Archive for 31/05/2006

Portabella desautoritza un cap dels Mossos

Mai 31, 2006
 

document.write(”); tile++;

 

EL PERIÓDICO
BARCELONA

El tinent d'alcalde Jordi Portabella, líder del grup municipal d'ERC, va criticar ahir l'intendent en cap dels Mossos a Barcelona, Joan Miquel Capell, que dimarts es va alinear amb l'alcalde Clos i va plantejar limitar l'aforament en les celebracions massives a Canaletes per evitar disturbis.
Portabella va retreure a Capell les seves "propostes de caràcter polític" en un tema que va considerar exclusiu de l'ajuntament, perquè "per a això es presenta un a les eleccions". Segons Portabella, en aquest tema "s'ha posat el carro davant dels bous, perquè el que han de fer els Mossos és portar a la pràctica les propostes polítiques; els marcs de seguretat els planteja l'ajuntament".
Un portaveu dels Mossos va assegurar a Efe que Capell "no va fer una proposta política, sinó una proposta tècnica, policial" i va recordar a Portabella que "la seguretat ciutadana a Barcelona és competència dels Mossos i per tant el seu responsable polític és el Departament d'Interior".

Anuncis

Administració rància

Mai 31, 2006

Amics, tinc una reserva per minusvalidesa perfectament senyalitzada i amb la placa que identifica la matricula del meu vehicle. Des que tinc aquesta reserva els vigilants de zona m'han multat fins a setze vegades, pensant-se que es tractava d'una zona blava! He recorregut multes inútilment i he perdut dies de feina per solucionar dos embargaments de compte…

Fart d'aquesta inutilitat continuada, vaig informar de l'incident el Sr. Antoni Roig, cap de mobilitat del districte de l'Eixample. Sense demanar-me disculpes, em responen que retiraran les dues darreres multes. Però ahir m'arriba a casa el segon avis d'una d'aquestes multes. ¿Amb quina mena de sentiment creuen que pago els meus impostos quan des de l'administració em prenen el pèl o simplement m'ignoren i són incapaços de solucionar els problemes que ells mateixos generen?

Xavier Sistach

Un informe del govern troba irregularitats a la Fira d’Abril

Mai 31, 2006

Demana a la Intervenció General que dugui a terme una auditoria dels comptes de la FECAC i la Fundació FECAC El departament de Benestar i Família considera que hi ha indicis d'infracció administrativa o penal

Jordi Panyella

Un informe del govern sobre l'ús dels fons públics destinats a l'edició de la Fira d'Abril de l'any 2005, al qual ha tingut accés l'AVUI, ha detectat indicis de greus irregularitats en la gestió d'aquests diners. El resultat de l'estudi, que ha dut a terme la conselleria de Benestar i Família, ha acabat damunt la taula de l'interventor general del govern, Josep Maria Portabella, amb una petició expressa: l'elaboració d'una auditoria dels comptes de la Federació d'Entitats Culturals Andaluses de Catalunya (FECAC), així com de la Fundació FECAC. En la documentació tramesa des del departament de Benestar i Família al d'Economia es dóna a entendre que les auditories permetran saber si l'organització que dirigeix Francisco García Prieto ha incorregut en una infracció administrativa o penal, i actuar en conseqüència.

La tramesa de documentació al departament d'Economia porta la signatura del secretari general de Benestar i Família, Antoni Segarra, que va cessar en les seves funcions després de l'última remodelació del govern. La carta a Portabella i a Martí Carnicer, secretari general d'Economia, demanant les auditories va signada amb data del 15 de maig, quan encara no s'havia produït el relleu de la consellera Anna Simó i, en conseqüència, de la resta del seu equip. El mateix informe es va lliurar a alts càrrecs del departament de Cultura, l'Ajuntament de Barcelona i la Diputació que integren la comissió institucional dedicada a vetllar pel destí dels diners públics aportats a la FECAC.

