La degradació del Raval acaba la paciència veïnal

La regidora admet que el barri necessita «una actuació més intensa i efectiva»

(El Periódico)

Tràfic de drogues constant i a qualsevol cantonada, prostitució pel carrer i tot el que aquesta comporta, petits (i no tan petits) furts, soroll i brutícia. Aquest és, molt a desgrat seu, el pa de cada dia dels esgotats veïns del Raval, cosa que ha sobrepassat de llarg la seva paciència. Així l’hi van fer saber per enèsima vegada a la regidora de Ciutat Vella, Itziar González, en l’audiència pública del districte, celebrada dimarts.
Després d’un estiu mogut (la de dimarts va ser la primera audiència pública des del juny), els veïns, molt alterats per la degradació del barri, que alguns van qualificar com «la claveguera de Barcelona», van aprofitar la trobada per compartir tot el seu malestar amb la regidora, que va aguantar amb aplom més de tres hores de retrets. Des de les molèsties causades per la sala de venipunció Baluard, fins als pisos que les prostitutes usen per desenvolupar la seva activitat econòmica.

COMPRENSIÓ I PACIÈNCIA / «En primer lloc vull deixar clar el meu profund respecte per tot el que esteu plantejant», va iniciar la seva intervenció González, xiulada per gran part de la sala, que aixecaven cartells amb el lema Volem un barri digne, firmats per la Plataforma Raval per Viure. Dit això, la regidora va apuntar que «la situació del Raval mereix una actuació més intensa, coordinada i efectiva, i aquest és el meu compromís». I es va defensar d’una de les crítiques més repetides pels assistents: «En cap moment hem negat la realitat», va afirmar González, que va admetre que el barri necessita més control i coordinació, cosa per a la qual ella mateixa ha demanat en reiterades ocasions més eines tant a l’ajuntament com a la Generalitat.

Després de les queixes, la regidora va reivindicar el que va qualificar com a «petits èxits». «Hem demanat ordres d’allunyament als reincidents i estem redreçant problemes complexos, com els casos sagnants de mobbing», va apuntar abans de posar èmfasi en els esforços que està dedicant el seu equip a la recerca de noves fórmules per atendre «la intensitat d’aquests fenòmens». Sobre els pisos prostíbul, la gerent del districte, Mercè Massa, va afirmar que s’està treballant molt en aquesta línia. «Aquest mes se n’han tancat 12», va precisar la gerent.

NOVES PANCARTES / Minuts abans de començar l’audiència pública, i a pocs metres de la seu del districte, l’associació de veïns del Raval va organitzar una roda de premsa per presentar la nova campanya de cartells amb el missatge «Ajuntament, el Raval no aguanta més», amb què pretenen inundar el barri penjant-ne més de 3.000.

El president de l’associació més activa de veïns, Josep Garcia, va aprofitar la trobada amb els periodistes per exigir la dimissió de la regidora, demanar al jutge de l’Audiència Baltasar Garzón que investigui la «ràpida i sospitosa» reforma urbanística del barri i apuntar la possibilitat de presentar-se a les pròximes eleccions municipals amb una encara en l’aire plataforma veïnal.

El transport públic nocturn a Barcelona. Por, angúnia i poca seguretat

El transport públic a Barcelona com tot en aquesta vida podria estar molt millor de com està, però està prou bé. I va millorant any rera any. Sobretot el metro amb la futura L9, que obrirà estacions a zones que ara no en tenen i que eixamplarà molt les possibilitats de fer transbordament i arribar més ràpid a tot arreu. Tot això ja ho sabem i els usuaris habituals ens n’alegrem, però tenim queixes.

Agafar el transport públic és quelcom que uneix a les persones i n’hi ha que en som uns grans experts. Sabem per quina boca s’ha de sortir a cada estació per fer el trensbordament adeqüat, sabem quins passadissos són llargs o curts, si hi ha escensor o no, si la parada d’autobús està lluny o a prop, si l’interval de pas és curt o llarg. I els usuaris habituals també sabem que no és agradable anar en transport públic després de les 10 de la nit, i menys de dijous a diumenge. La fauna canvia i empitjora clarament. A la nit és d’allò més normal trobar-se un tio dormint o en coma etílic en un banc de l’andana o ajagut a unes escales; és habitual escoltar crits i insults i quasi baralles; és incòmode trobar-te amb grups d’individus vestits seguint la mateixa moda tribal que ocupen bancs i entorns de bancs a les andanes i que no agafen els combois i que riuen i se ne’n riuen de les persones que passen per allà; és improbable no coincidir amb grups de persones fumant i bevent cubates com si el metro sigués una part més de transició entre festa i festa. I tot això sense sentir-nos segurs perquè si bé sabem que hi ha càmeres que tot ho vigilen i personal de no sé quina empresa de seguretat privada (que a vegades fan més por que no pas els vigilats) que vetlla per nosaltres, tot plegat no inspira prou confiança.

Es veu que dins el metro els ciutadans deixem de ser ciutadans i passem a ser usuaris de TMB, i per tant ni els mossos ni la guàrdia urbana hi tenen competències a no ser que hi hagi un conflicte greu. El cas és que agafar el transport públic de nit fa por i que no s’hi pot fer gran cosa per solucionar el problema. I agafar el metro o qualsevol autobús nocturn fa molta més recança que no pas caminar pel carrer, perquè estàs en un lloc tancat. Vet aquí una cosa més a solucionar de la nostra estimada ciutat, una cosa més a reivindicar, una cosa que ens afecta a molts i que tots absolutament paguem. Que no s’hi pot fer gran cosa? Resposta equivocada, que els taxis són massa cars i el dret a sentir-nos segurs el tenim tots.

Hereu ultima un pla per fer pagar al Parc Güell i posar-hi cinc bars

Segellarà el recinte amb nou màquines validadores i estudia fer targetes per als veïns
L’Ajuntament vol tenir tancat un acord cívico-polític en 15 dies

Albert Balanzà (Avui)

Quatre milions de visitants, un 84 per cent dels quals són turistes, i un ambient absolutament desbordat han abocat l’Ajuntament a prendre mesures definitives que es traduiran en un termini de quinze dies en un pla que preveu fer pagar per l’accés al Parc Güell a través de nou màquines validadores que segellaran el perímetre del recinte. La mesura més polèmica, però, és la instal·lació de cinc quioscos bar repartits per tot el parc.

El pla integral d’actuacions del Parc Güell, que forma part del pla d’usos que des de fa tres anys debaten veïns i districte de Gràcia, està en la “fase final” de resolució, segons fonts de la regidoria, i preveu un mapa d’accessos regulats repartits per tot el perímetre del parc. El carrer Olot, segons el pla que la regidora de Medi Ambient, Imma Mayol; el regidor de Gràcia, Guillem Espriu, i el regidor delegat de Cultura, Jordi Martí, van presentar al juny als grups -a continguts del qual hi ha tingut accés l’AVUI-, es consolidarà com l’entrada principal del Parc Güell amb un eix de vianants, i l’accés de la carretera del Carmel tindrà un aparcament renovat d’autocars.

En l’apartat de nous serveis previstos, hi ha la instal·lació de cinc quioscos bar al mirador del Virolai, a la plaça Moragas, a l’extrem del carrer Farigola, a l’extrem sud-est i a la terrassa superior del passeig de les Palmeres (aquest renovarà l’actual).

Una altra de les novetats del pla és la construcció de tres nous edificis vinculats al parc: un de serveis tècnics de manteniment i conservació a l’avinguda del Coll del Portell, un punt d’informació a l’exterior de l’accés de la carretera del Carmel i un espai d’acollida al carrer Olot amb Larrard.

El cert és que, ara com ara, els treballs estan molt avançats des de l’Ajuntament, però molt a les beceroles en l’àmbit del consens polític (vegeu requadre). També més indefinit és el pla a l’hora de garantir l’ús del parc per part dels veïns, dels escolars i dels socis del CN Catalunya que ara mateix fan servir l’espai. Des del districte s’han limitat a contestar que està en estudi un accés regulat amb targetes per a les màquines validadores.

A la segona, un any després

Aquesta és la segona vegada en dos anys en què l’Ajuntament insisteix en la regulació de l’accés dels turistes al Parc Güell a través del cobrament d’una entrada. La primera vegada que se’n va parlar va ser justament el mes juny del 2008, quan Imma Mayol ho va plantejar en una comissió de sostenibilitat, però la mesura es va descartar per les queixes dels veïns i perquè el parc és un equipament públic. La proposta alternativa en aquell moment plantejava tancar les portes d’entrada quan s’arribés a una xifra topall de visitants i regular l’accés al parc en funció de la sortida.

Ara els veïns no tenen previst canviar l’oposició que al seu dia ja van manifestar al pagament i en l’únic en què es mostren d’acord és en la preservació de la zona monumental. “Però això es fa amb un cordill, no amb la barbaritat de tancar el parc i fer pagar”, apunta gràficament el portaveu veïnal Quim Torres.

Els veïns tampoc veuen clar que el carrer Olot hagi de suportar encara més pressió convertint-se en l’accés principal i apunten a l’accés de la carretera del Carmel com a espai on podria anar un espai més gran d’aparcament. Sobre la qüestió dels bars, Torres ho defineix com “una presa de pèl” quan Gràcia no dóna llicències d’aquest tipus.

Les obres que es riuen de la gent

Feina mal feta – Platges – El ministeri de Medi Ambient va fer aportacions de sorra en plena canícula
Nyap – La voravia del carrer Balmes es va ampliar malament

Maria Favà (Avui)

Ja és sabut, i admès, que les obres urbanes molesten molt a curt termini però quan estan acabades en general milloren la qualitat de vida. Però aquest estiu s’han fet dues obres a Barcelona que clamen el cel; la de les voreres del carrer Balmes i l’aportació de sorra a les platges que s’ha executat en plena temporada de banys i que no es va acabar fins al dia 7 d’agost. S’ha de veure si han millorat alguna cosa però s’han executat de tal mala manera que s’han rigut de la gent que les ha hagut de suportar.

Cada any s’han de refer les platges malmeses pels temporals de llevant de l’hivern i la primavera i s’ha d’aportar sorra nova i a vegades reparar els espigons. L’hivern passat els danys van ser greus i les llevantades del 26 i 27 de desembre van afectar especialment les platges de Barcelona i del Maresme. Les aportacions de sorra s’haurien d’haver acabat al mes d’abril, segons el compromís a què va arribar el ministeri de Medi Ambient amb els ajuntaments afectats. Però els treballs s’anaven ajornant perquè no es trobaven vaixells draga, segons al·legava el govern, que afirmava que tots estaven operant al golf Pèrsic. Al final, l’operació es va executar durant els mesos de juliol i agost, en plena campanya d’estiu, cosa que va provocar molèsties als banyistes, que van gaudir de menys metres de platja i van patir un núvol constant de pols que enfosquia el paisatge. Per acabar-ho d’arreglar, la sorra dipositada gairebé és de color negre, perquè porta molts llims i fa una certa angúnia posar-s’hi damunt perquè no sembla neta. Aquest color de gos com fuig no s’acabarà d’aclarir fins molt avançat l’hivern.

Voravies massa altes

L’altra obra d’antologia és la que s’ha fet al carrer Balmes per eixamplar les voreres. Per anar més ràpid, per estalviar diners o senzillament per manca de professionalitat, les rajoles de la nova voravia es van col·locar damunt dels panots antics. El resultat va ser que en alguns punts el desnivell entre la voravia i el vestíbul de les escales era espectacular. Molts portals van quedar per sota del nivell del carrer i es van haver de posar marxapeus nous per arreglar una mica el nyap. Però els nous marxapeus han fet augmentar de forma considerable el desnivell que hi ha a la part interior de les portes i això ho han notat ràpidament els veïns més ancians, que temen caure.

Ara, a més, caldrà veure què passa quan plogui fort i el pendent del carrer en lloc de desaiguar cap a la calçada, porti l’aigua cap als vestíbuls de les escales. Alguns porters ja estan alerta i preparen barreres amb totxanes i fustes com en temps de les inundacions.

BCN té més de 500.000 metres quadrats d’oficines disponibles

Alguns immobles han patit fins a un 40% de rebaixa del lloguer en gairebé un any i mig
El 10% de l’oferta total està ara en desús, la majoria en noves construccions de la perifèria

(El Periódico)

Les oficines buides al 22@ de Barcelona, a la plaça d’Europa de l’Hospitalet de Llobregat i a diferents zones de tots els municipis metropolitans creixen al mateix ritme que avança la construcció de nous edificis. Els moderns i amplis blocs de negocis no aconsegueixen atraure empreses malgrat que les rebaixes en els lloguers han arribat fins al 40%. La desocupació ja suposa un 10% del volum total d’aquest mercat a la capital catalana i la seva àrea metropolitana, segons coincideixen les consultores immobiliàries Jones Lang LaSalle, Cushman&Wakefield i Aguirre Newman en els seus informes del primer semestre de l’any.

Els cartells d’oficines de lloguer o en venda s’estenen per tota la ciutat, especialment a la seva corona metropolitana, on una de cada tres està en desús. Barcelona ja compta amb diversos edificis acabats de construir, moderns i còmodes, però completament buits o amb una ocupació molt reduïda. Els immobles 123 i 197 de l’avinguda Diagonal, al 22@, el centre de negocis de Viladecans, les dues torres d’oficines de la Ciutat de la Justícia, o l’últim bloc del WTC Almeda Park, a Cornellà, són només alguns exemples de les flamants construccions que encara no han pogut omplir els seus espais d’inquilins.

I l’augment en la desocupació d’aquest tipus de construccions no deixarà de créixer els pròxims mesos, quan s’acabin els nous edificis singulars d’oficines a la ciutat. La torre Realia, dissenyada per l’arquitecte Toyo Ito, de 30.000 metres quadrats, i la primera fase del districte 38, un nou pol de negocis a la Zona Franca, d’uns 28.000 metres quadrats, estaran entregats d’aquí pocs mesos, un fet que provocarà un augment encara més gran de l’oferta disponible. Fins ara, les dues obres encara no han pogut aconseguir cap inquilí en ferm.

MÀXIM HISTÒRIC / La desocupació d’oficines a la capital catalana va arribar al seu màxim històric el 1994, amb el 12%. Durant el 2009 s’acabaran de construir nous edificis que suposaran gairebé 170.000 metres quadrats més, segons explica Oriol Barrachina, director de la consultora immobiliària Cushman&Wakefield. El resultat és que la crisi d’aquest any podria portar el mercat als seus màxims històrics de desocupació d’aquí pocs mesos.

«Hi ha un excés d’oferta evident. En lloc de parar la construcció els últims anys, quan ja es veia a venir la crisi actual, el sector va seguir construint i ara el mercat trigarà una dècada a absorbir tot l’excés d’oferta que hi ha. Ara no queda més remei que corregir les tarifes. S’han rebaixat preus un 40% en gairebé un any i mig», explica Gonzalo Bernardos, director del Màster d’Assessoria i Consultoria Immobiliària de la Universitat de Barcelona.

Però les companyies immobiliàries, que estan enfocades a vendre les noves oficines, creuen que la situació no és tan greu i es normalitzarà d’aquí dos anys.

Un dels factors que els fa pensar en temps millors és l’ajust de preus, que farà més atractiva la mudança per a moltes empreses. «No és una bona situació, però tampoc creiem que sigui catastròfica. Els preus han caigut i hi ha empreses que ho estan aprofitant per millorar les seves condicions d’arrendament actuals», explica Jordi Toboso, director de Jones Lang La Salle a Barcelona.

Les immobiliàries, que afronten agressius processos de venda d’edificis, asseguren que, tot i les dificultats del mercat, l’activitat comercial sembla que comença una lleugera recuperació.

L’Ajuntament cobra menys d’un 20% de les sancions per incompliment d’ordenança

Quatre de cada deu multes de trànsit tampoc es recapten, malgrat els convenis amb l’agència tributària de la Generalitat

(El Periódico)

Barcelona El got mig ple o mig buit. Pel govern de Jordi Hereu, el nivell de recaptació de multes i tributs de la hisenda municipal de Barcelona és «satisfactori», tret de les sancions per incompliment de les ordenances, que se situa en un percentatge inferior al 20%. Pels grups de l’oposició, la falta d’eficàcia sancionadora del consistori està provocant greuges entre els ciutadans i una sensació d’«impunitat» a l’hora de vulnerar les normes. La regidora d’Hisenda, Montserrat Ballarín, va admetre ahir que els registres de cobrament de les infraccions es van situar l’any passat entre un 19,8% en el cas d’ordenances com la de civisme i d’un 59,4% pel que fa a les multes de trànsit. Per contra, l’Ajuntament ingressa sense problemes un 98% dels impostos que paguen els barcelonins.

Montserrat Ballarín es va emparar ahir, en el marc de la comissió d’Hisenda i Pressupostos de l’Ajuntament, en diversos preceptes legals i teoremes recaptatoris en el moment de presentar el balanç sobre l’eficàcia del consistori a l’hora de «dissuadir» els infractors de les ordenances i codis vigents a la ciutat. La regidora va explicar que passen tres mesos des de la imposició d’una multa fins a la seva entrada al sistema de cobrament, que l’administració disposa de quatre anys de termini abans que caduquin les sancions i que l’«esperança de cobrament» de les infraccions «correctament notificades» arriba al 95% de mitjana en el cas dels tributs i dels «fulls grocs» que lliuren els agents de la Guàrdia Urbana als conductors que vulneren el codi de circulació. Tot plegat, per acabar reconeixent que l’executiu bipartit se sent impotent per fer complir algunes de les ordenances que imperen a la capital, en especial la de civisme. «Hi ha hagut un esforç tècnic, encara que el resultat no és el que ens agradaria, però tenim recorregut perquè l’ordenança és jove i estem enfortint els procediments», va afirmar Ballarín.

Els números que va detallar parlen per si sols. De les més d’1,8 milions de multes que els inspectors de l’Ajuntament i els agents de la policia local van incoar l’any passat, tan sols se’n van cobrar, en el mateix exercici, poc més de 641.000. Algunes han passat a la relació d’expedients tancats aquest any, però els percentatges d’eficiència no varien –vegeu la columna adjunta–. Ballarín va posar l’accent en l’elevat percentatge de liquidació de tributs (del 98%) i en el relatiu pel que fa a les sancions de trànsit (59,4%), però va haver d’admetre «dificultats intrínseques» en el cas de les multes per infracció de les ordenances. «Els infractors són peculiars», va dir la regidora, amb referència al fet que molts són estrangers o no declaren a les autoritats ni el domicili o la documentació personal. Ballarín va avançar que el govern estudia diversos mecanismes per incrementar el pagament de les multes per actes incívics, com per exemple «notificar als estrangers a través dels consolats» o aplicar la liquidació immediata que ja utilitza en el cas de les infraccions de trànsit. «El sistema de notificació és del segle XIX. Calen reformes legals», es va queixar la responsable d’Hisenda.

