Archive for 17/06/2006

Nueva ocupación de una sala de fiestas para reivindicar “una cultura libre”

Juny 17, 2006

Por una cultura libre y popular. Bajo este lema miembros de la plataforma Espai Alliberat per la Cultura llevaron a cabo su segundo acto de ocupación en dos meses. Integrantes de este grupo -unos pertenecientes al mundo de la cultura, otros al movimiento okupa– derribaron a mazazos la tapia que impedía la entrada a la antigua sala Bahía, situada en la calle de Olzinelles del barrio de Sants.

Sin embargo, no era la primera vez que miembros de la plataforma entraban en la sala y la prueba era el pulcro estado del local tras 10 años de cierre. Hacía varios días que adecentaban el local.

Al contrario que en la pasada ocupación -la del teatro Arnau-, esta vez el local estaba preparado para la fiesta. Altavoces, una barra de bar, todo listo para una noche de música y proyecciones. La organización había incluido en el programa la película, en estreno pirata, de Taxista Full, hecho que contaba "con el consentimiento de los actores y el director", según aseguró Glòria, miembro de la plataforma. Lo que no pudo asegurar es si en esta ocasión la Guardia Urbana iba a aguarles de nuevo la fiesta a las pocas horas de arrancar.

Anuncis

Fractura escolar al barri

Juny 17, 2006

• El percentatge d’alumnat estranger al Poblenou se situa en un 9% del total, la meitat de la mitjana de Barcelona
• Els forans estan repartits molt desigualment

JORDI CASABELLA
BARCELONA

L’arribada de veïns que procedeixen d’altres barris de la ciutat, i que han ocupat pisos d’alt nivell al barri del Poblenou, ha estat acompanyada d’una creixent insatisfacció per part d’aquestes famílies amb els equipaments educatius del barri, sovint edificis vells que s’aixequen al costat de vivendes antigues que allotgen els immigrants.

A >>Baixa concentració d’estrangers
La concentració d’alumnes estrangers de 3 a 12 anys en escoles públiques de la ciutat de Barcelona equivalia, l’any 2004, a un 20% del total. En el sector privat, que escolaritza sis de cada 10 alumnes, representaven un 4%. El districte de Sant Martí, on està adscrit el Poblenou, es trobava per sota de la mitjana: un 15% de la població escolar de la xarxa pública era estrangera, molt per darrere dels percentatges que hi havia a Ciutat Vella, Sants-Montjuïc i Nou Barris, en igualtat amb les Corts i només per davant de Gràcia i Sarrià-Sant Gervasi. I Poblenou, amb un 9%, era el barri del districte de Sant Martí amb menys alumnes immigrants a les aules. ¿Per què a Barcelona no s’ha aconseguit una distribució més equitativa de l’alumnat entre la xarxa pública i la concertada? “Perquè, a diferència del que ha passat en ciutats com Vic i Manlleu, l’escola concertada, que no ha estat obligada normativament a fer- ho, no ha entrat en el joc, no n’ha sigut còmplice”, opina el gerent del Consorci d’Educació, Josep González.

B >> Massa diferències en molt poc espai
Una dirigent de l’Associació de Veïns del Poblenou, que prefereix quedar en l’anonimat, dissecciona la realitat escolar del barri: “En menys de dos quilòmetres quadrats tenim una gran diversitat de població, àrees noves i velles, pisos moderns i escoles de tota la vida, on conviuen col.legis que cada vegada tenen més immigrants amb altres on no n’hi ha cap. I tot és molt a prop. Això és una anomalia”. La distribució d’immigrants que hi ha al barri no es correspon, en la seva opinió, amb la concentració que registren alguns centres. “Els guetos estan creixent”, afirma. “No hi ha cap conflicte a nivell de convivència amb els estrangers”, precisa, però sí que hi ha indicis de malestar i divisió sobre la qüestió escolar. “A molts dels estudiants que acaben d’arribar els encanta la casa, el barri, la platja, però les escoles creuen que no els serveixen”. L’Administració mira de transmetre que els centres escolars públics mereixen confiança, afirma, però no sempre ho aconsegueix.

C >> Oferta per canviar el signe de la matrícula
El Consorci d’Educació sosté que va reunir els pares que no van obtenir plaça a les escoles del barri que havien escollit per convèncer-los dels avantatges que tenia matricular els seus fills al CEIP Lope de Vega, injustament evitat. Però la directora del centre, Maria Fornos, lamenta no haver tingut l’oportunitat de poder- se explicar davant aquestes famílies. Fornos subratlla que, si les famílies ho haguessin acceptat, l’Administració hauria pogut crear un segon grup de P-3, com ja va fer amb anterioritat a dues altres escoles del barri amb elevades concentracions d’immigrants, unes iniciatives que, almenys en el cas del CEIP Antoni Brusi, van contribuir a fer que la demanda de les famílies autòctones augmentés.

D >> Un precedent que pot resultar perillós
Els directors de les escoles públiques del Poblenou que dimecres es van reunir amb l’Administració van advertir dels riscos de la posada en pràctica de la proposta de recol.locar en escoles plenes els fills de les famílies que rebutjaven la plaça que se’ls havia adjudicat d’ofici al no haver aconseguit ser admesos en les que havien demanat. “L’Administració mai més podrà aconsellar a ningú que vagi a una escola determinada. Poden respondre que hi ha immigrants i quedar-se tan amples”, han assenyalat. De fet, els representants de l’associació de pares es van plantejar assistir a la reunió amb els responsables del Consorci celebrada ahir amb una demanda perquè els seus fills fossin distribuïts per les escoles de la zona al.legant que els afectava la concentració d’immigrants.

