REFORMES AL GUINARDÓ

febrer 6, 2006

 

REFORMES AL GUINARDÓ

Judit Pujadó  

Després de 40 anys d’inactivitat, l’Ajuntament ha decidit arremangar-se i invertir uns calerons al barri del Guinardó. La primera decisió que ha dut a la pràctica no deu haver costat gaire diners, tot i que els maldecaps que ha generat  i genera als veïns no té preu: han convertit l’avinguda Mare de Déu de Montserrat en una via de sentit únic. El barri, per si algú no el coneix, es caracteritza pels desnivells. No hi ha res més allunyat de les planures de l’Eixample que les pujades i baixades d’aquests barris alts. Els pendents són tan abruptes que sovint s’han de salvar amb escales. Per pujar per una voravia normal necessitaries piolets. Malgrat les característiques topogràfiques i les necessitats d’inversió pública a la zona, l’Ajuntament ha tirat pel dret sense consultar-ho amb els veïns, que ara es troben sense vies alternatives per circular en sentit contrari a l’avinguda. Per fer un tram que abans eren 100 metres, ara han de fer el que ells anomenen “circuit barcelona”, amb l’aquiescència de l’Associació Joan maragall, autodefinida com a associació de veïns que en realitat només té 60 socis i ja li va bé anar tirant amb les subvencions municipals. Quan hi ha un problema, n’hi ha prou amb mirar cap a l’altre costat.

Els altres veïns que ja s’han mobilitzat i han decidit legalitzar-se com a associació alternativa, ja han recollit més de 4.000 signatures demanant a l’Ajuntament el que realment necessiten: escales mecàniques per salvar les alçades i poder arribar al metro sense patir aturades cardíaques, tornar a l’avinguda el doble sentit per evitar els embussos que ara sovintegen i el trànsit intens que han d’acollir alguns carrers estrets, petits i costeruts. Fer un asfalt que redueixi el soroll del trànsit. Facilitar l’accés al metro, especialment per a les persones que tenen la mobilitat reduïda. Volen que els arreglin la voravia, però tampoc necessiten un boulevad. Senten que ara els han partit el barri en dos.

Però el que volen sobretot és que els representants municipals que prenen decisions que han d’afectar el seu dia a dia i l’entron on viuen, preguntin i proposin abans de tirar pel dret. Volen diàleg, necessiten saber que les seves opinions són tan vàlides com les de qualsevol altre.. Volen tenir al davant un interlocutor que es conegui els carrers sobre els que volen actuar i que tinguin arguments per a convèncer-los que els canvis són necessaris i positius. Al cap i a la fi així hauria de ser el funcionament democràtic. Quan les decisions es prenen de dalt a baix sense escoltar els afectats, a més de donar molt mal exemple, es corre el risc de prendre decisons equivocades.

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s