Archive for 17/05/2006

Transport públic

Mai 17, 2006

Veient com van les coses, m'estic començant a plantejar sortir una hora abans de casa cada dia per tal de no arribar tard. Agafo sis o set metros de diferents línies al dia i des de fa un temps no arribo a l'hora al lloc on em dirigeixo, ja que els trens es paren molta estona a les diferents estacions, això sí, quan funcionen, perquè en aquests últims tres dies la línia blava s'ha espatllat contínuament. L'altre dia, a les 8 del matí vaig haver de deixar passar tres metros perquè anaven plens fins a dalt i no hi cabia ningú, finalment vaig optar per agafar un taxi.

Ens diuen que agafem el transport públic, que tots hi sortirem guanyant, però realment, tal com funciona, no és la millor opció.

A més a més de patir totes les conseqüències del mal funcionament del metro de Barcelona, encara hem de veure per la televisió l'anunci de la noia asseguda dins un vagó, sense ningú al voltant, llegint en silenci en un metro que funciona perfectament. Per què fan aquest anunci? Perquè ens imaginem que bé es viatjaria en un metro d'aquestes característiques i ens indignem en veure que no s'assembla gens a la realitat? Penso que els responsables de l'anunci haurien de fer servir més el transport públic, sobretot al matí, quan anem com sardines sense poder ni gairebé respirar dins un vagó que no sabem a quina parada deixarà de funcionar i si aconseguirem arribar a l'hora.

Maria Gregori i Sorribes
Anuncis

Segrest d’arbres. Un document oficial de l’Ajuntament de Barcelona preveu la tala clandestina d’una arbreda a Sant Martí

Mai 17, 2006

• Dóna instruccions per simular que les plantes que van a l'abocador són trasplantades en un altre lloc

 
 <b>Els arbres </b> Dues fileres, al carrer de Lluís Dalmau. Foto:  LAURA GUERRERO
Els arbres Dues fileres, al carrer de Lluís Dalmau. Foto: LAURA GUERRERO

document.write(”); tile++;

 

JORDI SUBIRANA
BARCELONA

Com si es tractés d'un cop de mà darrere les línies enemigues o d'una acció clandestina en la nit de la dictadura, l'Ajuntament de Barcelona ha dissenyat un pla per talar, gairebé de manera furtiva, un arbrat al sud-oest del barri del Besòs.
Quan encara cueja l'oposició de la baronessa Thyssen, Tita Cervera, a la tala d'arbres al passeig del Prado de Madrid, un document del districte de Sant Martí –el projecte d'urbanització del polígon sud-oest del Besòs– datat el gener passat descriu la manera d'eliminar part de l'arbrat dels carrers de Lluís Dalmau, Ferrer Bassa, Alfons el Magnànim i Perpinyà sense que la població adverteixi que es tracta d'una tala.
L'informe municipal diu que "es retirarà l'arbrat existent que no es conservi" d'una manera "discreta i similar a la d'un trasplantament real". Afegeix que després d'"una poda per facilitar les operacions de l'extracció, s'arrencarà l'arbre sencer i es traslladarà a l'abocador simulant un transport fora de l'obra". El pla aconsella que l'operació es faci "a primera hora del matí". I acaba explicitant l'operació d'emmascarament: "Els arbres que es retiraran amb aquest mètode estan especificats al pla com a arbres a trasplantar fora de l'àmbit de l'obra".

Exposició pública
El que a primer cop de vista podria semblar un document intern ha estat exposat a informació pública durant un mes a la seu de l'Institut Municipal d'Urbanisme i al districte de Sant Martí després de la seva aprovació inicial el 3 d'abril passat, segons el PP.
Un portaveu del districte de Sant Martí, al qual pertany aquesta zona del Besòs, va intentar ahir donar una explicació sobre el polèmic paràgraf. Va assenyalar que tot plegat es conseqüència d'una confusió, fruit de la "mala" redacció del text, i va assegurar que no hi ha prevista cap tala d'amagat. Segons el districte, que va començar la urbanització d'aquesta zona del Besòs durant l'anterior mandat municipal, el problema es concentra en uns 34 arbres del carrer de Lluís Dalmau que tapen l'entrada de llum a les vivendes. La idea, va afegir, és trasplantar aquests arbres a altres zones i els exemplars que siguin irrecuperables portar- los a l'abocador.
Si l'operació es vol fer a primera hora del matí, va continuar el portaveu municipal, és per evitar els col.lapses en la circulació, ja que Lluís Dalmau és un carrer molt dens. L'acció inclou arrencar sis o set arbres més d'interiors d'illes que dificulten la mobilitat i l'accessibilitat.
Com el districte, fonts de Parcs i Jardins van negar l'eliminació dels arbres i van explicar que el que es busca és "ordenar i esponjar" l'arbrat. Segons Parcs i Jardins, hi ha arbres malalts, altres són massa grans i alguns afecten les façanes de vivendes. Està previst crear nous espais verds i plantar 266 arbres i 2.000 arbustos.

