“Barcelona pel Medi Ambient, de neteja i gestió”. La nova empresa que gestionarà la merda de Barcelona

De petita creia que els de BCNeta només netejaven els carrers de la Barceloneta, i ara va i em diuen que la marca BCNeta desapareix i es crea el lema “Barcelona pel Medi Ambient, de neteja i gestió”. Es com si desaparegués la Coca-cola i només ens quedés la xispa de la vida.

Es veu que Barcelona està a punt de viure un canvi qualitatiu i que una empresa nova passarà a gestionar la merda dels barcelonins i barcelonines. És un projecte que converteix la capital catalana en primera del món a generalitzar els contenidors adaptats i que necessitarà que tots nosaltres ens hi impliquem en cos i ànima perquè si no canviem el xip de consciència mediambiental (que a la majoria de nosaltes no ens funciona massa bé) el projecte serà un fracàs perquè ara tindrem més opcions de reciclar malament sense voler o passant de tot amb tants contenidors multicolors: marrons, grisos, verds, grocs i blaus. Els blaus seguiran sent els que fem servir tots, oi? I a més, a partir d’ara fins i tot els treballadors de “Barcelona pel Medi Ambient, de neteja i gestió” tindran més opcions de tirar milles i arribar aviat a casa i a prendre pel sac els qui guarden les peles de patates i les espines de sardina en una bosseta a part. L’alcalde Hereu diu que els 27.000 nous receptacles tenen la tapadora més baixa i un doble sistema d’obertura (amb palanca i amb pedal) que fins i tot podria manipular fàcilment la seva mare, que ja és gran. Gràcies alcalde, només faltaria!

L’apartat de la neteja i gestió de les escombraries urbanes ha passat a ser el més costós dels pressupostos locals, amb gairebé 2.000 milions d’euros per al període 2009-2017, i de ben segur que dins aquesta partida hi ha una gran campanya publicitària en la què, segons paraules de la biopija Imma Mayol, «tothom qui vulgui» podrà implicar-se en la neteja urbana atenent els anuncis rotllo “jo reciclo perquè sóc guai” que desplegarà l’ajuntament la setmana que ve per explicar com separar la nova fracció, tot i que admet que l’aprenentatge comportarà un procés complex. Són molts milions d’euros per intentar ser una ciutat pionera en reciclatge quan la consciència cívica encara no hi és. Començar la casa per la teulada és una tècnica que no funciona, i menys a Barcelona. El salvavides de l’alcalde és que amb tot això es dóna feina a 289 nous operaris, que sumaran un total de 4.071 llocs de treball directes (gairebé una tercera part, dones), amb l’objectiu de reforçar el manteniment de la ciutat que tants maldecaps ha generat durant els últims anys, malgrat les graduals millores, moltes vegades per culpa de l’incivisme (de qui, si no?). No se sap què tenia de dolent BCNeta o, per ser més precisos, no se sap què és el que la nova empresa tindrà tan de bo que ha motivat aquest canvi. Potser això de BCNeta sonava fals amb tanta brutor.

Amb tot, donem un marge de confiança a la segur que existent intel·ligència municipal. Aviam què passa, les perspectives són tristes, però potser una nova gran campanya publicitària de l’Ajuntament de Barcelona ens fa trasbalsar a tots i a partir d’ara ens tornem uns recicladors compulsius de tot el que és susceptible a ser reciclat, fins i tot de les empreses caduques.

Es veu que és la setmana de la mobilitat sostenibilitat i ahir va ser el dia sense cotxes…

Qui ho diria… va passar sense pena ni glòria. Ahir va ser el dia sense cotxes, i no es va notar. Les alternatives de mobilitat amb transport públic són les que són i no són suficients. Agafar el cotxe a Barcelona no és, ni molt menys, l’opció més còmoda, però moltíssima gent no té més remei que fer-ho si no vol fer mil enllaços ni arribar tard a la feina. S’ha vist que d’on no n’hi ha no en raja, i per això des de l’Ajuntament ni des de la Generalitat no es deu haver volgut publicitar als quatre vents “La setmana de la mobilitat sostenible” com en anys anteriors. En fi, el sentit comú sempre és d’agrair.

Día Sin Coches… con atascos

20 minutos

Barcelona, como otras ciudades catalanas, conmemoró ayer el Día Sin Coches, dentro de los actos de la Semana de la Movilidad Sostenible y Segura, pero con los atascos habituales y sin restricciones al vehículo privado. A pesar de la iniciativa, la jornada no distó de una mañana normal y corriente, y se registraron retenciones en la B-10, B-20, B-23 yC-31. Por otra parte, la ineficiencia de las baterías y la necesidad de mejorar el marco regulador actual son los principales obstáculos para la generalización del coche eléctrico, que se podría empezar a comercializar de forma masiva en el año 2020.

La platja de Barcelona, en obres en ple juliol

L’Ajuntament admet que el ministeri encara ha d’acabar l’aportació de sorra prevista
Mentre es reposa l’arena, es prohibeix el bany

Maria Favà (Avui)

Algunes platges de Barcelona estan en obres en plena campanya d’estiu i la previsió, segons l’Ajuntament, és que encara continuïn empantanegades una setmana més. Les molèsties per als banyistes són palpables; menys metres de platja i un núvol constant de pols que enfosqueix el paisatge.

Les aportacions de sorra per reparar els danys dels temporals dels dies 26 i 27 de desembre s’haurien d’haver acabat el mes d’abril, segons el compromís a què va arribar el ministeri de Medi Ambient amb l’Ajuntament.

Aquesta setmana un portaveu del ministeri va assegurar a l’AVUI que l’aportació de sorra a les platges de Barcelona ja s’havia acabat. Ho afirmava el mateix dia que una gran draga ancorada davant de la platja del Bogatell obligava a tenir tancada la major part d’aquesta zona mentre els frustrats banyistes s’ho miraven des del passeig.

L’aportació de sorra a Barcelona va començar per la Barceloneta la vigília de Sant Joan. Aquí s’han posat 146.000 metres cúbics de sorra. Els treballs van continuar després per la platja del Bogatell, on se n’han de posar 80.000 metres cúbics. A la platja de Llevant en calen 64.000 metres més. L’aportació de sorra a la Barceloneta, que ja s’ha acabat, la va autoritzar ahir el consell de ministres. En aquesta platja s’han de reparar també els espigons i reposar el mobiliari urbà, i tota l’operació està pressupostada en 2,5 milions.

Mig milió de metres cúbics s’han aportar també a les platges de Vilassar de Mar, Cabrera de Mar, el Masnou i Montgat. La sorra que es diposita es quasi negra, perquè porta molt llims.

Els Jardins Costa i Llobera de Montjuïc, tancats fins al 2010

El parc es va clausurar el 2005 en aparèixer esvorancs de dos metres al subsòl | La falta de canalitzacions va agreujar els forats | El jardí es va fer sobre el penya-segat de Miramar i les terres no es van compactar

Maria Favà (Avui)

Els Jardins de Mossèn Costa i Llobera, que són al vessant de Miramar de la muntanya de Montjuïc, no es podran tornar a obrir fins a finals de l’any que ve, segons la previsió de l’Ajuntament. Aquests jardins es van tancar al públic el 2005, per fer-hi una rehabilitació integral, i s’havien de reobrir la primavera del 2007. Però mentre es feien aquests treballs es van descobrir uns esvorancs importants en el subsòl, alguns dels quals tenien uns dos metres d’alçada. Però no només es van detectar forats: el conjunt del jardí havia lliscat muntanya avall. Així, s’havien trencat escales, els fanals s’havien inclinat i les tapes de serveis i els embornals havien quedat descarnats.

Aleshores es va optar per no obrir el jardí i es va encomanar un estudi a una empresa de geologia perquè estudies els moviments que feia el terreny. Aquesta ha conclòs que els esvorancs es van produir per un drenatge deficient agreujat per la morfologia del sòl. Els experts creuen que el terreny ja ha fet tots els moviments que havia de fer i que ara ja es poden construir les noves canalitzacions d’aigua i acabar les tasques de rehabilitació que es van deixar inacabades. Un cop enllestit, es reobrirà a finals del 2010, afirma el director d’inversions i espais vials de l’àrea de Medi Ambient, Joan Garcia Rey.

El primer que s’ha fet és canalitzar, per fora del perímetre dels jardins, l’aigua que baixa de la muntanya, però sobretot la del túnel que passa per darrere de l’Hotel Miramar i dels jardins que hi ha davant d’aquest hotel i que ara desaiguaven directament al Costa i Llobera.

Aquestes obres ja estan acabades. I ara s’haurà de fer una altra canalització per l’interior del parc, que serà molt superficial. La que hi havia és molt profunda i estava molt malmesa i segons els geòlegs és una de les causes dels esvorancs i del moviment de terra, perquè permetia la formació de bassals en lloc de portar l’aigua muntanya avall. Aquestes primeres canalitzacions es van fer als anys seixanta, abans de la construcció dels jardins, que es van bastir en aquest penya-segat de Miramar que abans havia estat ocupat per unes bateries de costa que es deien Buenavista.

Jardí en un penya-segat

Quan es van eliminar les restes de la construcció militar, es van fer bancals per suavitzar els pendents del penya-segat i poder-lo enjardinar. Les terres que es van aportar per fer els jardins de cactàcies no es devien compactar prou i per això van aparèixer les cavitats en el subsòl.

El Costa i Llobera es va inaugurar el 1970 i el seu autor va ser Joan Pañella. Deu anys després de l’obertura, el diari dels EUA The New York Times el considerava un dels 10 millors jardins del món. Però el 1985 una gelada el va malmetre molt. Restaurar-lo aleshores va costar 45 milions de pessetes, la meitat del que havia costat fer tot el jardí quinze anys enrere.

Animals

Finestr@l (Avui)

Les botigues de la Rambla són il·legals i, per tant, han de canviar d’activitat o tancar, ja que després de 5 anys de permissibilitat per part de l’Ajuntament, ha arribat el moment del canvi. Es tracta de buscar la millor solució a aquesta problemàtica, que ha de concloure en un tancament que doni resposta a botiguers, Ajuntament, als animals i a la ciutat de Barcelona, que som tots.

La unió d’associacions animalistes en la Plataforma Rambles Ètiques estudia accions legals en cas que l’Ajuntament segueixi ignorant la seva pròpia ordenança municipal per a la tinença, protecció i venda d’animals. Una situació vergonyosa com l’actual és intolerable, donat que, maltractant els animals descaradament a la via pública, transmetem una imatge pèssima de la ciutat. Amb tot, els animals tenen les de guanyar perquè la llei està del seu costat i l’Ajuntament només pot triar un camí: el canvi, mentre que els botiguers han d’adaptar-se a la normativa.

Gemma Corrales Garcia

El PSC ve imposible que haya nueva perrera este mandato

Carles Martí confía en que la polémica no dañe las relaciones con Esquerra

Àngels Piñol (El País)

Ricard Martínez, regidor de Esquerra (ERC) en el Ayuntamiento de Barcelona, entregó el jueves por la noche al equipo de gobierno un lápiz de memoria USB con siete nuevas posibles ubicaciones para la perrera. El gesto fue pactado entre todos los grupos de la oposición y recordó los golpes de efecto que tanto gustaban años atrás a los republicanos. Pero no servirá de mucho. Carles Martí, primer teniente de alcalde del Ayuntamiento y mano derecha del alcalde, Jordi Hereu, avisó ayer que ve “imposible” que el nuevo centro de acogida de animales esté acabado en este mandato después de que la oposición (CiU, el PP y ERC) rechazara que se erigiera en el parque de la Oreneta, junto al colegio Aula.

Martí agregó que considera que el emplazamiento de la Oreneta era el mejor de todos los posible, aunque ya lo da por descartado. Escéptico, el teniente de alcalde agregó que era incapaz de imaginar que el lápiz de memoria contuviera una ubicación desconocida para el bipartito, que durante todo el proceso estudió 12 posibles emplazamientos. “Hoy no se puede reabrir el debate”, zanjó Martí, partidario de dejar reposar el asunto, e instó a ERC a buscar una solución dentro de un tiempo.
El frustrado proyecto de la nueva perrera ha mostrado una vez más la debilidad del bipartito de izquierdas, en manos de Esquerra, para alcanzar mayorías. La ecosocialista Imma Mayol achacó el frenazo al centro, que tanto ha disgustado a las entidades protectoras de animales, a las presión ejercida por el colegio Aula y a determinados lobbies. Indignada por esa interpretación, Esquerra asegura que rechaza el emplazamiento por ser una zona verde situada en el conector de Collserola y porque el bipartito se olvida de algo obvio: que necesita consensuar para gobernar.

Guiño de ERC
Pero las dos partes se necesitan y pretenden, en cualquier caso, que la sangre no llegue al río. Martí confió en que este incidente “altere lo menos posible” el acuerdo entre ambos. “Ha sido la dinámica social la que ha acabado complicando la cuestión”, dijo Martí, que aseguró que este capítulo ha sido una excepción. Paralelamente, Jordi Potabella, presidente del grupo municipal de Esquerra, invitó al equipo de gobierno a alcanzar el consenso con la oposición y destacó que hay muchos asuntos que se modifican desde que nacen hasta que son aprobados. Y puso como ejemplo la biblioteca provincial y el mismo plan del Carmel. Fuentes de ERC invitaron a socialistas y ecosocialistas a tomar la misma dirección al interpretar que Mayol tenía prisa en cerrar un acuerdo frente a la postura más distante de los socialistas. En cualquier caso, el gobierno defiende su unidad en este asunto, que da por perdido.

BCN trigarà un any a reposar els arbres que va tirar el vendaval

Els 1.249 troncs caiguts als carrers se substituiran tots, però no els dels parcs
Els 120.000 € en danys s’hauran de pagar en part amb el pressupost del 2010

Jordi Subirana (Avui)

La imatge, per una altra part habitual, d’escocells buits en alguns dels principals carrers de Barcelona es pot allargar com a mínim un any més. Aquest és el temps calculat per l’ajuntament per acabar de replantar els arbres que van caure durant el vendaval del 24 de gener passat. La raó d’això és que les destrosses van ser molt importants, amb gairebé 3.000 afectacions, i que els costos de l’operació es disparen i no poden ser assumits únicament amb el pressupost que Parcs i Jardins té previst per a aquest any.

Dels 2.882 arbres tombats pel temporal o que van patir danys greus, 1.249 eren al carrer. Segons fonts municipals, aquests es replantaran tots. En aquests moments, les brigades municipals –alguns treballadors van indicar que s’ha hagut de contractar més personal per afrontar l’excés de feina, cosa que es nega des de l’empresa Parcs i Jardins– estan acabant de retirar els arbres amb problemes. Aquesta part dels treballs durarà algunes setmanes més.

TRÀMITS LLARGS
La intenció és començar la replantació al carrer com més aviat millor, encara que els tràmits de la compra dels arbres nous i la recerca de la millor època per plantar cada espècie –en general, el període ideal és des de l’octubre fins al març– alenteixen l’operació. Fonts sindicals van explicar que molts plàtans tan propis dels carrers de Barcelona seran substituïts per lledoners, uns arbres més forts i resistents.

Una altra de les raons que impediran culminar la replantació aquest any són els elevats costos. El consistori calcula que pujaran a més de 120.000 euros. Per tant, s’haurà de finançar una part de la renovació amb el pressupost de Parcs i Jardins de l’any que ve.

Segons la regidoria de Medi Ambient, dels 1.533 arbres que van resultar afectats i que estan situats en zones boscoses i en parcs, només se’n replantaran els que siguin estrictament necessaris, en part per evitar incrementar encara més les despeses.

Algunes de les zones més castigades es troben a Collserola –entre els diferents municipis de la serra van caure uns 60.000 arbres–, i als parcs del Laberint d’Horta, el Guinardó, Els Tres Turons i Güell, on un mes i mig després del vendaval encara hi ha emplaçaments boscosos que continuen tancats al públic.

RISC D’INCENDI
Les branques i els troncs d’arbres que s’acumulen a les zones forestals de la ciutat després dels temporals suposen un greu perill davant de l’arribada de l’estiu pel risc d’incendi. L’ajuntament, malgrat això, va garantir que els boscos i els parcs s’acabaran de netejar aquesta primavera i que el perill de foc no serà més elevat que anys anteriors.

En d’altres boscos de Catalunya, la neteja va començar dilluns passat. Un miler d’aturats contractats per la Generalitat s’encarreguen de portar a terme els treballs.

Protesta a les portes del Zoo per l’elefanta Susi

(Avui)

La polèmica per les condicions de salut de l’elefanta Susi continua. Ahir, un grup d’activistes de l’associació animalista Allibera es va manifestar davant les portes del Zoo de Barcelona per reclamar l’alliberament del paquiderm. Malgrat que des de l’Ajuntament es reitera que l’animal està bé de salut i que la campanya és infundada, la portaveu de l’associació, Alejandra García, està convençuda que l’elefanta està deprimida perquè està sola i va reclamar que la deixin en llibertat. “El seu estat s’agreuja”, va afirmar.

Els manifestants van aprofitar la protesta per repartir díptics i globus entre els nens que visitaven el zoo amb les seves famílies. Tanmateix, i davant de la sorpresa de petits i grans, els porters de la instal·lació municipal no van dubtar a impedir que els visitants entressin amb els globus adduint que podien perjudicar els animals.

La pudor fa refer el clavegueram de Diagonal Mar i el Besòs

Faran obres per modificar els pendents i augmentar la velocitat dels cabals
La sequera de l’any passat va contribuir a augmentar les males olors Un estudi sobre la depuradora detecta la pudor del subsòl

Maria Favà (Avui)

El grup d’investigadors que van elaborar l’informe sobre la pudor de la depuradora del Besòs van descobrir també, de passada, que les clavegueres del Poblenou, el Besos i Diagonal Mar també fan pudor, i en alguns moments més que la mateixa depuradora, que és quelcom que saben des de sempre els veïns d’aquests barris.

La constatació dels investigadors de l’empresa holandesa Odournet, que van fer el treball sobre la depuradora per encàrrec de l’Entitat Metropolitana del Medi Ambient, ha influït en la decisió de l’Ajuntament d’invertir una partida del pla Zapatero, 3,1 milions d’euros, per arreglar una part de les clavegueres de la zona.
Tot i que dos dels barris afectats, Diagonal Mar i el Besòs, son relativament nous, les clavegueres no tenen prou pendent -en part perquè estan molt prop del mar-. Amb aquestes obres s’intentarà modificar els desnivells i així augmentar la velocitat dels cabals que porten. Entre d’altres mesures, col•locaran en les canalitzacions subterrànies cubetes de gres que resisteixen més bé l’erosió i ventilaran millor les clavegueres.

També se sanejaran els grans col•lectors que passen per sota dels carrers Bac de Roda, Selva de Mar i Prim per damunt del carrer Taulat.

