Archive for the 'Dona' Category

El repte dels nous usos del temps

octubre 3, 2007

Eva Fernández
Presidenta de la Favb

El tema relatiu als nous usos del temps a la ciutat representa un repte que figura a l’acord de govern i al qual l’Ajuntament de Barcelona dedica fins i tot una Regidoria,ocupada per la senyora Imma Moraleda.

Íntimament vinculat als discursos relatius a la conciliació, el tema dels nous usos del temps ens suscita els mateixos interrogants que tractarem d’apuntar en aquestes línies.

Temps per a la participació
En primer lloc, conciliació de què? Es parla de la vida laboral, personal i familiar, en altres termes dels temps dedicats a la producció, a l’autocura i l’autorealització i a la cura d’altres persones. La primera reflexió seria a l’entorn d’una paradoxa. És innegable que estem vivint una tendència creixent cap a l’individualisme. Aquesta tendència suposa una valoració de les opinions, interessos i desitjos individuals i també, sovint, la recerca de solucions individuals i fins i tot individualitzades, una certa cultura del “campi qui pugui”. Paral•lelament, creix la demanda social que es creïn espais de participació real, el desig de corresponsabilitat en la presa de decisions sobre aquells elements que ens afecten, ja sigui la línia pedagògica de l’escola dels nostres fills i filles, ja sigui el pla urbanístic que afecta el nostre barri i que incidirà sobre la nostra vida. Però la participació requereix els seus temps, temps per a la informació, l’anàlisi, la deliberació. És per això que trobem a faltar en els discursos sobre la conciliació que s’introdueixi aquest tercer eix, el temps per a la participació social i comunitària.

El temps en relació al gènere
En segon lloc, si els discursos sobre els “nous” usos del temps no s’acompanyen d’una crítica al model dominant de repartiment dels temps i de forma especial del repartiment dels temps de la cura, seguirem perpetuant una desigualtat palesa i molt poc nova, en la distribució dels temps en relació al gènere. Diu l’enquesta sobre l’ús social del temps a Barcelona, publicada el 2006 i auspiciada per la Regidoria dels Nous Usos Socials del Temps, que les dones dediquem tres cops més temps que els homes a les tasques domèstiques. Aquesta és una xifra que es queda curta perquè mesura exclusivament les tasques associades a la cura de les persones que es poden traduir en temps concrets. Hi ha moltes tasques, sobretot les referides a l’organització, administració i suport afectiu, que queden difuminades al llarg del dia i imbricades amb d’altres tasques i amb altres temps. Són funcions vinculades a la cura que recauen fonamentalment en les dones i que provoquen una sobrecàrrega evident en les dones, sobretot en les de mitjana edat que, a més, viuen la conseqüència d’una emancipació molt tardana dels fills i filles.

La responsabilitat de les empreses
En tercer lloc, el temps mercantil, el temps dedicat a la feina, determina el temps personal i social *(Carrasco Cristina et al.2003). Per tant, resulta trampós deslligar el discurs sobre els usos dels temps i la ciutat dels discursos a l’entorn de la precarietat laboral o la responsabilitat social de les empreses. Aquí cal recordar que el mateix Ajuntament promotor d’un discurs amb un gran potencial progressista promou que a través dels sistemes de concurs les empreses contractades per prestar serveis precaritzin les condicions laborals dels seus treballadors i treballadores. Tema que esdevé especialment sagnant quan es tracta de serveis socials, és a dir, serveis adreçats a la cura a les persones, que majoritàriament són efectuats per dones: estem així reblant de nou el clau de la desigualtat de gènere. Recordem novament que el moviment feminista barceloní ens proposava aquest darrer 8 de març capgirar la perspectiva i posar en primer terme la cura, perquè la cura és imprescindible per al manteniment de la vida, propugnant uns drets de cuidadania que complementin els drets de ciutadania.

Finalment,els temps reals de les persones estan vinculats també a la xarxa de serveis i a la proximitat. Això ens remet a dos temes transversals que també s’haurien de posar sobre la taula: les polítiques d’habitatge que en aquest moment expulsen persones de la ciutat cap a unes corones cada cop més allunyades d’una metròpoli que segueix concentrant el gruix dels llocs de treball i un Pla d’Equipaments i de transport de proximitat que vetlli per acostar i fer accessibles els serveis a la ciutadania.

La Regidoria dels Nous Usos Socials del Temps té plantejat un gran repte si vol concretar aquest acord de govern en mesures concretes dins del PAM que no perpetuïn desigualtats i que vagin més enllà de l’anècdota o del projecte pilot.

*(Carrasco, Cristina et al.(2003): Tiempos, trabajo y flexibilidad: una cuestión de género, Serie Estudios, num.78, Instituto de la Mujer, Madrid).

L’ACORD DE GOVERN DIU:E
“3.3.7.Continuarem impulsant polítiques d’igualtat per tal d’assolir una ciutat lliure de violència contra les dones, a més de crear un sistema d’acollida eficaç i càlid per a les dones maltractades. Desenvoluparem propostes actives d’ocupació i d’igualtat laboral així com de promoció de les dones emprenedores, i vetllarem per la millora de la participació i representació de les dones en càrrecs de decisió.”

Carrer 103
agost-octubre de 2007

Prioritats dels barris per al quadrienni 2007-2011

juliol 1, 2007

Redacció

Aquest treball fet conjuntament amb les AV és una primera aportació al PAM que s’ha de fer per als pròxims 4 anys. No hi són totes les reivindicacions, objectius i propostes, però hi ha una bona mostra: 73 associacions de veïns i veïnes han plantejat els tres objectius que consideren prioritaris. També recollim les prioritats de les coordinadores d’entitats del Poble Sec, les Corts i Nou Barris.

Un total de 225 reivindicacions. Nou Ajuntament i velles demandes en molts casos. Massa referències a compromisos no complerts i amb importants endarreriments (Can Batlló, Illa Myrurgia, alguns PERIS…). Es continua rebutjant el túnel d’Horta i l’associació que demana que es tanqui el centre de venopunció, ara matisa que s’acceptaria si hi hagués un a cada districte. Apareixen i creixen peticions d’un augment d’inversions en serveis socials i en actuacions referents als nous veïns. Quasi un 5% de les reivindicacions es refereixen a les mancances en serveis per a la gent gran, i la manca de participació és una constant. Un cop que s’hagi constituït el nou Ajuntament, s’haurà de treballar fort per concretar les propostes definitives de cada barri per al PAM.
A
Barceloneta
1) Entrar en la Llei de Barris 2008.
2) Rehabilitació interior.
3) Millorar la seguretat.

Casc Antic
1) Reivindicació urgent de canvi de model participatiu.
2) Reforç dels serveis socials i residència assistida per a la gent gran.
3) Pla d’usos operatiu.

Coordinadora del Casc Antic
1) Ascensors als habitatges ocupats per gent gran.
2) Poliesportiu a l’estació de França
3) Ambulatori de barri amb totes les especialitats.

Nou de la Rambla i Rodalies
1) Que es reguli l’exercici de la prostitució.
2) Estudi i solució per al problema dels indigents al barri.
3) Més il•luminació en alguns punts del barri.

Raval
1) Obertura d’una narcosala que pugui atendre els drogodependents a cadascun dels districtes de la ciutat, de manera que la sala Baluard del Raval no hagi d’assumir les necessitats d’altres barris.
2) Una veritable participació entre l’Ajuntament i aquelles entitats que representen els interessos veïnals, sobretot amb aquelles que han defensat i ho continuen fent els interessos dels seus barris. 3) Un canvi en la normativa de civisme: que alguns dels seus aspectes tinguin criteris més preventius em matèria de salut i malalties infeccioses que no pas sancionadors. També demanem un alliberament de zones verdes els caps de setmana.

Taula del Raval
1) Casal per a la gent gran.
2) Més zones verdes al barri i manteniment de les ja existents.

Veïns en Defensa de la BNC Vella
1) Participació ciutadana real i no de ficció com fins ara sota el mandat de l’alcalde Joan Clos.
2) Mesures legals efectives per part de l’Ajuntament contra el mobbing immobiliari i que ell mateix el deixi de practicar mitjançant operacions de macrourbanisme com la renovació dels barris de Ciutat Vella i ara la Barceloneta.
3) Controls i mesures efectives sobre les concentracions de turisme a determinades zones de Ciutat Vella, que converteix aquests llocs en inhabitables.

Dreta de l’Eixample
1) Dues escoles bressol.
2) Un centre de dia per a la gent gran.
3) Buscar un punt de trobada entre veïns, AV i Districte en el tema del comerç xinès.
Esquerra de l’Eixample
1) Equipaments a l ’illa “Germanetes” (Borrell-Consell de Cent-Viladomat).
2) Centre Cívic a Urgell-Provença.
3) Trasllat de la presó Model.

Fort Pienc
1) Nou IES Angeleta Ferrer, al carrer de la Mariana amb Consell de Cent (illa Clotilde Cerdà).
2) No al tancament dels CAP del pg. de Sant Joan i Marina (degut al nou CAP de Roger de Flor).
3) Continuació del Grup de Treball (administració-veïns) per a la reforma de la plaça de les Glòries.

Sagrada Família
1) Trobar una solució definitiva als problemes de mobilitat i contaminació provocats pels milers d’autocars que visiten la Sagrada Família cada any, evitant que arribin al centre del barri.
2) Construcció dels equipaments que es van comprometre i vam acordar ja fa anys en el procés de negociació d’Illa Mirurgia (escoles bressol, residència i centre de dia per a la gent gran i habitatge dotacional per a joves).
3) Que l’avinguda Gaudí sigui una Rambla on es prioritzi el pas de vianants de manera que el trajecte de les persones es pugui fer en el sentit del passeig i no per les cruïlles.

Sant Antoni
1) Equipaments: Residència assistida per a la gent gran i escola bressol públics, remodelació del mercat de Sant Antoni (està en marxa i acordada, però s’ha de fer).
2) Serveis socials: més recursos públics per a mediació, serveis socials, immigració, exclusió, etc, tenint en compte la col•laboració amb les entitats.
3) Accés a l’habitatge: és un tema general, els joves marxen del barri. Actuació decidida de les administracions.

Badal, Brasil, Bordeta
1) Reduir el soroll que provoquen les obres de l’AVE (soroll de nit i de dia).
2) Més vigilància, hi ha inseguretat.
3) Més servei de neteja al barri.

Centre Social de Sants
1) Que comencin les obres de Can Batlló i es construeixin els equipaments que falten al barri i una gran zona verda.
2) Soterrament total de les vies en el tram que va de Riera Blanca a plaça de Sants. El calaix de ciment que es construeix aïlla els barris de Sants i la Bordeta “in eternum”.
3) En el cas Almeria 9-11, si és favorable l’anulació de la sentència, suspendre-la i enderrocar la part construïda sobre la vorera.

Font de la Guatlla-Magòria
1) CAP per al barri.
2) Compliment del PERI.
3) Més seguretat.

França, barri de la
1) Més implicació de les administracions en la realitat de la immigració i la seva integració perquè les entitats ens trobem molt soles en aquest sentit.
2) Que d’adequïn les places del barri perquè els nens i les nenes hi puguin jugar.
3) Més comunicació entre les administracions i les entitats per abordar els projectes per al barri (més participació).

Hostafrancs
1)Execució definitiva del PERI d’Hostafrancs amb el reallotjament de tots els afectats. Construcció de nous equipaments, com per exemple un CAP a la zona que hi haurà en el perllongament del carrer Diputació. Aquest CAP hauria de substituir el que volen tancar a Consell de Cent.
2)Treure l’antena de telefonia mòbil que hi ha paret per paret de l’escola Joan Pelegrí i estudiar les ubicacions de les antenes.
3) Potenciar la participació real del teixit associatiu amb les decisions del districte, que no vol dir crear òrgans auditius on anem només a escoltar quan està tot dat i beneït.

