El forat de la Vergonya se segueix reivindicant com a plaça del poble.

Abril 30, 2006

Després de 20 anys de runa, ara, l’Ajuntament imposa una remodelació del Forat de la Vergonya que, tot i recollir els elements reivindicats pel veïnat, no respon al model d’espai que s’ha demanat sempre.

JORDI PANYELLA
El passat dia 28 de febrer, el Ple Municipal de l’Ajuntament de Barcelona va aprovar un planell per a la remodelació del Forat de la Vergonya. Aquest planell, suposadament resultat d’un procés participatiu, conté els principals elements (camp d’esport, font, hort…) que històricament s’han demanat des dels moviments socials i de veïns, però no coincideix ni amb la filosofia ni amb el tipus de gestió de l’espai que es plantejava. Aquest últim aspecte, de fet, encara no ha estat discutit entre el veïnat.

Mal procés de participació
L’arribada del nou regidor del districte, Carles Martí, va suposar la pressa per aprovar una remodelació en vistes a les eleccions municipals del 2007. Abans de l’estiu del 2005, doncs, van voler iniciar un procés participatiu al districte per decidir el disseny del futur Forat de la Vergonya. Les premisses d’aquest procés responien a les demandes històriques del veïnat: no es construiria el pàrquing; el Forat seria un espai de zona verda on es descartaria el model de plaça dura, i es deixava oberta la possibilitat de decidir què es faria a l’equipament social previst on hi havia ubicat l’últim edifici enderrocat. Cal dir que aquest últim edifici fou enderrocat a corre-cuita durant l’estiu, aprofitant la desmobilització estiuenca, al•legant-ne un error. L’edifici estava entre els carrers de Sant Pere, Metges i Jaume Giralt.

Passat l’estiu, des del districte es convocà una reunió per explicar el procés participatiu. Aproximadament s’hi comptaren unes noranta persones, que van desbordar les expectatives del districte, tant quant a presència pública com quant a propostes, reivindicacions i queixes.

Davant d’aquesta impotència, el districte decideix celebrar reunions bilaterals amb l’AVV del Casc Antic, el Pla Integral i la Unió de Comerciants de la Baixa Sant Pere. Alhora, decideix enviar una butlleta amb un espai en blanc perquè veïns i veïnes els facin arribar les seves idees i propostes per al Forat de la Vergonya (l’Ajuntament l’anomena Pou de la Figuera). I amb això pretenien que el 28 de desembre del 2005 estigués dissenyat el futur espai.

Aleshores entra en joc un procés veïnal que explica en Jorge Sánchez, de l’Espai d’Entesa: “Vam dir: ¿vosaltres voleu fer un procés participatiu? Doncs nosaltres l’agafem en marxa i, a part el desenvoluparem, però tal i com és un procés participatiu; o sigui, un procés. Fins que no s’acabi el procés, nosaltres no donarem el nostre vistiplau ”.

Entitats com l’AVV del Casc Antic, Espai d’Entesa, RAI, el Col•lectiu del Forat de la Vergonya, EcoConcern, Fòrum Veïnal de la Ribera, o Veïns en Defensa de la Barcelona Vella han assumit doncs el seu propi procés de participació, en base a tres eixos de treball: filosofia de l’espai, propostes concretes per ubicar a l’espai, i gestió d’aquest.

Un model, diferents mètodes
El document proposta que s’està elaborant a través de les reunions d’aquestes entitats diu que “la filosofia de l’espai ha de ser la de la plaça Major de qualsevol barri, poble, etc. Un espai pensat per a la ciutadania, comunitari, intercultural i intergeneracional on tots i totes puguem gaudir a través d’un
model d’espai lliure que generi coneixement entre la comunitat ”.

Maria Mas, presidenta de l’AVV del Casc Antic, explica: “Pensant en el planell que ha aprovat l’Ajuntament, t’adones que és el model de l’Allada Vermell (una rambla dura que seria la continuació del Forat). Nosaltres, una de les condicions que demanàvem era que respectés en la mesura que fos possible el que hi havia fet, uns arbres, l’hort…i això, en aquest planell no es contempla pas”. Però també hi ha entitats més decantades per un model autogestionari. Per exemple, l’Oriol, membre del Col•lectiu del Forat de la Vergonya, que diu que ja que “el tema de la gestió de l’espai, de moment, ho han de portar els veïns, perquè aquí l’Ajuntament no ha fet res (de fet, ni la BCNeta passa), estar aquí ja és una prova que és possible l’autogestió, i que els veïns es poden organitzar i fer”.

Però, entre debats de gestió, en Jorge Sánchez resumeix un cert sentiment veïnal: “Els veïns ja estan fins al monyo. I diuen: “Mira, que hagan lo que quieran, pero que lo hagan ya ”. Perquè això és un desgast total. Potser són 18 anys de grues, runa…”.A mitjan març, per exemple, s’estaven desenrunant les restes de les obres del mercat de Santa Caterina, que s’havien dipositat al solar del Forat. Segons en Jorge, “segurament, això serà el que l’Ajuntament decideixi que sigui, o que ja té decidit. Però nosaltres no acabarem el nostre procés fins que no tinguem un projecte ”.

Història d’una vergonya
Per entendre la història del Forat de la Vergonya cal remuntar-se al PERI (Pla Especial de Rehabilitació Integral) del Casc Antic. Segons l’AVV del Casc Antic, era un pla que afectava de dues maneres diferents al barri. Una primera part, a la zona del Born, on s’invertia capital privat cap a un model de ciutat chic per a ús i gaudi de turistes. La segona part, que afectava el barri de Sant Pere i Santa Catarina, on també s’invertia capital públic, i es pretenia la dispersió de la població i l’esponjament del barri. Per això s’iniciaren els enderrocs.

L’espai del Forat de la Vergonya havia de ser un pàrquing. L’oposició del veïnat se situà a dos nivells: al carrer i a les instàncies judicials. En cap cas volien esdevenir l‘aparcament dels visitants al mercat de Santa Catarina. Això suposava una transformació de la mobilitat del barri, augment del trànsit i conversió d’un equipament de barri (el mercat), en un equipament de ciutat. I per altra banda, l’Ajuntament malversava diners de la Unió Europea que havien de destinar-se a la construcció d’un parc. A més, van insistir, està prohibit construir pàrquings als centres històrics.

El simbolisme que ha adquirit la lluita del Forat de la Vergonya ha suposat, per part de l’Ajuntament, anys i anys d’abandonament de l’espai; i per part del veïnat, un espai a partir del qual reivindicar, amb diverses formes i fòrmules, un model de ciutat. Ara, les eleccions truquen a la porta, i l’Ajuntament torna a tenir pressa.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: