Archive for the 'Pressupost Mun.' Category

L’alcalde Jordi Hereu rep avui els 64 tècnics de barri que començaran a treballar al setembre

juliol 20, 2009

La seva funció serà actuar com a interlocutors entre els veïns i l’ajuntament

Rosa Mari Sanz (El Periódico)

Estan cridats a ser, va assegurar al seu dia l’alcalde Jordi Hereu, les «antenes, ulls i orelles de l’ajuntament». Són els tècnics de barri, una nova figura administrativa creada per fer d’interlocutor entre els veïns i el consistori. O sigui, faran que les queixes o dubtes dels ciutadans no es quedin a sobre d’alguna taula o que les respostes municipals no s’eternitzin. Quatre dels 64 funcionaris que han estat triats per a això entre els 114 que es van presentar al concurs van explicar a aquest diari com afronten la seva tasca i en què consistirà, i alhora van reconèixer tenir algun dubte sobre certs aspectes que es trobaran a partir del dia 1 de setembre, que és la data en què debutaran.

Però abans que res, van voler deixar clara una crítica que han rebut per part de l’oposició, en particular de CiU, que els titlla de «comissaris polítics» del municipi. «Quan ho vaig sentir per primera vegada vaig riure. És un comentari fet des del coneixement que no és veritat. Nosaltres estem compromesos tècnicament, no políticament. Som persones que estarem a disposició de la gent», va afirmar Marta Isbert, funcionària des del 1992 i que ara serà la tècnica de dos barris, la Font d’en Fargas i la Clota (Horta-Guinardó). El seu homòleg a la Bordeta (Sants-Montjuïc), Josep Cuadras, que és a l’ajuntament des del 1982, va ser menys benèvol: «És una falta de respecte a la nostra professionalitat. Hem passat un concurs amb un alt nivell de formació i d’experiència personal, i per això parlar de comissari polític és molt ofensiu».

Ciutadans i entitats
Aclarit això, divendres, en un descans del curs de formació que van seguir els 64 funcionaris que avui rebrà l’alcalde Jordi Hereu, van passar a explicar la seva funció. «No serà una figura homogènia, cada barri té les seves peculiaritats. En alguns casos hi haurà temes que ens comentaran de forma individual els veïns, i en altres, amb un teixit associatiu més fort, recollirem sobretot peticions d’entitats», va afirmar Victòria Santafé, adscrita a Trinitat Vella (Sant Andreu). I va afegir que no partiran de zero, perquè aquesta tasca ja es fa des dels districtes, però ara s’hi centralitza.

A més d’actuar com a interlocutors i recollir suggeriments o queixes dels veïns, la missió d’aquests agutzils de barri, que treballaran colze a colze amb la Guàrdia Urbana o amb sectors com els serveis socials, medi ambient i educació, serà la de «detectar problemes i proposar millores per aconseguir canvis», va comentar Pilar Moros, que donarà la cara a Horta i dependrà del gerent del seu districte, com cada tècnic de barri ho farà del seu.

I si un veí té un problema, ¿com hi contacta i on es dirigeix? Aquesta encara és una pregunta sense resposta, perquè encara s’està definint en quin equipament de cada barri s’instal•laran. En l’aire queda també una inquietud que va verbalitzar Isbert: «Nosaltres som la cara, però la clau serà que hi hagi una bona rereguarda. De poc servirà la nostra figura i la nostra feina si després no hi ha una resposta efectiva per part de l’Administració».

Del que sí que estan convençuts és que, en definitiva, «s’estan humanitzant els barris al posar una persona a peu de carrer», com va considerar Cuadras, que va comparar aquesta novetat amb una altra que va viure el 1982 al crear-se amb cert recel la xarxa de centres cívics, uns equipaments que avui no qüestiona ningú.

