Contra l’anarquia, el Doctor Caos

gener 17, 2006

Visc en un petit carrer (C/Pujol) d’una gran ciutat, Barcelona, governada pel despietat Doctor Caos.

Amb tota la il·lusió, però amb la desesperació d’uns preus desorbitats, he pogut hipotecar-me a la meva parella en aquesta entranyable vila, de la que en diuen zona alta de Barcelona. Té tot el carisma dels típics carrers de poble, tranquils, estrets, curts, delimitat pel Bisbe Sivilla i Arimon. Amb aquest mateix sabor, els cables de la llum pengen de façana a façana, però amb els mateixos despietats impostos que marca el nostre mandatari. Tenim un còmode centre de vivers, un supermercat al final del carrer, però com sol passar a les grans ciutats, no tenen horari de reposició, ni un pla cívic per no molestar els veïns. Vivim amb la brutícia dels desfets orgànics que generen el traginar dels camions, mentre taponen el nostre petit veïnat. I l’inevitable soroll dels cotxets de reposició no s’atura a cap hora. Al nostre dolç carrer, encara no ha arribat aquest avatatjat pla de zones verdes. Hem de viure amb l’inconvenient que tothom que ve de fora pot aparcar gratuïtament en el reduït espai que tenim. El nostre metge de capçalera, pel que fa a la salut circulatòria, obra amb laxa però lògica prudència i regula mentrestant, perquè cada sis mesos es es canviï de vorera. El problema ve quan el dia 1 de gener toca canvi de costat, però el nostre anàrquic veïnat en fa cas omís. Arribes cansat de la feina el dia 2 i en comptes de ser legal i estacionar al costat que toca, amb què taponaries l’estret carrer, decideixes ser cívic i no impedir la circulació, de manera que caus a la infracció. Sense pietat el nostre Doctos Caos, en comptes de corregir, s’espera al dia 3 a les vuit del matí, per caçar-nos desprevinguts i així poder sancionat tots els anàrquics veïns.

Continuï així, Doctor Caos, estrenyi i ofegui els seus sempre submisos súbdits i quan vegi que no ens queixem per un carrer insalubre, estrenyi contra la lògica del civisme i en pro de la llei circulatòria. D’aquí a sis mesos, passi el que passi, regnarà el caos circulatori en un petit carrer oblidat per viure, però present per recaptar.

Cristian Ymbern García

About these ads

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

%d bloggers like this: