Arxiva per a 'Urbanisme'Categoria

Acabar la Sagrera queda en mans de les plusvàlues o d’altres pactes

novembre 22, 2009

• L’ajuntament cedirà a Adif el seu benefici urbanístic i si no n’hi ha prou, es buscaran «fórmules»
• L’Estat pagarà els 416 milions de l’estructura i vies, però els 287 de l’interior pengen del totxo

Ramon Comorera (El Periódico)

L’enginyeria financera per construir la macroestació de la Sagrera s’està revelant gairebé més complexa que la del formigó i els rails. L’esclat de la bombolla immobiliària va desestabilitzar un projecte pactat el 2002 en bona part sobre unes altes plusvàlues. Quan aquestes s’han volatilitzat, Estat, Generalitat i Ajuntament de Barcelona han hagut de buscar una altra sortida. Ahir es va conèixer la lletra menuda del publicitat acord del maig amb el nou ministre de Foment, José Blanco. El bipartit municipal va aprovar amb el suport crític d’ERC i el rebuig de CiU i el PP una modificació del conveni que deixa en mans del benefici urbanístic la segona fase de les obres, l’interior de l’estació. Si amb aquest no n’hi ha prou, es diu que les parts «estudiaran fórmules».
Estava clar que dels 702,5 milions que costa ara la instal·lació, 161 els posava Adif i 255 Foment amb càrrec a la disposició addicional tercera de l’Estatut sobre inversió en infraestructures del 18,5% del PIB espanyol que correspon a Catalunya. Faltaven 286,5 milions per completar l’enorme xifra i poder licitar la primera part de l’obra, corresponent a l’estructura de formigó i les vies, en la segona meitat d’aquest any com s’havia anunciat.

180.000 METRES DE SOSTRE / Perquè això sigui possible, l’ajuntament ha acceptat ara cedir a Adif l’aprofitament urbanístic que legalment li correspon sobre els 180.000 metres quadrats de sostre edificable aprovats en el pla d’ús terciari del 2004. Adif avançarà així els diners, cosa que permetrà, segons el tinent d’alcalde Ramon García-Bragado, «una licitació immediata», al desembre.

No obstant, el fet que s’utilitzin d’aquesta manera les plusvàlues dels edificis d’oficines i hotels que van sobre l’estació, recursos destinats primer a la cobertura de vies i a urbanitzar la zona, obre interrogants sobre quins fons hi haurà per a aquests últims treballs. El canvi del conveni estableix que si els recursos obtinguts són més elevats que el pressupost, Adif destinarà l’excedent a l’explotació de l’edifici i a altres inversions ferroviàries. Al contrari, si falten fons s’haurà de recórrer al sòl aportat per les parts i en última instància a les citades noves «fórmules».

García-Bragado va negar amb rotunditat, davant els embats de l’oposició, que aquesta alambinada operació suposi «que l’ajuntament posi més diners, s’endeuti o augmenti l’edificabilitat». En canvi, va assegurar, «sí que permetrà l’inici de les obres» com s’havien compromès les tres institucions que integren el consorci Barcelona Sagrera Alta Velocitat. Va insistir que amb el conveni del 2002, l’estació no estava assegurada i ara «sí que ho està».

PAS DE TRENS / L’inici en les pròximes setmanes del procés per adjudicar les obres hauria de permetre que aquestes comencin el 2010 i que el 2012 la infraestructura ferroviària estigués a punt perquè hi passin els trens procedents de Sants. Amb permís, és clar, del túnel que s’ha d’excavar sota l’Eixample i també del que ha de travessar Girona, l’obra més endarrerida de tot l’enllaç fins a la frontera francesa. El que no s’haurà acabat d’aquí a tres anys serà l’interior de l’estació, que inclou també en les seves enormes dependències una parada de Rodalies i una de busos.

DOS ANYS DE RETARD / El convergent Joan Puigdollers va desqualificar la proposta presentada per Bragado a la comissió d’urbanisme municipal assegurant que implicarà un altre canvi del pla general metropolità, de manera que el pla s’allarga com a mínim dos anys més. Fins i tot va ironitzar dient que si se segueixen acumulant retards, serà un govern de CiU el que acabarà construint l’estació.

