Archive for the 'Participació' Category

El banc d’idees de la campanya “sigues donant d’idees pel futur de la Diagonal” està més buit que ple

setembre 22, 2009

Convidem, a qui ho vulgui, a visionar un dels vídeos més justets i més intrascendents de la web de Barcelona. Està a http://www.bcn.cat/diagonal/ , la web de i.de.a Diagonal. Juguen amb les figuretes vermelles i verdes dels semàfors per suggerir què és bo i què és dolent per l’avinguda, dura poc més d’un minut i tot sembla indicar que no s’hi han gastat ni un cèntim o bé que han estat vilment estafats per la empresa de comunicació de torn. Tot plegat s’ha fet (la web, el vídeo, la campanya publicitària…) per convidar-nos a participar a la campanya de participació ciutadana. S’ha fet una plataforma i tot, que es diu “Diagonal per a Tothom” (amb la paraula “tothom” en majúscules, com a reminiscència d’alguna creència deixada de banda que vol acostar el concepte de persona al concepte de divinitat o alguna cosa per l’estil). Malgrat tot l’esforç i tota la inversió, es veu que a dia d’avui i a pocs dies de tancar el procés participatiu, només un 2% de la població potencial que podia fer-ho (els barcelonins majors de 16 anys empadronats a la ciutat) s’hi han apuntat, quan s’esperava una participació d’almenys un 5%. El titular podria ser que al 98% de la població barcelonina li bufa el que li passi a la Diagonal. Aquí, la que escriu aquestes ratlles, hi va participar. Hi ha un post que en parlo. I cap persona del departament de Participació de l’Ajuntament de Barcelona ni tampoc de l’Oficina Tècnica de la Diagonal s’ha posat en contacte amb mi per dir que les meves idees són genials, i en part s’entèn perquè no vaig poder donar cap idea genial, només opinar sobre el que un qüestionari amb un ventall de possibilitats minso que oscilava entre sostenibilat i espais comuns et deixava fer. Però ni les gràcies, tu. Potser d’aquí a uns dies rebo a casa un iman per la nevera amb una bicicleta i un banc curull d’avis petant la xerrada amb un fons ple d’arbres. Mai se sap. La qüestió és participar. I després queixar-se. Mentrestant, qui tingui clar què es vol fer amb la Diagonal, que en faci cinc cèntims. I qui vulgui perdre literalment el temps, que miri la web que s’ha fet exclusivament per aquest tema.

Un 2% d’idees per reformar la Diagonal

setembre 22, 2009

Només 25.000 barcelonins han fet arribar els seus suggeriments
Han enviat 150.000 propostes de millora

Virgínia Mascaró (Avui)

El procés participatiu per a la transformació de l’avinguda Diagonal no ha mobilitzat un gran nombre de gent. Des del mes de febrer passat i fins al 21 de setembre hi han participat 25.246 ciutadans, que representa només un 2% de la població potencial que podia fer-ho (els barcelonins majors de 16 anys empadronats a la ciutat). El consistori va fer una important campanya publicitària aquest estiu per incentivar la participació.
“L’objectiu era arribar a un 5% de participació. No ho hem aconseguit, però no s’ha tancat encara el procés, sinó que continua obert fins al dia 30. Esperem que durant les festes de la Mercè pugui arribar fins a un 3% (35.000 ciutadans), va explicar a l’AVUI Ramon Nicolau, delegat de Participació de l’Ajuntament de Barcelona.
Els participants han aportat fins a 150.000 suggeriments per millorar l’avinguda. La majoria ha fet arribar les seves idees a través de les butlletes (23.170). S’ha fet servir menys el correu electrònic (1.473) i el telèfon (603).
“Per una qüestió de proximitat la majoria dels ciutadans que han participat en el procés són de l’Eixample, seguit per Gràcia, Horta-Guinardó, Sarrià – Sant Gervasi i Ciutat Vella. En canvi, n’hi ha hagut menys de Nou Barris, Sant Andreu i Sants-Montjuïc”, va precisar Nicolau.
Pel que fa a les propostes, una majoria coincideix a demanar un carril bici segregat de la calçada i de la vorera, una avinguda accessible i unes voreres laterals més àmplies. Totes les aportacions s’han traslladat a l’Oficina Tècnica de la Diagonal per a la seva valoració i incorporació al projecte. L’Ajuntament s’ha compromès a donar resposta individualitzada per carta a cada ciutadà.

L’alcalde Jordi Hereu rep avui els 64 tècnics de barri que començaran a treballar al setembre

juliol 20, 2009

La seva funció serà actuar com a interlocutors entre els veïns i l’ajuntament

Rosa Mari Sanz (El Periódico)

Estan cridats a ser, va assegurar al seu dia l’alcalde Jordi Hereu, les «antenes, ulls i orelles de l’ajuntament». Són els tècnics de barri, una nova figura administrativa creada per fer d’interlocutor entre els veïns i el consistori. O sigui, faran que les queixes o dubtes dels ciutadans no es quedin a sobre d’alguna taula o que les respostes municipals no s’eternitzin. Quatre dels 64 funcionaris que han estat triats per a això entre els 114 que es van presentar al concurs van explicar a aquest diari com afronten la seva tasca i en què consistirà, i alhora van reconèixer tenir algun dubte sobre certs aspectes que es trobaran a partir del dia 1 de setembre, que és la data en què debutaran.

Però abans que res, van voler deixar clara una crítica que han rebut per part de l’oposició, en particular de CiU, que els titlla de «comissaris polítics» del municipi. «Quan ho vaig sentir per primera vegada vaig riure. És un comentari fet des del coneixement que no és veritat. Nosaltres estem compromesos tècnicament, no políticament. Som persones que estarem a disposició de la gent», va afirmar Marta Isbert, funcionària des del 1992 i que ara serà la tècnica de dos barris, la Font d’en Fargas i la Clota (Horta-Guinardó). El seu homòleg a la Bordeta (Sants-Montjuïc), Josep Cuadras, que és a l’ajuntament des del 1982, va ser menys benèvol: «És una falta de respecte a la nostra professionalitat. Hem passat un concurs amb un alt nivell de formació i d’experiència personal, i per això parlar de comissari polític és molt ofensiu».

Ciutadans i entitats
Aclarit això, divendres, en un descans del curs de formació que van seguir els 64 funcionaris que avui rebrà l’alcalde Jordi Hereu, van passar a explicar la seva funció. «No serà una figura homogènia, cada barri té les seves peculiaritats. En alguns casos hi haurà temes que ens comentaran de forma individual els veïns, i en altres, amb un teixit associatiu més fort, recollirem sobretot peticions d’entitats», va afirmar Victòria Santafé, adscrita a Trinitat Vella (Sant Andreu). I va afegir que no partiran de zero, perquè aquesta tasca ja es fa des dels districtes, però ara s’hi centralitza.

A més d’actuar com a interlocutors i recollir suggeriments o queixes dels veïns, la missió d’aquests agutzils de barri, que treballaran colze a colze amb la Guàrdia Urbana o amb sectors com els serveis socials, medi ambient i educació, serà la de «detectar problemes i proposar millores per aconseguir canvis», va comentar Pilar Moros, que donarà la cara a Horta i dependrà del gerent del seu districte, com cada tècnic de barri ho farà del seu.

I si un veí té un problema, ¿com hi contacta i on es dirigeix? Aquesta encara és una pregunta sense resposta, perquè encara s’està definint en quin equipament de cada barri s’instal•laran. En l’aire queda també una inquietud que va verbalitzar Isbert: «Nosaltres som la cara, però la clau serà que hi hagi una bona rereguarda. De poc servirà la nostra figura i la nostra feina si després no hi ha una resposta efectiva per part de l’Administració».

Del que sí que estan convençuts és que, en definitiva, «s’estan humanitzant els barris al posar una persona a peu de carrer», com va considerar Cuadras, que va comparar aquesta novetat amb una altra que va viure el 1982 al crear-se amb cert recel la xarxa de centres cívics, uns equipaments que avui no qüestiona ningú.

LA SOLITUD DEL CIUTADÀ

març 23, 2009

(Editorial)

Ens diuen que a Barcelona es pot participar. La participació ciutadana està a l’ordre del dia. Als diaris llegim que s’ha decidit tal cosa seguint un procés de participació ciutadana, i sovint la tal cosa queda automàticament legitimada, siguin qui siguin els que s’han mobilitzat. Es fan plenaris als districtes on ens diuen que podem intervenir, però no està ben bé a l’abast de la ciutadania saber què es debat en aquests plens. Es pot arribar a conèixer, no és cap secret de sumari, però fa falta tenir-hi molt interès o bé formar part d’un grup organitzat, és clar. Algun dia podrem posar cullerada sobre si volem la reforma de la Diagonal, i si la iniciativa municipal funciona ens seguiran demanant l’opinió com a ciutadans, però si la resposta és minsa en tindrem la culpa perquè ens qualificaran de víctimes de la desacreditada desafecció política. Hi ha un apartat dins la web del bcn.cat que ens diu que entre tots farem Barcelona. Ells mateixos es pregunten què és la participació. Participació, diuen, és fer la ciutat entre tots, perquè tots i totes construïm Barcelona. És tan bucòlic que costa de creure. Si jo em qüestiono, per exemple, perquè treuen el viaducte del Guinardó, rebré resposta? Ho ignoro perquè no ho he probat i només la mandra i la intuïció de perdre banalment el temps que tot plegat em genera em tira enrera, desafectada de mena com sóc. Els que manen s’omplen la boca de processos participatius i només quatre gats polititzats hi participen. I a aquests quatre gats els hi fan cas, sobretot si fan mullader. Són casos com el dels Tres Turons, en que si no et queixes et treuen de casa, que a dia d’avui la participació ciutadana cobra sentit, fet que resulta tràgicament evident tenint en compte que el carnet que portes a la butxaca sovint pren massa valor. Però que no ens diguin que tots i tots construïm Barcelona perquè no és veritat. És l’actual govern municipal que sense ni pena ni glòria prova de construir Barcelona, i la majoria de nosaltres coneixem les seves decisions quan aquestes s’implementen, probablement perquè en algun cartell llegim que l’alcalde fa una festa participativa amb butifarrada o xocolatada amb festa infantil per informar de l’actuació. Molt bé. Inconscients com semblen ser els polítics que governen Barcelona, deuen pensar que si no formem part d’una associació veïnal és perquè estem contents amb la seva política municipal. Una mica s’aprofiten de nosaltres, pobres ciutadans solitaris, que no ens queixem i deixem fer. Però és just per part nostra depreciar aquesta pretesa participació ciutadana que tant llunyana de nosaltres sembla estar. Participarem, si escau, davant d’una urna, però mentrestant que deixin de menysprear al ciutadà normal que no té temps ni voluntat de qüestionar unes decisions que tot sembla indicar que estan més que prèviament preses. Qui és que té consciència d’ajudar a construir Barcelona? Les vies de la participació, no obstant, són inescrutables, que ningú es pensi que cal passar per l’adreçador governamental. La qüestió, però, és que una participació ciutadana ben plantejada i ben desenvolupada des de l’àmbit municipal, que és el que més ens pot arribar a afectar en el nostre dia a dia, podria comportar-nos molts beneficis. Ens podria fer ser millors ciutadans, i una ciutat amb ciutadans que lluiten per ella es converteix en una ciutat digna. Treballar per apropar el dret a decidir a la ciutadania i donar-li veu i vot és un deure de tots, però la responsabilitat de fer-ho possible és dels qui ostenten el poder. I és una tasca difícil, però no tant. És qüestió de creure-hi i fer-ho creïble.

La FAVB critica la figura dels tècnics municipals de participació als barris

març 23, 2009

(El Punt)

L’assemblea anual que la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) va celebrar dissabte va aprovar una resolució crítica amb les polítiques de participació impulsades pel bipartit municipal i, especialment, amb la introducció dels tècnics de barri. La presidenta del moviment veïnal, Eva Fernández, va qualificar els nous càrrecs públics de «cortina de fum» que «no contribuirà al desenvolupament d’una millor participació».

Millorar la tasca de les AV
L’acte va incloure un debat sobre el projecte de bones pràctiques que el moviment veïnal vol començar a impulsar els pròxims mesos, per redefinir el paper de la reivindicació i connectar millor amb els socis de cada AV i amb els veïns mateixos. En aquest sentit, elaboraran un document perquè cada associació pugui autoavaluar-se i corregir conductes.

La FAVB, a més, demanarà al consistori una moratòria a l’hora de concedir noves llicències hoteleres, mentre s’elabora el pla estratègic municipal sobre l’activitat turística. El moviment també reivindica que el document se sotmeti a la participació veïnal.

Ciutat Vella i Gràcia accentuen el desequilibri polític en la distribució de les subvencions

març 21, 2009

Creixen un 16,5% en els districtes on el PSC i ICV-EUiA tenen majoria i baixen un 7,9% en els feus de l’oposició

(El Punt)

Un augment del 58% en les subvencions a les entitats cíviques de Ciutat Vella, paral•lelament a una disminució del 30% en els ajuts pel mateix concepte a Gràcia, ha accentuat el desequilibri entre territoris de la ciutat –que fa anys que denuncien els grups de l’oposició– en favor dels feus electorals de l’executiu bipartit que presideix Jordi Hereu. En els cinc consells municipals on el PSC i ICV-EUiA són hegemònics la partida de subvencions creix un 16,5%, mentre que als cinc districtes on la majoria pertany a CiU, al PP i a ERC disminueix un 7,9%. Des del govern es nega qualsevol intenció «partidista» en el repartiment dels ajuts, i s’ha indicat que les variacions d’enguany responen a moviments dins dels capítols pressupostaris dels districtes.

És una polèmica que es repeteix any rere any quan s’obre el termini perquè els particulars i les entitats ciutadanes puguin demanar subvencions a l’Ajuntament per desenvolupar les seves activitats de servei a la comunitat: les enormes diferències en les quantitats que el govern de la ciutat assigna a cadascun dels deu districtes. En la convocatòria pel 2009, que s’ha tancat aquesta setmana, els desequilibris s’han accentuat a causa de les significatives variacions que experimenten dos consells municipals. A Ciutat Vella, on el bipartit té majoria, els ajuts augmenten d’un 58,4% a causa, segons han manifestat portaveus de l’executiu, de la incorporació en la partida de subvencions «d’activitats relacionades amb escoles i festes majors que estaven en altres capítols». Una explicació similar es produeix en el cas de Gràcia, en què la suma de representants de CiU, del PP i d’ERC és majoritària, però amb un important matís ja que aquí els ajuts disminueixen un 30,2%. «Per primera vegada, els diners destinats a la festa major van per la via d’un conveni amb les entitats organitzadores i es treuen de les subvencions», han indicat les fonts del govern consultades. En altres casos, com Sant Martí –feu dels socialistes i dels ecosocialistes i que registra un increment del 10,4%– s’apel•la a un major volum en la demanda d’ajuts i, en termes generals, respecte a les oscil•lacions en altres territoris, la justificació és el «criteri» del regidor del districte. Sigui com sigui, les dades del decret d’alcaldia del 13 de febrer, que recull la distribució de les quantitats destinades a entitats sectorials i a associacions veïnals, evidencien que en els cinc districtes en què els dos integrants del bipartit són les forces més votades a les eleccions locals –Ciutat Vella, Horta-Guinardó, Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí– el volum total de les subvencions s’incrementa enguany un 16,5%, fins a arribar als 3.095.667,11 euros. En canvi, als altres cinc territoris on les preferències electorals dels barcelonins es decanten a favor de les tres formacions de l’oposició –Eixample, Gràcia, les Corts, Sants-Montjuïc i Sarrià-Sant Gervasi– els ajuts baixen un 7,9% i se situen en un import total d’1.405.416,98 euros. El contrast s’accentua més si tenim en compte que la partida anomenada «àmbit de districte» ha crescut respecte de l’exercici del 2009 un 7,06%, i ha superat els 4,5 milions d’euros, tot i quedar encara lluny de les subvencions «de ciutat» –destinades a grans projectes que van més enllà d’un territori concret– que han augmentat un 8,5% i han ultrapassat el llindar dels 9 milions d’euros. Com s’assenyala en el gràfic adjunt, els percentatges de repartiment de les subvencions no tenen cap correspondència amb els indicadors de població i s’ajusten més als de renda per càpita. Crida l’atenció que l’únic districte –Nou Barris– on el PSC té majoria absoluta s’emporti una quarta part dels ajuts.

Atenció preferent a la cultura i els esports
La projecció de Barcelona com a referent internacional de la cultura i de les competicions esportives continua sent el fil conductor dels ajuts que atorga directament l’Ajuntament a entitats cíviques i a empreses promotores d’espectacles. Dels 9.071.527,52 euros previstos en el decret d’alcaldia del 13 de febrer que regula la tramitació de les subvencions «de ciutat», a les activitats culturals es reserven 4,38 milions, mentre que les nombroses associacions esportives de la capital poden aspirar a un fons d’1,6 milions. És a dir, aquests dos àmbits s’emporten 2 de cada 3 euros pressupostats, i la tercera part restant se l’han de repartir les entitats que treballen en les altres nou àrees subvencionades: drets civils, salut, medi ambient, civisme i convivència, dones, joventut, immigració, i participació i associacionisme. El capítol dedicat als immigrats, però, és dels que més creix, passant de 437.500 euros el 2008 a 650.000 euros en la convocatòria d’enguany (un 48% d’augment). El segueix la partida destinada a acció social, que s’incrementa de 302.634 euros a 398.027,53 (31%). En els dos casos, el consistori ha volgut posar el seu gra de sorra a l’esforç que desenvolupen les organitzacions sense ànim de lucre per minvar els efectes de la crisi sobre els col•lectius més vulnerables de la societat barcelonina.

És urgent la reforma?

gener 26, 2009

Finestr@l (Avui)

Em sembla increïble obrir un debat sobre la Diagonal, una de les avingudes més boniques i senyorials de la ciutat, quan Barcelona té en aquests moments diferents eixos i espais en un estat lamentable que necessiten urgentment ser reformats, tan urbanísticament com comercialment. Em refereixo a les Rambles, a Via Laietana, a la part baixa del pg. St. Joan, al Paral•lel, a la Gran Via (entre Urgell i rambla Catalunya), als tristos passeig Picasso i de la Circumval•lació, al mutilat pont de Marina i el seu entorn, a l’abandonada pl. Espanya, etc.
També hauríem de parlar del futur de l’Estadi Olímpic, un cop l’Espanyol marxi a Cornellà, hauríem de parlar del futur de l’estació de França, que, tot i que Barcelona necessita més vies i estacions per garantir un servei ferroviari de qualitat, l’Ajuntament i la Generalitat volen tancar, tal com mostren els seus projectes de futur.

A part de tot això, el que em sembla més greu és que l’Ajuntament anunciï que vol treure bona part dels vehicles de la Diagonal, quan aquesta via s’ha de convertir en la principal entrada de la ciutat pel nord, un cop entri en funcionament la reforma de la plaça de les Glòries, ja que segons el projecte municipal el túnel d’entrada serà de Gran Via a Diagonal i el de sortida, directament per la Gran Via.

Xavier Ragull i Gabarró

Més de 120 veïns tallen l’avinguda de Vallvidrera mitja hora en protesta pels centres de menors

novembre 24, 2008

Els afectats asseguren que els joves agredeixen i insulten la gent del barri

(El Punt)

Més de 120 veïns s’han manifestat a primera hora del matí i han tallat el trànsit a l’avinguda de Vallvidrera durant mitja hora, al costat de l’estació del Peu del Funicular dels Ferrocarrils de la Generalitat, per protestar contra els dos centres d’acollida de menors que la Generalitat té al barri, segons ha informat la Guàrdia Urbana de Barcelona.

Els veïns consideren que aquests centres estan saturats i que els joves, alguns dels quals ja han tingut contacte amb la justícia juvenil, deambulen pel barri sense control, agredeixen, intimiden, roben i fins i tot entren a les cases.

“Por de sortir de casa”

L’acció de protesta s’ha dut a terme malgrat que ahir des de l’ajuntament es va anunciar que s’ha incrementat la vigilància a la zona després que els veïns reclamessin el tancament del centre d’acollida de menors Vilana, per considerar que és l’origen de la inseguretat creixent al barri.

Per als veïns, la solució seria “desmassificar” els centres i no barrejar joves amb problemàtiques molt diferents. El president de l’Associació de Veïns de Vallvidrera, Francesc Comulada, ha explicat que “la gent se sent acorralada i té por de sortir de casa”.

No obstant, per a ell la solució no és policial, ja que la presència més gran de la Guàrdia Urbana i dels Mossos d’Esquadra no ha fet millorar gaire la situació. Com a exemple d’això, ha explicat que dissabte uns menors van tornar a vexar una jove veïna.

Hi haurà més trasllats

L’ajuntament i la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) asseguren que el centre ja ha traslladat alguns joves drogoaddictes a un programa de tractament de la Diputació de Barcelona.

A més, asseguren que altres menors han estat enviats a altres centres, i afirmen que seguiran els trasllats quan s’aprovin definitivament alguns processos d’ordenació urbanística que estan en tràmit.

El centre de menors Vilana acull una mitjana de 37 nois d’entre 14 i 18 anys.

Els comerciants proposen que es faci un centre logístic subterrani a Sants

octubre 5, 2008

El projecte, enquadrat en la reforma de la plaça d’Herenni, podria ser finançat amb capital mixt

Francesc Espiga (El Punt)

Els carrers de Sants i de la Creu Coberta configuren un dels eixos de petit comerç més dinàmics de Barcelona. Per reforçar aquesta posició estratègica, els botiguers han rescatat una vella proposta de construir un parc logístic que serviria com a centre d’emmagatzematge i distribució de mercaderies a la zona. L’emplaçament escollit és el subsòl de la plaça d’Herenni, al districte de Sants, que ara està pendent de ser reformada a partir d’un procés de participació ciutadana. Segons els comerciants, l’obra podria ser finançada per les administracions i l’empresa privada a través, per exemple, d’una agrupació d’interès econòmic (AIE).

No és, ni de bon tros, la primera vegada que ho plantegen. L’Associació de Comerciants Creu Coberta fa més d’un quinquenni que defensa un projecte que, de fet, el districte de Sants-Montjuïc s’ha compromès a estudiar dins el pla d’actuació (PAD) del present mandat. Ara, però, la conjuntura els ha empès a donar un impuls definitiu a la idea. Com? Doncs donant-li contingut formal i presentant-la al districte a través del procés participatiu que s’ha obert perquè veïns i entitats facin els seus suggeriments sobre com s’ha de remodelar la plaça d’Herenni, una jugada que garanteix a l’entitat que, com a mínim, el projecte es prendrà en consideració.

