La Barceloneta, república independent

Abril 30, 2006

BARCELONETA
ANNA FLOTATS
Així és com molts veïns de la Barceloneta defineixen el seu barri. Encara diuen que van a Barcelona quan se n’allunyen una mica i és que són un poble més que un barri. Els 15.800 habitants de la Barceloneta, però, no volen viure ancorats al passat. La principal reclamació de la seva associació de veïns és l’acabament del Pla Especial de Reforma Interior. Un Pla aprovat per l’Ajuntament que milloraria les condicions dels habitatges de la zona.

Fa 20 anys, l’Ajuntament de Barcelona va aprovar el Pla Especial de Reforma Interior (PERI)de la Barceloneta amb la col•laboració de l’associació de veïns. Com llavors, el problema principal del barri és l’habitatge: moltes famílies viuen en pisos de 30 metres quadrats i en edificis sense ascensor. Tenint en compte que la Barceloneta és un barri amb una població d’edat avançada, el problema és encara més greu. El PERI reflecteix que
els quarts de casa es convertiran en mitges cases i, per tant, es podran arranjar per a la gent gran i instal•lar-hi ascensors.

Segons el president de l’Associació de Veïns de la Barceloneta, Manel Moscat, tan sols s’ha acomplert un 30% del pla: “Fins ara, només s’han fet habitatges a la Maquinista, al carrer del Doctor Aiguader i alguna placeta ”.Quan s’acabarà el PERI? En Manel no és gaire optimista: “Jo potser no ho veuré ”, bromeja. Però és comprensible. Els membres de l’Associació de Veïns estan cansats de reunir-se amb el districte i d’assistir als plens municipals: “Ens diuen a tot que sí i després canvien el que volen ”, explica en Miquel. Aquesta és la clau. L’Ajuntament pot modificar el PERI en tot moment per adequar-lo a l’actualitat. L’Associació de Veïns està d’acord en reformar-lo perquè no quedi obsolet però exigeix que es materialitzi el compromís principal: transformar els quarts de pis en mitjos.

D’altra banda, el PERI ha topat amb un altre mur que encara endarrereix més el seu compliment: la llei de Costes. La Barceloneta disposa de terrenys edificables (el Front Marítim, per exemple) que l’Ajuntament havia previst destinar a habitatges socials però la llei impedeix construir-hi. En Manel Moscat, però, posa en dubte aquesta normativa: “En terrenys afectats per la llei de costes s’ha edificat l’Hotel Vela, al final del passeig Joan de Borbó ”.Curiós.

Altres reivindicacions
Les reivindicacions de la Barceloneta, però, no acaben aquí. Els veïns es queixen del mal estat de les platges i de la neteja del barri. Dos problemes que l’Associació de Veïns associa, en part, al turisme: “La gent que ve a l’estiu no és conscient que s’ha de tenir cura de la Barceloneta ”,reivindica en Miquel. El turisme és benvingut a tot arreu sempre que sigui responsable i curós amb l’entorn. A banda de la neteja, el xivarri a la nit és un altre problema.Com ja ha succeït en molts barris, la diversió d’alguns xoca amb el descans d’altres. Lògicament, els veïns demanen respecte: “A la Barceloneta viu gent que es lleva molt d’hora i gent que ha de dormir de dia, pescadors, estibadors, peixaters…Tothom ha de tenir dret a descansar ”.

El president de l’AV de la Barceloneta, Manel Moscat, diu que el barri està de moda. Amb aquesta explicació intenta entendre l’especulació que, segons ell, s’ha instal•lat a la zona: “La gent que té quarts de casa o els compra ara, els lloga per dies, mesos o anys a preus astronòmics. D’aquesta manera, el barri es degrada ”.

El barri es degrada i ja no és el que era. Durant molt de temps, Barcelona va ser una ciutat que vivia d’esquena al mar i gràcies als Jocs Olímpics de 1992 es va obrir al Mediterrani. Ara, però, sembla que torni als orígens. “L’Ajuntament no ens deixa viure de cara al mar i amb els grans edificis que ara envolten el barri, ha convertit la Barceloneta en una mena de ghetto ”.En Manel Moscat es refereix a les torres Mapfre, l’Hotel Arts, el Parc de Recerca Biomèdica i la nova seu de Gas Natural. Aquesta última és una torre de vidre de 20 plantes espectaculars que ja s’ha convertit en una clar referent del nou skyline barceloní.

