Els motoristes celebren la millora en mobilitat i seguretat
Madrid té a punt un projecte similar
Els ciclistes hi estan d’acord, però alerten del “foment excessiu de la moto”

J. Panyella / C. Cardona (Avui)

Les noves graelles per a motos que de forma experimental està començat a assajar Barcelona no tenen, de moment, una base legal. Les marques vials amb què es representa l’espai destinat als motoristes davant els semàfors no estan recollides al Reglament de Circulació, i si en un futur la mesura es consolida serà obligat fer la reforma corresponent per evitar que hi hagi un buit legal.
Des de la Mutua Motera, que aplega 17.000 motoristes a tot l’Estat, un dels seus responsables, Juan Carlos Toribio, proposa que en un futur aquest espai quedi delimitat “per una franja blanca, on paren els cotxes, i una de blava per a les motocicletes”.

De moment, l’Ajuntament de Barcelona ha posat en marxa la prova amb una graella amb franges grogues i un indicador que adverteix que és un espai reservat per a motos. La mesura que ha començat a experimentar Barcelona aquests dies s’aplicarà aviat a Madrid, també amb caràcter experimental.

Toribio explica que els representants dels motoristes van proposar l’adopció d’aquest sistema en una taula de treball de la Direcció General de Trànsit, adaptant una fórmula que de fa temps funciona amb èxit a Anglaterra. Toribio destaca que la línia de detenció avançada permet una “millora de la mobilitat i una descongestió del trànsit”. Segons Toribio, també dóna més seguretat al motorista, “perquè saben que quan arriben al semàfor poden guanyar la posició sense haver de fer avançaments temeraris”.
La nova mesura de trànsit per a les motos no ha aixecat passions entre els ciclistes. Haritz Ferrando, del Bicicleta Club de Catalunya (Bacc), troba bona la iniciativa si serveix per millorar la seguretat, però “no si ha de servir per promoure l’ús de la moto”. El portaveu del Bacc no creu oportú portar a la Comissió Cívica de la Bici de Barcelona una proposta similar per a les bicicletes, perquè considera que “abans cal millorar moltes altres coses, com la seguretat als carrils bici que ocupen motos i cotxes” .

Problemas de infrastructuras en el Distrito Tecnológico de Barcelona
Comerciantes de la zona denuncian la deficiente ejecución del proyecto municipal
Los chaflanes de Llull con Àlaba y Pamplona se han reformado tres veces

Albert Ollés (El Periódico)

A los comerciantes del tramo de la calle de Llull entre Zamora y Àlaba, en el 22@, les crecen los enanos. Después de dos años con la zona cerrada y levantada por unas obras de reforma que acumularon varios retrasos, el proyecto se ha estrenado con inundaciones en la acera. Así lo han denunciado a este diario los afectados, que critican la deficiente ejecución global de los trabajos municipales.

Uno de los principales damnificados es el restaurante Mannà, ubicado en la confluencia entre Llull y Pamplona. Según su propietario, Jesús Molina, la llegada hace pocos días de las primeras y esperadas lluvias de abril desembocó en importantes acumulaciones de agua sobre la acera del chaflán, con el consiguiente perjuicio para los negocios.

PENDIENTE INCORRECTA
El problema radica, según Molina, en que la pendiente de la acera para facilitar la caída del agua hacia la calzada no es la correcta, lo que la dirige en sentido contrario, hacia los portales. “Después de todo lo que hemos pasado, el resultado final es más que insatisfactorio”, dice Rita, responsable de otro establecimiento.

“Hasta tres veces han reformado y levantado los dos chaflanes con Pamplona y Àlaba”, añade. En el primero de ellos trabajaban el pasado sábado a destajo varios obreros; mientras que en el segundo estaban cambiando ayer las baldosas, pese a que las obras concluyeron el pasado enero. Los alcorques también son provisionales y los acabados en general no satisfacen a los vecinos.

Otro tema que ha quedado pendiente es el de la recogida neumática de basura. Tal y como sucede en las reformas urbanísticas del 22@, se aprovecharon las obras para instalar la canalización subterránea, pero los buzones, que deberían ir en los chaflanes, aún no se han puesto al depender de otros proyectos.