El CAC demana la retirada de la campanya ‘Visc(a) Barcelona-Fent Barcelona’

març 25, 2009

Insta les televisions a no emetre els espots perquè podrien contravenir la Llei de l’Àudiovisual de Catalunya
L’ajuntament anuncia canvis a la campanya

(El Punt)

El ple del Consell de l’Àudiovisual de Catalunya (CAC) ha acordat avui demanar a les cadenes de televisió que deixein d’emetre els espots de la campanya ‘Visc(a) Barcelona-Fent Barcelona’ promoguda per l’ajuntament de Barcelona (comunicat del CAC). Segons el CAC aquests espots podrien contravenir la Llei de la comunicació Àudiovisual de Catalunya (pdf) perquè destaquen ‘la gestió o els objectius assolits per l’ajuntament’, saltant-se així l’article 109 d’aquesta llei.

El CAC explica al comunicat que ha actuat d’ofici en l’anàlisi habitual de la publicitat institucional i la seva adequació a l’article 109 de la llei. Posteriorment els grups municipals de Convergència i Unió i el Partit Popular van fer arribar al president del CAC, Ramon Font, peticions en les quals es demanava una anàlisi i un dictamen sobre la campanya. Ambdós partits ja havien demanat la retirada d’aquesta campanya, que va associada al Pla d’Actuació Municipal (PAM) 2008-2011 i que ha costat 237.000 euros.

L’ajuntament anuncia canvis

L’ajuntament ha dit, un cop conegut l’informe del CAC, que modificarà la campanya amb nous espots publicitaris ajustats a la llei. ‘No tindran cap opinió ni positiva ni negativa’, ha dit un portaveu municipal. Els nous espots informaran únicament del Pla d’Actuació Municipal (PAM) i de l’existència d’una exposició sobre aquest pla ubicada a la Sala Ciutat de l’edifici de l’ajuntament a la plaça Sant Jaume.

BCN trigarà un any a reposar els arbres que va tirar el vendaval

març 21, 2009

Els 1.249 troncs caiguts als carrers se substituiran tots, però no els dels parcs
Els 120.000 € en danys s’hauran de pagar en part amb el pressupost del 2010

Jordi Subirana (Avui)

La imatge, per una altra part habitual, d’escocells buits en alguns dels principals carrers de Barcelona es pot allargar com a mínim un any més. Aquest és el temps calculat per l’ajuntament per acabar de replantar els arbres que van caure durant el vendaval del 24 de gener passat. La raó d’això és que les destrosses van ser molt importants, amb gairebé 3.000 afectacions, i que els costos de l’operació es disparen i no poden ser assumits únicament amb el pressupost que Parcs i Jardins té previst per a aquest any.

Dels 2.882 arbres tombats pel temporal o que van patir danys greus, 1.249 eren al carrer. Segons fonts municipals, aquests es replantaran tots. En aquests moments, les brigades municipals –alguns treballadors van indicar que s’ha hagut de contractar més personal per afrontar l’excés de feina, cosa que es nega des de l’empresa Parcs i Jardins– estan acabant de retirar els arbres amb problemes. Aquesta part dels treballs durarà algunes setmanes més.

TRÀMITS LLARGS
La intenció és començar la replantació al carrer com més aviat millor, encara que els tràmits de la compra dels arbres nous i la recerca de la millor època per plantar cada espècie –en general, el període ideal és des de l’octubre fins al març– alenteixen l’operació. Fonts sindicals van explicar que molts plàtans tan propis dels carrers de Barcelona seran substituïts per lledoners, uns arbres més forts i resistents.

Una altra de les raons que impediran culminar la replantació aquest any són els elevats costos. El consistori calcula que pujaran a més de 120.000 euros. Per tant, s’haurà de finançar una part de la renovació amb el pressupost de Parcs i Jardins de l’any que ve.

Segons la regidoria de Medi Ambient, dels 1.533 arbres que van resultar afectats i que estan situats en zones boscoses i en parcs, només se’n replantaran els que siguin estrictament necessaris, en part per evitar incrementar encara més les despeses.

