Arxivat per a 6/05/2006

Patrimoni artístic. El metro del Liceu

maig 6, 2006

El 30 de desembre de 1924 S.M. el rei Alfons XIII inaugurà el primer ferrocarril metropolità de Barcelona, el Gran Metro, entre plaça Catalunya i Lesseps. El juliol de 1925 s'inaugurava la prolongació fins a l'estació de Liceu. Les entrades d'aquesta estació, com les altres, es decoraren amb preciosos forjats d'inspiració modernista, treballats amb el logotip de la companyia, tot recordant l'art nouveau que avui dia encara conserven les famoses entrades del metro de París.

Amb el temps, les de l'estació de Liceu s'han convertit en les úniques boques de metro conservades en estat d'origen a Barcelona, i s'han erigit com una icona característica de la Rambla davant del Liceu, i objectiu de les càmeres de la majoria dels turistes. Fa poc, però, GISA (constructora pertanyent a la Generalitat) i Transports Metropolitans de Barcelona han decidit remodelar l'estació per modernitzar-la. Inexplicablement, l'empresa ha aprofitat aquesta millora, totalment necessària, per destruir les entrades històriques, substituint els forjats modernistes per vulgars peces de vidre i alumini estandarditzat, quan de cap manera calia fer-ho per poder instal·lar-hi un ascensor.

Com és possible que en ple s. XXI es continuï destruint el patrimoni històric de la ciutat com es feia en l'època del franquista Porcioles? Quan aprendrem dels nostres veïns del nord, que guarden escrupolosament els seus elements artístics en comptes de destruir-los? Arribarem a veure la substitució dels fanals del passeig de Gràcia per modernes lluminàries halògenes de disseny? Des del Fòrum del Transport Català, demanem respecte a la tradició artística de la ciutat i a la història dels seus mitjans de transport i, conseqüentment, la restitució íntegra de la decoració modernista de les entrades històriques a l'estació de Liceu.

Marçal Guardiola, coadministrador del Fòrum del Transport Català i 12 firmes més

Ens fem okupes?

maig 6, 2006

Fa molt temps que el meu fill està intentant anar-se'n de casa, però amb el sou que té, i encara sense cap garantia de continuïtat, no li surten els números. Els preus de l'habitatge a Barcelona són desorbitats. Però segons diuen els mitjans de comunicació, des de l'Ajuntament es donaran ajuts i oferiran pisos alternatius a grups d'okupes perquè abandonin els edificis on estan ara il·legalment. O sia que se'ls premia per la seva actitud d'okupes, i aquests passaran al davant de tants altres que com el meu fill han anat esperant pacientment, amb l'ajut dels pares, és clar, que tinguin la possibilitat d'accedir a un pis en unes condicions assequibles.

La lliçó és clara: per tenir pis a Barcelona cal tenir una família molt adinerada que et respongui, o tenir padrins perquè et facilitin un habitatge protegit, o fer-te primer okupa i esperar que t'ofereixin un nou pis a canvi de deixar de ser-ho. Ni a l'Evo Morales se li hauria acudit una idea tan brillant com aquesta.

Eulàlia Castellanos Ferrer

Degradació evident

maig 6, 2006

Andrés Martínez
Barcelona

Resulta sorprenent l'article titulat Botigues pernicioses, on Oriol Bohigas es lamenta de l'enlletgiment del comerç de la Rambla i de la seva baixa qualitat estètica. En culpa la falta d'una intenció normativa per part de les autoritats municipals i la mentalitat escombraries de les multinacionals de menjar ràpid, a la vegada que llança una enverinada al.lusió al gremi del petit comerciant, del qual pel que sembla s'esperava més ambició estètica i menys temptació especulativa. Subscric la seva afirmació que el comerç és responsable de la qualitat o el fracàs d'un cert model de ciutat; però aquesta banalització estètica no és sinó conseqüència de la vulgarització de continguts a què s'ha reduït bona part de la ciutat des que les autoritats municipals, sota la seva batuta, van apostar pel monocultiu del binomi turisme/ comerç com a dinamitzador econò- mic. Declaracions com aquesta, juntament amb el seu article sobre la plaça Reial, fan pensar que Bohigas no passejava per alguns barris des de fa un decenni, o, encara més preocupant, no considerava digna de polèmica la degradació que a la vista de tothom quedava.

Especulació al 22@

maig 6, 2006

Joan Borràs Ferrer
Barcelona

Al nou districte tecnològic del futur barri 22@ del barri del Poblenou, una societat municipal dirigida per Miquel Barceló havia tramitat llicència d'obres per un total de 288.000 metres quadrats amb llum verda perquè s'hi construïssin 4.000 vivendes, de les quals 328 (menys del 10%) serien de tipus social. Quan, actualment, a Barcelona hi ha milers de persones que necessiten disposar d'una vivenda on poder viure dignament, però que no es poden permetre el luxe de comprar o llogar, pel seu elevat cost, cap dels molts milers de pisos de venda lliure, és absolutament injust, per no dir immoral, que encara es construeixin 4.000 vivendes més que passaran a engrossir l'especulació. I encara és més injust si això es fa amb l'aquiescència d'un ajuntament de base, aparentment, socialista. La premsa i algun estament polític o social haurien d'esmenar o intentar aconseguir que s'esmenés aquesta manera de procedir municipal.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.