Arxiva per a 'Serveis'Categoria

Els jardins de Costa i Llobera, tancats després de 5 d’anys de reparacions

desembre 9, 2009

Els jardins Costa i Llobera, a Miramar, estan tancats des d’abans de les últimes eleccions municipals. Hi ha problemes de drenatge que semblen ser molt difícils de reparar, tan difícils que no s’han reparat. Abans de les eleccions molts parcs amb la cara neta es van posar en servei com a metàfora de la feina feta pel consistori, però amb els jardins de Costa i Llobera no va haver pedaç possible. Tots sabem que Montjuïc és Montjuïc i que mereix menys atenció que d’altres indrets de Barcelona on deixar de fer el que cal fer canta massa, però 5 anys són molts anys. Tindrem arreglat el jardí de palmeres i plantes suculentes per la nova campanya electoral, senyors i senyores que decideixen el futur i el present de la ciutat??

Dono les gràcies a la persona que va denunciar aquest fet a aquest bloc. Buscarem més informació per saber quin és el problema insalvable.

Barcelona, juzgada por los artistas extranjeros

novembre 22, 2009

Artistas, músicos, cineastas y escritores de otros países analizan los problemas de la ciudad en la que han elegido vivir

Sean Scully: “Barcelona es conocida como la ciudad de los rateros
Mathias Enard: “Lo que hace atractiva a Barcelona es su diversidad
Jamal Mahjoub: “Hay que ir con ojo con las tensiones que hay en el Raval

Josep Massot (La Vanguardia)

En su última visita a Barcelona, Günter Grass representaba con gesticulación cómica cómo fue víctima de un carterista mientras tomaba una cerveza en la plaza Reial y cómo, sin soltar la pipa de su boca, intentó una carrera imposible para alcanzar al pillo que se esfumaba con su dinero y su documentación. El relato de los hurtos sufridos es ya un clásico en todas las veladas con creadores extranjeros que visitan la ciudad. El enojo por esta plaga y por la masificación turística es la queja común de escritores, artistas o músicos de otros países que se han instalado en la ciudad.

Masafumi Yamamoto. El artista japonés, en su taller de la calle Avinyó / Laura GuerreroJamal Mahjoub. El escritor sudanés, en su casa, cerca de la Sagrada Família /Xavier GómezLydia Lunch. La inclasificable artista dejó Los Ángeles por Barcelona /ArchivoAmor a pesar de todo

Son siete testimonios sobre Barcelona. Un director de cine italiano (Giusepe Capotondi), un premiado escritor francés que escribe una novela en verso sobre la ciudad (Mathias Enard), otro narrador francés que ha debutado con una novela en la que Barcelona es casi un protagonista más (Diego Gary), un pintor irlandés que vive a caballo de Nueva York-Barcelona-Munich (Sean Scully), un novelista sudanés que pasó su infancia entre Londres y Jartum (Jamal Mahjoub), un artista japonés (Masafumi Yamamoto) y una explosiva artista (música, cine, fotografía, performance, spoken word, literatura, ensayo…) criada en el Nueva York punk (Lydia Lunch).

Los siete tienen en común su apuesta por la cultura y que han elegido Barcelona para vivir. En esta página se resumen sus opiniones sobre lo que no les gusta: hurtos, turismo masivo, venta descontrolada de droga, ruido y suciedad. Pero Barcelona –por eso la han elegido– les fascina. Los lectores podrán encontrar entrevistas individuales con cada uno de ellos en la web de La Vanguardia a partir de la próxima semana.

Ciudad de rateros. “Barcelona es conocida en el mundo como la ciudad más deshonesta de Europa, la ciudad de los rateros”, dice desde su estudio de Nueva York el artista irlandés Sean Scully, que tiene casa y taller en Barcelona (Ausiàs March y Girona)y considera a su galerista Carles Taché “mi familia barcelonesa”. Scully alaba “el carácter de la gente de Barcelona, que salió a las calles para protestar contra la guerra de Iraq”, aunque cree que “es hora de poner un poco de orden. Barcelona quizás por todos sus años de reacción al fascismo es hoy demasiado tolerante y liberal y se consienten situaciones que tienen un límite”. Jamal Mahjoub (vive a doscientos metros de la Sagrada Família) es un escritor sudanés de una familia del norte musulmán y también se queja de la inextinguible plaga de hurtos: “Barcelona tiene ya la reputación en todo el mundo de ser una ciudad de carteristas”. Y el pintor japonés Masafumi Yamamoto, que vive en Consell de Cent y tiene su taller en Avinyó, lamenta: “Los hurtos ya se extienden a diario en el Eixample. Y la suciedad de la ciudad no se da sólo en la parte baja, también en Pedralbes”.

Droga. Diego Gary, hijo del escritor Romain Gary y de la actriz Jean Seberg, ha reflejado en la novela S. ou l”esperance (en Galaxia Gutenberg en marzo) las peripecias vividas en Barcelona durante siete años. Tuvo un bar en Escudellers (Los Álamos) y ahora una galería-café-librería en Joaquín Costa, Lletraferit. “Mi mujer y yo nos planteamos regresar el año próximo, seguramente para vivir en el Eixample”, dice desde París. Gary tuvo una mala experiencia con la policía: “Estaban interrogando a mis camareros y me acerqué para interesarme sobre lo que pasaba. Sin darme oportunidad de decir que era el dueño del bar, me golpearon e intentaron romperme la cabeza sobre el asfalto”.

Gary dice que “además de la inseguridad y de que el peligro de robo es insoportable, hay mucha suciedad y, sobre todo, mucha droga. Realmente el problema es muy grave. En el Gòtic te ofrecen droga por todos lados y cuando mis amigos quieren enviar a sus hijos a Barcelona siempre les alerto. En Arc del Teatre ves a chicos inyectándose en el suelo entre bolsas de basura y en el autobús de Montjuïc, a todos esos pobres chicos, demacrados, que van a buscar sus dosis”.

Lydia Lunch, que hace cinco años, cuando ganó Bush, dejó Los Ángeles para vivir en Barcelona (cerca de la Sagrada Família), es una artista alérgica a las etiquetas. Ha colaborado con Sonic Youth, Brian Eno y Nick Cave. También con Mark Cunnigham (ex Mars, actual Bèstia Ferida), residente desde hace años en Barcelona, plaza Goya. Lunch nació en el gueto negro de Rochester (Nueva York) y ha vivido en Brooklyn, Minneapolis, Nueva Orleans, Los Ángeles y Londres, y no puede estar en más desacuerdo. Lo que más le gusta de la ciudad es “la paz de la vida diaria”, dice desde Berlín, donde está de gira con su grupo. “Para droga, la que había en los alrededores del antiguo Zeleste en los años 80″, comenta su compañero, el músico Marc Viaplana. La llegada de Lydia Lunch a Barcelona fue determinante para que Virginie Despentes, directora del filme Baisse-moi y del libro Teoría King-Kong, se instalara también en la ciudad, donde las dos publican en Melusina.

La plaga turística. Scully ha borrado la Rambla de su itinerario: “Antes, uno de mis placeres era acercarme a un quiosco y comprar prensa inglesa, ahora me enferma pensar cómo era antes”. El francés Mathias Enard, que vivió en Irán, Siria, Líbano y Roma, y se ha instalado en una empinada calle del Poble Sec, también ha dejado de ir por la Rambla. Jamal Mahjoub cree que “Barcelona se ha estandarizado y ha vendido su alma a la especulación urbanística y a la mcdonalización; ha perdido su personalidad”. En cambio, Giuseppe Capotondi, que reside en Roger de Llúria, y que debutó en la última Bienal de Venecia con el filme La doppia ora, cree que “se está exagerando mucho. Participo en un bar en el Gòtic, muy cerca de la Rambla, y creo que ahora estamos mejor que hace cinco años. Tampoco veo tantos robos”. Según Capotondi, “ya ha parado la llegada de italianos a Barcelona”.

Cosmopolitismo, provincianismo. Los entrevistados para este reportaje proceden de países de habla no castellana y ninguno de ellos se queja de que haya dos idiomas, “Al revés. Los problemas los he tenido –dice Jamal Mahjoub– por no poder hablar el catalán que he aprendido. En muchos sitios, bares, tiendas, sólo saben castellano”. Enard, además de francés, alemán, inglés, castellano, italiano, farsi y árabe, hace sus pinitos en catalán. Ve tres Barcelonas: “La capital de Catalunya, una gran ciudad española y un puerto europeo y mediterráneo. Esto es lo que la hace atractiva, su diversidad. Si una de ellas dominara sobre la otra, perdería inmediatamente su encanto”. Enard escribe una novela en verso sobre la ciudad, en la que aparecen, mezclados en pocos metros cuadrados, galerías, el Macba, las prostitutas pakis, árabes…

Inmigrantes. Mahjoub lanza un aviso: “En el Raval se están produciendo cambios sociales muy rápidos y he visto tensiones. Hay que ir con ojo, porque si de estas tensiones se llega a los tiros, la situación se hará muy compleja”. Enard, que también habla árabe, no vislumbra una situación explosiva. “Sí hay disputas, porque los pakistaníes son los que tienen más dinero ya veces hay discusiones con un árabeouncentroamericano por un local, pero la sangre no llega al río”. Mahjoub da un consejo: “Si el Estado no se ocupa de los musulmanes, ese vacío lo llenan los fundamentalistas, que ponen el dinero y envían sus imanes para predicar que los españoles son unos infieles que no cumplen la ley coránica, la charia, y que hay cambiarlos. La solución es lo que han hecho los británicos tras los atentados del 11-J: promover desde el Estado una charia para sus musulmanes”. Yamamoto piensa que los inmigrantes han de adaptarse a la sociedad de acogida: “No puede ser que en sus países de origen lleven a la cárcel a quienes llevan minifalda y que en Europa quieran imponer el velo”. Enard cree que uno de los retos de Europa es no crear fronteras internas con las comunidades no cristianas.

Acabar la Sagrera queda en mans de les plusvàlues o d’altres pactes

novembre 22, 2009

• L’ajuntament cedirà a Adif el seu benefici urbanístic i si no n’hi ha prou, es buscaran «fórmules»
• L’Estat pagarà els 416 milions de l’estructura i vies, però els 287 de l’interior pengen del totxo

Ramon Comorera (El Periódico)

L’enginyeria financera per construir la macroestació de la Sagrera s’està revelant gairebé més complexa que la del formigó i els rails. L’esclat de la bombolla immobiliària va desestabilitzar un projecte pactat el 2002 en bona part sobre unes altes plusvàlues. Quan aquestes s’han volatilitzat, Estat, Generalitat i Ajuntament de Barcelona han hagut de buscar una altra sortida. Ahir es va conèixer la lletra menuda del publicitat acord del maig amb el nou ministre de Foment, José Blanco. El bipartit municipal va aprovar amb el suport crític d’ERC i el rebuig de CiU i el PP una modificació del conveni que deixa en mans del benefici urbanístic la segona fase de les obres, l’interior de l’estació. Si amb aquest no n’hi ha prou, es diu que les parts «estudiaran fórmules».
Estava clar que dels 702,5 milions que costa ara la instal·lació, 161 els posava Adif i 255 Foment amb càrrec a la disposició addicional tercera de l’Estatut sobre inversió en infraestructures del 18,5% del PIB espanyol que correspon a Catalunya. Faltaven 286,5 milions per completar l’enorme xifra i poder licitar la primera part de l’obra, corresponent a l’estructura de formigó i les vies, en la segona meitat d’aquest any com s’havia anunciat.

180.000 METRES DE SOSTRE / Perquè això sigui possible, l’ajuntament ha acceptat ara cedir a Adif l’aprofitament urbanístic que legalment li correspon sobre els 180.000 metres quadrats de sostre edificable aprovats en el pla d’ús terciari del 2004. Adif avançarà així els diners, cosa que permetrà, segons el tinent d’alcalde Ramon García-Bragado, «una licitació immediata», al desembre.

No obstant, el fet que s’utilitzin d’aquesta manera les plusvàlues dels edificis d’oficines i hotels que van sobre l’estació, recursos destinats primer a la cobertura de vies i a urbanitzar la zona, obre interrogants sobre quins fons hi haurà per a aquests últims treballs. El canvi del conveni estableix que si els recursos obtinguts són més elevats que el pressupost, Adif destinarà l’excedent a l’explotació de l’edifici i a altres inversions ferroviàries. Al contrari, si falten fons s’haurà de recórrer al sòl aportat per les parts i en última instància a les citades noves «fórmules».

García-Bragado va negar amb rotunditat, davant els embats de l’oposició, que aquesta alambinada operació suposi «que l’ajuntament posi més diners, s’endeuti o augmenti l’edificabilitat». En canvi, va assegurar, «sí que permetrà l’inici de les obres» com s’havien compromès les tres institucions que integren el consorci Barcelona Sagrera Alta Velocitat. Va insistir que amb el conveni del 2002, l’estació no estava assegurada i ara «sí que ho està».

PAS DE TRENS / L’inici en les pròximes setmanes del procés per adjudicar les obres hauria de permetre que aquestes comencin el 2010 i que el 2012 la infraestructura ferroviària estigués a punt perquè hi passin els trens procedents de Sants. Amb permís, és clar, del túnel que s’ha d’excavar sota l’Eixample i també del que ha de travessar Girona, l’obra més endarrerida de tot l’enllaç fins a la frontera francesa. El que no s’haurà acabat d’aquí a tres anys serà l’interior de l’estació, que inclou també en les seves enormes dependències una parada de Rodalies i una de busos.

DOS ANYS DE RETARD / El convergent Joan Puigdollers va desqualificar la proposta presentada per Bragado a la comissió d’urbanisme municipal assegurant que implicarà un altre canvi del pla general metropolità, de manera que el pla s’allarga com a mínim dos anys més. Fins i tot va ironitzar dient que si se segueixen acumulant retards, serà un govern de CiU el que acabarà construint l’estació.

El regidor d’ERC Ricard Martínez va condicionar el seu decisiu vot al fet que no hi hagi nous canvis de planejament i va dir que el seu suport no serà definitiu fins que Foment hagi licitat realment l’obra. Enrique Villagrasa del PP es va sumar a les crítiques dures i va qualificar de «nefasta» la gestió del bipartit.

La degradació del Raval acaba la paciència veïnal

novembre 5, 2009

La regidora admet que el barri necessita «una actuació més intensa i efectiva»

(El Periódico)

Tràfic de drogues constant i a qualsevol cantonada, prostitució pel carrer i tot el que aquesta comporta, petits (i no tan petits) furts, soroll i brutícia. Aquest és, molt a desgrat seu, el pa de cada dia dels esgotats veïns del Raval, cosa que ha sobrepassat de llarg la seva paciència. Així l’hi van fer saber per enèsima vegada a la regidora de Ciutat Vella, Itziar González, en l’audiència pública del districte, celebrada dimarts.
Després d’un estiu mogut (la de dimarts va ser la primera audiència pública des del juny), els veïns, molt alterats per la degradació del barri, que alguns van qualificar com «la claveguera de Barcelona», van aprofitar la trobada per compartir tot el seu malestar amb la regidora, que va aguantar amb aplom més de tres hores de retrets. Des de les molèsties causades per la sala de venipunció Baluard, fins als pisos que les prostitutes usen per desenvolupar la seva activitat econòmica.

COMPRENSIÓ I PACIÈNCIA / «En primer lloc vull deixar clar el meu profund respecte per tot el que esteu plantejant», va iniciar la seva intervenció González, xiulada per gran part de la sala, que aixecaven cartells amb el lema Volem un barri digne, firmats per la Plataforma Raval per Viure. Dit això, la regidora va apuntar que «la situació del Raval mereix una actuació més intensa, coordinada i efectiva, i aquest és el meu compromís». I es va defensar d’una de les crítiques més repetides pels assistents: «En cap moment hem negat la realitat», va afirmar González, que va admetre que el barri necessita més control i coordinació, cosa per a la qual ella mateixa ha demanat en reiterades ocasions més eines tant a l’ajuntament com a la Generalitat.

Després de les queixes, la regidora va reivindicar el que va qualificar com a «petits èxits». «Hem demanat ordres d’allunyament als reincidents i estem redreçant problemes complexos, com els casos sagnants de mobbing», va apuntar abans de posar èmfasi en els esforços que està dedicant el seu equip a la recerca de noves fórmules per atendre «la intensitat d’aquests fenòmens». Sobre els pisos prostíbul, la gerent del districte, Mercè Massa, va afirmar que s’està treballant molt en aquesta línia. «Aquest mes se n’han tancat 12», va precisar la gerent.

NOVES PANCARTES / Minuts abans de començar l’audiència pública, i a pocs metres de la seu del districte, l’associació de veïns del Raval va organitzar una roda de premsa per presentar la nova campanya de cartells amb el missatge «Ajuntament, el Raval no aguanta més», amb què pretenen inundar el barri penjant-ne més de 3.000.

El president de l’associació més activa de veïns, Josep Garcia, va aprofitar la trobada amb els periodistes per exigir la dimissió de la regidora, demanar al jutge de l’Audiència Baltasar Garzón que investigui la «ràpida i sospitosa» reforma urbanística del barri i apuntar la possibilitat de presentar-se a les pròximes eleccions municipals amb una encara en l’aire plataforma veïnal.

El transport públic nocturn a Barcelona. Por, angúnia i poca seguretat

octubre 11, 2009

El transport públic a Barcelona com tot en aquesta vida podria estar molt millor de com està, però està prou bé. I va millorant any rera any. Sobretot el metro amb la futura L9, que obrirà estacions a zones que ara no en tenen i que eixamplarà molt les possibilitats de fer transbordament i arribar més ràpid a tot arreu. Tot això ja ho sabem i els usuaris habituals ens n’alegrem, però tenim queixes.

Agafar el transport públic és quelcom que uneix a les persones i n’hi ha que en som uns grans experts. Sabem per quina boca s’ha de sortir a cada estació per fer el trensbordament adeqüat, sabem quins passadissos són llargs o curts, si hi ha escensor o no, si la parada d’autobús està lluny o a prop, si l’interval de pas és curt o llarg. I els usuaris habituals també sabem que no és agradable anar en transport públic després de les 10 de la nit, i menys de dijous a diumenge. La fauna canvia i empitjora clarament. A la nit és d’allò més normal trobar-se un tio dormint o en coma etílic en un banc de l’andana o ajagut a unes escales; és habitual escoltar crits i insults i quasi baralles; és incòmode trobar-te amb grups d’individus vestits seguint la mateixa moda tribal que ocupen bancs i entorns de bancs a les andanes i que no agafen els combois i que riuen i se ne’n riuen de les persones que passen per allà; és improbable no coincidir amb grups de persones fumant i bevent cubates com si el metro sigués una part més de transició entre festa i festa. I tot això sense sentir-nos segurs perquè si bé sabem que hi ha càmeres que tot ho vigilen i personal de no sé quina empresa de seguretat privada (que a vegades fan més por que no pas els vigilats) que vetlla per nosaltres, tot plegat no inspira prou confiança.

Es veu que dins el metro els ciutadans deixem de ser ciutadans i passem a ser usuaris de TMB, i per tant ni els mossos ni la guàrdia urbana hi tenen competències a no ser que hi hagi un conflicte greu. El cas és que agafar el transport públic de nit fa por i que no s’hi pot fer gran cosa per solucionar el problema. I agafar el metro o qualsevol autobús nocturn fa molta més recança que no pas caminar pel carrer, perquè estàs en un lloc tancat. Vet aquí una cosa més a solucionar de la nostra estimada ciutat, una cosa més a reivindicar, una cosa que ens afecta a molts i que tots absolutament paguem. Que no s’hi pot fer gran cosa? Resposta equivocada, que els taxis són massa cars i el dret a sentir-nos segurs el tenim tots.

Hereu ultima un pla per fer pagar al Parc Güell i posar-hi cinc bars

octubre 10, 2009

Segellarà el recinte amb nou màquines validadores i estudia fer targetes per als veïns
L’Ajuntament vol tenir tancat un acord cívico-polític en 15 dies

Albert Balanzà (Avui)

Quatre milions de visitants, un 84 per cent dels quals són turistes, i un ambient absolutament desbordat han abocat l’Ajuntament a prendre mesures definitives que es traduiran en un termini de quinze dies en un pla que preveu fer pagar per l’accés al Parc Güell a través de nou màquines validadores que segellaran el perímetre del recinte. La mesura més polèmica, però, és la instal·lació de cinc quioscos bar repartits per tot el parc.

El pla integral d’actuacions del Parc Güell, que forma part del pla d’usos que des de fa tres anys debaten veïns i districte de Gràcia, està en la “fase final” de resolució, segons fonts de la regidoria, i preveu un mapa d’accessos regulats repartits per tot el perímetre del parc. El carrer Olot, segons el pla que la regidora de Medi Ambient, Imma Mayol; el regidor de Gràcia, Guillem Espriu, i el regidor delegat de Cultura, Jordi Martí, van presentar al juny als grups -a continguts del qual hi ha tingut accés l’AVUI-, es consolidarà com l’entrada principal del Parc Güell amb un eix de vianants, i l’accés de la carretera del Carmel tindrà un aparcament renovat d’autocars.

En l’apartat de nous serveis previstos, hi ha la instal·lació de cinc quioscos bar al mirador del Virolai, a la plaça Moragas, a l’extrem del carrer Farigola, a l’extrem sud-est i a la terrassa superior del passeig de les Palmeres (aquest renovarà l’actual).

Una altra de les novetats del pla és la construcció de tres nous edificis vinculats al parc: un de serveis tècnics de manteniment i conservació a l’avinguda del Coll del Portell, un punt d’informació a l’exterior de l’accés de la carretera del Carmel i un espai d’acollida al carrer Olot amb Larrard.

El cert és que, ara com ara, els treballs estan molt avançats des de l’Ajuntament, però molt a les beceroles en l’àmbit del consens polític (vegeu requadre). També més indefinit és el pla a l’hora de garantir l’ús del parc per part dels veïns, dels escolars i dels socis del CN Catalunya que ara mateix fan servir l’espai. Des del districte s’han limitat a contestar que està en estudi un accés regulat amb targetes per a les màquines validadores.

A la segona, un any després

Aquesta és la segona vegada en dos anys en què l’Ajuntament insisteix en la regulació de l’accés dels turistes al Parc Güell a través del cobrament d’una entrada. La primera vegada que se’n va parlar va ser justament el mes juny del 2008, quan Imma Mayol ho va plantejar en una comissió de sostenibilitat, però la mesura es va descartar per les queixes dels veïns i perquè el parc és un equipament públic. La proposta alternativa en aquell moment plantejava tancar les portes d’entrada quan s’arribés a una xifra topall de visitants i regular l’accés al parc en funció de la sortida.

Ara els veïns no tenen previst canviar l’oposició que al seu dia ja van manifestar al pagament i en l’únic en què es mostren d’acord és en la preservació de la zona monumental. “Però això es fa amb un cordill, no amb la barbaritat de tancar el parc i fer pagar”, apunta gràficament el portaveu veïnal Quim Torres.

Els veïns tampoc veuen clar que el carrer Olot hagi de suportar encara més pressió convertint-se en l’accés principal i apunten a l’accés de la carretera del Carmel com a espai on podria anar un espai més gran d’aparcament. Sobre la qüestió dels bars, Torres ho defineix com “una presa de pèl” quan Gràcia no dóna llicències d’aquest tipus.

Les obres que es riuen de la gent

setembre 1, 2009

Feina mal feta – Platges – El ministeri de Medi Ambient va fer aportacions de sorra en plena canícula
Nyap – La voravia del carrer Balmes es va ampliar malament

Maria Favà (Avui)

Ja és sabut, i admès, que les obres urbanes molesten molt a curt termini però quan estan acabades en general milloren la qualitat de vida. Però aquest estiu s’han fet dues obres a Barcelona que clamen el cel; la de les voreres del carrer Balmes i l’aportació de sorra a les platges que s’ha executat en plena temporada de banys i que no es va acabar fins al dia 7 d’agost. S’ha de veure si han millorat alguna cosa però s’han executat de tal mala manera que s’han rigut de la gent que les ha hagut de suportar.

Cada any s’han de refer les platges malmeses pels temporals de llevant de l’hivern i la primavera i s’ha d’aportar sorra nova i a vegades reparar els espigons. L’hivern passat els danys van ser greus i les llevantades del 26 i 27 de desembre van afectar especialment les platges de Barcelona i del Maresme. Les aportacions de sorra s’haurien d’haver acabat al mes d’abril, segons el compromís a què va arribar el ministeri de Medi Ambient amb els ajuntaments afectats. Però els treballs s’anaven ajornant perquè no es trobaven vaixells draga, segons al·legava el govern, que afirmava que tots estaven operant al golf Pèrsic. Al final, l’operació es va executar durant els mesos de juliol i agost, en plena campanya d’estiu, cosa que va provocar molèsties als banyistes, que van gaudir de menys metres de platja i van patir un núvol constant de pols que enfosquia el paisatge. Per acabar-ho d’arreglar, la sorra dipositada gairebé és de color negre, perquè porta molts llims i fa una certa angúnia posar-s’hi damunt perquè no sembla neta. Aquest color de gos com fuig no s’acabarà d’aclarir fins molt avançat l’hivern.

Voravies massa altes

L’altra obra d’antologia és la que s’ha fet al carrer Balmes per eixamplar les voreres. Per anar més ràpid, per estalviar diners o senzillament per manca de professionalitat, les rajoles de la nova voravia es van col·locar damunt dels panots antics. El resultat va ser que en alguns punts el desnivell entre la voravia i el vestíbul de les escales era espectacular. Molts portals van quedar per sota del nivell del carrer i es van haver de posar marxapeus nous per arreglar una mica el nyap. Però els nous marxapeus han fet augmentar de forma considerable el desnivell que hi ha a la part interior de les portes i això ho han notat ràpidament els veïns més ancians, que temen caure.

Ara, a més, caldrà veure què passa quan plogui fort i el pendent del carrer en lloc de desaiguar cap a la calçada, porti l’aigua cap als vestíbuls de les escales. Alguns porters ja estan alerta i preparen barreres amb totxanes i fustes com en temps de les inundacions.

BCN té més de 500.000 metres quadrats d’oficines disponibles

juliol 20, 2009

Alguns immobles han patit fins a un 40% de rebaixa del lloguer en gairebé un any i mig
El 10% de l’oferta total està ara en desús, la majoria en noves construccions de la perifèria

(El Periódico)

Les oficines buides al 22@ de Barcelona, a la plaça d’Europa de l’Hospitalet de Llobregat i a diferents zones de tots els municipis metropolitans creixen al mateix ritme que avança la construcció de nous edificis. Els moderns i amplis blocs de negocis no aconsegueixen atraure empreses malgrat que les rebaixes en els lloguers han arribat fins al 40%. La desocupació ja suposa un 10% del volum total d’aquest mercat a la capital catalana i la seva àrea metropolitana, segons coincideixen les consultores immobiliàries Jones Lang LaSalle, Cushman&Wakefield i Aguirre Newman en els seus informes del primer semestre de l’any.

Els cartells d’oficines de lloguer o en venda s’estenen per tota la ciutat, especialment a la seva corona metropolitana, on una de cada tres està en desús. Barcelona ja compta amb diversos edificis acabats de construir, moderns i còmodes, però completament buits o amb una ocupació molt reduïda. Els immobles 123 i 197 de l’avinguda Diagonal, al 22@, el centre de negocis de Viladecans, les dues torres d’oficines de la Ciutat de la Justícia, o l’últim bloc del WTC Almeda Park, a Cornellà, són només alguns exemples de les flamants construccions que encara no han pogut omplir els seus espais d’inquilins.

I l’augment en la desocupació d’aquest tipus de construccions no deixarà de créixer els pròxims mesos, quan s’acabin els nous edificis singulars d’oficines a la ciutat. La torre Realia, dissenyada per l’arquitecte Toyo Ito, de 30.000 metres quadrats, i la primera fase del districte 38, un nou pol de negocis a la Zona Franca, d’uns 28.000 metres quadrats, estaran entregats d’aquí pocs mesos, un fet que provocarà un augment encara més gran de l’oferta disponible. Fins ara, les dues obres encara no han pogut aconseguir cap inquilí en ferm.

MÀXIM HISTÒRIC / La desocupació d’oficines a la capital catalana va arribar al seu màxim històric el 1994, amb el 12%. Durant el 2009 s’acabaran de construir nous edificis que suposaran gairebé 170.000 metres quadrats més, segons explica Oriol Barrachina, director de la consultora immobiliària Cushman&Wakefield. El resultat és que la crisi d’aquest any podria portar el mercat als seus màxims històrics de desocupació d’aquí pocs mesos.

«Hi ha un excés d’oferta evident. En lloc de parar la construcció els últims anys, quan ja es veia a venir la crisi actual, el sector va seguir construint i ara el mercat trigarà una dècada a absorbir tot l’excés d’oferta que hi ha. Ara no queda més remei que corregir les tarifes. S’han rebaixat preus un 40% en gairebé un any i mig», explica Gonzalo Bernardos, director del Màster d’Assessoria i Consultoria Immobiliària de la Universitat de Barcelona.

Però les companyies immobiliàries, que estan enfocades a vendre les noves oficines, creuen que la situació no és tan greu i es normalitzarà d’aquí dos anys.

Un dels factors que els fa pensar en temps millors és l’ajust de preus, que farà més atractiva la mudança per a moltes empreses. «No és una bona situació, però tampoc creiem que sigui catastròfica. Els preus han caigut i hi ha empreses que ho estan aprofitant per millorar les seves condicions d’arrendament actuals», explica Jordi Toboso, director de Jones Lang La Salle a Barcelona.

Les immobiliàries, que afronten agressius processos de venda d’edificis, asseguren que, tot i les dificultats del mercat, l’activitat comercial sembla que comença una lleugera recuperació.

L’Ajuntament cobra menys d’un 20% de les sancions per incompliment d’ordenança

juliol 18, 2009

Quatre de cada deu multes de trànsit tampoc es recapten, malgrat els convenis amb l’agència tributària de la Generalitat

(El Periódico)

Barcelona El got mig ple o mig buit. Pel govern de Jordi Hereu, el nivell de recaptació de multes i tributs de la hisenda municipal de Barcelona és «satisfactori», tret de les sancions per incompliment de les ordenances, que se situa en un percentatge inferior al 20%. Pels grups de l’oposició, la falta d’eficàcia sancionadora del consistori està provocant greuges entre els ciutadans i una sensació d’«impunitat» a l’hora de vulnerar les normes. La regidora d’Hisenda, Montserrat Ballarín, va admetre ahir que els registres de cobrament de les infraccions es van situar l’any passat entre un 19,8% en el cas d’ordenances com la de civisme i d’un 59,4% pel que fa a les multes de trànsit. Per contra, l’Ajuntament ingressa sense problemes un 98% dels impostos que paguen els barcelonins.

Montserrat Ballarín es va emparar ahir, en el marc de la comissió d’Hisenda i Pressupostos de l’Ajuntament, en diversos preceptes legals i teoremes recaptatoris en el moment de presentar el balanç sobre l’eficàcia del consistori a l’hora de «dissuadir» els infractors de les ordenances i codis vigents a la ciutat. La regidora va explicar que passen tres mesos des de la imposició d’una multa fins a la seva entrada al sistema de cobrament, que l’administració disposa de quatre anys de termini abans que caduquin les sancions i que l’«esperança de cobrament» de les infraccions «correctament notificades» arriba al 95% de mitjana en el cas dels tributs i dels «fulls grocs» que lliuren els agents de la Guàrdia Urbana als conductors que vulneren el codi de circulació. Tot plegat, per acabar reconeixent que l’executiu bipartit se sent impotent per fer complir algunes de les ordenances que imperen a la capital, en especial la de civisme. «Hi ha hagut un esforç tècnic, encara que el resultat no és el que ens agradaria, però tenim recorregut perquè l’ordenança és jove i estem enfortint els procediments», va afirmar Ballarín.

