Archive for 22/03/2006

Veïns i comerciants exigeixen mesures per dignificar el Raval

Març 22, 2006

• Afirmen que el barri està “estigmatitzat” i convoquen una protesta per demà
• L’ajuntament anuncia sancions “exemplars” contra els vàndals

 
 Un pèrit (esquerra) quantifica els danys d'un bar afectat, ahir. Foto:  JOAN CORTADELLAS
Un pèrit (esquerra) quantifica els danys d’un bar afectat, ahir. Foto: JOAN CORTADELLAS

El preu del lloguer a BCN segueix pujant tot i que augmenta l’oferta

Març 22, 2006

• Arrendar vivenda a la ciutat costava el 2005 una mitjana de 807 €, un 11,3% més que el 2004
• El cost de compra de pisos usats va pujar el 16%, fins a situar-se en 4.574 euros el metre quadrat

 
Si desitja veure el gràfic en PDF faci un click a la imatge.
Si desitja veure el gràfic en PDF faci un click a la imatge.

Cal revisar periòdicament els habitatges de la ciutat. El problema de Barcelona

Març 22, 2006

Quan fa uns anys Josep Maria Alibés era el responsable de l’urbanisme barceloní, em va fer una profecia que dissortadament s’està revelant com a encertada: que el principal problema de Barcelona en el futur immediat seria l’estat dels seus habitatges. La va fer en plena crisi de l’aluminosi, però ja em va vaticinar que no es limitava a aquella situació puntual. No cal dir que l’ensurt dels habitants del Turó de la Peira de fa uns dies li dóna tota la raó; no es tractava ni es tracta només d’aluminosi, sinó de les condicions precàries de la construcció de moltes vivendes en un període tan llarg que abasta des dels primers anys cinquanta fins a la dècada dels setanta.

Enmig de la nova alarma social, han sortit veus dient que cal una normativa que obligui a la revisió dels edificis d’una manera periòdica, igual que es fa amb les instal·lacions de gas. Per si la qüestió els sona a cosa familiar, els recordaré que no és la primera vegada que es tracta el tema. El maig del 1997 l’Ajuntament de Barcelona va aprovar el que alguns van denominar la ITV dels edificis, o sia la revisió periòdica de la façana i de les estructures. La nova norma naixia després dels ensurts de l’aluminosi esmentada i també d’alguns despreniments d’elements de façanes que havien causat més d’una mort.

La Generalitat va anar més lluny i va encarregar un estudi molt exhaustiu que venia a dir que un de cada tres edificis catalans patia lesions d’alguna mena. És a dir, que la ITV no havia de ser d’abast barceloní sinó de tot el territori. D’alguna manera, després es va introduir una esmena que venia a dir que no es tractava d’una normativa de caràcter obligatori sinó voluntari. L’oposició de molts propietaris d’immobles al que trobaven una despesa que no sempre calia va deixar les bones intencions en el llimb. Es va dir que es procuraria fomentar la revisió dels edificis, partint de la bona fe dels propietaris, és a dir, que tot va quedar si fa no fa com estava.

Des d’aleshores han passat moltes coses que haurien de fer-nos reflexionar. No ara en el Turó de la Peira, sinó ja abans en el Carmel, per no deixar Barcelona. Ja sé que la construcció del túnel sense totes les garanties va enfonsar un seguit de cases, però cal recordar que en els informes posteriors sobre algunes de les afectades es venia a reconèixer que de fet no tenien ni fonaments. Durant l’època franquista, quan el creixement de Barcelona i l’àrea metropolitana va ser frenètic, les garanties constructives van ser escasses i ara paguem imprevisions, corrupcions i manca de control públic.

No podem seguir així. No podem seguir aventurant que potser ara caldrà que sigui obligatòria la revisió dels edificis que tenen una edat considerable. En el cas de Turó de la Peira els habitants del bloc afectat van negar-se a la rehabilitació perquè algú els va dir que ells no corrien perill. És un algú imprecís, i ara en canvi el seu problema es precís i concret. Oi que en el cas de la revisió del gas ningú pot negar-s’hi al·legant que li han dit que té bé la instal·lació? Doncs en el cas de la revisió de l’estat de l’edifici ha de ser igual.

Després entraríem en les prioritats de l’administració, tema sobre el qual no em cansaré de dir que en ocasions estan equivocades. L’habitatge, com el transport i els serveis socials, han de ser avui dia prioritaris, i no sempre han de passar davant els esdeveniments internacionals ni una cosa tan etèria com la ciutat del coneixement. No tenir present que Barcelona és un conjunt de barris, alguns amb problemes tan seriosos com els del Carmel, el Besòs i el Turó de la Peira, per esmentar-ne només tres, és viure en un núvol.

El president de l’Associació de Veïns del Turó de la Peira va recordar que les desgràcies del seu barri van coincidir amb l’incendi del Liceu, i que les primeres, centrades en l’aluminosi, encara no s’han acabat de resoldre i, en canvi, el teatre d’òpera fa temps que va reobrir. Una vegada més algú posa el dit a la llaga, en la qüestió de prioritats.

No plorem més, però, sobre la llet vessada. Cal posar fil a l’agulla i mirar d’aconseguir la prevenció de nous ensurts. Els propietaris dels habitatges han d’acceptar-ne la revisió periòdica, i més en cas dels barris on la construcció va ser més aviat precària, com solia ser la marca del promotor del Turó de la Peira, Roman Sanahuja. L’Administració ha de rescatar de l’oblit la normativa del 1997, i nou anys després l’ha d’actualitzar, si cal, i fer-la obligatòria, sense més elucubracions. Qualsevol altra actitud és una irresponsabilitat.

I és que no podem seguir oberts a l’ensurt periòdic ni considerar que hi ha una quota de desgràcies que cal acceptar resignadament. Josep M. Huertas Escriptor