Rambla de la Bordeta
1) Agilitzar del procés de Can Batlló (són 7 anys esperant els equipaments per al barris, va tot molt lent).
2) Pisos de protecció oficial per als sectors més necessitats, entre els quals es troben els “nous veïns”. Els pisos-pastera són indignes per als que hi viuen i una amenaça per a la convivència.
3) Les obres del cobriment de la Gran Via has aïllat els barris. Reobertura del “passos” tancats i reobertura de l’estació del metro de Mercat Nou, tancada sense cap tipus d’informació ni consulta a les AV.

Sant Cristòfol-Vivendes SEAT
1) Construir instal•lacions esportives a Esport-Energia
2) La plaça Sánchez Ríos, per a vianants i amb aparcaments al subsòl.
3) Residència per a la gent gran.

Satalia, la
1) Consideració com a barri històric pel seu valor com a conjunt i la inclusió com a C dins del Catàleg de Patrimoni de la ciutat.
2) Valoració i protecció dels espais verds, part important del paisatge urbà singular.
3) Aposta per la rehabilitació dels elements que ho necessitin, tant públics com privats.

Triangle de Sants
1) Falta de coordinació de les obres als carrers, que estan en molt mal estat.
2) Seguretat a l’entorn de l’estació de Sants.

Unió d’AV del Poble Sec
1) Accessos per a vianants a la muntanya de Montjuïc.
2) Realitzar un control dels sorolls i dels horaris del comerç al barri.
3) Més participació.

Avinguda Xile
1) Respectar l’espai verd del parc metropolità de Can Rigalt i concretar quan es portarà a terme.
2) Residència assistida al PERI Bacardi (fa 8 anys que hauria d’estar feta: entre la Generalitat i l’Ajuntament, ningú no fa res.
3) Fa menys d’un any que es va construir un espai per a horts perquè en tinguessin cura els jubilats, i ara s’ha tirat a terra. ¿No es podia haver previst abans?

Les Corts
1) Desenvolupament del Pla Anglesola (implica la construcció de diversos equipaments).
2) Ascensor al metro de la parada de Les Corts.
3) Recuperació del centre cultural per a la gent gran del carrer Masferrer.

Racó de les Corts
1) Neteja (la recollida de brossa funciona bé però falta regar els carrers).
2) Incivisme (els carrers s’embruten molt, no es fan servir els contenidors).
3) Immigració (ampliar serveis).

Zona Universitària
1) Àrea verda d’aparcament (hi ha un col•lapse total al barri pels estudiants i persones de fora de Barcelona (park and ride).
2) Arranjament de les voreres al carrer Jordi Girona des de Gran Capità /Av.Exèrcit fins passat el carrer Tinent Coronel Valenzuela. Fa 10 anys que es demana.
3) Pla d’adequació dels transports públics. Origen i final de les línies 60,33, Esplubus i Sant Just metro.

Coordinadora d’Entitats de les Corts
1) Des de l’any 1998 estem reclamant una Residència Assistida en el sòl municipal del P.E.R.I. Bacardí. La consellera Irene Rigau, l’any 1999, tenia els diners però no tenia el sòl. La consellera Anna Simó, tenia diners però no el sòl i va encarregar el projecte a GISA. Ara estem esperant una resposta de la consellera Carme Capdevila.
2) El que ha de ser el Parc Metropolità de Can Rigalt, contemplat en el PGM, encara està en l’oblit més absolut, malgrat que l’Ajuntament de Barcelona va iniciar fa tres anys el procés d’expropiació de les 2,8 ha. que li corresponen. L’Ajuntament de l’Hospitalet, sobre les 6,5 ha. ubicades al seu municipi, vol construir 1.150 habitatges per fer “caixa” per a les despeses que pugui suposar la construcció del parc.
3) Falta construir l’estació del metro de la línia 5, de Torre Melina a Cardenal Reig. També falta que arribi la línia 9 al Campus Sud i a Collblanc.

Can Rectoret
1) Continuació de la urbanització del barri, actuant en els carrers principals amb l’enllumenament soterrat, asfaltats i en condicions adequades.
2) Millora dels accessos i la realització d’un pla de mobilitat.
3) Portar a terme la gestió del Pla Parcial (de l’any 1980) donant solució a les parcel•les afectades, projectant i construint els equipaments projectats.

Mont d’Orsà-Vallvidrera
1) Obertura tot l’any de la caserna dels bombers i incrementar la vigilància policial els caps de setmana.
2) Transport nocturn ininterromput com es fa a tota la ciutat.
3) Millorar la mobilitat dels vianants adequant les voreres i adaptant-les per als discapacitats. Asfaltat del carrers que no ho estan.

Ronda General Mitre
1) Remodelació inmediata de la ronda del Mig (tram Via Augusta-Escorial), que ha d’incloure la reducció del trànsit (reducció de carrils), ampliació de voreres, regulació semafòrica i ampliació del transport públic en superfície (busos).
2) Recuperació de la casa Tosquella com a equipament públic. Cal recordar que aquesta casa està catalogada com a monument històric artístic i es una joia modernista que actualment es troba en estat semi-ruinós. La seva recuperació permetria gaudir d’un equipament públic (a valorar entre les necessitats del barri) i gaudir del seus jardins.
3) Pla de mobilitat dels barris del Farró, Putxet i Sant Gervasi de Cassoles: estudi i aplicació d’un pla de mobilitat real i sostenible i en concordança amb la remodelació de la ronda del mig: crecació de zones peatonals, zones 30 i carrils bici.

Sant Gervasi Sud
1) Més seguretat.
2) Equipaments.