Els números que va detallar parlen per si sols. De les més d’1,8 milions de multes que els inspectors de l’Ajuntament i els agents de la policia local van incoar l’any passat, tan sols se’n van cobrar, en el mateix exercici, poc més de 641.000. Algunes han passat a la relació d’expedients tancats aquest any, però els percentatges d’eficiència no varien –vegeu la columna adjunta–. Ballarín va posar l’accent en l’elevat percentatge de liquidació de tributs (del 98%) i en el relatiu pel que fa a les sancions de trànsit (59,4%), però va haver d’admetre «dificultats intrínseques» en el cas de les multes per infracció de les ordenances. «Els infractors són peculiars», va dir la regidora, amb referència al fet que molts són estrangers o no declaren a les autoritats ni el domicili o la documentació personal. Ballarín va avançar que el govern estudia diversos mecanismes per incrementar el pagament de les multes per actes incívics, com per exemple «notificar als estrangers a través dels consolats» o aplicar la liquidació immediata que ja utilitza en el cas de les infraccions de trànsit. «El sistema de notificació és del segle XIX. Calen reformes legals», es va queixar la responsable d’Hisenda.

L’autocrítica implícita de l’executiu no va suavitzar les embranzides de l’oposició. CiU i el PP van coincidir a denunciar que el baixos registres en el cobrament de les sancions provoquen una «discriminació» envers els barcelonins que paguen els impostos i genera una «sensació d’impunitat» als incívics. «Si no hi ha voluntat política ni eficàcia administrativa per cobrar les multes, a més d’impunitat, s’afebleixen les ordenances, va manifestar la representant de CiU, Sònia Recasens

La reforma de l’avinguda de Pau Casals es para per falta de diners

juliol 11, 2009

El projecte final de l’obra es dispara i costarà uns cinc milions d’euros

Patrícia Castán (El Periódico)

Compta amb un projecte rematat des de fa molts mesos i, el que és més important, amb el necessari vistiplau de veïns i comerciants. Però el pressupost s’ha disparat i les arques de Sarrià-Sant Gervasi no donen de si, de moment, per executarlo. Es tracta de l’esperada –des de fa anys– reforma de l’avinguda de Pau Casals, que connecta la plaça de Francesc Macià i el Turó Park, que teòricament hauria d’haver començat fa mesos però ha estat congelada fins que el districte desencalli el seu finançament, estimat en uns cinc milions d’euros. Els comerciants, cansats de demores, exigeixen que les obres s’executin amb urgència davant la caiguda de vendes que pateix tot l’eix, i que atribueixen al mal estat de la zona.

Fa poc més d’un any, aquest diari ja va avançar que el nou projecte estava en la fase final. Els comerciants (d’uns 25 establiments, la majoria d’alt nivell) confiaven que les obres es portessin a terme des de principis d’aquest any. Era el segon intent d’emprendre la reforma, ja que l’anterior mandat havia acabat amb un altre projecte frustrat perquè suposava obrir rampes d’accés al pàrquing subterrani de la zona des de l’eix central enjardinat, que estava catalogat. Llavors, el districte va treballar en una altra proposta, que és la que es manté sobre la taula, però que implica una inversió molt superior a la prevista, indica la regidora del districte, Sara Jaurrieta.

VORERES MÉS AMPLES / La proposta que hi ha en marxa implica eliminar un carril per sentit (a una banda, d’aparcament de pagament tocant a l’eix central, i a l’altre, de trànsit) per guanyar uns dos metres de voreres laterals que convidin al passeig. D’aquesta manera, a cada costat es conservaran dos carrils, més un d’aparcament en zona blava tocant a les façanes. La reforma implica estrènyer els accessos al pàrquing subterrani de Saba perquè ocupin menys espai i la vorera quedi més neta. A aquesta intervenció s’hi suma la creació d’accessos de vianants en ascensor des del tram central, per complir amb la normativa vigent d’accessibilitat.

Un dels punts clau de l’obra, que posarà de cap per avall la zona durant diverses setmanes però està cridada a ressuscitar-la comercialment, és la renovació total del paviment, ara bastant deteriorat. Aquesta és una de les principals queixes dels empresaris, segons detalla un portaveu. El col·lectiu diu que l’estretor de les voreres, unida a la mala conservació i a la presència de motos aparcades, no convida a recórrer la zona. L’altre punt negre és la il·luminació, molt deficient segons els comerciants, i que també serà renovada, com indica el projecte.

Jaurrieta admet que la intervenció, en el dia d’avui, «no té calendari». «Ens vam quedar curts amb la primera previsió de diners i el pressupost final és molt més car», assenyala. Però assegura que la voluntat és mirar de repescar fons per diferents vies per completar els cinc milions pressupostats, per als quals no hi ha partida immediata.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.