Archive for 29/06/2006

Tallen els arbres d’una avinguda de Barcelona i els veïns s’indignen

Juny 29, 2006

L’Ajuntament els havia assegurat que només els canviaria de lloc per eixamplar voreres a les Corts

D. MARÍN. Barcelona
Una nova tala d’arbres ha aixecat les protestes d’alguns dirigents d’entitats veïnals de les Corts. Ja va passar fa mig any amb la tala d’arbres efectuada als jardins de Pedralbes, on el departament de Parcs i Jardins va serrar per la base del tronc una trentena de vells arbres del jardí romàntic amb l’argument que estaven malalts. Els veïns han demostrat ara tenir la sensibilitat a flor de pell i ahir van protestar enèrgicament quan van descobrir que s’estan serrant també els arbres de l’avinguda Sant Ramon Nonat, a prop de la carretera de Collblanc. Els havien dit que només els trasplantarien per poder ampliar les voreres.

La culpable de la tala d’arbres és una obra de reurbanització de l’avinguda Sant Ramon Nonat, que comunica el parc de Can Rigalt amb la carretera de Collblanc, al districte de les Corts. No és una avinguda gaire llarga però els veïns calculen que són uns cinquanta arbres els que han quedat fatalment afectats per les obres. «Van posar papers a les portes dels edificis i deien que els arbres es canviarien de lloc», explica Lleonard Ramírez, president de la plataforma veïnal Diagonal-Ponent, que agrupa veïns de diversos barris de les Corts. «I el que ens hem trobat ara és que els estan serrant tots, no en salven ni un.»

La presidenta de l’associació de veïns de l’avinguda de Xile, Marta Prats, comparteix la indignació i hi afegeix que no era en absolut necessari arrencar-los d’aquesta manera, ja que eren antics però no tenien símptomes d’estar malalts.

«Tot ve perquè un veí es va queixar que un arbre li tapava les vistes davant del balcó, i ara sembla que volen retirar-los tots», apunta Lleonard. «Les botigues i els bars dels baixos ara han quedat sense ombra i passaran un estiu ben calorós», hi afegeix.

Els veïns s’han queixat al servei de Parcs i Jardins i al districte de les Corts i, segons han relatat ells mateixos, se’ls ha dit que n’hi havia de malalts.

La consellera d’Obres del districte, Carme Olivella, va explicar ahir a la tarda a aquest diari que efectivament la tala d’arbres obeeix a la necessitat d’ampliar les voreres de l’avinguda Sant Ramon Nonat i que aquest projecte tenia previst traslladar els arbres. En vista del fet que alguns arbres han estat arrencats de la base del tronc, de manera que han quedat inservibles, Olivella apunta la possibilitat que alguns no estiguessin en bon estat i s’hagi hagut d’eliminar-los. «El que està clar és que el projecte diu que s’han de moure de lloc per tal de poder gaudir d’unes andanes més amples, i que quan s’acabin les obres tornarà a haver-hi arbres a l’avinguda».

PRECEDENT A LES CORTS
La indignació d’aquests veïns per l’arrencada dels arbres és una repetició del que ja va passar el mes de febrer passat, quan van descobrir que el servei de Parcs i Jardins de l’Ajuntament havia arrencat uns 40 pins i avets d’aquest emplaçament, la titularitat del qual ha de ser cedida a la Generalitat a canvi de la col·laboració del govern català en el museu del disseny que es farà a la plaça de les Glòries. La remodelació dels jardins era un primer pas en els nous usos que haurà de tenir el Palau de Pedralbes, dins del mateix recinte.

L’Ajuntament de Barcelona va al·legar llavors que es tractava d’uns arbres vells i que estaven deteriorats.

Anuncis

El Poblenou sol·licita més protecció del llegat fabril. Els veïns debaten amb el consistori el pla de patrimoni industrial.

Juny 29, 2006

A. O.
BARCELONA

El Col.legi d’Arquitectes de Catalunya va aconseguir reunir ahir, per primera vegada en mesos, l’ajuntament i el Fòrum de la Ribera del Besòs, format per arquitectes, urbanistes i entitats veïnals i culturals, per debatre sobre la protecció del patrimoni industrial del barri.
L’acte es va iniciar amb la intervenció de l’arquitecte en cap del consistori, Oriol Clos, que va explicar el pla de preservació del recinte industrial de Can Ricart, símbol de l’enfrontament entre els uns i els altres. El projecte està en fase d’exposició pública i els representants del Fòrum van avançar en el debat posterior el contingut de les al.legacions que hi presentaran.
Aquestes se centraran en una major protecció de l’espai mitjançant la seva preservació “unitària”. Segons els veïns, que han tornat a sol.licitar a la Generalitat la declaració de bé cultural d’interès nacional per a Can Ricart, el pla suposa una “pèrdua irreversible de la consistència formal del conjunt, segons el model de recinte fabril inventat a la Barcelona de mitjans del XIX”.
L’arquitecte en cap va recordar que la proposta, que pot rebre al.legacions fins al 20 de juliol, preserva el 67% de l’espai original i combinarà en un mateix lloc el passat obrer del barri i el futur 22@.
El Fòrum va demanar també millores en la modificació del catàleg patrimonial del Poblenou, que triplica el nombre d’elements industrials protegits. El període de presentació d’al.legacions a aquest projecte es tanca el 26 de juliol.