Les vistes al mar, però, poden esperar. El més urgent per als veïns de la Barceloneta és la culminació del tan esperat PERI. Mentrestant, el gran tresor que tenen són ells mateixos. “El més important del barri és la gent. Els veïns de l’escala s’acaben convertint en una segona família ”,explica en Manel Moscat. I per a alguns, els més vells, en l’única. Ells són els que encara parlen de la República Independent de la Barceloneta.

HI HAVIA UNA VEGADA…
Els orígens del barri de la Barceloneta són la construcció de l’espigó del port (1474), fet que generà una lenta sedimentació de terres i sorres provinents del Besòs i del litoral adjacent. Poc a poc, aquests terrenys van anar prenent la configuració que serviria de base per al desenvolupament urbà iniciat al segle XVIII. Fins a mitjan segle XIX, la Barceloneta era encara un barri on les activitats dels seus habitants es relacionaven essencialment amb el mar: la pesca, les activitats portuàries, la construcció de vaixells de vela i la fabricació i venda dels seus aparells. A partir de la quarta dècada del segle XIX, la industrialització va començar a penetrar al barri gràcies a la seva proximitat amb el port, cosa que facilitava la càrrega de maquinària pesant i la descàrrega de les matèries primeres.

A partir de mitjan segle XX, el barri de la Barceloneta es caracteritzà per la implantació d’altres sectors industrials que utilitzaven petits establiments: tallers de fusteria, petites fàbriques de productes químics, tallers de joieria i rellotgeria, tallers de confecció, etc.

Ara, la Barceloneta és el balneari de la ciutat i un indret on es pot gaudir d’una de les majors ofertes d’oci i d’hostaleria.

Escarp, suspesa en cartografia
BARCELONA
REDACCIÓ
El passat dissabte 20 de maig, en un saló de la Casa Elizalde ple de representants veïnals, Assumpta Escarp va haver d’escoltar més d’una vintena d’intervencions que inequívocament van criticar amb diferents arguments el mapa de barris presentat per l’Ajuntament. La mostra de barris que s’oposen s’estén per tots els districtes (exceptuant el primer):Badal, la Mercè, Zona Universitària, les Corts, Camp Nou, Racó de les Corts, Avinguda Xile, Sant Ramon, Esquerra de l’Eixample, Vallcarca, Penitents, Camp d’en Grassot, la Clota, Font del Gos, Can Peguera, Baró de Viver, Clot, Camp de l’Arpa, Sant Martí, la Verneda, Poble Nou, Maresme, Besòs, Mar Bella i Diagonal Mar. El mapa inclou l’inexistent barri de Marina Port i s’oblida del programat a la Sagrera on s’està fent l’estació del TGV. Van intervenir tres experts i Glòria Figuerola, que va donar la impressió de preguntar-se per què li complicaven la vida ajuntant el mapa de barris amb el seu Pla d’Equipaments. Ens consta que no van acceptar assistir diferents experts de la comissió municipal, i, dels tres assistents, dos es van plegar a la versió oficial i Jordi Borja va ser molt crític.

A l’acte, una única conclusió: Assumpta Escarp treia un “zero patatero ”en cartografia. El mapa presentat no servia.

Diuen que l’autoritat municipal competent va manifestar en la presentació del projecte a la premsa que aprovarien el mapa al setembre. Dubtem que sigui així, davant una oposició de tal envergadura. Per posar un exemple: Can Peguera realitzarà un referèndum al barri perquè els veïns i veïnes decideixin si accepten unir-se al Turó de la Peira o segueixen com estan des del 1929. El mapa s’endarrerirà, ja parlen de finals d’any, i també plantegen que els 70 barris poden quedar en 60 o en 80. Podem avançar que serà molt semblant a l’actual. Per a aquest viatge no es necessitaven tants, d’experts.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: