Arxivat per a 22/05/2006

2006 ANY DEL COMERÇ ?

maig 22, 2006

És difícil saber què vol dir exactament que aquest any 2006 hagi estat declarat l’any del comerç. Banderoles arreu de la ciutat, eslògans anodins per no dir res, o dir només que Barcelona batega,  i el fusellatge d’un avió com a marc d’una exposició sobre el comerç que recorrerà els diferents barris de la ciutat. Molta parafernàlia que deu deixar indiferents els soferts comerciants, perquè tot plegat no esl aporta res. Si només es tractés de propaganda estèril, com tanta altra que ja ens té acostumats l’Ajuntament, no caldria donar-hi més importància; no vindrà, ara, d’uns quants euros de més o de menys. Si només fos una de les moltes precampanyes electorals del partit de Joan Clos, tampoc caldria amoïnar-s‘hi; és un dels avantatges de concórrer a les eleccions des del poder. Si només pretenguessin aixecar cortines de fum per dissimular l’esgotament d’un equip de govern que s’ha quedat sense idees ni projecte, tampoc en faríem qüestió; ja fa temps que els govern municipal va a la deriva. El problema és que la política municipal va clarament en direcció oposada als enunciats de l’any del comerç, amb una inequívoca priorització i suport a les grans superfícies i centres comercial, en detriment del petit comerç disseminat per tots els barris barcelonins. L’urbanisme tancat que es promociona des de l’Ajuntament crea barris sense vida de carrer, sense comerç, i tendeix a sectorialitzar la ciutat, amb àrees turístiques, àrees d’oci (sembla que ha resultat fallit l’intent de fer fins i tot una àrea per a la prostitució), o àrees de ciutat dormitori. La Villa Olímpica, al Poblenou, i la Zona Fòrum en són exemples evidents. L’any del comerç, doncs, no hauria de deixar indiferents els comerciants perquè no es tracta d’una commemoració inoquo i estèril, sinó d’una acció perversa per amagar el fet que s’està treballant justament per reduir o eliminar el petit comerç, en benefici de les grans superfícies, a l’americana.

Salvad la Torre del Fang

maig 22, 2006

Fomento prevé reconstruir una masía del Siglo XIV afectada por el trazado del Ave
El presupuesto para reconstruir la masía asciende a más de 2,5 millones

FRANCESC PEIRÓN - 22/05/2006
BARCELONA

Si el trazado de la alta velocidad por el interior de Barcelona se construyera en superficie, el AVE sería, sin duda, una ruta alternativa al bus turístic. El proyecto que está ahora en exposición pública -hasta el próximo 15 de junio- pasa junto a una decena de edificios catalogados en mayor o menor medida. El más notorio, desde luego, es la Sagrada Família, monumento para el que se ha dispuesto toda una barricada de protección. Pero hay otros, y el más perjudicado es la Torre del Fang, una masía datada en el siglo XIV, de la que se conservarán, según las previsiones del Ministerio de Fomento, las fachadas de las calles del Clot y Espronceda, mientras que el resto del edificio será derruido y reconstruido al concluir la trama ferroviaria. Toda esta intervención supondrá una inversión superior a los dos millones y medio de euros, ya incluidos en un presupuesto global de casi 234 millones sólo para el túnel, sin tener en cuenta la reforma de la estación de Sants o la construcción de la de la Sagrera.

En la actualidad, en la Torre del Fang se hallan ubicados el Arxiu Històric del Barri de Sant Martí y diversas dependencias sociosanitarias municipales. Mucho antes de que se emprendiera la batalla por desplazar el tren veloz hacia el litoral, su conservación fue uno de los principales argumentos vecinales para introducir modificaciones en la traza diseñada y aceptada por todas las administraciones. El estudio informativo reconoce que se han hecho modificaciones para al menos salvar las dos fachadas principales. Así, se indica que "el objetivo de tratar de conservar la Torre del Fang en su estado actual obliga en cualquier caso a dividir en dos el pozo de ataque, junto al puente de Bac de Roda y en la confluencia de Navas de Tolosa con Mallorca”.

El documento califica de inevitable la afectación de este inmueble por los condicionamientos técnicos del proyecto en esta zona. “La cota obligada para ajustar con la playa de vías de la estación de la Sagrera, la alineación obligada al llegar por la calle Mallorca, el radio de curvatura mínimo exigible por el tipo de tren o el desplazamiento imposible del trazado en el cruce de la calle del Clot con Espronceda por afecciones insuperables a enormes edificios contiguos hacen inviable otro recorrido y el afloramiento a superficie en otro punto. Esta circunstancia ha obligado a hacer una previsión que pasa por sustentar mediante estructuras metálicas en el exterior las fachadas de la calle del Clot y Espronceda, de manera que se den garantías para que no resulten afectadas cuando se produzca la demolición controlada del cuerpo del edificio. El tramo de fachada de Espronceda que se sitúa sobre el túnel se salva de éste con una cercha a la que va unido por pasadores. Luego hay que hacer la reconstrucción, utilizando materiales recuperados en el derribo e integrando las dos fachadas.