Al.legacions
El PP va presentar el 4 de maig passat al.legacions al projecte i va preguntar a l'ajuntament quants arbres seran trasplantats i quants no seran conservats, per què l'actuació s'ha de portar amb discreció i per què s'han de traslladar a un abocador simulant un transport fora d'obra. Segons el PP, l'ajuntament no ha respost i no descarta que hagi introduït canvis i eliminat el polèmic paràgraf els últims dies, després de la presentació de les al.legacions.
La urbanització d'aquests carrers, que començarà pròximament, inclou una nova pavimentació als vials interiors de les illes de cases, millorar les infraestructures i serveis dels vials perimetrals, enterrar les línies telefòniques, substituir la xarxa d'aigua i instal.lar més mobiliari urbà.

BCN nega que els ‘sense papers’ siguin un problema

Mai 17, 2006

• La gerent municipal afirma que l'arribada d'immigrants no produeix col.lapses
• Descarta que els trasllats impliquin que més estrangers dormin al carrer

 
 Un immigrant abandona la comissaria de la Verneda, dilluns passat. Foto:  SERGIO LAINZ
Un immigrant abandona la comissaria de la Verneda, dilluns passat. Foto: SERGIO LAINZ
 + informació 
   
   
   

document.write(”); tile++;Click here to find out more!

 

JORDI CORACHÁN
BARCELONA

Barcelona no vol polèmiques amb els immigrants. La gerent de l'ajuntament, Glòria Figuerola Anguera, va assegurar que els serveis municipals tenen capacitat per atendre els immigrants traslladats a Barcelona des de les Canàries en els últims cinc mesos, 650 segons les informacions recollides per aquest diari en fonts policials i d'oenagés. La Delegació del Govern a Catalunya va precisar que, segons les seves dades, a Barcelona només han arribat 527 subsaharians sense papers del març del 2005 al mateix mes del 2006.
La responsable municipal va recalcar que "Barcelona té mecanismes i recursos suficients per afrontar un problema, que no és de Catalunya ni d'Espanya, sinó europeu". La gerent va negar que els trasllats efectuats pel Ministeri de l'Interior a la Península hagin suposat un increment de persones que dormin al carrer. El nombre d'immigrants enviats a la Península és d'uns 4.000, encara que no s'ha facilitat una xifra oficial.
Glòria Figuerola va negar rotundament que aquests trasllats des de l'arxipèlag canari tinguin com a objecte "col.lapsar" els serveis assistencials de Catalunya. La representant municipal va destacar la feina que desenvolupen la Creu Roja i el Comitè Espanyol d'Ajuda al refugiat (CEAR), que atenen els acabats d'arribar fins que localitzen un familiar o amic a Espanya. "Encara que entrin per les Canàries, ha de ser tot el país el que afronti aquest assumpte", va insistir la gerent municipal.

CRÍTIQUES DEL PP I
CiU El president del PP a l'ajuntament, Alberto Fernández Díaz, va reclamar al Govern central que freni el trasllat "massiu" des de les Canàries, i va acusar l'alcalde, Joan Clos, de ser "còmplice" i de "no reaccionar". "El destí de la immigració il.legal ha de ser el seu país d'origen i no la ciutat de Barcelona", va postil.lar Fernández Díaz.
El diputat de CiU Josep Lluís Cleries va declarar que es tracta d'una pràctica "políticament irresponsable i humanitàriament intolerable".

Los alumnos de Barcelona piden que se invierta más en investigación científica

Mai 17, 2006

Invertir más dinero en investigación científica para mejorar la calidad de vida de las personas. Ése es el mensaje que 290 alumnos de escuelas e institutos de Barcelona transmitieron ayer en persona al alcalde de la ciudad, Joan Clos, durante una audiencia pública que se celebró en el Saló de Cent. Los alumnos denunciaron que Barcelona está "por debajo de la media europea" y reclamaron la creación de más centros de investigación.

Ricard Alcaraz, del CEIP Prosperitat, en el distrito de Nou Barris, leyó el preámbulo de un manifiesto en el que han trabajado 1.400 escolares a lo largo del curso. Los alumnos dieron un aprobado al dinamismo científico de Barcelona en comparación con otras ciudades de España: "En general, todos pensamos que se hace mucha investigación". Pero cuando la mirada se aleja más allá de los Pirineos, la valoración desciende: "Se invierte poco en estudiantes y jóvenes científicos, que han de irse a otros países a investigar", leyó Ricard con voz trémula al principio y más firme al final.

Frente al unamuniano "¡que inventen ellos!", los chavales pidieron a la Administración que impulse la ciencia y la tecnología en el país y propusieron medidas para aprovechar mejor las energías renovables y para acercar el conocimiento científico a los ciudadanos. Sólo debe haber, según los propios alumnos, dos límites al progreso: la ética -que las investigaciones no sirvan, por ejemplo, para desarrollar armamento- y el respeto al medio ambiente.

Acompañado por representantes de los cinco grupos municipales, Clos recogió el guante que le lanzaron los escolares: "Somos los líderes de la segunda división, pero ahora nos toca dar el paso para poder jugar la Champions League". Los jóvenes preguntaron si en la ciudad hay placas solares, si el Ayuntamiento utiliza energías alternativas e incluso quisieron conocer el presupuesto municipal destinado a ciencia: "Creo que no es mucho porque no es responsabilidad nuestra, pero sí el suficiente", dijo Clos.