Ajuntament i Generalitat propicien un gueto en un col·legi del Poblenou

Juny 17, 2006

• L’Administració dóna facilitats a 30 famílies que rebutgen portar els fills a aules amb immigrants
• Permet la saturació de les classes de P-3 tot i les vacants en una amb un 87% d’estrangers

Un grup d’alumnes del CEIP Lope de Vega del Poblenou juguen, ahir, a l’hora del pati. Foto: ALBERT BERTRAN

Si desitja veure el gràfic en PDF faci un click a la imatge.

JORDI CASABELLA
BARCELONA

L’Ajuntament de Barcelona i la Conselleria d’Educació estan propiciant la creació d’un gueto d’immigrants en una escola del Poblenou. Les dues administracions no només no han aconseguit persuadir una trentena de famílies autòctones que es neguen a matricular els seus fills al CEIP Lope de Vega –un centre públic creat el 1961 que funciona de forma modèlica i que els últims anys assisteix a una creixent concentració d’immigrants–, sinó que els brinden facilitats perquè evitin aquest col.legi.
El Consorci d’Educació de Barcelona –format per l’ajuntament i la Generalitat i al qual competeix gestionar la matriculació escolar a la ciutat– va proposar dimecres passat incrementar de 25 a 27 el nombre màxim d’alumnes per aula de P-3 (nens de 3 anys) a les escoles públiques i concertades del Poblenou per satisfer una trentena de famílies que, després d’haver sol.licitat majoritàriament plaça en una escola concertada i no haver-la obtingut, es van negar a matricular els seus fills al Lope de Vega.
Els pares s’hi negaven per l’alt percentatge d’estrangers que hi ha en aquest col.legi (el 40%, que puja fins al 87% a P-3), tot i que l’entrada dels seus fills hauria rebaixat notablement aquestes proporcions.

VUIT CENTRES
Els dirigents del consorci van reunir els directors dels vuit centres públics afectats i els van explicar que no podien cobrir les 10 vacants de P-3 al Lope de Vega ni crear un segon grup en aquesta escola per satisfer l’excés de demanda del barri i diluir de passada l’alta concentració d’alumnes estrangers perquè les famílies afectades s’hi negaven en rodó.
Quan uns pares rebutgen l’escola pública assignada d’ofici després de no haver aconseguit un lloc al centre sol.licitat, l’Administració no té més obligacions. Però en aquest cas el consorci va apostar per embotir-los als restants centres educatius de la zona tot i les protestes manifestades pels directors.
Però el problema de la insuficiència de places va desaparèixer ahir –“ja no existeix”, va dir el gerent del consorci, Josep González– després de la depuració de les llistes i l’actualització de la informació sobre la matrícula proporcionada pels centres. Així, la majoria dels que no tenien plaça al centre triat primer, n’han aconseguit una a les opcions secundàries escollides. Però persisteix “l’estigmatització” d’una escola, va admetre González.
Ara, amb un total de 15 alumnes (13 d’ells immigrants) a P-3, el claustre de professors del Lope de Vega demanarà a l’Administració que el grup quedi tancat i els estrangers que arribin durant el curs al barri no els siguin assignats, segons va explicar la directora del col.legi, Maria Fornos, per no agreujar la situació de gueto. L’acceptació de la seva demanda tindrà, però, un altre efecte indesitjat: les matriculacions que es facin al llarg del curs sobrecarregaran els grups dels centres que ja estan plens.
González va indicar ahir, després d’entrevistar-se amb un grup de pares del Lope de Vega, que es comprometia a “treballar per avançar en la millora de la imatge de l’escola”, però que aquesta vegada la possibilitat d’integrar les famílies autòctones sense plaça “no era viable”. “Els pares ens van dir que no volien que s’experimentés amb els seus fills de P-3, que en tot cas ja hi haurà ocasió de fer-ho més endavant, a P-4”.

Prostitutes al carrer

Juny 17, 2006

Montserrat Forés Criquet
Barcelona

Segons la regidora Assumpta Escarp s’aprecia una certa disminució de l’activitat de la prostitució al carrer. Es veu que últimament no ha anat a la ronda de Sant Antoni, entre els carrers de Riera Alta i de Joaquim Costa. ¿Sap que en aquella zona cada dia hi ha al voltant de 40 prostitutes, la gran majoria de països de l’Est, molt mal educades i impertinents, que ofereixen els seus serveis? ¿I que els policies diuen que estan lligats de peus i mans? ¿Sap que a la Ronda i al carrer de Villarroel hi ha dues escoles, i a la de Tamarit, una guarderia a menys de 200 metres de la zona de prostitució? ¿Sap com deixen de brut el carrer amb closques de pipes, llaunes i restes d’embolcalls i menjar, de dia i de nit, mentre busquen clients? Per no parlar dels clients. És incomprensible la poca delicadesa que tenen els polítics a l’hora de buscar solucions als problemes dels ciutadans de Barcelona.