Barri degradat

Juny 29, 2006

I. G. C.
Barcelona

El barri de la Bordeta, a Sants, no és un barri marginal i, potser per això, és un barri marginat pels que manen. Aquí no hi arriben els diners que s’inverteixen en altres zones on hi ha problemes de convivència, marginació o delinqüència, i és clar, tampoc tenim el nivell d’equipaments i transport de barris de Barcelona amb més renda. Els carrers són estrets, i les voreres en mal estat obliguen la gent gran o els pares que portem nens en cotxet a anar per la calçada, esquivant els vehicles que hi circulen. Però, és clar, la Guàrdia Urbana, els tècnics municipals i la regidora no s’hi han volgut fixar. Tampoc semblen disposats a solucionar el dèficit de transport públic en un barri sense metro. L’únic autobús que ens comunica amb el centre de la ciutat té una freqüència apta només per a jubilats i encara es redueix més als festius. Sembla que l’ajuntament no té cap interès que els veïns de la Bordeta ens moguem en transport públic.

Viatjar amb gossos

Juny 29, 2006

Marta Rovira Pons
Barcelona

Sóc una ciutadana de Barcelona amb un grau de disminució del 38% a causa d’una espina bífida que m’afecta sobretot al caminar. Fa un parell d’anys vaig adoptar un gos de la gossera. Al fer-me’n càrrec vaig adquirir una sèrie de deures (cens, xip, vacunes) però, segons sembla, cap dret. Des d’aleshores em sento discriminada per la normativa d’accés al transport públic, ja que em trobo que, per una banda, se’m proporciona la targeta rosa per facilitar-me el desplaçament per la ciutat i reduir el seu cost però, per l’altra, se’m prohibeix l’entrada al transport públic amb el meu gos. Això fa que quan vulgui anar a casa dels meus pares hagi de caminar més d’una hora. ¿Per què se li prohibeix entrar en metros, autobusos i regionals? No ho trobo lògic ni coherent. Els gossos fan una funció social important i són usats en teràpies amb persones grans, disminuïts físics o joves amb problemes de conducta. ¿Per què a aquestes persones els gossos els faciliten l’existència però, en canvi, la normativa els la complica?

Fórum Filatélico
Anabel Poveda
Barcelona

Els pisos s’encareixen un 21% a Barcelona el primer semestre

Juny 29, 2006

Els preus L’augment a la Ciutat Comtal situa el cost dels habitatges en 617.857 euros de mitjana al juny Previsió Els promotors auguren per als mesos vinents la moderació en l’alça del preu per metre quadrat
Natàlia Ríos
Comprar un pis a la ciutat de Barcelona ja costa 617.857 euros de mitjana, amb una forquilla que oscil·la entre els 1.021.806 euros de Sarrià-Sant Gervasi i els 346.667 euros del districte de Nou Barris. Fins i tot els promotors admeten que l’habitatge és “car”, tot i que asseguren que la tendència és d'”estabilització” perquè el creixement dels preus s’està alentint.

Com va explicar ahir el president de l’Associació de Promotors i Constructors d’Edificis (APCE) de Barcelona, Enric Reyna, el preu mitjà de l’habitatge nou a Barcelona ha augmentat un 21% fins al juny, xifra que suposa una reducció de setze punts respecte a l’augment del 37,1% registrat un any enrere. Segons Reyna, la tendència per als pròxims mesos serà la “moderació”, potser fins a arribar a un punt d’equilibri entre oferta i demanda. Tot i això, Reyna va assegurar que no se sap quan es moderaran, però “no baixaran” a Barcelona, perquè el sòl és escàs, i “a 30 o 40 quilòmetres de Barcelona, ja veurem”.

Els promotors reconeixen que la venda de pisos s’ha alentit, però “no ha afluixat”. Abans els pisos “es venien amb dues visites i ara se’n necessiten quatre”.