El alcalde quiso mostrar sus habilidades ante la delegación de alumnos que asistió a la audiencia pública para escolares, que el Ayuntamiento organiza desde hace 11 años. Clos planteó a los alumnos un juego de probabilidades y les explicó de forma llana la paradoja de Zenón, ésa en la que el veloz Aquiles no puede alcanzar a una simple tortuga.

Ciutat Vella precinta 13 pisos sobreocupados y ordena el cese de actividad de otros 13

Mai 17, 2006

El distrito de Ciutat Vella ha precintado en el último año 13 pisos sobreocupados, pensiones ilegales conocidas como pisos patera, y ha ordenado el cese de actividad de otros 13. Son las intervenciones que han acabado en expediente, que representan una parte de las comprobaciones que hacen técnicos de Ciutat Vella cuando reciben quejas o advierten irregularidades. La información llega a través de asociaciones, entidades y de las comunidades de vecinos, que ven cómo de un mismo piso entra y sale un número de personas excesivo. El problema se acentúa en el Raval.

No hay una cifra exacta para saber cuándo un piso está sobreocupado. El padrón de Barcelona remite una comunicación de alerta cuando hay inscritas más de 15 personas en un mismo domicilio, pero otras relaciones que se manejan son de un mínimo de espacio vital a razón de una persona por cada 10 metros cuadrados. Lo determinante son las condiciones sanitarias y de habitabilidad de las viviendas, si se han construido tabiques para compartimentar habitaciones, o incluso si se han reformado patios o terrazas para aprovechar al máximo el espacio.

"Habitualmente, esas cosas son detectadas y observadas por los vecinos, que suelen ser quienes dan la voz de alarma en las reuniones de la comunidad y de las entidades", explica Gerard Capó, responsable del programa de intervención de prevención social del distrito. El programa se creó en 2003, se ha reforzado en el último año y se ampliado a las ocupaciones intensivas de plazas y espacios públicos.

Capó, otros dos técnicos, una inspectora y dos agentes de la Guardia Urbana forman el equipo que tiene que comprobar si realmente hay sobreocupación. "A veces vas a una casa y ves que no se trata de una pensión ilegal, sino que en ella viven dos familias. Si hay deficiencias sanitarias o de otro tipo se les insta a repararlas, sobre todo a adecentar las viviendas, y se hace un seguimiento", explica. En esos casos no se abre ningún tipo de expediente.

Añade Capó que es bastante fácil discernir cuándo se trata de una vivienda compartida por miembros de una familia extensa o es una pensión encubierta. "Las pensiones suelen estar más compartimentadas, de modo que en una misma habitación hay, por ejemplo, cuatro literas. Los armarios, la distribución de los enseres y, además, los propios ocupantes explican lo que pagan y exactamente para qué", apunta.

El Raval y la Barceloneta

Las pensiones se encuentran en pisos más bien pequeños -por lo general de tres habitaciones- y el pago suele ser por cama, a veces por habitación. Los técnicos cuentan que la rotación por la misma cama, conocida como cama caliente, no se suele dar, salvo de excepcionalmente. El problema se acentúa en el Raval y en menor medida en la Barceloneta.

Cuando reciben una queja u observan señales de que puede haber pisos sobreocupados, estos técnicos van a comprobarlo acompañados de dos agentes de la Guardia Urbana: "Es la única forma de poder entrar en las viviendas". Añade que muchas veces tienen que volver porque no hay nadie o quien contesta alega que el propietario es otro. En el 95% de los casos en que se comprueba que hay sobreocupación se trata de pensiones ilegales, no de viviendas compartidas por una misma familia. "Es verdad que hay propietarios de las viviendas o titulares de los contratos de alquiler de los pisos sobreocupados que son inmigrantes, pero también los hay autóctonos", señala Capó.

La otra posibilidad de sobreocupación es que las viviendas funcionen como prostíbulos encubiertos por la actividad callejera, sobre todo en la zona de la calle de Sant Ramon. La erradicación de los prostíbulos que no tienen licencia de locales para ese fin y los pisos sobreocupados han sido dos prioridades del concejal de Ciutat Vella, Carles Martí, en un mandato en el que también se han puesto en el punto de mira los llamados apartamentos turísticos que carecen de licencia. Esta suma de actividades se da de forma preferente en Ciutat Vella.

Capó admite que la tramitación de los expedientes no es rápida, el mínimo son dos meses. "Las inspecciones hay que repetirlas más de dos veces, luego se hace una propuesta de intervención o sanción, se informa al afectado y finalmente se le notifica", comenta. El precinto de un piso no es garantía de que no vuelva a funcionar en la actividad anterior. Primero, porque a veces se rompe el precinto -eso ha ocurrido en dos ocasiones en el último año- y segundo, porque el precinto no es de por vida. Es decir, se suspende la actividad a un determinado titular -bien propietario o arrendatario-, pero si hay un cambio de titularidad y el piso cambia de nombre, la orden de precinto decae. Por ello, la rueda puede volver a girar otra vez.