, que va ser possible gràcies a l’entrada en vigor de la normativa que permet, des del 2005, conduir motos de 125 centímetres cúbics amb el carnet de cotxe. Els accidents de trànsit són una de les principals causes de mort entre els joves de 15 a 44 anys.

El cor robat: ‘Les associacions haurien d’estar més presents allà on es decideixi’

Novembre 14, 2006

EL COR ROBAT

CATHERINA AZÓN

Domiciano Sandoval Valbuena

President de l’Associació de Veïns i Veïnes del Clot-Camp de l’Arpa  ‘Les associacions haurien d’estar més presents allà on es decideixi’ Va néixer a León i va immigrar a Barcelona amb la seva família als anys 70. Va viure curts períodes al costat del parc de la Ciutadella i a Sarrià. Viu al Clot des de fa 21 anys. Treballa com a “xofer de representació” a la Generalitat. Per on comencem?Deixem l’urbanisme per a més endavant i parlem de dos temes que són prioritaris i tenen actualitat: la participació i la immigració. 

A quina participació et refereixes?Les associacions en general i les de veïns en particular haurien d’estar més presents en aquells llocs en què es decideix, és a dir, intervenir en com es destinen part dels pressupostos, si es necessita amb urgència una residència per a la gent gran… Per què asfalten cinc carrers que poden esperar i no realitzen les prioritats? I la implicació del veïnat en les associacions?No és suficient. Els veïns només es mouen si el tema els afecta molt directament. Però les associacions ja hi compten, amb ells?Nosaltres els convoquem a les reunions i tenim en compte les seves opinions. La informació periòdica als nostres associats és fonamental. Per què has tret el tema de la immigració? Els nous veïns són un problema?Al Clot hi ha una presència important d’immigrants, sense arribar a les xifres d’altres districtes: els col·lectius més nombrosos són els equatorians i els nord-africans: no hi ha problemes de convivència. En aquests moments, a més, s’està treballant perquè l’associació cultural que existeix a la mesquita s’incorpori a la federació d’entitats per realitzar activitats culturals dirigides als veïns autòctons, explicant les seves festes i costums. 

I el nyap de les Glòries?Va lent. Les associacions estem d’acord en què desaparegui l’anell de ciment. Si ens tenen en compte, si la participació és real, pot haver-hi un acord, encara que no crec que sigui al cent per cent. I la campanya que porteu “l’AVE pel litoral”, no és enviar allò que no volem als altres barris?No. El primer eslògan els veïns el van treure de la primera proposta municipal, que situava l’AVE pels barris del litoral. Els veïns mai no han volgut traslladar el problema a altres barriades. Ara es planteja un AVE per fora de la ciutat. I la importància de comprovar que el projecte d’obres en garanteixi la seguretat. Desapareixerà la Torre del Fang?L’edifici, a la frontera de la Sagrera, està catalogat i forma part de la nostra història. S’han compromès a mantenir-lo. Estarem molt actius perquè ho compleixin.  Hi ha hagut canvis en els càrrecs municipals. Què tal el nou regidor de Sant Martí, Francesc Narváez?Narváez porta molts anys al districte. És difícil dialogar amb ell. No ha de repetir. S’ha acabat un cicle i necessitem cares noves. 

Cal legalitzar el tancament de terrasses exteriors

Novembre 14, 2006

Carles TravéPresident de l’Associació de Veïns de Barcelona Àtics i Terrasses (Avbat) “Cal legalitzar el tancament de terrasses exteriors” Una entrevista d’Alícia Tudela 

D‘entre les moltes plataformes que han aparegut a la nostra ciutat als últims anys, una de les més lluitadores és l’Associació de Veïns de Barcelona-Àtics i Terrasses (Avbat). Una entitat que sobresurt per agrupar una gran quantitat d’associats. El motiu: respondre a una pressió mai coneguda de l’Ajuntament en forma de multes. Dos anys d’existència en els quals destaca la celebració de dos fòrums que pretenen profunditzar en la problemàtica que els uneix.  – Per quina raó es constitueix l’associació? La gran quantitat de tancaments fets a les terrasses i balcons de Barcelona, 76.000 en façana exterior i 225.000 incloent-t’hi façana posterior i patis de llum, ha portat a una mobilització dels veïns afectats perquè l’Ajuntament considera aquestes actuacions il·lícites. A més, la informació que reben les famílies de les instàncies municipals és poc clara i insuficient. D’altra banda, hi ha massa normes excessivament complexes per a persones no versades en termes arquitectònics o urbanístics. Per això, davant d’aquesta situació, un grup d’afectats vam decidir associar-nos i crear una pàgina web (www.vecinosbarcelona.com).  