Precisament va ser en el marc de la feina d'aquesta comissió que es va gestar l'informe de Benestar i Família que ha acabat trobant "errors formals o procedimentals". Entre aquestes irregularitats se subratlla la "falta d'un pressupost inicial on quedin justificades totes les despeses"; la falta de justificació de les subvencions aprovades, "ja que la justificació s'ha fet per entrega de documentació no pertinent i que a més no arriba a explicar el cent per cent de l'import concedit", i la falta de rebuts bancaris que expliquin les factures pagades. La suma d'aquests factors fa concloure que "la necessitat de subvencionar l'activitat de la Fira d'Abril no queda clara, ja que no es coneix el desglossament de la totalitat dels ingressos i per tant no es pot valorar si el finançament públic és necessari per al bon desenvolupament de l'activitat o no".

L'informe detecta una relació poc clara entre la FECAC i la Fundació FECAC, amb un traspàs de diners d'un organisme a l'altre que no es justifica i errors en les factures aportades, entre altres irregularitats.

Edifici a tres metres

Mai 31, 2006

Matilde Ribas Arboledas
Barcelona

Els veïns del carrer de la Selva, a Nou Barris, assistim estupefactes a l'inici de les obres d'un edifici, al número 57 d'aquell carrer, que quedarà situat a tres metres de la nostra línia de façana, de manera que ens deixarà sense vistes, sense llum i sense ventilació. A més a més, el solar on s'aixeca està situat sobre un torrent d'aigües freàtiques i la construcció del mur de contenció del pàrquing ja ha provocat inundacions als soterranis de diversos immobles. Una bomba d'aigua extreu i vessa aquesta aigua sobre el clavegueram, mantenint parcialment controlada una situació amb un futur incert.

Eradicar la prostitució

Mai 31, 2006

Elena García Pomares
Barcelona

Els veïns de la ronda de Sant Antoni veiem com l'ordenança municipal ha servit per augmentar la prostitució al carrer, i això indueix a pensar que una regulació de l'activitat en farà incrementar la presència. ¿Per què el Govern central i el de la Generalitat han escollit el model d'Alemanya i Holanda per regular la prostitució, havent-hi països més pròxims i semblants culturalment i socialment com França i Itàlia, que tenen la seva manera d'actuar en relació amb aquesta activitat? I encara més tenint en compte que la pressió policial exercida per les autoritats franceses i italianes és el que ha empès les màfies a instal.lar-se a Espanya, on sí que tot són flors i violes. Sabem que a França i Itàlia la prostitució està despenalitzada, castiguen el proxeneta i tendeixen a dissuadir el client i a reinserir la prostituta; tot plegat partint d'una lluita més o menys eficaç contra les màfies.

Pal i pastanaga a la prostitució

Mai 31, 2006

L’ajuntament ofereix cursos per deixar la prostitució a deu dones que ja havien començat a canviar de vida. El Pla per a l’Abordatge Integral del Treball Sexual aposta per resultats segurs.
JORDINA TARRÉ

Despeses, insolidaritat, solitud, falta d’oportunitats…però força per tirar endavant malgrat tot. Això és el que troben i així són moltes de les dones que treballen als carrers de Barcelona. Es prostitueixen però són autònomes. També n’hi ha una part, més d’un 70%, segons fonts dels col•lectius i entitats que conformen la Plataforma pels drets de les persones treballadores del sexe, que són immigrants, no tenen permisos de treball però sí que treballen i no reconèixer aquest fet és menys-tenir-les.

A les sense papers ningú les té en compte a l’hora de considerar-les treballadores, però “sí que compten per ser perseguides i multades per l’ordenança cívica ” comenten des de Lícit. Aquesta és la doble moral de l’Ajuntament de Barcelona, d’una banda, amb el Pla per a l’Abordatge Integral del Treball Sexual aprovat a finals d’abril (es posa treball en el títol) però de l’altra, i tenint en compte les més de 300 multes a prostitutes que han recorregut entitats com Genera, criminalitzant aquest col•lectiu.