A més dels diners del pla, dins de les actuacions de la xarxa de clavegueram 2008-2011 hi ha una partida de 2,35 milions d’euros per construir un nou eix col•lector en aquesta zona per al desguàs de les aigües pluvials de la conca de Diagonal Mar. Serà la segona fase del col•lector Andrade-Agricultura i conduirà les aigües recollides al carrer Cantàbria, aigües amunt del carrer Guipúscoa, cap al mar. Haurà de salvar la barrera física que suposa el túnel del metro de la L2.

La depuradora, menys
Els investigadors van constatar també que mentre la depuradora anava disminuint els efluvis que tant molesten els veïns a mesura que s’anaven introduint millores en les seves instal•lacions, les clavegueres de la zona cada vegada feien més pudor. I van elaborar un mapa de la pudor que procedia del subsòl i que es el que reproduïm en aquesta pàgina.

Aquest treball d’investigació sobre la pudor va començar la tardor del 2007 i va durar un any, durant el qual hi va haver un període llarg de severa sequera. La falta de pluja va fer que la brutícia s’acumulés a les canonades subterrànies que no tenien prou pendent per arrossegar-la cap el mar. La sequera va coincidir en el temps amb el final del boom de la construcció que en la zona del Poblenou i del 22@ ha estat molt activa fins a l’any passat. Tota l’aigua del freàtic que es bombejava de les obres es llançava directament al clavegueram i això, que per una banda era molt criticat per antiecològic, era beneficiós per a les conduccions subterrànies, perquè contribuïa a mantenir-les netes.

Aquests dos factors, la sequera i l’aturada de la construcció, van influir de manera important en l’augment de la pudor, que els veïns van denunciar repetidament fins que va començar a fer fred. El llarg hivern, de moment, ha calmat la indignació.

L’oposició censura el criteri mediambiental de Mayol

(Avui)

Falta de criteri i de lideratge municipal per abordar les polítiques contra el canvi climàtic. Aquesta és la conclusió unànime dels tres grups de l’oposició després de conèixer que Barcelona no serà present avui en la firma del pacte d’alcaldes i ciutats contra el canvi climàtic que es farà al Parlament Europeu, tal com va avançar l’AVUI diumenge passat.

Tant CiU com el PP i ERC van coincidir ahir a remarcar que l’absència del consistori d’aquest pacte institucional, on participen més d’una setantena de municipis catalans, qüestiona les polítiques mediambientals portades a terme des de la regidoria que presideix Imma Mayol. “És un contrasentit que hi hagi por a encarar polítiques rigoroses contra el canvi climàtic i en canvi no es dubti a posar arbres de Nadal de pedals o a abaixar a 80 km/h el límit de velocitat”, va declarar ahir el regidor de CiU Joan Puigdollers.

Per ell, aquest fet demostra que l’Ajuntament no té cap criteri i que “ha deixat de ser pioner en la lluita contra el canvi climàtic quan el que hauria d’haver fet és liderar-la des del món local”. Aquesta reflexió es compartida pel PP. La regidora Emma Balseiro va qualificar ahir de “lamentable i de gran irresponsabilitat política” la decisió del consistori de no subscriure l’acord i no va dubtar a definir les polítiques de Mayol de “pantomima i de mesures de cara a la galeria”. A parer seu, aquest acord suposa un “compromís seriós que haurien d’assumir totes les administracions”.

El regidor republicà Xavier Florensa també va censurar que Barcelona no sigui present a Brussel•les, sobretot després que a la comissió de sostenibilitat del desembre passat s’aprovés per unanimitat dissenyar una estratègia global contra el canvi climàtic. “El govern de Barcelona està mostrant una excessiva laxitud a l’hora de definir les seves polítiques ambientals i d’elaborar grans plans d’actuació”, va assenyalar. Per ell, Barcelona no es pot permetre aquesta falta de lideratge. “Si aspira a liderar les relacions per la Unió pel Mediterrani, ha de ser la primera a fer els deures”, va reblar.