Com funciona i com s’organitza l’associació? Els eixos vertebradors de l’associació són la junta i la web, bàsica com a eina de comunicació amb els nostres socis i d’informació al veïnat. De tota manera, també organitzem reunions informatives als locals de la Favb dirigides, sobretot, a gent gran que no està habituada a informar-se mitjançant les noves tecnologies.  Quin és el principal objectiu? Volem defensar els veïns i veïnes de Barcelona amb tancaments exteriors, agredits per l’Ajuntament per l’aplicació aleatòria d’ordenances municipals que considerem obsoletes. A més, creiem que cal establir una nova normativa adaptada a la nova realitat social de la ciutat i aconseguir, així, la legalització de tancaments exteriors, nous o ja existents, de terrasses i balcons.  

Quin procediment segueix l’Ajuntament a l’hora d’aplicar les multes? Hi ha certa permissivitat per part del consistori, perquè en comptades ocasions actua d’ofici. Gairebé sempre ho fa com a conseqüència d’una denúncia prèvia. D’aquesta manera, l’Ajuntament intenta fer complir l’ordenança mitjançant multes que considerem aleatòries i d’import desproporcionat. En aquest sentit, des de la nostra associació defensem la legalització, sota unes condicions, és clar.  Quines? És molt important que no impacti negativament en el paisatge urbà, garantint l’homogeneïtat de la façana, i que guardi una harmonia de colors i materials i, sobretot, que no suposi l’obstrucció de cap desguàs ni d’altres elements veïnals. Pel que fa als materials, cal que estigui format per una estructura d’alumini i vidre, de caràcter temporal i desmuntable. I és molt important que el projecte sigui aprovat per la comunitat de veïns.  

Quina creu que és la intenció de l’Ajuntament amb aquesta actitud? S’està afavorint la proliferació d’aquestes denúncies, moltes vegades sense que la veritable raó sigui urbanística. Això genera friccions i odis veïnals, que no ajuden gens a fomentar el civisme i sí al deteriorament de la convivència.  S’han dirigit a l’Ajuntament d’alguna manera per fer-los saber les seves propostes? Ens hem dirigit vàries vegades a l’anterior alcalde, sense resposta. Sí que se’ns ha atès des de la gerència d’urbanisme. Com que sempre ens deien que era molt difícil fer una nova ordenança, des de l’associació vam presentar, el passat mes de maig, una normativa, recolzada per més de 60 associacions veïnals. Es van comprometre a donar-nos una resposta en un termini de dos mesos, però encara no ens han dit res. Tampoc, i per segon any consecutiu, han volgut participar en una taula rodona amb representants dels grups municipals de l’ajuntament, en el marc del II Fòrum Barcelona d’Àtics i Terrasses, celebrat enguany.  

Per què la gent va fer aquesta reforma? Les causes han estat diverses. Hi ha famílies que ho han fet per evitar la contaminació ambiental i acústica. En aquest sentit, cal tenir en compte que vivim en una ciutat on el percentatge d’habitatges amb molèsties de soroll és un 40% superior a la mitjana estatal i el d’habitatges amb problemes de contaminació atmosfèrica, és un 32% més alt. Altres persones ho han fet perquè han volgut ampliar casa seva.  A quin tipus de barris afecta més? Davant el silenci municipal pel que fa al nombre de cobriments existents a la ciutat, l’associació va fer un estudi estadístic, dirigit per un professor de la Universitat Pompeu Fabra i un professor de l’escola de negocis EADA, entre els mesos de juny i setembre de 2005. Aquest estudi demostra que el tancament de terrasses i balcons és una pràctica estesa en tots els districtes de la ciutat, tot i que sí que podem trobar zones d’especial incidència, com poden ser la Meridiana, el passeig Zona Franca, carrer Badal, Gran Via de les Corts Catalanes, Gran Via de Carles III o Travessera de les Corts.  

Quin és el per fil del veí afectat? La immensa majoria de la nostra associació és propietària d’un pis, normalment petit, i en tots els casos han fet un tancament de terrassa o balcó amb materials lleugers, sense modificar cap part estructural de l’edifici. Molts d’ells solen ser àtics, que normalment són els pisos més petits de la finca i disposen de terrassa.  Han tingut ja sancions i expropiacions per part de l’Ajuntament? No existeix, per part de l’Ajuntament, una informació clara i amb un protocol establert ni de quantia de sancions, ni de durada de procediment. Calculem que menys de 200 veïns dels més de 200.000 afectats han rebut sancions de quantitats elevades. L’Ajuntament es mostra inflexible i va pujant la quantia de les multes que, normalment, van dels 300 als 3.000 euros, però poden arribar als 30.000. Davant d’aquesta situació, molts dels socis desisteixen i eliminen el tancament. Per aquesta raó, no hi ha pràcticament, casos d’execució subsidiària.  

Retrat

Multat per protegir-se

Carles Travé va néixer a L’Hospitalet de Llobregat l’any 1965. És Llicenciat en Psicologia per la Universitat de Barcelona (UB), Postgraduat en Direcció de RRHH i Màster en Gestió de la Qualitat per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Durant la seva infantesa va impregnar-se d’associacionisme a l’associació de veïns del barri de Sant Josep, al seu Hospitalet natal. És un dels 200 ciutadans que l’Ajuntament ha sotmès a una persecució implacable penalitzant el cobriment de la terrassa corresponent al seu àtic. Davant l’amenaça d’una nova sanció de 3.000 euros, va optar per desmuntar la fusteria metàl·lica instal·lada, perdent la inversió realitzada. Travé, junt amb els seus veïns i veïnes, fa fundar l’Associació de Veïns de Barcelona-Àtics i Terrasses- (Avbat), de la qual n’és el president des de fa dos anys.

Mobilització d’una part dels ciclistes perquè creuen que la nova ordenança els ‘criminalitza’

Novembre 14, 2006

La normativa es va presentar ahir en la Comissió de la Bicicleta i el Vianant

ROSA DÍAZ. Barcelona
No tots els ciclistes urbans estan del tot satisfets amb l’ordenança de circulació que prepara l’Ajuntament de Barcelona. Ni aquesta normativa rep el suport de totes les entitats de la Comissió de la Bicicleta i el Vianant. Ahir, un grup d’usuaris es va queixar públicament perquè considera que el rerefons de la normativa és la criminalització dels ciclistes. D’altra banda, l’associació Amics de la Bici va denunciar que l’ordenança, que de fet es va presentar ahir a la comissió, encara no està consensuada.


+ Alguns dels usuaris de la bicicleta en la concentració de protesta d’ahir. Foto: LLUÍS CRUSET

«Som una solució, no un problema», diu un cartell que s’estan penjant alguns ciclistes habituals a la seva bicicleta per mostrar el seu rebuig a la nova ordenança de circulació que es va presentar la setmana passada. Alguns ja van lluir aquest cartell durant la bicicletada de diumenge contra el canvi climàtic, tot i que aquell acte no tenia res a veure amb l’ordenança. Ahir, un grup de ciclistes es va reunir a la plaça de Sant Miquel abans de la reunió ordinària de la Comissió Cívica de la Bicicleta i del Vianant, per denunciar que les normes que vol impulsar l’Ajuntament no ajuden a promoure l’ús de la bicicleta perquè «són restrictives».La prohibició de lligar la bicicleta en diferents elements del mobiliari urbà com ara papereres i fanals –que es pot sancionar amb multes de fins a 450 euros–, és un dels aspectes que desagrada al sector crític perquè consideren que no hi haurà prou lloc per aparcar les més de 40.000 bicicletes que circulen diàriament per la ciutat en els 5.682 aparcaments que hi ha en l’actualitat. Ahir mateix els ciclistes que van protestar a la plaça Sant Miquel van escenificar aquest problema. Quan es disposaven a accedir a l’edifici de l’ajuntament per assistir a la sessió de la comissió van constatar que l’estacionament de bicicletes que hi ha a la plaça estava ple i que no tenien lloc. Per això van accedir a l’edifici municipal amb les seves bicicletes, davant la sorpresa dels empleats de l’ajuntament. Només van deixar entrar les bicicletes plegables. La resta es van veure obligats a lligar les bicis en mobiliari urbà. Si l’ordenança hagués estat en vigor, els haurien hagut de multar a tots.

Una altra queixa d’aquest col·lectiu crític és la inexistència d’una planificació prèvia de les necessitats dels usuaris de la bici ni d’un estudi que mostri les dades reals de perillositat dels ciclistes.

Membres de l’associació Amics de la Bici, entitat que va convocar ahir la protesta, comentaven que l’anunci de l’ordenança els va agafar una mica «per sorpresa». De fet, van descobrir la normativa pels mitjans de comunicació, ja que, segons expliquen, en l’anterior reunió de la comissió cívica es va presentar la normativa i va començar un debat que va deixar en suspens i en estudi molts dels articles de l’ordenança. «De quedar que s’estudiarà a presentar-lo a la premsa, hi ha un bon tros», van comentar alguns membres de la comissió.