Malgrat tot, cal destacar que mentre els pisos continuen encarint-se, la superfície dels habitatges baixa, concretament un 3,6% a la Ciutat Comtal, on també de mitjana, el metre quadrat es paga a 8.154 euros. Les diferències entre districtes són notables i destaca l’encariment dels habitatges de Gràcia i de Ciutat Vella, un 49,8% i un 38,7% respectivament. L’augment s’explica en aquests barris perquè -invertint la tònica general- la superfícies dels immobles ha crescut. Així, a Gràcia, els pisos són un 27% més grans, al passar de 70 m2 de mitjana a 89 m2. A Ciutat Vella, els habitatges nous tenen 71,8 m2 de mitjana, un 30% més. A la mitjana de la demarcació, l’alça de preus és del 17,3%.

Ràtzia okupa amb grans destrosses al barri de Gràcia

Juny 29, 2006

Els ocupants d’una casa que havia de ser desallotjada avui deixen sense llum els veïns i indignen el barri Cremen contenidors, tallen carrers i malmeten caixers automàtics
J.P.
Un petard va donar ahir el tret de sortida, a un quart d’onze de la nit, a la batalla campal protagonitzada pels okupes que habiten des de fa dos anys el número 28 del carrer Santa Àgata, al barri de Gràcia. El carrer sense llum, contenidors cremats, cotxes creuats enmig del carrer, pedres i punxes a la calçada són algunes de les accions que van protagonitzar els habitants de La Fera. Era la seva resposta a l’ordre de desallotjament dictada per un jutjat de Barcelona, que s’ha de fer efectiva a partir d’avui.

Els aldarulls van començar a un quart d’onze de la nit. Una part del carrer Santa Àgata va quedar sense llum a causa d’una acció dels okupes. Immediatament van començar la ràtzia. Mentre un grup d’okupes es va quedar a l’interior de la casa, d’altres, encaputxats i armats amb gasolina, punxes, pedres i bastons, es van desplegar pels carrers adjacents a la casa. Eren prop d’una setantena.

Davant de la casa ocupada van calar foc a uns contenidors i uns pneumàtics, fet que va provocar l’alarma dels veïns, que, a les fosques, van veure com al carrer hi havia flames. Van ser els mateixos veïns, llançant aigua des dels balcons, que van aconseguir apagar el foc.

Mentre això passava, grups d’okupes anaven fent destrosses pel nucli històric de Gràcia, creuant cotxes als carrers i tallant el trànsit, trencant vidres d’oficines bancàries i de cabines de telèfons, rebentant rodes… Betlem, Topazi, la plaça Rius i Taulet, van ser alguns dels escenaris de les destrosses.

Va haver de passar més d’una hora fins que els veïns van veure aparèixer els primers vehicles dels Mossos d’Esquadra. Quan els efectius policials van arribar al carrer Santa Àgata, el foc ja havia estat sufocat i semblava que almenys hi havia una treva. Els agents van començar a retirar els contenidors i cotxes que tallaven el pas.

A l’hora de tancar aquesta edició, agents dels Mossos i de la Guàrdia Urbana -just darrere de la casa hi ha una comissaria- posaven ordre al carrer. Mentrestant els veïns es queixaven de la lenta actuació de les forces policials. Era una queixa repetida. Un cop passat l’ensurt, afirmaven que ja s’esperaven uns fets com aquests hores abans del desallotjament.

TMB no va bé

Juny 29, 2006

Em faig un tip de riure quan a l’andana del metro veig enganxat a terra: “Més trens”, “TMB està més a prop teu”. TMB, a qui vols enganyar? Ja fa uns quants mesos que els trens vénen amb retard i s’aturen més del compte a les estacions o dins del túnel, cosa que fa que sortint amb temps de casa no puguem arribar amb puntualitat a la feina! És una llàstima que els ciutadans de Barcelona no puguem tenir un transport públic com cal.

Josep Aguilar Triviño

La Sagrada Família i l’AVE

Juny 29, 2006

Tot i que els experts asseguren que el traçat del tren d’alta velocitat representa una agressió molt forta per al temple de la Sagrada Família, i que s’hi poden produir danys irreparables, sembla que és el projecte escollit per les autoritats que hauríem de suposar “competents en la matèria”. La continuació de les obres de la Sagrada Família sempre ha estat un tema polèmic, i no cal anar gaire enrere per recordar els populistes meetings que va fer davant del temple un arquitecte municipal conegut gràcies a les patètiques places dures que, tot i que foren qüestionades per la ciutadania, implantà de manera categòrica, en un exercici de dubtosa ètica democràtica. La Sagrada Família és sense cap mena de dubtes el pol d’atracció del turisme que ens visita massivament. La nostra ciutat no posseeix les infraestructures museístiques de París, Londres o Madrid. A més, el museu més representatiu (MNAC) és de difícil accés… Si no es reacciona ràpidament -i de manera responsable-, un desastre en l’eix d’atracció turística el pagaríem molt car. És una paradoxa molt desagradable de constatar, però des que hem recuperat la democràcia els nostres alcaldes semblen fidels deixebles del barret de rialles que fou el seu antecessor Pich i Pon…

Jordi Pausas