Sarrià
1) Retorn del monestir de Pedralbes.
2) Hort de la Vila /Via Augusta: espai verd (és sòl municipal).
3) Recuperació del bosc natural de la Riera de les Monges.

Tres Torres
1) Més vigilància: hi ha inseguretat.

Coll-Vallcarca
1) Construcció d’equipaments a la ronda del Mig.
2) Eliminar els pas subterrani entre el carrer Verdi i Travessera de Gràcia.
3) Carril bus a la ronda del Mig, malgrat les obres, ja!

Vila de Gràcia
1) Habitatge social.
2) Pla d’usos que no converteixi Gràcia en un barri de moda i zona d’oci nocturn que expulsi els veïns.
3) Equipaments: escola bressol i casal de joves.

Baix Guinardó
1) Demolició del cinturó elevat.
2) Escola bressol.
3) Un centre de dia.

Can Baró
1) Projectar i definir totalment el projecte del Parc del Tres Turons, sense haver d’expropiar cap habitatge. Defensem un parc mixt.
2) Realitzar els diferents PERIS al barri per desafectar habitatges que porten molts anys amb una qualificació ja obsoleta.
3) Aplicar el Pla d’Equipaments d’Horta-Guinardó al barri de Can Baró en aquest mandat (hotel d’entitats, centre de dia, llar d’infants, aparcament municipal, etc.).

Can Papanaps-Vallhonesta
1) Requalificació urbanística: l’any 1976 es va aprobar el primer PGM de Barcelona, a mans de l’alcalde Porcioles. En aquest PGM la nostra urbanització es va requalificar a zona de canvi d’ús a equipaments, ja que es tenia l’objectiu de expropiar-la per fer una escola privada de monjes. Han pasat 31 anys i seguim amb la mateixa qualificació urbanística, hipotecant el interesos del propietaris i creant una situacio d’inseguretat jurídica als interessats.

Carmel
1) Soterrament de la rambla del Carmel.
2) Centre de dia.
3) Regulació de la velocitat als carrers Calderón de la Barca i Sigüenza (són molt estrets, sense semàfors i amb molta pendent: els vehicles van a excessiva velocitat i ja hi ha hagut algun accident).

Clota, la
1) Millora urbana del barri, amb una nova planificació de conservació i reordenació.
2) Millorar els mecanismes de participació.

Horta
1) Suprimir el túnel d’Horta i tots els vials relacionats amb ell del PGM, qualificant el sòl reservat per a aquesta obra segons li correspon per la seva ubicació a Collserola.
2) Completar la dotació d’equipaments d’Horta, tant sanitaris com a cívics, etc.
3) Solucionar la vialitat d’Horta, renovant i transformant els suports vials, tenint en compte tots els factors que hi intervenen i donant prioritat a vianants i bicicletes.

Joan Maragall del Guinardó
1) Participació real del veïns en la presa de decisions.
2) Escales mecàniques: estudi de la situació òptima.
3) Línia 9 del metro.

Montbau
1) Tancar la narcosala de la Vall d’Hebron, sense causar més malestar del que ja hi ha a l’actualitat i que es torni a obrir, si es creu convenient, quan hi hagi un pla de narcosales a nivell de ciutat.
2) Arranjar tot el paviment (hi ha carrers on no s’ha fet cap mena d’actuació de fa més de 46 anys: els veïns i veïnes estan desesperats i farts de caure per causa del mal estat del terreny).
3) Cobrir la Ronda. Des que es va posar en marxa la Ronda de Dalt els veïns hem perdut qualitat de vida. En l’actualitat, és l’únic tram de tot Barcelona que no està cobert. Se’ns diu que no és possible cobrir-la i que l’única solució és el canvi d’asfalt, però nosaltres hem vist que s’ha fet a d’altres països: volem participar dels estudis que s’estan fent al respecte.

Parc de la Vall d’Hebron
1) Eliminació de les barreres arquitectòniques per a les persones amb disminucions físiques, rampes d’accés a l’altre costat de la Ronda de Dalt i eliminació de l’ascensor i pont per a vianants que no es fan servir, eliminant els grans inconvenients actuals per creuar simplement la Ronda per agafar l’autobús.
2) Cobriment de la Ronda de Dalt fins a la plaça Karl Marx.
3) Reforçar l’actuació de Parcs i Jardins respecte a l’atenció als arbres de gran alçada.

Can Peguera
1) Execució de la segona fase de l’equipament La Cosa Nostra.
2) Reconversió de l’antiga caserna de la Guàrdia Civil en equipament per a la gent gran.
3) Execució del pla de mobilitat (barri 30), incloent l’ascensor per a la zona alta del barri.

Ciutat Meridiana
1) Casal de joves (actualment no hi ha res per als joves al barri independent d’altres entitats).
2) Guarderia (l’afluència de nous veïns fa que l’actual sigui insuficient.
3) Remodelació de la plaça del metro. Sòl dur per evitat que s’utilitzi com a pipi-can, posar marquesina per tenir ombra, bancs, un escenari per a la Festa Major i equipaments d’entreteniment lúdic (taula de ping-pong i d’altres).

Guineueta
1) Aparcaments als carrers Guineueta i Isard.
2) Casal de la gent gran (l’actual està desfasat).
3) Casal de Barri o Centre Cívic.

Porta
1) CAP al carrer de la Selva.
2) Escola bressol.
3) Casal de Joves.

Prosperitat
1) Concloure les qüestions pendents del PAM 2004-2007 (centre de serveis socials a Pablo Iglesias, parvulari i llar d’infants, urbanització pl. Angel Pestaña, pla de mobilitat, piscina).
2) Guanyar l’edifici de Telefónica del carrer Boada per a equipaments.
3) Remodelació del poliesportiu del carrer Baltasar Gracián.

Roquetes
1) Culminar la cobertura de la Ronda.
2) Àrea de nova centralitat (mercat, aparcament i habitatge públic).
3) Centre de Dia, residència, casal per a la gent gran i ampliació del CAP.

Torre Llobeta-Vilapicina
1) Adequació mecànica dels ascensors de la parada de metro de Virrei Amat i connexió de les línies 4 i 5 de metro.
2) Pla de millora integral del barri (especial interès en les humitats al polígon de Vivendes de Torre Llobeta (un altre Turó, potser?).
3) Urbanització integral del carrers Francesc Bolos, Amilcar, Cubelles… (zones enjardinades, carrils bici, etc.).

Trinitat Nova
1) Casal de Barri i Casa de l’Aigua com a centre formatiu sobre sostenibilitat.
2) Espai multiesportiu a l’antic camp de futbol.
3) Continuar els processos de microurbanisme als patis interiors.

Turó de la Peira
1) Continuació del procés de remodelació dels carrers passeig de la Peira, Sant Iscle, Beret, Cadí, Fabra i Puig, etc.i escales automàtiques a Vall d’Ordesa.
2) Realització del Bloc Q.
3) Remodelació de la piscina Calderón de la Barca i pista esportiva municipal.

Vallbona
1) Granja Ritz com a equipament per al barri (escola bressol) i inclusió junt amb Rec Comtal com a Patrimoni Històric.
2) Expropiació del desballestament il•legal tancat al 2006 per fer un parc i millores al Rec Comtal (inclusió ruta d’educació mediambiental).
3) Reforestació de la part alta (PAM anterior), manteniment del 50% dels horts urbans a la Ponderosa i continuar l’arranjament de carrers i places i potenciar l’ús del punt verd.

Verdum
1) Acabar la remodelació de les Vivendes del Gobernador.
2) Acabar la cobertura del cinturó de Ronda.
3) Parc infantil i bancs als carrers més amples del barri.

Coordinadora d’Entitats de 9 Barris
1) Elaboració d’un Pla d’Equipaments (guanyar l’edifici d’Ideal Plàstica Flor com a equipament públic).
2) Pla de mobilitat i nova estació que connecti a Virrei Amat les línies 3 i 4 de metro.
3) Pla de desenvolupament de serveis socials.

Can Masdeu
1) L’Hospital de Sant Llàtzer, abandonat des de fa més de 30 anys, ha de ser un espai públic pels districtes d’Horta i Nou Barris.
2) Quant a la resta de la vall, inclosa l’antiga leproseria de Can Masdeu, cal mantenir l’autogestió comunitària dels 6 projectes actuals: horts comunitaris, punt d’interacció de Collserola (PIC), projecte
d’educació agroecològica per a infants i joves, comunitat sostenible, oficina rurbana i grups d’aprenentatge col•lectiu (GAC’S).
3) Cal descartar la possibilitat d’asfaltar el camí de Sant Llàtzer i canviar la qualificació de la vall com a zona d’equipaments a qualificació agrícola i forestal.

Bon Pastor
1) Residència per a la Gent Gran i Centre de Dia.
2) Formació professional a l’IES Cristòfol Colom.
3) Ampliació de l’ambulatori al mateix lloc.

Congrés-Indians
1) Falta de seguretat (robatoris, droga…).
2) Incivisme dels veïns (brutícia dels gossos, sorolls, “botellón”, poca neteja…)
3) L’enllumenat del barri és insuficient.

Navas
1) Falta de seguretat.
2) Falta de neteja.
3) Equipaments: poliesportiu i casal de joves.

Pi i Margall-Baró de Viver
1) Edifici d’entitats i plaça Comunitària de Baró de Viver. Millorar la imatge del barri mitjançant la regeneració de l’espai públic.
2) Poliesportiu i camp de futbol.
3) Residència de dia per a la gent gran.

Sagrera, la
1) Habitatge públic no dotacional.
2) No volem que la la Sagrera es converteixi en un caos circulatori.
3) Volem un gran parc que cobreixi les vies.

Sant Andreu de Palomar
1) En el Pla de Sant Andreu-Sagrera, falta que les administracions inverteixin recursos per tal de poder cobrir les vies i els vials de trànsit íntegrament, que garanteixin una estructura de la cobertura que permeti plantar arbres i que baixi el nivell de vies perquè la cota de cobertura coincideixi amb les dels carrers del costat. També que es prioritzi el transport públic d’accés a l’estació i, en conseqüència, a l’Eixample, en lloc del vehicle privat (no volem grans autopistes ni aparcaments per a milers de vehicles privats a l’estació).

2) Que es compleixin en habitatge de protecció de les diferents promocions els punts que les entitats del Districte estem defensant: %mínim de protecció (60% en sòl públic i 40% en privat), quota territorial amb prioritat per als veïns del districte i del barri, tipologies d’accés coherents amb les característiques econòmiques de la població del districte i promoció de lloguer.
3) Que es consensuï amb les entitats el Pla d’Equipaments per als propers anys per tal que es deixi de fer plans d’usos per a sectors sense una visió global de les necessitats futures amb les desenes de milers de persones noves que vindran als nous habitatges i dels espais qualificats d’equipaments. Així mateix, que no es faci habitatge dotacional en terreny d’equipaments i menys fins que no s’hagi elaborat aquest Pla d’Equipaments.

Trinitat Vella
1) Construir una gran llosa per sobre de la Meridiana que permeti unir Trinitat Vella amb Trinitat Nova: això serviria per evitar el soroll i construir places d’aparcament i equipaments esportius.
2) Soterrar la Ronda de Dalt pel seu pas per Torres i Bagues, que ens aïlla de la resta del districte de Sant Andreu.
3) Xarxa d’aparcaments subterranis pel perímetre del barri.

Clot-Camp de l’Arpa
1) Desenvolupament del Pla d’Equipaments de barri aprovat al 2003, principalment residències-centres de dia per a la gent gran, biblioteques, escoles bressol… Amb prou feines s’ha començat a desenvolupar en aquest 4 anys de legislatura.
2) Desenvolupament en aquesta legislatura de la reforma de la plaça de les Glòries, amb una forta inversió al pressupost del 2008. Desenvolupament immediat del PERI Trinxant-Meridiana.
3) Modificació de l’actual traçat de l’AVE entre Sants i Sagrera, perquè no afecti el barri de forma tan determinant. Si això no és possible, passar la línia de l’AVE per sota de les rodalies a la seva arribada a la Sagrera.

Diagonal Mar
1) Aprovar el projecte i acabar aviat les obres del Triangle Macosa.
2) Pàrquings per al barri.
3) Revisar el Pla d’Equipaments existent ja que la població ha augmentat considerablement (a més població, més necessitats).
Gran Via-Perú-Espronceda
1) Habitatge protegit.
2) Civisme.
3) Seguretat.

Maresma
1) Impulsar la creació del Centre de Barri, entre els carrers Maresma, Veneçuela, Puigcerdà i Cristóbal de Moura.
2) Soterrament del cablejat elèctric entre el carrer Pujades i el 120 del carrer Maresma i els blocs transversals.
3) Potenciar els esports en general al barri (posar gespa d’herba al complex esportiu Maresme, etc.) Cobrir les pistes de futbol-sala i bàsquet.

Palmera Centre, la
1) CAP al barri de la Palmera.
2) Escola bressol.
3) Una seu per a l’AV.

Paraguay-Perú
1) Construcció d’un pàrquing al barri.
2) Fer realitat el casal de barri en projecte.
3 Reurbanització i arranjament dels carrers.

Parc
1) Treure l’àrea verda.
2) Podar els arbres.
3) Minimitzar els sorolls produïts per la recollida d’escombreries, mobles i manteniment del tramvia.

Poblenou
1) Can Ricart: desplaçar l’edificabilitat (torre 32 metres) a un altre lloc; preservar elements amenaçats; donar ús públic a tot el recinte amb equipaments de proximitat i de ciutat (Museu del Treball en lloc de la Casa de les Llengües).
2) Donar prioritat al Pla d’Equipaments (dels 64 demanats només han acabat 9, 18 estan en fase de construcció i la resta estan pendents. També demanem que s’agilitzin els habitatges protegits del 22@ (dels 4.000 que s’han de construir només s’han lliurat 70).
3) Anul•lar la divisió del Poblenou en cinc barris.

Sant Martí de Provençals
1) Inici d’obres de l’estació de l’AVE a la Sagrera amb el cobriment de vies.
2) Habitatges de protecció oficial en el sòl alliberat de l’estació de l’AVE.
3) Finalitzar la cessió del quarter de la policia i inici de les obres d’equipaments per al barri (escola bressol, casal de joves i casal de la gent gran).

Sud-Oest del Besòs
1) Signatura d’un conveni de rehabilitació de les patologies existents als habitatges i realització ràpida del mateix.
2) Subvencions per col•locar ascensors als edificis de 5 o més plantes.
3) Accelerar les obres d’arranjament de les vies públiques, van molt lents.

Verneda Alta
1) CAP al carrer Santander (l’actual de la Pau no cobrirà les necessitats d’un barri on es preveu un gran creixement).
2) Residència per a la gent gran.
3) Escola bressol.

Vila Olímpica
1) Centre de barri.
2) Mercat modern a Wad-Ras.
3) Realització del solar per al parc mòbil.

Carrer 102 maig-juliol de 2007

Engrunes: Fer net

març 17, 2007

Joan Oliver

Sense que hi hagi cap mena de relació amb la proximitat de les eleccions municipals, a l’Ajuntament de Barcelona els ha agafat la fal·lera de fer net. De sobte, es dediquen a adaptar els passos de vianants per a gent amb mobilitat reduïda, de sobte eixamplen voreres pertot, de sobte reguen els carrers dia sí, dia també, i això que diuen que no tenim aigua… Fins i tot els operaris van, de sobte, nets i uniformats. I no només fan net de la brutícia material, sinó que fins i tot han començat una croada moral i es dediquen a tancar cases de barrets que fa molts anys que funcionaven gràcies a la permissivitat municipal. Però ara les tanquen. I és que ha arribat l’hora de fer net, sense que això tingui cap relació amb la proximitat de les eleccions municipals…

Cases de barrets

Barcelona ha esdevingut la capital mundial de les cases de barrets. És una de tantes coses en què som capdavanters. No crec que sigui motiu d’orgull ciutadà, però hem de reconèixer que la tradició barcelonina en el camp del putiferi és llarga i fecunda. I hauríem de reconèixer també d’una vegada que no serveix de res organitzar periòdicament operacions propagandístiques quan s’acosten eleccions. Com explicava perfectament ahir l’AVUI, l’ordenança del 2004 no ha servit per posar un mínim d’ordre, ja que només 24 de les 300 cases de barrets de Barcelona estan regularitzades. Això no serveix per a res. I és per això que quan s’acosten eleccions cal organitzar xous propagandístics.

El cap sota l’ala

Per poder regular la prostitució no n’hi ha prou amb els esforços dels ajuntaments: cal que la llei delimiti un terreny de joc practicable. Després de molts debats, al Congrés de Diputats han decidit que no la regularan, perquè és un tema que desperta massa controvèrsia. És una actitud covarda, d’amagar el cap sota l’ala. Ens agradi o no, la prostitució existeix i el fet que s’exerceixi al marge de la llei crea perjudicis perfectament evitables. La funció d’un governant no és canviar la naturalesa humana, sinó garantir que es respectin els drets de tots els ciutadans quan hi ha col·lisió entre els dels uns i els dels altres. Per això cal regular la prostitució, no perquè ens agradi.

Només 24 dels 300 prostíbuls tenen la llicència correcta

març 16, 2007

Més del 90% dels clubs de la ciutat funcionen sota epígrafs enganyosos com el de ‘sauna’ o ‘hotel’ L’abril del 2004 va expirar el termini per regularitzar l’activitat L’Ajuntament va tancar 21 prostíbuls el 2006

Laura Nicolás
La situació de Bailén 22, que funciona com a local d’estriptis encara que la llicència d’activitat que té és la corresponent a un cafè teatre, no és única a la ciutat de Barcelona. Només 24 establiments estan donats d’alta com a sales d’exhibició sexual o locals on s’exerceix la prostitució. Un petit percentatge (el 8%) si es té en compte que funcionen uns 300 clubs, segons l’estimació d’ACECA, una de les patronals del sector.

El gener del 2004 va entrar en vigor una ordenança municipal que, per primera vegada, permetia als locals de naturalesa sexual sol·licitar la llicència que es corresponia amb l’activitat real. Aquesta normativa pretenia posar fi a epígrafs enganyosos com els de sauna o hotel. Segons la disposició transitòria recollida en l’ordenança, els establiments ja existents tenien un termini de tres mesos per adaptar-se a la nova realitat. Tres anys després, però, la situació continua més o menys igual.

Aplicació gradual

Des del consistori s’assegura que s’està actuant per aplicar l’ordenança però que s’està fent “de forma gradual”. El tancament de 21 prostíbuls a Ciutat Vella i l’Eixample l’any passat és un exemple, en opinió dels portaveus municipals, que no s’està de braços plegats. “Quan tenim coneixement d’un prostíbul, ja sigui per la denúncia dels veïns o per alguna actuació de la Guàrdia Urbana o els Mossos d’Esquadra, mirem si té llicència i actuem en conseqüència”, asseguren.

Les raons per tancar catorze prostíbuls a Ciutat Vella i set més a l’Eixample van ser diverses: falta de llicència o epígraf que no es corresponia amb l’activitat real, així com no respectar les prohibicions d’emplaçament establertes a l’ordenança.

L’Ajuntament, però, es nega a valorar si el fet que només 24 locals tinguin l’epígraf de naturalesa sexual representa un percentatge ínfim. Segons un portaveu municipal, “no fem càlculs de quants prostíbuls funcionen realment sota altres epígrafs”. Qui sí que fa càlculs és una de les patronals del sector, ACECA, que assegura que hi ha 300 locals “que no tenen la llicència corresponent i que s’haurien de tancar”, destaca Àlex Garberí, representant legal de l’associació.

En pisos i al carrer

Garberí pronostica que quan s’apliqui amb fermesa l’ordenança “hi haurà un tancament massiu de clubs” perquè, fins i tot aquells que disposem de la llicència correcta “no poden salvar les prohibicions d’emplaçament”. Per això, Garberí augura un creixement de la prostitució en pisos i al carrer.

Prostitutes critiquen l’aplicació de l’ordenança

gener 21, 2007

EL PERIÓDICO
BARCELONA
Entitats de suport a les prostitutes de Barcelona van denunciar ahir que l’aplicació de l’ordenança cívica, que va entrar en vigor fa un any, ha provocat un augment de les agressions que aquestes dones reben per part de clients i veïns. En el balanç de l’ordenança el 2006, com va informar ahir aquest diari, es van recollir 4.280 denúncies per exercir la prostitució de carrer. La majoria, 1.753, a dones per exercir a prop de col.legis, i 1.108 més, als clients.
La portaveu de l’associació Genera, Clarisa Velocci, va dir que la normativa “marca una pauta de permissivitat perquè també la ciutadania pugui perseguir les prostitutes”. Va lamentar que, per evitar les multes, les professionals del sexe es veuen abocades a trobades més clandestines i a vegades sense protecció.
L’alcalde Hereu va assegurar ahir que la ciutat va millor grà-
cies a la normativa, mentre que el PP municipal va reclamar més fermesa en el seu compliment.

Manca de transparència als procesos de selecció de dones als autobusos de TMB

gener 3, 2007
Manca de transparència als procesos de selecció de dones als autobusos de TMB
03 gen 2007 01:12:41
El procés, que constava d’un psicotècnic, una entrevista de grup i una revisió mèdica, ha passat per unes fases que sota el parer de la CGT no han estat correctes.
Bcn@ctiva, Empresa Publica de Serveis del Ajuntament de Barcelona, realitza projectes amb fons europeus, entre els quals inclou el de formació per a dones. Per accedir a la formació per treure’s el carnet de conduir d’autobús, aquestes han hagut de superar un procés de selecció que ha estat realitzat per TMB S.A., empresa de la qual es president el primer tinent d’alcalde de Barcelona, Xavier Casas.

Des de la CGT creiem que no ha sigut correcte aquest procés pels motius següents:

Primer: S’han realitzat dos grups diferents d’aspirants i dos dies diferents d’exàmens psicotècnics, i abans de realitzar la prova psicotècnica al segon grup, la gent del primer grup ja sabia si havia passat el primer examen o l’havia suspès.

Segon: Des de Bcn@ctiva han confirmat a la CGT que no tenen cap conveni firmat i per escrit amb Transports de Barcelona (TB), només és un acord verbal, cosa que ha estat confirmada per part de la direcció de TB. Per aquest motiu, no queda clar el compliment de la resolució del DOGC TRI/382/2006, de 9 de febrer.

Cal destacar que a aquestes proves de selecció es va preguntar (entre d’altres coses) a les dones que volien accedir a la formació per treure’s el carnet de conduir d’autobús: si estaven casades, si tenien fills, quants fills tenien, etc; tot això quan en teoria el projecte NOA està dirigit a dones majors de 21 anys, a l’atur i que tinguin el carnet de cotxe.

Des de la CGT no entenem com es poden seguir 2 processos de selecció diferents, com es pot preguntar si estan casades, si tenen fills, quants fills tenen, etc, a més a més de no fer públiques les llistes d’aspirants i la llista de seleccionades amb la nota de tall corresponent, ni tampoc publicar els requisits que marca la Unió Europea per donar aquests ajuts.