El regidor d’ERC Ricard Martínez va condicionar el seu decisiu vot al fet que no hi hagi nous canvis de planejament i va dir que el seu suport no serà definitiu fins que Foment hagi licitat realment l’obra. Enrique Villagrasa del PP es va sumar a les crítiques dures i va qualificar de «nefasta» la gestió del bipartit.

Les obres que es riuen de la gent

setembre 1, 2009

Feina mal feta – Platges – El ministeri de Medi Ambient va fer aportacions de sorra en plena canícula
Nyap – La voravia del carrer Balmes es va ampliar malament

Maria Favà (Avui)

Ja és sabut, i admès, que les obres urbanes molesten molt a curt termini però quan estan acabades en general milloren la qualitat de vida. Però aquest estiu s’han fet dues obres a Barcelona que clamen el cel; la de les voreres del carrer Balmes i l’aportació de sorra a les platges que s’ha executat en plena temporada de banys i que no es va acabar fins al dia 7 d’agost. S’ha de veure si han millorat alguna cosa però s’han executat de tal mala manera que s’han rigut de la gent que les ha hagut de suportar.

Cada any s’han de refer les platges malmeses pels temporals de llevant de l’hivern i la primavera i s’ha d’aportar sorra nova i a vegades reparar els espigons. L’hivern passat els danys van ser greus i les llevantades del 26 i 27 de desembre van afectar especialment les platges de Barcelona i del Maresme. Les aportacions de sorra s’haurien d’haver acabat al mes d’abril, segons el compromís a què va arribar el ministeri de Medi Ambient amb els ajuntaments afectats. Però els treballs s’anaven ajornant perquè no es trobaven vaixells draga, segons al·legava el govern, que afirmava que tots estaven operant al golf Pèrsic. Al final, l’operació es va executar durant els mesos de juliol i agost, en plena campanya d’estiu, cosa que va provocar molèsties als banyistes, que van gaudir de menys metres de platja i van patir un núvol constant de pols que enfosquia el paisatge. Per acabar-ho d’arreglar, la sorra dipositada gairebé és de color negre, perquè porta molts llims i fa una certa angúnia posar-s’hi damunt perquè no sembla neta. Aquest color de gos com fuig no s’acabarà d’aclarir fins molt avançat l’hivern.

Voravies massa altes

L’altra obra d’antologia és la que s’ha fet al carrer Balmes per eixamplar les voreres. Per anar més ràpid, per estalviar diners o senzillament per manca de professionalitat, les rajoles de la nova voravia es van col·locar damunt dels panots antics. El resultat va ser que en alguns punts el desnivell entre la voravia i el vestíbul de les escales era espectacular. Molts portals van quedar per sota del nivell del carrer i es van haver de posar marxapeus nous per arreglar una mica el nyap. Però els nous marxapeus han fet augmentar de forma considerable el desnivell que hi ha a la part interior de les portes i això ho han notat ràpidament els veïns més ancians, que temen caure.

Ara, a més, caldrà veure què passa quan plogui fort i el pendent del carrer en lloc de desaiguar cap a la calçada, porti l’aigua cap als vestíbuls de les escales. Alguns porters ja estan alerta i preparen barreres amb totxanes i fustes com en temps de les inundacions.

El pacte del Miniestadi encén els ànims dels veïns

juliol 31, 2009

Titllen l’operació de ‘pelotazo’ a favor del FCB | No accepten la compensació de terrenys, perquè Barcelona perd sòl per a serveis

Redacció (Avui)

La Coordinadora d’Associacions de Veïns i Entitats de les Corts va fer pública ahir la seva total oposició al pacte promogut per l’alcalde Barcelona, Jordi Hereu, i els líders dels grups municipals, Xavier Trias (CiU) i Jordi Portabella (ERC) per requalificar el Miniestadi.

Els veïns rebutgen un acord que afecta les Corts i tota la ciutat de Barcelona, perquè elimina 78.000 m2 de sòl per a equipaments. L’acord, a més, s’ha pres sense haver escoltat les entitats veïnals, denuncien. La Coordinadora afirma que “no ha estat rebuda en cap moment per l’alcalde”, segons recull un comunicat que compta amb el suport de la FAVB.

La compensació de terrenys per a serveis a Montcada i Reixac tampoc l’accepten, perquè “és del tot irracional, insostenible i del tot pervers permetre que els ciutadans de Barcelona s’hagin de desplaçar molts quilòmetres per anar a l’escola, a la biblioteca, al metge o a un centre de dia perquè els nostres polítics autoritzen fer pisos on hi hauria d’haver aquests serveis per als veïns”.

En opinió de la Coordinadora, l’acord signat pel PSC, CiU i ERC és una actuació manifestament especulativa, que titllen de pelotazo a favor de l’entitat privada i en contra dels interessos dels barcelonins.
Veïns i entitats de les Corts també denuncien que “el govern d’aquesta ciutat no està legitimat per prendre decisions que hipotequin el futur de la qualitat de vida dels ciutadans de Barcelona”. I finalment, fan una crida a la mobilització ciutadana per acabar amb aquesta “política de malvendre el patrimoni de la ciutat”.

La Coordinadora assenyala que el Pla General Metropolità (PGM), la Carta Municipal de Barcelona i la llei d’urbanisme de Catalunya obliguen a fer un parc o un jardí públic al sòl destinat a equipament que no s’usi per a aquest fi.

Prova pilot a la Sagrada Família

juliol 30, 2009

Adif assaja la construcció del mur protector de la Sagrada Família al tram previ de Mallorca
La pantalla definitiva es començarà a final d’agost

Quim Torrent (Avui)

A finals d’agost o principis de setembre començarà la construcció de la pantalla de protecció de la Sagrada Família. Però perquè això sigui així, abans cal fer una prova pilot a l’entorn del temple, que ja s’ha començat. Aquesta mateixa setmana, Adif ha enllestit els preparatius per començar l’excavació de dos pilons que formaran part del mur pantalla que protegirà el temple. La prova pilot es fa just al costat del temple, a la plaça Sagrada Família, a la confluència dels carrers Mallorca i Sardenya.

“És l’última prova abans de començar a construir la pantalla”, explica Rafael Rodríguez, director d’infraestructura de la línia Madrid-Figueres. La construcció d’aquestes dues columnes, d’uns 40 metres de profunditat, ha de servir per tancar l’informe independent encarregat a l’Institut Tècnic de Materials i Construccions (Intemac), que ha de determinar si el mur de pantalles és suficient per protegir la Sagrada Família. En els sondejos davant del temple que fins ara ha fet Intemac no ha trobat cap raó per descartar la construcció del mur de pantalles.

Remei o malaltia
La prova servirà per demostrar que el mètode escollit per construir les columnes -similar al de les pantalles dels túnels que es fan des de la superfície- permet que baixin verticalment. Els tècnics de la Sagrada Família temien que el remei fos pitjor que la malaltia i els pilons acabessin afectant més els fonaments del temple que no pas el mateix túnel.

Des d’Adif i el ministeri de Foment, però, es continua defensant que el mur pantalla és la millor protecció per al singular edifici de Gaudí. “No hi ha marxa enrere possible”, explica un alt càrrec del ministeri, que assegura que amb “el projecte constructiu que hi ha i la vigilància judicial establerta ara és impossible no fer el mur”. Aquesta mateixa persona explica que, a més, ja s’ha perdut “massa temps amb sondejos i cales que ja sabíem que tindrien un resultat positiu”.

El problema d’haver retardat tant el procés, amb intervenció de l’Audiència Nacional i tot, és que els terminis de finalització de l’obra comencen a pressionar. Rodríguez explica que la construcció dels pilons de la pantalla de 230 metres de longitud s’hauria de començar a finals d’agost. Cal tenir en compte que la Sagrada Família es troba a només un quilòmetre i mig del punt on la tuneladora començarà a perforar a l’inici del carrer Mallorca el mes d’octubre.

Abans que la tuneladora arribi al subsòl de la zona de la Sagrada Família cal que tota la pantalla de pilons s’hagi pogut assentar correctament. Per tot plegat, caldria que a finals de novembre tots els pilons estiguessin ja instal·lats. Després de col·locar aquestes estructures verticals, caldrà construir un dau de formigó per relligar-les a nivell superficial. Això obligarà a obrir una gran rasa de tres metres de profunditat per tres d’amplada a Mallorca, entre els carrers de Sícilia i Lepant. Aquest dau donarà estabilitat a l’estructura i evitarà que les columnes es moguin en cas de moviment de terres.