“Nos hemos llevado una gran sorpresa al ver que traían otra vez los contenedores de siempre”, explica Rita. Según estos comerciantes, la larga duración de los trabajos obligó a algunos negocios a cerrar. “Solo hemos aguantado los que teníamos una clientela fija o los que no dependen para vivir de la gente que pasa por la calle”, afirman.

Tal y como informó este diario el 3 de octubre del 2007, el proyecto de reforma sufrió una compleja fase de ejecución que acumuló más de medio año de retraso sobre las previsiones iniciales.

ACCIDENTE MORTAL
El 16 de enero del 2007 un accidente laboral acabó con la vida de un peón al derrumbarse una parte de la zanja en la que trabajaba para hacer pasar, precisamente, la tubería de la recogida de basura. Ello originó una primera paralización de los trabajos para estudiar el terreno y tomar las medidas de seguridad pertinentes. Posteriormente se sufrió otro contratiempo al averiarse un cable de alta tensión de Endesa que pasa por debajo de la misma calle, junto a un colector también en mal estado.

Rosa Díaz, Barcelona (El Punt)

La regidora adscrita a Ciutat Vella del grup municipal de Convergència i Unió (CiU), Mercè Homs, ha sol·licitat, amb el suport del grup d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), la celebració d’un ple extraordinari del districte per tancar el procés d’elaboració i aprovació del pla d’actuació de Ciutat Vella (PAD), que va desplegar un ampli procés de participació ciutadana. CiU i ERC, que sumen la quarta part del consell exigible per sol·licitar aquest plenari, coincideixen que cal celebrar-lo no només per tancar el procés sinó també per incorporar en el document les aportacions dels ciutadans i dels grups de l’oposició. Homs ha indicat que «és l’hora d’afegir i sumar propostes».

El PAD de Ciutat Vella es va començar a elaborar durant els mesos de setembre, octubre i novembre de l’any passat, quan es van celebrar trobades per recollir propostes. Es va fer una aprovació inicial del document en el plenari de desembre, i el compromís del govern va ser que després d’un procés de retorn, que va acabar al febrer, es portaria al ple un document definitiu. CiU s’hi va abstenir en espera que acabés el procés i de la resolució de les al·legacions i aportacions dels grups de l’oposició i la ciutadania.

Todos los participantes son de nacionalidad española y sin antecedentes por juego ilegal
Cuando la policía irrumpió en el local, se encontraban apostando 15 personas

(El Periódico)

Los Mossos d’Esquadra han desmantelado en Barcelona un casino ilegal en el que un jugador profesional había organizado el segundo Eixample Póquer Tour, un torneo en el que se habían inscrito más de 300 jugadores.

Según ha informado la policía catalana, la sala, propiedad del jugador profesional que organizaba la timba, se encontraba camuflada en un club de ajedrez y estaba preparada para acoger por segunda vez este torneo.

Cuando los Mossos irrumpieron en el casino ilegal se encontraban apostando unas 15 personas, que fueron identificadas, cuatro de las cuales son jugadores profesionales con experiencia en casinos europeos y norteamericanos, sobre todo en los de Las Vegas (EEUU).

Todos los jugadores, de nacionalidad española y sin antecedentes por juego ilegal, participaban en el torneo por segundo año consecutivo y pagaban una inscripción de 100 euros por partida, lo que les permitía participar en la competición, que tenía una duración de varios meses.

Local habilitado
El local, que estaba habilitado para este tipo de juegos de cartas, contaba con un ordenador y un cañón de luz que reflejaba en la pared la información relativa al número de jugadores, el valor de las apuestas y los premios de los ganadores.

La actual legislación sobre el juego ilegal prevé sanciones de hasta 6.000 euros para los participantes y de hasta 600.000 euros para los organizadores y explotadores de locales de juego que no tengan autorización.

Los Mossos decomisaron ocho tablas profesionales, 35 juegos de cartas, 1.700 euros y miles de fichas con valores diferentes para usarlas en las apuestas.

En la Ronda de la Universitat
La investigación sobre este casino ilegal comenzó el pasado mes de noviembre, cuando los Mossos tuvieron conocimiento de que se estaba celebrando una competición ilegal de póquer en Barcelona. Los Mossos averiguaron que en dos pisos del distrito barcelonés del Eixample se organizaban partidas ilegales de póquer y accedieron a ellos el pasado viernes con una orden judicial para efectuar un registro.

Los pisos, ubicados en la Ronda de la Universitat, son dos entresuelos que se encuentran comunicados y legalmente figuraban como un club de ajedrez.

(El Punt)

El Consell de Gremis de Barcelona negocia amb l’Ajuntament una millora de la il·luminació exterior dels establiments perquè aquests compleixin la seva funció comercial, però, segons la segona tinenta d’alcalde, Imma Mayol, sense que això comporti convertir la ciutat en Las Vegas. Mayol va explicar ahir que els empresaris volen millorar la il·luminació dels seus locals per fer-los més atractius amb vista als seus clients, una proposta, va dir la tinenta d’alcalde ecosocialista, que «cal analitzar a fons», perquè un augment dels reclams visuals no vagi en detriment de la política paisatgística, energètica o del control de la contaminació lumínica de la ciutat.

Amb referència a les crítiques d’algun sector sobre la il·luminació deficient d’alguns punts de la ciutat, especialment a Ciutat Vella, Mayol va assegurar que «Barcelona està ben il·luminada» i que cal saber compatibilitzar els diferents plantejaments i interessos, els dels veïns, els comercials i també els patrimonials. «Aquí hi ha uns interessos a combinar, i cal fixar el que volem que sigui la ciutat des del punt de vista de patrimoni, no buscar una nova Las Vegas, ja que això suposaria a més un enfrontament amb els veïns, perquè els residents no volen tampoc una il·luminació excessiva, perquè els molesta a l’hora del descans», va dir.

La regidora, que va recordar que en aquest mandat hi ha previst un pressupost de 60 milions d’euros per millorar les condicions de la il·luminació, va considerar que la il·luminació dels edificis patrimonials està ben regulada, «encara que alguns creuen que si la façana dels seus immobles està més il·luminada amb això vendran més, i això és més discutible».

I. Vila (El Punt)

L’Ajuntament de Barcelona incorporarà a la seva plantilla els cinc llicenciats en arquitectura amb millors qualificacions de cada promoció. El contracte serà per un període de dos anys i tindrà una remuneració del 80% del sou fixat al consistori per als tècnics superiors el primer any i del 100% el segon.

L’alcalde, Jordi Hereu, va signar ahir el conveni amb la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i La Salle-Universitat Ramon Llull (URL), que regula la iniciativa, que vol sistematitzar la col·laboració entre els representants més brillants de les noves fornades de professionals sorgits de les escoles d’arquitectura i el consistori, i recuperar així una idea que Oriol Bohigas ja va posar en pràctica als anys vuitanta, quan va incorporar a l’Ajuntament alguns dels seus alumnes més destacats, entre els quals, segons es va recordar ahir, hi havia Oriol Clos, l’actual arquitecte en cap del consistori.

ROSA DÍAZ. Barcelona (El Punt)

El síndic de greuges, Rafael Ribó, ha fet arribar a l’Ajuntament de Barcelona la recomanació següent: que es pugui revocar la llicència d’activitat dels apartaments turístics que provoquen molèsties al veïnat. El síndic indica que això s’hauria de poder fer tan bon punt la Guàrdia Urbana comprovés que en un pis d’ús turístic es provoquen reiterades molèsties als veïns.

El síndic ha informat també que actualment té en tràmit set queixes sobre aquesta problemàtica, i que ha estat per aquest motiu que ha decidit enviar aquestes consideracions a l’Ajuntament de Barcelona. També ha manifestat que els estatuts de les comunitats de propietaris poden establir limitacions i fins i tot prohibicions a determinats usos dels espais privats de l’edifici, que en cas de no ser respectades es poden fer valer als tribunals. Per altra banda, el síndic ha recordat a l’Ajuntament que per mitjà de l’aprovació dels diferents plans d’usos pot decidir en quines zones del municipi no admet l’ús turístic dels habitatges i en quines zones sí que l’admet, però subjecte a determinades condicions, com ara les limitacions percentuals.

L’Ajuntament de Barcelona va presentar fa unes setmanes una mesura de govern per regular l’activitat dels apartaments turístics a la ciutat, acollint-se a l’entrada en vigor de la llei del dret a l’habitatge. El consistori serà qui lliurarà les llicències per desenvolupar aquesta activitat, vigilarà que compleixi els requisits mínims –que l’habitatge disposi de cèdula d’habitabilitat– i que els seus ocupants no molestin. Si molesten, el mateix consistori podrà multar o precintar el negoci. Actualment només el districte de Ciutat Vella ha establert limitacions a aquesta activitat a través d’un pla d’usos, que es mantenen en vigor amb la nova llei. Els problemes amb els apartaments, però, estan apareixent en altres districtes de la ciutat.

L’arquitecte Manuel de Solà-Morales analitza en un llibre els deu episodis urbanístics que expliquen l’evolució de la ciutat

DAVID MARÍN. Barcelona (El Punt)

L’origen de tot va ser la creu: el Cardus i el Decomanus, els dos carrers al voltant dels quals es va articular la Barcino romana. Més o menys el que ara serien els carrers del Bisbe i Ciutat, l’eix Ferran i Jaume I, de l’altra. A partir d’aquella programació essencial s’ha desenvolupat la ciutat de Barcelona fins arribar a la ciutat actual. Per què el creixement ha estat d’una manera i no d’una altra és el que analitza l’urbanista Manuel de Solà-Morales a Deu lliçons sobre Barcelona, que acaba de publicar el Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya (COAC).

El llibre, d’un format original que aparenta una guia urbana, analitza deu decisions urbanístiques que han estat claus en el desenvolupament posterior de la ciutat. Són els components teòrics que expliquen la ciutat, una mena d’ADN de Barcelona, en paraules de Solà-Morales mateix, que es troba en l’estructura bàsica de la ciutat i que ha determinat el seu desenvolupament. La primera és l’obertura del carrer Ferran. Aquella operació del principi del segle XIX va ser per Solà-Morales la més important des de la constitució del campament romà a Barcino. L’obertura del carrer Ferran va trencar amb la lògica medieval, va introduir per primer cop la idea de carrer, amb un ample «tall de ganivet» de punta a punta de la ciutat gòtica. El nou eix Ferran-Jaume I-Princesa va transformar la manera de la ciutat de veure’s ella mateixa: de sobte, els carrers de referència van ser els horitzontals, quan fins llavors els carrers principals eren els que anaven de muntanya a mar. L’Ajuntament, a la nova plaça Sant Jaume, va canviar la façana per tal de donar cap al nou eix viari, igual que va fer el Palau de la Generalitat. I amb ells, «tota la ciutat va fer la mateixa pirueta de girar-se de cantó» i es va preparar, inconscientment, per al seu futur creixement. De fet, quan Cerdà va dibuixar la Gran Via, punt de partida del seu eixample, la va alinear amb l’eix Ferran-Princesa.

En canvi, un intent de transformació que va fracassar va ser la plaça de Palau, al costat del port. Es volia traslladar el centre neuràlgic de la ciutat al costat del port comercial. Un intent promogut per la nova burgesia comercial i industrial però que no va quallar en una ciutat que té, en el seu ADN, una complexa relació amb el mar. Solà-Morales també repassa la manera com Barcelona va créixer fora de les seves muralles: l’ordenat desenvolupament parcel·lari de Gràcia, els camins i carreteres que unien els pobles del pla de Barcelona, l’Eixample de Cerdà i el pla d’enllaços de Léon Jaussely, del principi del segle XX, que va ser, per Solà-Morales, l’intent teòric més clarivident per dotar Barcelona d’un funcionament realment metropolità, tot i que moltes de les seves propostes d’avingudes d’enllaç entre barris no van veure la llum. Solà-Morales Aprofita per desmuntar alguns mites sobre l’urbanisme barceloní. Amb l’anàlisi de les exposicions universals que van donar peu a la incorporació de Montjuïc i la Ciutadella a la ciutat, nega que Barcelona sigui una ciutat que creix a cop de grans esdeveniments.

LA CREU DEL FRANQUISME
Ja ben entrats en el segle XX, Solà-Morales destaca els polígons residencials aixecats arreu de la ciutat i de l’àrea metropolitana, els plans d’habitatge del desarrollismo franquista, contra els quals no estalvia qualificatius duríssims, sobretot per la mala gestió de l’espai públic, la «miserable» urbanització i l’arquitectura «trista, repetitiva i avorrida» de bona part d’uns barris dormitori que, si s’haguessin previst amb una planificació urbana més il·luminada, encara haguessin pogut exhibir alguna virtut.

Manuel de Solà-Morales no estalvia polèmiques ni propostes que posarien els pèls de punta a qualsevol alcalde en campanya. La ronda Litoral hauria d’haver-se prolongat cap al Maresme, deixant la Gran Via a Badalona com una gran avinguda urbana de caràcter metropolità, i la ronda de Dalt s’hauria d’haver convertit en un gran eix horitzontal entre el Penedès i el Vallès-Mareme, de Sant Boi i Tiana.

L’urbanista és partidari del túnel d’Horta, planificat i aparcat, en lloc del de Vallvidrera, que és el que es va fer per unir Barcelona i el Vallès. I rebutja sense embuts la semicobertura que s’hi ha fet.

Cap a la metròpoli

Per què Barcelona no té un bon metro? Per què les noves línies tenen un traçat arbitrari i es construeixen tan lentament? Per què s’ha omplert d’autovies i trens l’eix del Llobregat, quan podria ser el principal eix urbà de Catalunya? Amb aquestes preguntes va començar Manuel de Solà-Morales la presentació de les seves lliçons, en una sala d’actes del COAC plena a vessar. L’expectació aixecada pel pensador barceloní, principal guia de l’urbanisme a Catalunya, no va decebre. Per Solà-Morales, Barcelona té al capdavant l’assignatura pendent de convertir-se en metròpoli. De fet, la preocupació metropolitana és una de les constants del llibre. Des del carrer Ferran, fins a les autopistes i les rondes, l’urbanista lloa tots els passos que Barcelona ha fet cap a una veritable articulació metropolitana i critica els dubtes i les gasiveries localistes que ho han impedit fins ara. L’urbanista creu que Barcelona hauria de fer un segon procés d’annexió amb els municipis que l’envolten, però sense l’esperit paternalista i colonitzador que algun cop ha tingut, sinó reconeixent la pluricentralitat i complexitat de la realitat metropolitana. Les deu lliçons del llibre van ser això, lliçons, impartides els anys 1975 i 1983 en un curs introductori sobre urbanisme a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona. Amb motiu del llibre, l’autor ha adaptat amb comentaris, alguns dels quals descarnats i provocadors, del que ha passat en els anys posteriors, des de les rondes fins al Fòrum.

El tramvia de la Mina comença les proves per obrir la línia al juny

(El Periódico)

La T-6 travessa el barri per la nova rambla en un tram de mig quilòmetre que inclou una parada
L’enllaç de la T-4 a Sant Adrià i de la T-5 a Badalona culmina la xarxa oberta des del 2004

La reimplantació del tramvia a l’àrea metropolitana de Barcelona està a punt d’arribar al seu destí. Després de quatre llargs anys d’un difícil desplegament per trams a les dues xarxes projectades fins ara, Trambaix i Trambesòs (29,2 quilòmetres en total), han començat les proves de circulació en l’última de les línies previstes, la T-6, que travessarà el barri de la Mina, a Sant Adrià de Besòs. L’entrada en servei al juny de mig quilòmetre de vies i una estació a la nova rambla construïda dins del pla de reforma integral de la zona, enllaçarà les dues rutes del Trambesòs, la T-4 i la T-5, i en crearà una altra que compartirà part del traçat d’aquestes línies en el seu recorregut entre Sant Adrià i Badalona o viceversa.

Fins a finals de maig es realitzaran diversos viatges de prova amb un comboi en què s’han col.locat ordinadors i aparells especials per comprovar el funcionament de la infraestructura i de totes les seves instal.lacions i sistemes. Les dues primeres setmanes de juny està previst fer l’anomenada marxa en buit, que consisteix a efectuar viatges durant tot el dia seguint l’horari real, però sense transportar passatgers. A partir del dia 15, si no hi ha sorpreses, la línia estarà a punt per entrar definitivament en servei.

CADA 20 MINUTS
Els tramvies de la T-6 tindran una freqüència de pas de 20 minuts i es mouran en combinació amb el trànsit de les altres dues línies dins de les quals realitzaran la major part del seu recorregut, segons explica el director general adjunt de l’empresa, Joan Carsi. El servei entre les parades final de línia d’Estació de Sant Adrià (T-4), en aquesta ciutat, i Gorg (T-5), a Badalona, es prestarà amb dos tramvies, que s’afegiran als 14 ara en funcionament a tot el Trambesòs. El parc mòbil el completen dos trens en reserva o revisió a les cotxeres de la Ronda Litoral.

La principal dificultat de l’enllaç, que ha permès crear un recorregut semicircular amb una inversió de només 4,5 milions (tramvies i urbanització de la rambla a part), és l’existència de dos girs de 90 graus en només uns centenars de metres. Un a la cruïlla de la rambla de la Mina amb el carrer de Cristòfol de Moura, a l’oest, i un altre a la intersecció amb l’avinguda d’Eduard Maristany, a l’est. A més, la confluència en aquests punts amb rutes de més trànsit (la freqüència de pas a la T-4 i T-5 és de fins a vuit minuts gran part del dia) ha afegit complexitat a les obres.

FORT CREIXEMENT
Carsi assegura que no s’ha fet una previsió d’usuaris per a la nova línia perquè la zona, situada al límit de Sant Adrià amb Barcelona, està en ple canvi amb molts edificis en projecte o en obres al districte tecnològic del 22@, el campus del Besòs, la zona del Fòrum o el mateix barri de la Mina. Les últimes xifres del Trambesòs indiquen aquest fort creixement. Dels 4,1 milions de passatgers del 2006 es va passar a 6,5 el 2007, un 60,5% més, després de completar la prolongació fins a Badalona. En un dia laborable utilitzen ara les dues línies 24.000 persones.

El dispositiu de seguretat amb dues parelles de guàrdies privats i diversos mossos implantat a l’abril a la T-4 i la T-5 per aturar el vandalisme i el creixent frau en la validació de bitllets s’estendrà també a la nova línia. En tot cas, el director general adjunt considera que els problemes de seguretat al Trambesòs “no són més importants ni més greus” que els del Trambaix o els d’altres línies metropolitanes.

El desastre de l’enfonsament del túnel segueix molt present en les queixes dels veïns del barri, alguns dels quals s’han vist sorpresos per un pla urbanístic que podria enderrocar les seves vivendes de tota la vida

La notícia del lector (Avui)

Sense temps per a les pancartes. Esmorzar amb el diari i veure que la teva casa de tota la vida està afectada per un pla urbanístic que preveu enderrocar-la és, si més no, una manera curiosa de començar el dia. Però sembla que últimament al Carmel s’estan habituant a aquest tipus d’ensurts. Potser per això, des de l’Hospitalet, a la plaça de les Comunitats, veient les barbes del veí tallar, proclamen allò de “No volem convertir-nos en el nou Carmel”.

Ells, com a mínim, han tingut temps per preparar les seves pancartes. No volen que els diaris els sorprenguin amb cap titular incomprensible sobre el futur de les seves cases i per això creuen que tota garantia és poca abans de començar a foradar la plaça. L’ombra del Carmel planeja sobre el barri.
Com planeja sobre Sentmenat, el record de les dues víctimes mortals i un llarg cúmul d’ensurts al passeig d’Anselm Clavé. Un temor que comparteixen a Caldes de Montbui, on reclamen millores en la seguretat del tram de la C-59 que divideix el barri dels Saulons. El perill no és sempre al volant, però a vegades la imprudència dels conductors i les dificultats circulatòries de la zona es conjuguen de forma fatal. I si no que els ho preguntin als usuaris de les terrasses dels bars de la plaça del Sortidor, al Poble-sec. Ja fa un any que La notícia del lector va denunciar que les tanques de seguretat de la plaça són les principals damnificades del seu difícil dibuix viari i d’algun conductor accelerat. Però des d’aquella primera alerta, les tanques no han tornat al seu lloc i ara els veïns han decidit engegar una campanya per demanar que la plaça sigui només per a vianants.

1 No perden només la casa, també les inversions
“Ostres, si és casa nostra!”, devien pensar els veïns de les 750 cases del barri del Carmel que es podrien veure afectats per la modificació del PGM que preveu enderrocar les seves vivendes de tota la vida en un termini de 12 anys. Tot i que ara, després de saber per la premsa que les seves cases es trobaven a la corda fluixa, han decidit organitzar-se per aturar l’aprovació del pla, de moment, tot intent resulta inútil perquè l’oposició municipal va aturar el projecte i ara per ara tot es troba en un incòmode stand by. Els afectats, 1.900 veïns, denuncien que només el 10% dels pisos que es farien serien habitatges socials i sospiten que darrera de tot hi hagi només interessos econòmics.

El problema, però, no és només l’enderrocament de les cases, sinó també de tota la inversió que s’ha fet al seu voltant. Això ho tenen clar alguns veïns que, només en reformes, han invertit fins a 40 milions de pessetes en una casa que ara podria anar a terra. Encara no entenen per què se’ls ha concedit la llicència per fer les obres, tenint en compte que els habitatges podrien estar afectats per aquesta modificació.

De fet, fa tot just dos anys, després de l’esfondrament del túnel del metro, l’Ajuntament va fer reformes importants al passatge dels Santuaris. Els veïns no són capaços d’entendre que es fes una inversió tan gran per arreglar un carrer que ara es veurà afectat pel pla urbanístic. Sorpreses que dóna la vida. Per si de cas, ells seguiran atents a les novetats que es puguin anunciar a través dels mitjans, no fos cas que algun dia vegin la foto del que era la seva casa.

2 Més que garanties per foradar la plaça
Sent previnguts i sempre amb l’ombra del Carmel present, alguns veïns de la plaça de les Comunitats, a l’Hospitalet de Llobregat, tenen clar que no volen assumir el risc d’excavar la plaça, tenint en compte la proximitat respecte a la ronda de Dalt i el metro: “No volem convertir-nos en el nou Carmel”.

L’Ajuntament assegura que s’han fet els informes pertinents i que el risc de l’obra és nul, però davant de les inquietuds veïnals estan esperant un segon informe tècnic que ho confirmi. Ara per ara, els veïns han aturat momentàniament la crida a manifestar-se cada dilluns per evitar la construcció del pàrquing, perquè amb el canvi obligat al capdavant del consistori, el projecte està aturat. No obstant això, anuncien que estan disposats a mantenir les manifestacions i que la seva lluita passa per aconseguir que la plaça es qualifiqui com a zona verda.

3 De defensa antiaèria republicana a mosaic de grafits
En aquests moments, el turó de la Rovira és un espai dedicat a la runa i els grafits, tot i que anys enrere, durant la Guerra Civil, es va convertir en un dels punts estratègics de les defenses antiaèries republicanes i, molts més anys abans, havia acollit un poblat ibèric. Vist l’aspecte que ofereix ara aquest cim, però, costa de creure el seu valor històric. Justament les pintades i l’estat de conservació de les bateries antiaèries són algunes de les queixes que Josep Rebollar, veí del Guinardó, va fer sentir a través de La notícia del lector. Ara, la regidora de CiU adscrita al districte d’Horta-Guinardó, Maite Fandos, reclama al govern municipal que s’iniciïn de manera urgent les obres de rehabilitació d’aquests refugis, avançant-les al pla urbanístic dels Tres Turons.