Algunes de les zones més castigades es troben a Collserola –entre els diferents municipis de la serra van caure uns 60.000 arbres–, i als parcs del Laberint d’Horta, el Guinardó, Els Tres Turons i Güell, on un mes i mig després del vendaval encara hi ha emplaçaments boscosos que continuen tancats al públic.

RISC D’INCENDI
Les branques i els troncs d’arbres que s’acumulen a les zones forestals de la ciutat després dels temporals suposen un greu perill davant de l’arribada de l’estiu pel risc d’incendi. L’ajuntament, malgrat això, va garantir que els boscos i els parcs s’acabaran de netejar aquesta primavera i que el perill de foc no serà més elevat que anys anteriors.

En d’altres boscos de Catalunya, la neteja va començar dilluns passat. Un miler d’aturats contractats per la Generalitat s’encarreguen de portar a terme els treballs.

Foment i l’Ajuntament de Barcelona acorden finançar la Sagrera amb fons de l’Estatut

març 17, 2009

La ministra Álvarez i l’alcalde Hereu han arribat al pacte després de reunir-se avui a Madrid

(El Periódico)

La ministra de Foment, Magdalena Álvarez, i l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, han arribat avui a un principi d’acord perquè el finançament de l’estació de l’AVE a la Sagrera (Barcelona) procedeixi de les inversions de l’Estat a Catalunya previstes a l’Estatut.

En roda de premsa després de la trobada, el secretari d’Estat d’Infraestructures, Víctor Morlán, ha assenyalat que el fet que s’hagi posat a sobre de la taula “una via d’acord” no significa que estigui tancat ja que encara s’ha de conèixer l’opinió de la Generalitat.

El conseller de Política Territorial, Joaquim Nadal, ha defensat recentment aquesta via de finançament per a la Sagrera, donat que la iniciativa privada no podrà obtenir, com estava previst en principi, les plusvàlues suficients de la gestió dels terrenys inclosos en l’operació.

Uns tres mesos per a la redacció del projecte

“En la situació immobiliària en què ens trobem la gestió dels sòls no generarà els recursos suficients”, ha recordat Morlán. Infraestructures aporta 134 milions d’euros i es fa càrrec d’actuacions addicionals per 247 milions.

Morlán ha dit que està previst que la redacció del projecte finalitzi en dos o tres mesos, de manera que si es confirma aquesta via de finançament i es produeix el seu encaix “tècnic i jurídic” les obres podrien iniciar-se aquest any.

Treball conjunt de les administracions
Per la seva part, Hereu ha explicat que en la reunió s’ha establert la necessitat d’articular un grup de treball que “analitzi i limiti l’impacte de l’obra”, que va tenir una determinada valoració en el seu moment i que, segons fonts del Consistori, podria arribar ara als 600 milions d’euros.

El batlle ha constatat “la disposició del Ministeri de Foment de tirar endavant el projecte” i encaixar-lo en la futura planificació de les inversions que l’Estat hagi d’executar a Catalunya, en virtut del que està establert en la disposició addicional tercera de l’Estatut.

El que resta ara, ha dit Hereu, és el treball conjunt entre les tres administracions implicades per tirar endavant “aquesta important infraestructura per a Barcelona i Catalunya”.

Pròxima reunió

Per Morlán, en la reunió d’avui s’han marcat els passos que cal fer d’ara endavant perquè la licitació del projecte es porti a terme sense demora. A la trobada, ha indicat, n’hi seguirà una altra, que tindrà lloc “aviat”, entre les tres parts que, segons ha dit, “a més d’amics” són “socis institucionals”.

Ha afegit que el primer serà redactar el projecte “per saber de quant” s’està parlant i ha subratllat que són la Generalitat i el Ministeri d’Hisenda els que han d’arribar a acords sobre com es portarà a terme el finançament plurianual del projecte.

El Govern propone la financiación de la estación de la Sagrera a cargo del Estatut

febrer 22, 2009

(La Vanguardia)

Barcelona. (EFE).- El conseller de Política Territorial, Joaquim Nadal, ha propuesto hoy financiar inicialmente la construcción de la estación del AVE en la Sagrera a cargo de las inversiones del Estatut y que el Govern recupere luego ese dinero con la venta de los terrenos del Ayuntamiento de Barcelona.

En una entrevista a la emisora Catalunya Informació recogida por Efe, Nadal ha planteado esta fórmula para garantizar que la estación no se demorará por problemas de financiación.

Aunque el Gobierno español asume una parte del coste de la estación, la otra parte, unos 270 millones de euros, según el Ayuntamiento de Barcelona, debía financiarse con la venta unos 180.000 metros de superficie de esa zona en los que se podría edificar. Sin embargo, la pérdida de valor de los terrenos por la crisis inmobiliaria obliga a las administraciones implicadas a buscar una nueva solución.

En este contexto, el conseller ha asegurado hoy que el dinero puede salir de “los presupuestos generales del Estado”, en concreto de la aportación anual que hace el Estado a Catalunya en cumplimiento de la disposición adicional tercera del Estatut.

El conseller ha recordado que Estado y Generalitat “deciden juntos” a qué se destinarán los fondos de esa disposición adicional, que está vigente hasta 2013.

Ha precisado que una posibilidad es que el Govern “anticipe” el dinero al cargar ese proyecto a las inversiones que le corresponden por el nuevo Estatut, y que luego “lo recupere” con la futura venta de los terrenos. “Ahora no hay una traducción inmediata de estos terrenos en plusvalías urbanísticas pero es evidente que continúan teniendo un valor”, ha destacado Nadal.

“Se trata de encontrar una financiación puente, que puede ser a través de la disposición adicional tercera, para que se pueda construir la estación y luego una administración, la que haya aportado el dinero, se haría cargo de las obras y si los terrenos han estado aportados por el Ayuntamiento tendremos que ver quién se queda los terrenos para luego recuperar el dinero”, ha dicho.

En las últimas semanas, el alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, había pedido al Gobierno que pusiera los recursos pendientes para poder construir la estación, e incluso había instado al Ministerio de Fomento a pactar antes de mayo la fórmula para financiar la infraestructura.

Por otra parte, el conseller se ha mostrado “absolutamente convencido” de que el Gobierno español “ejecutará” los 4.000 millones de euros que ha prometido invertir en la red de Cercanías de Barcelona.

Preguntado por el traspaso de la gestión de Cercanías, ha afirmado que el plan “es una condición necesaria” pero “no suficiente” para que el Govern asuma esa transferencia.

Y es que, según ha recordado, Generalitat y Estado deben pactar todavía muchos detalles de la gestión del servicio, entre ellas todo lo que comporta el sistema operativo ferroviario, ya que el Govern ejercerá como “autoridad ferroviaria”.

“Estamos en un 99% de acuerdo en la declaración de principios que ha de permitir avanzar hacia el traspaso de Cercanías pero falta pactar todo el detalle”, ha añadido Nadal.

Els veïns acorden mobilitzar-se al maig en cas que no hi hagi un reajustament de les taxes municipals

febrer 4, 2009

(El Punt)

La Confederació d’Associacions de Veïns de Catalunya (Confavc) va acordar ahir fer al maig les primeres mobilitzacions contra l’alça de les taxes i els impostos municipals i l’encariment tarifari dels serveis bàsics per sobre de l’IPC. D’aquesta manera, però sense major concreció en la data, la plataforma va advertir l’administració que, si no mou fitxa, ho faran els veïns. «La millor política social d’un govern en època de crisi és vetllar perquè el preu dels serveis no pugi per sobre de l’IPC», va dir ahir Julio Molina, secretari de la Confavc, en relació amb els qui defensen fer ús dels recursos derivats d’aquests increments per engrossir les partides socials. En la mateixa línia s’ha manifestat l’entitat, que agrupa les associacions veïnals d’arreu del país, pel que fa als tributs municipals (tal com ja va avançar aquest diari el passat 15 de gener).

Avui, el grup de treball de la campanya contra els augments d’aquesta plataforma es reunirà però, amb tota probabilitat, la data de les mobilitzacions (si finalment es tiren endavant), sortirà de la celebració de l’assemblea d’associacions de veïns, prevista pel 18 de febrer. Així i tot, «tractarem d’esgotar totes les vies de negociació abans de convocar una protesta», va aclarir Josep M. Alonso, delegat territorial de Confavc.

Joan Martínez, president de la plataforma, ha criticat la manca de resposta de l’administració respecte a les citades demandes veïnals i ha lamentat que des del govern es permeti que «la crisi maltracti exclusivament els treballadors». L’entitat calcula en un 4,5% la mitjana d’augment dels tributs municipals, un 3,4% en el preu de l’electricitat, un 8% en les tarifes de l’aigua i un 4,7% en les de transport de l’àrea metropolitana de Barcelona.

Per una gossera?

gener 26, 2009

Finestr@l (Avui)

1.700 milions per una gossera. Tenen ànima els gats? I els gossos? I els pollastres? No ho sabem. Aquesta profunda reflexió solament es pot produir en època de vaques grasses. Ara no hi som i tenim molts dèficits de serveis per a les persones. Sobretot, per a la gent gran. No volem dir que en el cas que no tinguin ànima -que no ho sabem-, aquests éssers de la creació hagin de ser maltractats per principi. Ni parlar-ne.

Quan aquesta delirant protecció per a alguns animals arriba als límits a què l’ha dut la senyora Mayol i els que governen Barcelona, cal preguntar seriosament per la salut mental de la nostra societat i per què la premsa i, sobretot els periodistes en particular, no han dit pràcticament res sobre una acció política que és més a prop de l’insult i la malversació que de la gestió administrativa.

Gerard Roger

L’Ajuntament de Barcelona adverteix que no podrà enllestir el zoo marí tot sol

abril 30, 2008

El govern local busca inversors privats per poder continuar el projecte de la plataforma marina

D. Marín, Barcelona (El Punt)

La construcció del zoo marí de Barcelona, al litoral de la ciutat entre el Fòrum i la platja de la Nova Mar Bella, podria quedar-se a mig fer. Així ho va advertir ahir el tercer tinent d’alcalde i regidor de Promoció Econòmica de l’Ajuntament, Jordi William Carnes, que en declaracions a COM Ràdio ha reconegut que el projecte és massa costós perquè l’assumeixi el consistori tot sol. El cost del projecte s’ha disparat: fa tres anys estava pressupostat en 120 milions d’euros i ara ja s’acosta als 150 milions. L’Ajuntament està buscant promotors privats que financin part del projecte, que en qualsevol cas no veurà la llum fins al 2014.

El zoo marí és un dels últims projectes de l’etapa de Joan Clos al capdavant de l’alcaldia, i és, juntament amb l’Hotel Vela, a l’altre extrem de la façana litoral de Barcelona, l’última peça per completar la reforma del front litoral de Barcelona iniciada amb la Vila Olímpica el 1992 i culminada amb el Fòrum de les Cultures el 2004. Les obres van començar el 2005, amb la previsió inicial d’enllestir-se en quatre anys, el 2009.

L’obra ha sofert diversos retards (ara s’espera que estigui enllestida el 2014), però ara els problemes econòmics amenacen directament d’avortar el projecte. Així ho va reconèixer Jordi William Carnes en una entrevista concedida a COM Ràdio. El tercer tinent d’alcalde, màxim responsable de l’àrea econòmica de l’Ajuntament, va revelar que el consistori està buscant inversors privats que es puguin fer càrrec de part dels 150 milions d’euros que costa el projecte. De moment, aquests intents no han reeixit.

Fa tres anys, quan es va presentar el projecte, el llavors alcalde Joan Clos va obrir les portes a l’entrada de diner privat en el finançament del projecte. Però també va voler deixar clar que l’entrada de capital privat «necessàriament no s’ha de vincular a l’explotació comercial», que hauria de ser «bàsicament d’abast públic». Des de llavors, però, no s’ha aconseguit implicar cap inversor privat en el projecte.

L’Ajuntament de Barcelona també comptava en un inici amb la possibilitat que la Generalitat s’impliqués en el projecte, i fins i tot amb alguna institució «local», cosa que podria assenyalar la Diputació de Barcelona. La situació descrita ahir per Carnes, però, és que ara per ara l’Ajuntament ha de fer front al 100% d’una despesa de 150 milions d’euros, i no es veu amb cor d’aconseguir-ho tot sol.

El projecte preveu la construcció d’una plataforma marina de 7,6 hectàrees guanyades al mar a costat de la Zona Fòrum. L’estructura està construïda en part. El projecte inclou la divisió de l’espai en quatre grans àrees (delta mediterrani, delta africà, delta americà i aigües oceàniques), per donar cabuda a un total de 90 espècies (20 de mamífers, 23 de rèptils, 40 d’aus i 7 d’amfibis).

Un cop entrés en funcionament el zoo marí, l’Ajuntament té previst buidar la part aquàtica i d’amfibis del zoo de la Ciutadella, més algunes de mamífers. D’aquesta manera, l’Ajuntament guanyarà espai per ampliar el parc de la Ciutadella i fins i tot tirar endavant una idea que fa temps que ronda els despatxos d’Urbanisme i que és connectar el parc amb la Barceloneta per sobre de la ronda Litoral.

Una agrupació publicoprivada ven al món el model de la capital catalana

abril 15, 2008

S. S., Barcelona (El Periódico)

Barcelona vendrà a l’exterior el seu model de ciutat i les seves solucions per a problemes urbanístics, d’infraestructures i de mobilitat mitjançant un nou organisme publicoprivat que podrà rebre encàrrecs i també propostes de col.laboració de qualsevol institució i empresa espanyola o internacional “i podrà participar en concursos i en licitacions publicoprivades”.

La figura jurídica triada per a aquesta tasca serà una agrupació d’interès econòmic, que permetrà crear grups concrets per a cada encàrrec que s’aconsegueixi. L’agrupació està liderada, per part de l’Ajuntament de Barcelona, per l’entitat Barcelona Regional, a la qual se sumen la fundació privada RACC, el Consorci de la Zona Franca, la Cambra de Comerç de Barcelona i la fundació privada Abertis. També comptarà amb la col.laboració de Ferrocarrils de la Generalitat.

Josep Anton Acebillo, conseller delegat de Barcelona Regional i futur director de l’AIE, va explicar que Barcelona disposa de molt saber fer en matèria de transformació de la ciutat i que rep moltes demandes de l’exterior que no pot atendre perquè no hi ha un ens adequat per fer- ho. Miquel Roca, d’Abertis, va destacar que amb aquesta agrupació “es pot fer negoci” perquè Barcelona és l’únic exemple del món de “ciutat que s’ha transformat pacíficament” i ha assumit una quantitat tan gran de canvis de funció i de població en el transcurs de tan poc temps.

Com a exemples de futurs encàrrecs, Acebillo va citar el cas de la ciutat belga d’Ostede, que vol replantejar l’urbanisme global de la localitat, o d’una altra de les primeres ciutats d’Europa que busca criteris “per definir les tesis prèvies per a un projecte metropolità”.

Barcelona liquida el deute olímpic quinze anys després

octubre 11, 2007

Punt i a part. Primers comptes sense deute olímpic

Hereu no apuja els impostos més enllà de l’IPC en els primers pressupostos lliures de la càrrega dels Jocs del 92

MARIONA SÒRIA. Barcelona
El govern en minoria de Jordi Hereu serà el primer que podrà fer plans de futur sense haver de pagar el deute olímpic. Per fi, l’Ajuntament de Barcelona ha liquidat el cost dels Jocs del 1992, que hipotecaven uns 30 milions d’euros anuals dels últims pressupostos. Ahir, el govern municipal va presentar els plans econòmics per al 2008, que continuen prioritzant, com ara, les polítiques socials, la mobilitat, la seguretat i el medi ambient. Les ordenances fiscals –que també es van aprovar ahir– tampoc varien gaire. Hereu vol mantenir la pressió fiscal per sota de l’IPC. Tanta prudència servirà, segurament, per convèncer algun dels tres grups de l’oposició; un suport que el govern en minoria d’Hereu necessita buscar per tirar endavant el seu projecte per al 2008.

+ Les antenes podrien pagar una taxa per utilitzar el subsòl i l’espai aeri de Barcelona. / Foto: LLUÍS CRUSET
Ni taxa turística, ni recàrrecs en l’impost de vehicles per a tot terrenys. No hi ha gaires novetats en els plans econòmics del govern municipal per al 2008, el primer any que hi haurà uns pressupostos lliures del deute olímpic, que en els últims anys hipotecaven uns 30 milions d’euros de la caixa de l’Ajuntament de Barcelona. Ahir, el govern va aprovar els plans econòmics per a l’any vinent, juntament amb les ordenances fiscals –taxes i impostos– amb elogis a la situació econòmica de la Casa Gran, que ha sanejat deutes històrics fins a mínims considerables. «Ja no ens fa por que ens comparin amb d’altres ciutats: Barcelona ja no és la més cara», deia ahir el portaveu del govern, Jordi William Carnes. Pel que ahir va explicar, els serveis a les persones continuen sent prioritaris per a aquest govern en minoria, que vol destinar 347 milions d’euros a l’acció social, l’educació, la cultura i el benestar. La segona partida més important, amb 309 milions d’euros, és la seguretat i la mobilitat. Tot i que a Carnes no li va agradar el qualificatiu de «conservador» per definir el nou pressupost, el cert és que el govern de Jordi Hereu (PSC) i Imma Mayol (ICV-EUiA) ha dibuixat una línia contínua respecte dels pressupostos del 2007, en què el «gir social» tan defensat per l’alcalde ja es va fer palès en detriment dels grans projectes de transformació urbanística.

ELORZA D’EXEMPLE
A ningú se li escapa que ara l’alcalde no pot arriscar-se amb noves imposicions econòmiques als ciutadans ni variacions radicals perquè, per ara, no disposa dels regidors suficients per tirar endavant el pressupost que vol. Avui mateix, Carnes començarà les converses amb ERC, CiU i el PP per trobar-hi aliats. Si les converses no fructifiquessin, un escena ri possible seria que es prorroguessin els pressupostos actuals. «L’Ajuntament de Sant Sebastià és un exemple que això es pot fer», va dir ahir Carnes, que va recordar que l’alcalde socialista Odón Elorza, també en minoria, ha governat tot un mandat prorrogant els pressupostos. «Però evidentment aquest no és el nostre escenari idoni», va dir després el portaveu. La bona notícia de tot plegat és que els impostos i taxes per a l’any vinent no variaran gaire respecte d’aquest: com l’any passat, les taxes –àrees verda i blava, grua, cementiris, clavegueram, guals, etc.– tan sols s’apujaran un 3,1%, equivalent a l’increment previst de l’IPC.

Així, la grua municipal s’apujarà de 141,9 euros a 146, i continuarà sent la més cara de l’Estat. I l’aparcament en zones verdes i blaves costarà uns cinc cèntims més. En canvi, els impostos no varien respecte de l’any passat, excepte en algunes situacions puntuals.
El Punt Digital
11-10-07

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.