Archive for 28/03/2006

Per un transport àgil

Març 28, 2006

El barri de la Bordeta queda entremig d'importants vies de comunicació com són la carretera de Sants, la Gran Via i el Primer Cinturó, però suficientment lluny per necessitar un transport llançadora, àgil, que permeti connectar amb els mitjans de gran recorregut.

En lloc d'això, tenim el servei de dos autobusos, el 91 i el 115, que semblen dissenyats per fer perdre la paciència i la fe a la gent que té activitats laborals i pretén desplaçar-se amb agilitat. Aquests autobusos tenen freqüències de pas insuficients i recorreguts erràtics i complicats. Estan molt bé, amb tots els respectes, per a la gent gran que va de passeig o a l'ambulatori de Numància.

Tantes reunions i hores de treball de tants experts són necessàries per planificar un transport àgil i que aprofiti el cent per cent dels recursos mecànics i humans? Si no s'hi veuen amb cor, facin un concurs d'idees entre els veïns de la zona. Segur que els ajudaran a veure-hi més clar.

Antoni Jané Galbete

Anuncis

Empresas de Mercabarna invierten fuera por falta de garantías

Març 28, 2006
La incertidumbre por el futuro de los contratos lleva al menos a seis operadores a invertir en otros polígonos, incluso fuera de Catalunya  

ELENA CASTELLS – 28/03/2006
BARCELONA

Las aguas andan revueltas en Mercabarna. Los empresarios mayoristas que operan en el principal mercado distribuidor de Barcelona y su área están inquietos por el futuro. Incluso algunas empresas han empezado a invertir fuera al no tener claras unas garantías de continuidad. La mayoría de los contratos finaliza en el 2017 y ahora, tras conocer que el Ayuntamiento ha prolongado de manera indefinida la vigencia de la entidad Mercabarna, SA, los empresarios están expectantes por conocer en qué condiciones de dinero y de tiempo podrán continuar en los terrenos que ocupan actualmente.

El segundo frente que tienen abierto está relacionado con la ampliación en 40 hectáreas de la parte sur del actual Mercabarna, y que es propiedad del Consorci de la Zona Franca. La Associació de Concessionaris de Mercabarna (Assocome), que aglutina a la mayoría de los operadores, alerta de que los precios en los terrenos del consorcio son el doble que los que se pagan en el área de Mercabarna.

El precio del alquiler en la zona ampliada asciende a 32 euros por metro cuadrado. Este precio no incluye los servicios y además el consorcio lo revisará cada diez años en función de las variaciones del precio de mercado de los terrenos. Así, una de las parcelas de menor tamaño costaría 320.000 euros al año. Las condiciones – de dinero y de tiempo- que se plantean en los terrenos del consorcio son "inviables y abusivas", según los empresarios. Por el momento, ninguna empresa se ha instalado allí.

Las condiciones en Mercabarna oscilan entre 9 euros el metro cuadrado (los más antiguos) y 22 euros los últimos en instalarse. "Pero esto será así hasta el 2017, luego aún no sabemos con qué nos vamos a encontrar. El problema es que los empresarios necesitamos hacer inversiones y saber cuánto tiempo tenemos para amortizarlas. Como no sabemos las condiciones de futuro, algunos han empezado a invertir en lugares seguros donde saben que las van a rentabilizar", explica el presidente de Assocome, Joan Llonch. En su opinión, los contratos deberían garantizar la continuidad por 50 años más a partir de ahora.

Al menos seis operadores del sector de la fruta y del pescado ya han empezado a efectuar inversiones y comprar terrenos fuera de Mercabarna para afrontar sus planes de crecimiento. Algunas de ellas, de gran facturación, han hecho las inversiones fuera de Catalunya, en polígonos situados en otras comunidades como Aragón y Valencia. "Si el Ayuntamiento empieza a poner trabas o condiciones inviables, los empresarios invertirán en otras partes", advierte Llonch. "Resulta incomprensible que polígonos industriales de iniciativa privada ofrezcan mejores condiciones que el Consorci de la Zona Franca, cuyo primer objetivo es promover la actividad empresarial en Barcelona", añade.

Según cálculos de la Assocome, la inversión mínima que debe hacer un empresario para situarse en los nuevos terrenos oscila entre 800 y 900 euros el metro cuadrado, dada la complejidad de las instalaciones de la industria alimentaria. Por lo que respecta al plazo de tiempo de los contratos, el consorcio ofrece un periodo de 30 años, que los empresarios consideran insuficiente, ya que "dificulta obtener la financiación bancaria necesaria para amortizar las elevadas inversiones".

La Assocome también pide que los empresarios puedan formar parte del consejo de administración.

LES RAONS D’UN BON DISSENYADOR. Capella afegeix: “Crec que des de l’ajuntament s’ha fet força mal. S’han dedicat a la part epidèrmica, a l’estètica, a créixer, a portar

Març 28, 2006
 

document.write(”); tile++;

 

ARTURO SAN AGUSTÍN

L'arquitecte i dissenyador Juli Capella m'esbronca i em demana que li digui a l'advocat lliurepensador que jo citava la setmana passada en aquest mateix espai que ell també comparteix cert afartament de Barcelona, ciutat artificial, elitista i cada cop més encotillada encara que polida. "Si jo identifiqués el disseny amb l'autobombo, amb una ciutat bella però desestructurada, i que no soluciona els problemes de la majoria dels ciutadans, també estaria en contra del disseny".
Capella afegeix: "Crec que des de l'ajuntament s'ha fet força mal. S'han dedicat a la part epidèrmica, a l'estètica, a créixer, a portar
l'star system, a fer la pilota al turista, i s'han oblidat de les persones. Però el disseny, el bon disseny, no té res a veure amb això". L'arquitecte i dissenyador em recorda que dissenyar és resoldre problemes funcionals amb enginy i amb bellesa. I tenint en compte que tant l'arquitectura com els objectes tenen una forma, que no es pot evitar, és millor que aquesta sigui harmònica i bella.
"El problema està en la paraula disseny". Capella té raó: ara a tot li encolomem la paraula disseny i no és mai a fi de bé. Tenim drogues de disseny, encara pitjors que les altres; polítics de disseny, és a dir, més que dolents; menjar de disseny, etcètera. "Molts fa anys que ens esforcem a demostrar que el bon disseny millora el món. A més, tot té una forma, un aspecte, tot està dissenyat, però no tot està ben dissenyat".
Quan l'Ajuntament de Barcelona va llançar la campanya Barcelona posa't guapa, aquelles alegries de llavors, Capella va ser dels primers a proposar una cosa molt diferent: Barcelona posa't bona. "Em fa molta ràbia que persones com el teu amic, l'advocat lliurepensador, no sàpiguen distingir entre el que és artificial i epidèrmic i els conceptes". O sigui, que Capella insisteix que l'autèntic disseny va néixer de la revolució industrial i va ser impulsat per la gent progressista per aconseguir una societat millor. "El seu objectiu és, per tant, alliberador i positiu, autèntic". En seguirem informant.