Lluís Llanas, president de l’Associació de Comerciants Creu Coberta, comenta que l’obra no s’ha d’enfocar com una actuació aïllada, sinó dins un pla global per convertir la trama urbana que rodeja la plaça, en ple cor del barri d’Hostafrancs, en una zona de trànsit limitat on s’incentivi la implantació de petit comerç. Sota la plaça es construiria la plataforma logística, amb una entrada a través del carrer del Callao, que serviria com a punt únic de recepció i distribució de mercaderies per a les botigues de la zona i el mercat d’Hostafrancs. Segons Llanas, aquest centre «permetria disposar d’un punt on podrien aparcar les camionetes, cosa que corregiria una mancança actual i, a més, ajudaria a pacificar el trànsit a la zona». Afegeix que des d’aquesta plataforma també es podrien centralitzar els enviaments de compres a domicili, una línia de negoci ara poc implantada al barri i que es considera una aposta vital per encarar els temps de crisi actuals. El projecte també preveu que la plataforma disposi de petits espais perquè les botigues puguin emmagatzemar-hi els estocs. Però com es pagaria tot plegat? Una opció és que les administracions i els empresaris vagin a mitges i creïn, per exemple, una agrupació d’interès econòmic. És només, però, una de les possibilitats per tirar endavant un projecte «estratègic a llarg termini que és viable i possible; només fa falta voluntat», conclou Llanas.

Participació en dubte
El termini perquè veïns o entitats puguin lliurar les seves propostes sobre com volen que sigui la plaça d’Herenni s’acaba a finals de mes. Totes aquestes aportacions seran estudiades per un arquitecte, que farà un primer esbós que tornarà a ser sotmès a consulta. Aquest procés de participació, però, ja ha aixecat crítiques. El grup de CiU, que al seu dia va presentar una proposició per tirar-lo endavant, ha llançat acusacions molt dures sobre com s’està duent a terme. «És una burla», diu la regidora Sònia Recasens, que censura que la butlleta per fer les propostes reserva poc espai per fer-hi anotacions i, a més, planteja una pregunta –«Com vols que sigui la plaça?»– tan inconcreta com desmotivadora.

Vecinos de Les Corts reclaman más equipamientos en los terrenos del Miniestadi

octubre 3, 2008

La coordinadora de asociaciones del distrito reitera su rechazo a la recalificación planteada por el Barça, que considera “inviable”

(ADN)

Vecinos del distrito de Les Corts de Barcelona reiteraron hoy su petición para conseguir que en la propuesta final de la recalificación del Miniestadi se incluyan más equipamientos, y defendieron que se construyan algunos que también repercutan en toda la ciudad.

La Coordinadora de AAVV y Entidades del distrito se reafirmó en su oposición a la recalificación de terrenos del Barça para construir pisos, posición que ya manifestó al terminar la comisión de seguimiento de este proyecto urbanístico del pasado martes, 30 de septiembre.

“La pérdida de 70 000 m2 de equipamientos del barrio, la construcción de 1.625 viviendas y la llegada de nuevos vecinos sin la suficiente previsión de suelo para servicios hacen inviable esta propuesta”, señala en un comunicado la coordinadora, que reclama un estudio urbanístico del futuro de Les Corts que, desde el principio, dé prioridad a la resolución de los problemas vecinales y ciudadanos.
En la nota se señala que en esta segunda sesión de la comisión de seguimiento del proyecto urbanístico instado por el Fútbol Club Barcelona se puso de manifiesto “la apreciación unánime” del déficit de equipamientos en el distrito de Les Corts y la carencia de solares adecuados por construirlos.

La coordinadora considera que “la recalificación de los terrenos del Fútbol Club Barcelona, requerida por el club y conducida por el Ayuntamiento de Barcelona, agravaría irreversiblemente la situación actual”, y alerta del riesgo de que esta recalificación se convierta en “un precedente para otros solares con la misma denominación en el Plan General Metropolitano”.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.