El Pla Integral acaba de corroborar aquesta doble moral. L’actitud de l’Ajuntament de Barcelona “és clarament paternalista ”, afirmen a la Plataforma. De cara a la galeria i en mitjans de gran abast els cursos de “reinserció ”són la solució perquè les dones es puguin reinserir a la societat. Així, “segons el pla, les prostitutes no formen part de la societat ”, afirmen a Lícit. A més, afegeixen a Lloc de la dona,“ els criteris per poder inscriure’t als cursos són molt restrictius, només entren les dones que ja havien començat a buscar una sortida per elles mateixes ”. Així doncs, els 600.000 euros del pla es destinen a un grup de població que segurament ja se n’hauria sortit per si sol i “es desentén d’aquelles que més ho necessiten ”, matisen a la Favb.

Dit això, és fàcil veure quin serà el resultat del primer curs iniciat el 24 de maig a SURT (l’associació de dones per a la inserció laboral). De les 10 inscrites inicialment és ben fàcil que un 80% deixin la prostitució al carrer. Un èxit rotund que no va més enllà, segons la Plataforma de suport als drets de les treballadores del sexe, ja que els drets d’aquest col•lectiu continuaran sense protegir. “Es miri per on es miri, elles tenen totes les pressions i cap dret ” subratllen tant Lícit com Genera.

Després d’aquestes valoracions, ¿quina voluntat política hi ha al darrere d’aquest pla? Aquesta és la pregunta que en síntesi es fan la major part dels col•lectius que integren la Plataforma pels drets de les persones treballadores del sexe erigida a nivell estatal el 30 de març de 2006.

Treballar amb tranquil•litat, amb bones condicions, i sense trobar- se estigmatitzat no és possible si la feina que es fa és comerciar amb el sexe. A Barcelona fer-ho al carrer està perseguit i castigat per l’ordenança del civisme tot i que jurídicament exercir la prostitució no és cap delicte, és més, el Tribunal Europeu de Luxemburg va declarar el 2001 que la prostitució és una activitat econòmica legítima. Així doncs, allò que s’acaba perseguint no és la prostitució en sí, sinó que es persegueix les que treballen al carrer i les que no tenen papers.

Davant la falta de debat al voltant d’aquest tema, la Plataforma exigeix: drets laborals i socials per als que volen exercir la prostitució, feina digna i no falsos programes de suposada “reinserció ”, més pròxims a la caritat o la beneficència, així com la fi de la persecució de les dones per part de les màfies i la protecció i implicació dels cossos de seguretat.

Punt i a part mereix la discussió al voltant de les zones de permissivitat temporal per exercir la prostitució. Un debat que es va generar amb força durant els mesos de febrer i març però… les discussions deuen avorrir el consistori, que ha tirat pel dret amb el pla d’abordatge integral, menys consensuat però més vendible electoralment.

“El curs no és la solució ” diuen des de la Plataforma. Entitats com Genera, Lícit, Lloc de dona i fins i tot el col•lectiu de transexuals de Catalunya consideren aquest curs un pedaç d’última hora per contrarestar l’efecte punitiu de l’ordenança de civisme, que castiga durament les prostitutes que exerceixen al carrer. Afegeixen que els criteris per tirar endavant el curs són molt restrictius i només hi poden accedir aquelles dones que tenen permís de treball. “Qui ha fet la feina d’observació del carrer ha començat de zero i no ha aprofitat la feina feta ja per les entitats ” diuen a Lícit. “Han començat de zero però quan s’han vist desbordades han recorregut a nosaltres”.

Crítiques de fons
Val a dir que les crítiques dels col•lectius que formen part de la plataforma pels drets de les persones treballadores del sexe van més enllà. “És una qüestió de concepte ”,afirmen a Genera. “D’alguna manera es parteix de l’afirmació que totes les dones volen deixar el carrer considerant la professió indigna ”, és a dir, consideren que exercir la prostitució és denigrant, i per tant, ja no es planteja tampoc el fet de vetllar pels seus drets com a treballadores.

“La sanció ha sortit abans que la proposta o la negociació ” consideren les entitats. De fet, només cal repassar el calendari: el 25 de gener sortia a la llum l’ordenança. Les sancions a les prostitutes, després d’unes setmanes d’avís, es posaven en funcionament el mes de febrer. A l’abril es discutia i s’aprovava el pla d’abordatge integral i, a finals de maig comencen els cursos de reinserció laboral. Un calendari força breu tenint en compte el tarannà habitual de l’Ajuntament de Barcelona. Sense caure en simplismes és fàcil entendre el que diuen els col•lectius de suport a les treballadores sexuals “no se’ns ha consultat sobre els criteris per acollir-se al pla de reinserció ”. Amb això no és que demanin voler dir-ne alguna cosa sinó que es lamenten que els col•lectius que més i millor coneixen el carrer no siguin tinguts en compte per elaborar un pla d’aquestes característiques.

Crim i càstig a la cantonada
Exercir la prostitució al carrer està perseguit per l’ordenança municipal del civisme. Arran precisament d’aquesta, l’administració ha encetat el Pla d’Abordatge Integral del Negoci Sexual, dotat amb 500.000 euros de pressupost. L’objectiu és treure del carrer les prostitutes que així ho desitgin. Com sempre però, cal llegir la lletra petita de la proposta per saber qui pot acollir-se al pla i qui en queda fora i, sobretot, reflexionar sobre quin missatge es dóna quan es diu que s’està reinserint algú a la societat.

El 25 de gener entrava en vigor l’ordenança del civisme de Barcelona. Una normativa polèmica per l’alt contingut sancionador i per la persecució dels grups socials més desfavorits, entre aquests el de les prostitutes de carrer. Val a dir que l’ordenança no entra a sancionar les prostitutes que exerceixen en locals tancats, per tant, i a parer de les entitats cíviques i socials que col•laboren amb les treballadores sexuals, la norma només sanciona les més pobres del gremi.

Una vegada s’ha llençat la pedra i s’ha ferit un col•lectiu social ara cal buscar solucions d’urgència. El pedaç rep el nom de Pla d’abordatge integral del Treball sexual: els resultats de la primera actuació seran un èxit fàcil de vendre. Però ¿s’han solucionat els problemes de les treballadores sexuals?

Estiu i conflictes

Mai 31, 2006

S’apropa l’estiu i veiem com s’aguditzen alguns dels conflictes i tensions de la vida a Barcelona. Els sorolls, la brutícia, els comportaments violents, l’ús intens de l’espai públic…S’ha pretès fer-hi front amb un instrument que no ha servit: una ordenança cívica que ha tingut com a efecte pervers dificultar encara més les condicions de vida de les persones en situacions més vulnerables. A principis de juny, sis entitats socials (Serveis Socials Sant Joan de Déu, Fundació Arrels, Centre Obert Heure, l’entitat Sostre, l’àrea social de les Filles de la Caritat i el Centre d’Acollida Asís) denunciaven que l’aplicació de l’ordenança “col•labora en la construcció d’un model de ciutat basat en l’exclusió i l’estigmatització de les persones sense sostre, en comptes de fer-los objecte de ple recolzament i prestar-los l’auxili social que necessiten ”. També arribem a l’estiu amb un projecte de divisió de barris que no sabem a quines finalitats correspon. En canvi, sí que sabem que la Comissió d’Experts que l’ha elaborat (no hi havia expertes?)no ha tingut gaire imaginació, ja que ha batejat un projecte que la majoria de les associacions de veïns i veïnes critiquen amb el nom d’uns treballs que la Favb ve realitzant de fa anys, La Barcelona del barris i El barri, espai de convivència .Esperem que rectifiquin el contingut de les seves propostes i, com a mínim, facin
constar que la seva denominació està copiada.

Finalment, ens dol dir que iniciem l’estiu sense l’Elsa López, sense la seva presència constant i la seva aferrissada defensa d’un model de ciutat diferent. Aquesta arquitecta sense fronteres no les trobarà tampoc en el nostre record commogut i en el compromís compartit per defensar una ciutat més justa i més digna.