L’autocrítica implícita de l’executiu no va suavitzar les embranzides de l’oposició. CiU i el PP van coincidir a denunciar que el baixos registres en el cobrament de les sancions provoquen una «discriminació» envers els barcelonins que paguen els impostos i genera una «sensació d’impunitat» als incívics. «Si no hi ha voluntat política ni eficàcia administrativa per cobrar les multes, a més d’impunitat, s’afebleixen les ordenances, va manifestar la representant de CiU, Sònia Recasens

La reforma de l’avinguda de Pau Casals es para per falta de diners

El projecte final de l’obra es dispara i costarà uns cinc milions d’euros

Patrícia Castán (El Periódico)

Compta amb un projecte rematat des de fa molts mesos i, el que és més important, amb el necessari vistiplau de veïns i comerciants. Però el pressupost s’ha disparat i les arques de Sarrià-Sant Gervasi no donen de si, de moment, per executarlo. Es tracta de l’esperada –des de fa anys– reforma de l’avinguda de Pau Casals, que connecta la plaça de Francesc Macià i el Turó Park, que teòricament hauria d’haver començat fa mesos però ha estat congelada fins que el districte desencalli el seu finançament, estimat en uns cinc milions d’euros. Els comerciants, cansats de demores, exigeixen que les obres s’executin amb urgència davant la caiguda de vendes que pateix tot l’eix, i que atribueixen al mal estat de la zona.

Fa poc més d’un any, aquest diari ja va avançar que el nou projecte estava en la fase final. Els comerciants (d’uns 25 establiments, la majoria d’alt nivell) confiaven que les obres es portessin a terme des de principis d’aquest any. Era el segon intent d’emprendre la reforma, ja que l’anterior mandat havia acabat amb un altre projecte frustrat perquè suposava obrir rampes d’accés al pàrquing subterrani de la zona des de l’eix central enjardinat, que estava catalogat. Llavors, el districte va treballar en una altra proposta, que és la que es manté sobre la taula, però que implica una inversió molt superior a la prevista, indica la regidora del districte, Sara Jaurrieta.

VORERES MÉS AMPLES / La proposta que hi ha en marxa implica eliminar un carril per sentit (a una banda, d’aparcament de pagament tocant a l’eix central, i a l’altre, de trànsit) per guanyar uns dos metres de voreres laterals que convidin al passeig. D’aquesta manera, a cada costat es conservaran dos carrils, més un d’aparcament en zona blava tocant a les façanes. La reforma implica estrènyer els accessos al pàrquing subterrani de Saba perquè ocupin menys espai i la vorera quedi més neta. A aquesta intervenció s’hi suma la creació d’accessos de vianants en ascensor des del tram central, per complir amb la normativa vigent d’accessibilitat.

Un dels punts clau de l’obra, que posarà de cap per avall la zona durant diverses setmanes però està cridada a ressuscitar-la comercialment, és la renovació total del paviment, ara bastant deteriorat. Aquesta és una de les principals queixes dels empresaris, segons detalla un portaveu. El col·lectiu diu que l’estretor de les voreres, unida a la mala conservació i a la presència de motos aparcades, no convida a recórrer la zona. L’altre punt negre és la il·luminació, molt deficient segons els comerciants, i que també serà renovada, com indica el projecte.

Jaurrieta admet que la intervenció, en el dia d’avui, «no té calendari». «Ens vam quedar curts amb la primera previsió de diners i el pressupost final és molt més car», assenyala. Però assegura que la voluntat és mirar de repescar fons per diferents vies per completar els cinc milions pressupostats, per als quals no hi ha partida immediata.

La platja de Barcelona, en obres en ple juliol

L’Ajuntament admet que el ministeri encara ha d’acabar l’aportació de sorra prevista
Mentre es reposa l’arena, es prohibeix el bany

Maria Favà (Avui)

Algunes platges de Barcelona estan en obres en plena campanya d’estiu i la previsió, segons l’Ajuntament, és que encara continuïn empantanegades una setmana més. Les molèsties per als banyistes són palpables; menys metres de platja i un núvol constant de pols que enfosqueix el paisatge.

Les aportacions de sorra per reparar els danys dels temporals dels dies 26 i 27 de desembre s’haurien d’haver acabat el mes d’abril, segons el compromís a què va arribar el ministeri de Medi Ambient amb l’Ajuntament.