El presupuesto de todo esto comporta un gasto de 2.300.000 euros en la edificación (con la demolición), 192.000 para el alquiler de nuevas dependencias donde ubicar los servicios hoy presentes en la citada masía y otros 35.000 euros para la mudanza de las oficinas y los enseres. En total, 2.527.000 euros. La planificación también tiene en cuenta “el realojo de las personas que trabajan en la Torre del Fang durante el plazo que duren las obras”.

Es uno de los pocos gastos extra que supone la implantación del AVE por el interior de la ciudad. Según se subraya en el informe, “no caben indemnizaciones por expropiaciones u ocupaciones temporales”, ya que los trabajos se desarrollarán en una zona de dominio público.

La Torre del Fang es un edificio catalogado por el Ayuntamiento de Barcelona en categoría B, esto es, “bien cultural de interés local”. Su uso era residencial y agrícola y es un buen ejemplo del mundo que había más allá de las murallas que aislaban la ciudad antigua, la denominada hoy Ciutat Vella. Esta construcción está datada en el siglo XIV, aunque su configuración actual es sobre todo del siglo XVIII, con la característica galería de arcos (solana) en la parte más elevada.

Se trata –explica Fomento– de una masía formada por tres cuerpos en forma deUde diferentes alturas, con una superficie en planta construida de 407 m2 . Además, el conjunto tiene un patio interior de 545 m2. El edificio consta de tres plantas, incluyendo la baja, en los cuerpos A y B, que dan a las calles del Clot y Espronceda, y el cuerpo C, que se extiende hacia el centro de la parcela y las vías de Renfe, es de dos alturas. Las dos fachadas que se mantendrán corresponden a paredes de piedra de tipo sillería con algunas zonas de argamasa o ladrillo. La cubierta es de teja con vertido a dos aguas. Una de las piezas que más resaltan son las ventanas, cuyo origen se remonta a los siglos XV y XVI, de perfil lobulado y algunas con ornamentación.

El túnel de alta velocidad supone un impacto “severo” sobre elementos patrimoniales

maig 22, 2006

La ruta artística oculta al AVE

El estudio indica que se debe hacer un plan de auscultación de viviendas y de elementos patrimoniales y etnográficos  

F. PEIRÓN - 22/05/2006
BARCELONA

Sin trampa ni cartón. "El impacto sobre elementos patrimoniales se ha considerado en su conjunto de carácter severo". Así se reconoce en el estudio de impacto ambiental que incluye el proyecto del túnel del AVE por el centro de Barcelona, entre Sants y la Sagrera. En este documento se indica que a lo largo del trazado existen "diversos elementos pertenecientes al patrimonio cultural y etnográfico de la ciudad, como es el caso de edificios singulares, refugio de la Guerra Civil o citas de yacimientos arqueológicos, que pueden verse afectados por las actuaciones proyectadas durante la fase de construcción, como consecuenica de las excavaciones, ya sea de forma directa – porque la traza los intercepte en su camino- o por cercanía a la misma, a causa de afecciones por vibraciones, accesos restringidos temporalmente,…".

Según este documento, el elemento más afectado, como se ha explicado, es la Torre del Fang, pero también toca "directamente" a dos yacimientos arqueológicos, el del antiguo convento de los Capuchinos Viejos de Gràcia, entre la Diagonal y el paseo de Sant Joan, sobre el que incidirá la obra del túnel, y unos enterramientos medievales en la calle Mallorca, esquina Sardenya. Uno de los pozos de ventilación, salida de emergencia y pozo de bombeo puede tocar a un refugio de la Guerra Civil -en calle Mallorca con plaza doctor Serrat-, mientras que otro también está en la lista, el de Mallorca con Meridiana. Hay otros tres cercanos a la traza de la perforación, así como varios más, pero que estarían por encima de ella.

El listado de Fomento incluye diez elementos del patrimonio arquitectónico, desde la cárcel Modelo a la Sagrada Família o la Pedrera, un edificio que se ha convertido en el estandarte de los vecinos que reclaman el paso del AVE por el litoral. En más de una ocasión se han descolgando pancartas solicitando una modificación radical -y, según el ministerio, imposible a estas alturas del partido- del paso de la alta velocidad por Barcelona.