4 Mòbing o una batalla que ja fa dos anys i mig que dura
El litigi entre els llogaters de la finca número 147 del carrer Enric Granados i la propietat de l’edifici, Inmuebles Renta, encara la seva recta final, després de dos anys i mig de procés judicial. Els veïns, la majoria dones d’edat avançada, van demandar la immobiliària perquè fes unes obres de manteniment per valor de 60.000 euros, però la propietat creu que cal una rehabilitació a fons valorada en 600.000 euros. Un cost que caldria revertir en els lloguers de renda antiga - entre 100 i 150 euros al mes- que paguen ara els llogaters. El procés, que ha avançat a empentes i rodolons, ha anat lligat a la degradació de la finca, on ja hi ha rates. El 19 de maig es coneixeran, finalment, els informes de les dues parts.

5 Punts negres i punts fúnebres, de dos en dos
Dues dones ja hi han perdut la vida en els últims mesos i la llista d’ensurts no té un final clar. La B-1413 al seu pas per Sentmenat s’ha convertit en una autèntica amenaça per als veïns del municipi que denuncien des de la inseguretat que suposa creuar el pas de vianants fins a la manca de visibilitat. Tot i que el passeig Anselm Clavé, nom que adopta la via quan passa per Sentmenat, no consta a la llista de punts negres de carreteres, veïns i Ajuntament coincideixen: “Hi hauria de ser”. És per aquest motiu que els veïns s’han organitzat per determinar quines mesures hauria d’aplicar la Diputació de Barcelona, que és la titular de la via.

A Caldes de Montbui també tenen clar el que és una carretera perillosa. La C-59 divideix el barri dels Saulons en dos. Dues víctimes mortals i una llarga llista d’accidents han convertit el tram d’aquesta via quee queda entre els quilòmetres 16,5 i 17 en el segon més perillós de tot el Vallés Oriental. Els veïns estan farts de jugar-se-la per creuar sense passos de vianants, ni semàfors ni ponts. Tant ells com l’Ajuntament s’han mobilitzat per demanar mesures concretes per reduir els accidents a la direcció general de Carreteres, i el govern s’ha compromès a prendre mesures provisionals.

6 D’espai d’esbarjo per a gossos a escola provisional
Ja fa pràcticament un any que La notícia del lector denunciava la situació que es vivia al parc del Congrés, al barri de la Xinesca de Vilassar de mar, on els propietaris d’un grup de gossos i els pares dels nens del barri es disputaven l’espai. Els pares denunciaven que els gossos campaven sense lligar i que els amos no en recollien els excrements i reclamaven que el barri necessitava un espai per als més petits. Ara, el seu desig s’ha fet realitat, però de ben segur que no de la manera que ells esperaven. A partir del 12 de maig i fins a una data encara indeterminada, l’Ajuntament i el departament d’Educació hi instal·laran barracons escolars mentre no es construeix en un altre emplaçament l’escola pública de primària Els Alocs.

7 ‘Valencia, Roselló, Concell de Cent… Pardó?’
Tot un nomenclàtor paral·lel ha dissenyat ja La notícia del lector a base de recopilar les faltes d’ortografia que presideixen molts dels rètols de la ciutat de Barcelona. Si fa uns mesos Dolors Montserrat s’apoderava del carrer dedicat a Dolors Monserdà, durant aquest mes tots plegats hem perdut el Nort a força d’acumular errades. A la parada d’autobús d’inici i final de la línia 54 de TMB, sense anar més lluny, s’anuncia sense complexos d’Estació del Nort i els carrers Rosselló, València i Consell de Cent han conegut ja totes les seves versions. No és un problema ortogràfic el de l’avinguda Príncep d’Astúries, sinó d’existència, ja que anuncien un destí al qual és impossible arribar.

8 Farts de prendre tapes patint pels cotxes
A la plaça del Sortidor, al Poble-sec, continuen sense notícies d’algunes de les tanques que impedeixen l’entrada de vehicles a la part reservada als vianants. Ja fa més d’un any que La notícia del lector va denunciar que algun conductor imprudent les havia fet malbé. El veïns ja estan cansats de seure a les terrasses amb el neguit de ser envestits per algun vehicle i estan engegant una campanya per demanar que sigui un espai per a vianants.