Aquesta setmana un portaveu del ministeri va assegurar a l’AVUI que l’aportació de sorra a les platges de Barcelona ja s’havia acabat. Ho afirmava el mateix dia que una gran draga ancorada davant de la platja del Bogatell obligava a tenir tancada la major part d’aquesta zona mentre els frustrats banyistes s’ho miraven des del passeig.

L’aportació de sorra a Barcelona va començar per la Barceloneta la vigília de Sant Joan. Aquí s’han posat 146.000 metres cúbics de sorra. Els treballs van continuar després per la platja del Bogatell, on se n’han de posar 80.000 metres cúbics. A la platja de Llevant en calen 64.000 metres més. L’aportació de sorra a la Barceloneta, que ja s’ha acabat, la va autoritzar ahir el consell de ministres. En aquesta platja s’han de reparar també els espigons i reposar el mobiliari urbà, i tota l’operació està pressupostada en 2,5 milions.

Mig milió de metres cúbics s’han aportar també a les platges de Vilassar de Mar, Cabrera de Mar, el Masnou i Montgat. La sorra que es diposita es quasi negra, perquè porta molt llims.

Turistas encantados, barceloneses cansados

(La Vanguardia)

Todos los turistas consultados a pie de mar sobre la proliferación de buscavidas en las playas de Barcelona manifestaron estar encantados. Ninguno había visto un arenal con tantos servicios. Uno puede beber toda la cerveza que quiera a un precio muy económico, relajar las cervicales por sólo cinco euros, engalanarse para la noche con tatuajes de henna y abalorios… Pero las consecuencias de estas actividades son muy dispares. Ninguno de los visitantes de la ciudad se había planteado los peligros higiénicos que implica beber de una lata escondida en un contenedor de basuras para que la policía no la decomise. Los chiringuitos están hartos de la competencia desleal de los vendedores ambulantes de cerveza que no pagan impuestos. El Col·legi de Fisioterapeutes ya advirtió que un masaje mal administrado puede conllevar incómodas lesiones. Y los barceloneses comienzan ya a sentir cierto hartazgo por la insistencia utilizada por los vendedores de todo tipo para asegurarse unos ingresos. Cada vez son más las zonas de esparcimiento de Barcelona en las que a cada poco rato hay que decir “no, gracias” a un latero tras otro.

La crisis llena las playas de personas que se las ingenian para sobrevivir

Luís Benevenuty (La Vanguardia)

El sudafricano de 33 años Mduduzi espera sin convencimiento encontrar un empleo antes de que el frío regrese a Barcelona. Entre tanto, pasa el día haciendo esculturas de arena en la playa de Sant Sebastià a cambio de la voluntad. Con el sol llegan a los arenales de la ciudad docenas de buscavidas con objetivos dispares. Muchos ya vendían latas en la Rambla. Pero no son pocos los arrastrados por la crisis. Aunque Barcelona prohíbe toda mendicidad y venta ambulante, los agentes vigilan sobre todo la repercusión sobre el orden público. No es igual moldear la arena que vender cerveza. Las dificultades multiplican este año la presencia de tatuadores de henna, artesanos del collar y una suerte de aventureros trotamundos que vistos en la tesitura tampoco echan de menos en demasía las nóminas puntuales y los domicilios fijos.

“Yo trabajaba ayudando a un amigo a pintar casas –relata Mduduzi–. Así pude mudarme de una casa okupada cerca de la Rambla a una habitación en elbarrio del Clot. Pero el trabajo fue escaseando, y medio año atrás mi amigo dejó de necesitar mi ayuda. Ahora llevo cuatro meses en la playa. Con las esculturas me saco 20 o 30 euros al día. Por aquí ronda buena gente. A veces pedimos pescado en el puerto y lo freímos. Lo único que me preocupa es el frío. Pero no pienso ni regresar a mi país ni volver a embarcarme”. Un pakistaní de 20 años que dice haberse rebautizado como Xavi asegura que él tampoco está dispuesto a regresar a su país: “Demasiada violencia. Por eso hace dos años y medio me fui a vivir a Grecia”.