Como medida de precaución para evitar cualquier tipo de afectacción -y más allá del escudo creado para la Sagrada Família-, en el informe se considera la necesidad de establecer un "plan de auscultación y un estudio de subsidencia". En esta línea se subraya que "la adopción de medidas correctoras hay que acometerla desde las primeras fases, no limitándose su consideración y aplicación a que se hayan finalizado las obras". La otra preocupación son las viviendas, cuestión que tras el accidente del Carmel ha llevado a la licitación de un servicio de revisión de los edificios antes y después del paso de la tuneladora.

Gratacels a Barcelona

maig 22, 2006

Jordi Pausas
Barcelona

No fa pas gaire ens va sorprendre que s'enderroquessin uns quants pisos a la plaça de Sant Miquel, al costat de la de Sant Jaume. Es va fer perquè a l'època de l'alcalde Josep Maria Porcioles no es van respectar les normes urbanístiques i aquesta rectificació honra qualsevol ajuntament. Però al mateix temps veiem aparèixer una sèrie de gratacels –"edificis d'altura", segons els políticament correctes– al front marítim que posen els pèls de punta. Anys enrere, els arquitectes nord-americans que visitaven Barcelona ja advertien que seria un disbarat construir gratacels en una ciutat arquitectònicament tan bella com la nostra, amb els terrats característics i altres consideracions tècniques que li han donat la seva personalitat. Amb el temps es comentarà que "aquella Administració" –l'actual– va obrar de forma poc responsable. Serà una pàgina negra per a la nostra ciutat.

Comprar un pis nou a Barcelona requereix el 71% del salari mitjà

maig 22, 2006

L'esforç de les famílies és el més alt des del 1994, quan els tipus eren del 10% La falta de sòl agreuja el dèficit residencial

Redacció

Que el preu dels pisos està pels núvols està deixant de ser una expressió metafòrica. I és que, en aquests moments, una parella treballadora amb rendes mitjanes que vulgui comprar un habitatge nou a Barcelona hauria de destinar el 71% dels seus sous a pagar la hipoteca. Són els càlculs de l'Associació de Promotors i Constructors d'Edificis de Barcelona (APCE), que parteixen de la base que el preu mitjà d'un pis a la capital catalana actualment supera els 380.000 euros.

Si aquesta mateixa parella, en lloc de la Ciutat Comtal, decideix comprar a l'àrea metropolitana, l'esforç econòmic es redueix fins al 51,8% dels ingressos. I aquest percentatge baixa fins al 37,6% si el pis s'adquireix a qualsevol indret de la resta de Catalunya.

Més encara. Segons l'APCE, l'accessibilitat econòmica -l'esforç, en termes de percentatge dels ingressos, que ha de fer una família per pagar la quota mensual d'una hipoteca- ha empitjorat durant l'any 2005 i és fins i tot superior al de l'any 1994, quan els tipus d'interès se situaven per sobre del 10,2%.

 
Casos impossibles
Evidentment, l'esforç econòmic per accedir a un pis nou es fa del tot impossible en els casos que els salaris se situen per sota de la renda mitjana disponible.

Els càlculs de l'APCE indiquen que les llars amb ingressos iguals a 3,5 vegades el salari mínim interprofessionals haurien de destinar el 99,7% dels seus salaris per comprar un pis nou a Barcelona, el 72,7% per fer-ho a l'àrea metropolitana i el 52,7% a la resta.

El salari mínim és avui de 540,9 euros al mes, cosa que vol dir que aquests últims càlculs es basen en un sou de 1.893 euros mensuals.

Precisament, diumenge passat uns 1.100 joves es van concentrar a la plaça Catalunya de Barcelona per queixar-se de l'elevat preu dels pisos i l'especulació immobiliària, i reclamar el dret a un habitatge digne i en condicions.

 
Les necessitats
En aquest context, els promotors estimen que Barcelona necessitaria uns 57.000 habitatges per cobrir la demanda durant el període 2001-2011. Del total necessari, únicament s'ha iniciat la construcció de 25.866 unitats, fet que suposa que en els pròxims cinc anys la ciutat necessitarà construir 31.134 pisos nous.

Malgrat tot, durant l'any 2005 Catalunya va tornar a registrar un nou rècord d'habitatges iniciats, amb 110.513 unitats, un 14,5% més que l'exercici anterior. La demarcació de Barcelona va registrar el creixement constructiu més moderat, amb un 8,1% més, mentre que a Girona es va edificar un 12,3% més; a Lleida, un 26,4% més, i a Tarragona, un 27,8% més.

De fet, un total de vint municipis de l'entorn metropolità de Barcelona amb més de 20.000 habitants han presentat els índexs de construcció més baixos de Catalunya (per sota dels sis habitatges iniciats per cada mil habitants), que reflecteixen la saturació residencial d'aquesta àrea, que acull la demanda més elevada d'habitatge principal.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.