No totes les entitats d’usuaris mostren aquest rebuig a l’ordenança. El Bicicleta Club de Catalunya (BACC) confia en aquesta normativa, tot i que ja va explicar la setmana passada que presentarà algunes al·legacions.

Protesta contra la norma que limita el uso de la bicicleta

Novembre 14, 2006

ANDER RUIZ  –  Barcelona

EL PAÍS – 14-11-2006

Imprimir Enviar Recomendar Corregir Estadóticas Versión en PDF Versión sólo texto Aumentar, reducir tamaño del texto

La ordenanza que regulará el uso de la bicicleta fue ayer el motivo de protesta de unos 25 ciclistas que se concentraron ante el Ayuntamiento de Barcelona con sus bicicletas. Posteriormente, 15 personas trataron de acceder al interior del edificio con sus vehículos, pero sólo los cuatro portadores de bicicletas plegables pudieron entrar con ellas. El resto tuvo que conformarse con aparcarlas, si bien, como protesta, encandenaron sus bicis a todo tipo de mobiliario urbano. Todos pudieron entrar en la sesión de la Comisión de la Bicicleta y el Peatón, que debatía la futura y controvertida ordenanza.

“); document.write(“

Anuncios Google

“); document.write(“

“); } –>

Una protesta de un grupo de taxistas dejó sin servicio ayer por la mañana a los pasajeros del puente aéreo

Novembre 14, 2006

GLÒRIA AYUSO  –  L’Hospitalet

EL PAÍS – 14-11-2006

Los usuarios del puente aéreo que llegaron ayer a Barcelona se quedaron sin poder coger un taxi de 8.20 a 10.00 horas. Los taxistas secundaron un paro de dos horas convocado por el sindicato Avant-GTI y se negaron a recoger pasaje en la terminal C como medida de protesta por el mal funcionamiento del servicio en las instalaciones, que a su juicio es responsabilidad de AENA.

El paro empezó con 20 minutos de retraso. Los taxistas dejaron de acceder a la parrilla de espera donde acostumbran a hacer cola antes de que les toque el turno para entrar en las terminales. Un pequeño grupo de piquetes se encargó de que los taxistas renunciaran a recoger clientes en la terminal C. En el resto de las terminales, el servicio no llegó a paralizarse, aunque la falta de vehículos desembocó en la formación de largas colas de usuarios frente a la parada de taxis.

Los usuarios del puente aéreo se mostraron sorprendidos por la falta de taxis y la negativa a recoger pasaje de los pocos taxistas que había ante la terminal. “Esto es una barbaridad. Se puede negociar y dar servicio a la vez”, le espetó un ejecutivo malhumorado a un huelguista. Los más enojados eran quienes tenían el tiempo justo para llegar a reuniones convenidas. “No teníamos ni idea del paro y ya llegamos tarde”, se lamentó María Vela. Carlos Iborra preguntaba con impaciencia cómo podía llegar a Barcelona. Finalmente se puso a la cola del Aerobús, pero iba demasiado lleno y se marchó sin él. Tuvo más suerte con el siguiente, al que sí pudo acceder, si bien tuvo que realizar el viaje de pie y entre apretujones.

La protesta transcurrió con relativa tranquilidad. Los propios trabajadores informaron a los pasajeros de que podían utilizar el autobús o el tren como alternativas. Algunos taxistas pactaron con sus clientes quedar unos metros más allá del piquete para que pudieran subirse al coche. Otros que llegaban y descargaban el pasaje optaron por cargar de nuevo saltándose la normaque les impide esta maniobra.

El presidente de Avant-GTI, José María Soto, reclamó a AENA que habilite un carril para taxis que permita el acceso directo a las terminales. “El aeropuerto y el número de pasajeros han crecido, pero no ha mejorado la infraestructura, a la espera de la inauguración de la nueva terminal”, explicó. Por el momento, autobuses de seis líneas públicas y privadas que llegan al aeropuerto interrumpen el paso de los taxis, al igual que nueve pasos de peatones donde los conductores deben pararse a cada momento. “Tardamos 15 minutos en recorrer el tramo desde la parrilla de espera a la terminal C. Si faltan taxis es por culpa de AENA”, afirmó Soto.

La dirección del aeropuerto aseguró que “el problema es de los taxistas, que pasan el rato en el bar de la zona de espera sin importarles que los pasajeros hagan cola en las terminales”.