Nyap a Balmes

juliol 20, 2009

Les obres de millora han elevat el nivell de la vorera per damunt de l’entrada de força edificis
Davant d’una casa l’Ajuntament hi ha posat totxanes perquè no hi entri l’aigua

Maria Favà (Avui)

Les esperades obres del carrer Balmes per eixamplar les voreres són un nyap. És el que lamenten els veïns del carrer un cop acabat el tram ja eixamplat d’Aragó a Mallorca, pel cantó Llobregat. En lloc de treure el paviment antic i substituir-lo pel nou, els paletes han tirat pel dret i han col·locat els panots nous sobre els vells. El resultat és que la voravia ha quedat més alta que algunes de les entrades dels edificis.

El tram que ha quedat pitjor és entre València i Mallorca. A l’edifici que fa cantonada amb aquest últim carrer han hagut de col·locar-hi una torre de totxanes per evitar que entri l’aigua dins del vestíbul. A la casa que ve a continuació, una gran obertura de la planta baixa ha quedat uns vint centímetres per sota del nivell actual del carrer.

Marxapeus afegits

A la majoria dels edificis d’aquest tram s’han hagut de col·locar peces de marbre noves al marxapeu de les portes d’entrada de les cases, per aconseguir que quedin, com a mínim, al mateix nivell del carrer.

L’empresa municipal Proeixample, que és la que dirigeix les obres, assegura que l’anomalia de la diferència d’alçades ja s’ha solucionat col·locant marbres nous. Expliquen que l’errada va passar perquè és un carrer en què els portals tenen alçades diferents i que les voreres noves s’havien d’unificar i fer-les inclinades cap a la calçada perquè puguin desaiguar.

Les voreres del carrer Balmes, en el tram que va de la Diagonal al carrer Aragó, s’amplien fins als 4,6 metres, el doble del que feien. Les obres van començar a l’abril, està previst que s’acabin al desembre i tenen un pressupost de 3,8 milions d’euros. Durant el mes d’agost s’asfaltarà la calçada.

Per poder eixamplar les voreres, s’eliminarà un carril de circulació. En quedaran quatre: un de reservat per al bus i els taxis, i tres per als vehicles privats. Ara la secció de la calçada té 15 metres i passarà a tenir-ne 10,80, com la majoria dels carrers de l’Eixample. També s’eixamplaran les cantonades per als vianants fins a 5,60 metres.

El carrer Balmes erà una de les vies emblemàtiques de la ciutat, però amb els anys s’ha convertit en una via ràpida exclusiva per al trànsit, i és, comercialment, molt poc atractiu. Té les voravies estretes i, a més, estan molt malmeses perquè feia uns deu anys que no s’hi havia fet cap intervenció.

Amb l’ampliació es podran posar marquesines a les parades d’autobusos, que ara només tenen un pal de senyals. També està previst plantar-hi arbres.

Les obres de l’estiu a Barcelona. Bones? Dolentes?

juliol 19, 2009

Es veu que a Barcelona hi ha 310 obres en funcionament. L’alcalde Hereu l’altre dia se n’omplia la boca acceptant com a menys dolenta l’estratègia política de positivar les obres com a bé futur i com a accelerador de l’ocupació en temps de crisi, però no totes són impulsades per l’Ajuntament; evidentment n’hi ha de la Generalitat, i també n’hi ha del Ministerio. Tenim un estiu ple de bastides, grues, sorolls i pols, i els veïns es queixaran, els comerços reclamaran alternatives i l’oposició tindrà carn a la graella per poder-ne fer el que pugui, tenint en compte que això de les obres és difícil de criticar políticament a la lleugera perquè un cop l’infraestructura està posada en servei ningú no diu ni piu.

De totes les obres que es fan i es desfan, n’hi ha una que ha generat especial controvèrsia: les del TAV, que a dia d’avui ja estan obertes. El carrer Mallorca està potes enlaire, s’ha repetit a tots els mitjans. I s’ha començat per la zona de la Sagrada Família, cosa que molts consideren una provocació després de tant mullader per protegir el temple. Des de l’objectivitat sembla que s’ha polititzat massa la qüestió i que s’ha aprofitat la por de part dels afectats per l’obra per intentar fer un pronunciament, una vegada més, polític. Sembla lògic demanar realisme, perquè molts barcelonins i barcelonines trobaran perfecte tenir, d’aquí a un temps, una infraestructura que els porti a França i els será indiferent si passa per un carrer o per un altre. La qüestió és que les obres es facin correctament, minimitzant les molèsties i garantint la seguretat de tothom. I com sempre, parlar de més està de menys. Cal informar, amb transparencia, i cal criticar les coses que no estan prou ben fetes. Aquesta és la feina dels polítics. Però mentre tot es vagi desenvolupant que la política amb segones intencions no posi pals a les rodes de manera gratuïta. Dediquem-nos a parlar i a escoltar als afectats i a estudiar i entendre els projectes constructius, i a partir d’aquí hi haurà notícies.