Mduduzi trabajaba en un gran pesquero. Las travesías por el Atlántico duraban meses. Entre ellas vivió en Brasil, Argentina, Perú… “Pero en ese trabajo pasas mucho tiempo encerrado en un espacio muy reducido con muchas personas muy diferentes: chinos, filipinos, pakistaníes… Siempre surgían problemas. En el 2007 atracamos en Barcelona y la ciudad me encantó. Me di cuenta de que estaba harto del barco y lo dejé zarpar. Aquí hay muchos rateros, especialmente en verano, pero nadie te apuñala para quitarte los zapatos. La gente de Barcelona es encantadora. Y mientras no haga fuego y tenga mis alrededores sin basuras, la policía está contenta”. “Ya vendí tatuajes de henna en la playa el otro verano, cuando me vine de Grecia porque me aburría”, retoma el pakistaní que asegura llamarse Xavi. “Pensé que este año no tendría que volver porque a veces conseguía trabajo de albañil en la puerta de una tienda de ladrillos de Sants”. Añade que no importaba que no tuviera papeles. “Pero ahora va tanta gente que no me cogen nunca porque estoy muy delgado. Estos días hay más competencia en las playas que el verano pasado. Algunos días no gano dinero. Pero me encanta Barcelona. La gente es maravillosa. Y la policía te quita los tatuajes y el dinero, pero te respeta y no te pega. No me marcharé. Ahora me llamo Xavi. Seguro que en un par de años consigo los papeles y encuentro un trabajo”, termina con el entusiasmo que regalan sus 20 años.

La italiana Vanessa Masieri tiene 28. Dice que pasará el invierno en Sudamérica, que al otro lado no hace frío. “Y con lo poco que ahorre aquí, viviré bien”. Mientras vende collares y pulseras por la playa de la Barceloneta, relata que aprendió artesanía en un viaje a India. “Antes hacía los abalorios para mí misma, pero ahora hay poco trabajo y mal pagado. No dejaré que me esclavicen de nuevo. No puedo poner más copas”. Agrega con un mal gesto que ya sirvió demasiadas mesas mientras estudiaba Bellas Artes en Londres. “Me di cuenta el día en que la Guardia Urbana me multó y confiscó todo el género en el Park Güell. Perdí meses de trabajo. Pensé en buscarme otra cosa, pero me dije que seguiría con lo mío. La policía este verano es muy estricta. Aun así, gano 50 euros diarios. Vivo en una casa okupada en Sant Boi. No está en condiciones para pasar el invierno, pero entonces espero estar camino de…”.

“Es que esta vida engancha y atrapa –tercia el checo de 46 años Eugen Barczi–. Yo también empecé así y ya llevo 20 años persiguiendo el sol”. Dice que estudió Periodismo en Praga, pero que ganaba más como pizzero en Italia que escribiendo crónicas en su país. “Pasé muchos años en la hostelería y recogiendo frutas…, pero era muy duro”. Hace cinco años descubrió que podía ganarse la vida haciendo esculturas de arena en las playas españolas. “Muchos ayuntamientos te pagan por ello. Barcelona no, pero su policía no molesta. Lo malo es que ahora los tractores de limpieza me destrozan las esculturas. Con lo que me da la gente, gano unos 30 euros diarios. No tengo casa. No he de pagar luz, agua, gas, hipoteca… Tengo una amiga pintora holandesa y a veces duermo en una cama”.

Eugen lleva medio año aquí. “Nunca había visto una ciudad igual… adoro a Gaudí. Hay muchos rateros, sobre todo en verano en la playa, pero a mí poco pueden quitarme”. Mduduzi lamenta el robo de su móvil, pero no mucho. No tiene donde enchufar el cargador. Preguntado por sus planes de futuro, Eugen di- ce que estará en Barcelona hasta que llegue el invierno. “Entonces me marcharé a Almería o Málaga. Allí puedes vivir en la playa en pleno invierno… Pero mi objetivo es vivir en el Himalaya antes de cumplir los 50 años. Allí se puede aprender sobre la paz. En la vida no hacen falta tantas cosas”.