Les Glòries, deu estius de grues i màquines

juliol 18, 2009

L’enderroc va començar el 2008 però l’anella no anirà a terra fins al 2012 COMERÇ · Nova polèmica municipal pels ajuts als afectats

(Avui)

La plaça de les Glòries patirà una profunda transformació. Les actuacions iniciades fa uns mesos duraran anys, ja que l’anella no anirà a terra fins al 2012 i els equipaments projectats a la zona es podrien acabar una dècada després de l’inici de les obres. El novembre del 2008 es van acabar de retirar els murs del tortell elevat i les tasques de condicionament de la part de sota de l’anella viària s’han prolongat fins aquest mes de juliol, en què està previst que els autobusos i els taxis puguin circular-hi per sota. “Actualment s’hi està ajustant la fase semafòrica i comprovant que els autobusos hi puguin fer els girs, i entrarà en servei aquest juliol”, va explicar el tinent d’alcalde d’Urbanisme, Ramon Garcia-Bragado. L’objectiu de la mesura provisional és millorar la velocitat mitjana del transport públic en una zona que estarà en obres no només aquest estiu, sinó molts d’altres.

L’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, va posar la primera pedra del Museu del Disseny a finals de juny; aquestes obres, a la part sud de la plaça, avancen a preu fet i estaran enllestides a finals del 2011. Serà la primera obra de l’entorn que s’acabarà. Molt aviat està previst que es posi la primera pedra dels nous Encants.

Desviament del trànsit

Es preveu que el nou mercat estarà acabat el 2012 i que aleshores ja s’hi podran traslladar totes les parades dels Encants. Això alliberarà el solar que ocupen ara, que es farà servir per al desviament del trànsit que circula pel tambor elevat, que s’enderrocarà. Els carrils d’entrada i sortida de Barcelona s’han de soterrar i a sobre s’hi farà la nova plaça. Aquest serà el pas més complex d’una gran obra de remodelació urbanística per a la qual no hi ha data exacta de finalització, tot i que es podria enllestir en un termini d’entre set i deu anys. L’obra afecta veïns i conductors, però no tant els comerços.

Precisament ahir l’Ajuntament de Barcelona va aprovar que el govern municipal negociï amb l’Estat un fons que compensi els comerciants afectats per les obres del TGV. L’aprovació es va fer a la comissió d’hisenda a partir d’una proposició de CiU que va tenir el suport de tota l’oposició (PP i ERC). El bipartit no se sent obligat a dur-ho a terme i sempre ha descartat rescabalar els botiguers afectats per obres.

La reforma de l’avinguda de Pau Casals es para per falta de diners

juliol 11, 2009

El projecte final de l’obra es dispara i costarà uns cinc milions d’euros

Patrícia Castán (El Periódico)

Compta amb un projecte rematat des de fa molts mesos i, el que és més important, amb el necessari vistiplau de veïns i comerciants. Però el pressupost s’ha disparat i les arques de Sarrià-Sant Gervasi no donen de si, de moment, per executarlo. Es tracta de l’esperada –des de fa anys– reforma de l’avinguda de Pau Casals, que connecta la plaça de Francesc Macià i el Turó Park, que teòricament hauria d’haver començat fa mesos però ha estat congelada fins que el districte desencalli el seu finançament, estimat en uns cinc milions d’euros. Els comerciants, cansats de demores, exigeixen que les obres s’executin amb urgència davant la caiguda de vendes que pateix tot l’eix, i que atribueixen al mal estat de la zona.

Fa poc més d’un any, aquest diari ja va avançar que el nou projecte estava en la fase final. Els comerciants (d’uns 25 establiments, la majoria d’alt nivell) confiaven que les obres es portessin a terme des de principis d’aquest any. Era el segon intent d’emprendre la reforma, ja que l’anterior mandat havia acabat amb un altre projecte frustrat perquè suposava obrir rampes d’accés al pàrquing subterrani de la zona des de l’eix central enjardinat, que estava catalogat. Llavors, el districte va treballar en una altra proposta, que és la que es manté sobre la taula, però que implica una inversió molt superior a la prevista, indica la regidora del districte, Sara Jaurrieta.

VORERES MÉS AMPLES / La proposta que hi ha en marxa implica eliminar un carril per sentit (a una banda, d’aparcament de pagament tocant a l’eix central, i a l’altre, de trànsit) per guanyar uns dos metres de voreres laterals que convidin al passeig. D’aquesta manera, a cada costat es conservaran dos carrils, més un d’aparcament en zona blava tocant a les façanes. La reforma implica estrènyer els accessos al pàrquing subterrani de Saba perquè ocupin menys espai i la vorera quedi més neta. A aquesta intervenció s’hi suma la creació d’accessos de vianants en ascensor des del tram central, per complir amb la normativa vigent d’accessibilitat.

Un dels punts clau de l’obra, que posarà de cap per avall la zona durant diverses setmanes però està cridada a ressuscitar-la comercialment, és la renovació total del paviment, ara bastant deteriorat. Aquesta és una de les principals queixes dels empresaris, segons detalla un portaveu. El col·lectiu diu que l’estretor de les voreres, unida a la mala conservació i a la presència de motos aparcades, no convida a recórrer la zona. L’altre punt negre és la il·luminació, molt deficient segons els comerciants, i que també serà renovada, com indica el projecte.

Jaurrieta admet que la intervenció, en el dia d’avui, «no té calendari». «Ens vam quedar curts amb la primera previsió de diners i el pressupost final és molt més car», assenyala. Però assegura que la voluntat és mirar de repescar fons per diferents vies per completar els cinc milions pressupostats, per als quals no hi ha partida immediata.

Les associacions de veïns no volen més pisos a la Meridiana

juny 13, 2009

Píndoles (Avui)

Les associacions de veïns de la Sagrada Família, Fort Pienc, Clot-Camp de l’Arpa i el Poblenou s’han posicionat en contra que es construeixin pisos en el tram de Meridiana que va de Lepant a la plaça de les Glòries. Reclamen que es mantinguin les zones verdes previstes i denuncien els endarreriments que va acumulant la transformació de les plaça de les Glòries, els Encants i els voltants.

Una grua d’obra fa 2 anys que està abandonada al Poblenou

març 29, 2009

Els veïns denuncien el perill que existeix per la falta de manteniment

Jordi Subirana (El periódico)

La crisi ha deixat desenes d’obres a mig fer a Barcelona. Altres fins i tot estan parades des d’abans de la recessió i s’han convertit en una amenaça. Al carrer de Bilbao, al Poblenou, una grua que no s’usa des de mitjans del 2007 s’ha convertit en un risc per als veïns per la falta de manteniment.

Els residents del número 60 de Bilbao van viure amb molta por el vendaval que va castigar la ciutat el 24 de gener passat. La grua, d’uns 40 metres, va trontollar amb força d’un costat a l’altre i més d’un va pensar que es desplomaria. Una part del cable, a més, estava deixat anar i va trencar una de les claraboies del celobert, va recordar el president de l’escala, Pere Clarós.

INSPECCIÓ DELS BOMBERS
Tot va quedar en un ensurt però els veïns no les tenen totes. Els bombers han examinat la instal.lació i han recomanat iniciar les gestions per desmuntar-la malgrat que no existeix un perill imminent. Clarós va subratllar que la màquina no té cap manteniment i que això pot traduir-se en la caiguda d’alguna part de l’estructura.

El problema d’aquests veïns es remunta a fa dos anys, quan es van parar les obres. Uns mesos més tard, la promotora Lovipro va fer fallida. El cas està als jutjats i per ara no s’ha pogut entrar al solar per treure la instal.lació com han sol.licitat els veïns.

Entre el febrer i el juny del 2008, els veïns van presentar dues queixes al districte de Sant Martí, primer per l’abandonament i la presència de rates i captaires, i després pel perill i els robatoris en dos pisos i del cable de coure de la màquina. Segons Clarós, no van obtenir resposta de l’ajuntament fins després del vendaval. Recentment, el districte ha enviat un requeriment al propietari de la grua perquè en garanteixi l’estabilitat o la tregui.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.