Prostitució, encara

desembre 24, 2006

Josep Alberch
Barcelona

M’agradaria saber per què no s’apliquen les ordenances cíviques de l’ajuntament. Sóc un veí del carrer de Sant Oleguer i a prop del meu domicili hi ha el carrer de Sant Ramon, que amb l’última batuda del mes passat va quedar buit de prostitutes. Però ara torna a estar ple d’aquestes senyores (gairebé totes immigrants), que ofereixen els seus serveis descaradament i empaiten els veïns que passem per allà. A més, en aquella zona encara hi ha pisos prostíbul, amb la inseguretat i brutí- cia que aquestes activitats generen. ¿Fins quan ho haurem d’aguantar?

Ordenança inútil

novembre 22, 2006

Xavier Riba López
Barcelona

S’ha fet una batuda per l’entorn de la ronda de Sant Antoni i sembla que la calma torna al barri. Més enllà de les qüestions morals, de la mala imatge del barri, dels perjudicis per als botiguers, de la incomoditat dels veïns, el que passava era que s’incomplia la nova ordenança cívica. El mateix ajuntament que sancionava un turista que bevia una cervesa al carrer, tolerava la transgressió flagrant de l’ordenança, sabent que perjudicava els veïns i que al darrere hi havia una trama delictiva que es lucrava amb el tràfic de persones i la seva prostitució forçada. ¿La manifestació dels veïns i la proximitat de les eleccions municipals deuen haver tingut alguna cosa a veure amb el fet que s’hagi fet alguna cosa? Ara s’ha d’esperar que els detinguts no tornin a ser al carrer d’aquí a quatre dies.

El govern tripartit de l’Ajuntament de Barcelona va evidenciar ahir novament les seves discrepàncies internes a l’hora d’abordar el tema de la prostitució.

novembre 17, 2006

ICV i ERC s’oposen a la idea d’Hereu de prohibir la prostitució

MÉS INFORMACIÓ

ALBERT OLLÉS
BARCELONA

El govern tripartit de l’Ajuntament de Barcelona va evidenciar ahir novament les seves discrepàncies internes a l’hora d’abordar el tema de la prostitució. Els grups municipals d’ERC i ICV-EUiA, socis del PSC, es van oposar a la petició feta dimecres per l’alcalde, Jordi Hereu, perquè la Generalitat elabori una llei que prohibeixi aquesta pràctica al carrer, però tampoc van coincidir en la fórmula alternativa.
Imma Mayol (ICV-EUiA) va advocar per legalitzar la prostitució. “És l’única via per garantir els drets dels qui l’exerceixen”, va dir. “S’ha d’ordenar la seva pràctica al carrer des d’un marc de legalitat i reconeixement de drets i garanties socials”, va afegir.
Segons la tercera tinenta d’alcalde, “amb la prohibició es condemnaria a la clandestinitat els més vulnerables”. La macrobatuda de dimecres al Raval ha reobert la ferida de l’any passat, quan els ecosocialistes van votar en contra de l’ordenança cívica, aprovada amb els vots del PSC, ERC i CiU.
Mayol va recordar que ja va advertir el 2005 que l’ordenança “no era un instrument adequat per resoldre aquest fenomen”. Aquestes paraules tenen especial rellevància de cara al futur si es té en compte que aquesta formació dirigirà la Conselleria d’Interior en la nova legislatura.
Jordi Portabella (ERC) es va oposar també a prohibir la prostitució, encara que va introduir una fórmula intermèdia: la regularització. “Castiguem els delinqüents, ajudem les víctimes i regulem l’exercici de la prostitució”, va resumir.
El segon tinent d’alcalde va defensar l’ordenança per crear “instruments vàlids per a les víctimes del tràfic de persones”, en referència a l’Agència per a l’Abordatge del Treball Sexual, creada per la norma, i que ofereix a les prostitutes serveis socials de reinserció.

Bordells de 50 m2

novembre 16, 2006

• Els veïns del Raval conviuen diàriament amb cues de clients a les escales de finques que acullen els pisos prostíbul

<b> Expectació </b> Veïns del carrer de la Lluna miren l'interior d'un furgó policial, ahir. Foto:  DANNY CAMINAL
Expectació Veïns del carrer de la Lluna miren l’interior d’un furgó policial, ahir. Foto: DANNY CAMINAL

DAVID PLACER
BARCELONA

La sorprenent operació contra les xarxes de prostitució al Raval, ahir, ha donat un descans als veïns que s’estaven organitzant per presentar queixes a l’ajuntament i bloquejar la ronda de Sant Antoni. Els habitants del carrer de Ferlandina, 41, i del carrer de la Lluna, 28, havien denunciat des de fa un any que diversos pisos de cada finca s’utilitzaven com a prostíbuls de 50 metres quadrats.
Després de presentar reclamacions individuals, reunir més de 200 firmes, i participar en la manifestació contra la prostitució de dilluns passat, els veïns van ser sorpresos per una acció policial contra les xarxes de prostitució sense precedents a la ciutat. “No esperàvem que l’administració reaccionés tan ràpid a les nostres protestes”, va explicar Miguel, un dels convocants de les protestes a la ronda de Sant Antoni.

Armes i passamuntanyes
Des de primera hora del matí, patrulles del Cos Nacional de Policia, la Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra recorrien els carrers del Raval per envoltar els pisos que operen com a bordells. En el número 24 del carrer de la Riera Baixa, un nombrós grup dels GEO –operacions especials de la policia nacional– va irrompre a l’edifici amb escopetes i passamuntanyes. El gran desplegament policial va tenir com a resultat la detenció de dues noies joves.
Les dues dones, rosses i molt primes, van ser conduïdes amb una escorta nombrosa a un vehicle de la Guàrdia Urbana mentre es tapaven la cara. Operacions similars es van repetir 23 vegades al Raval, davant la incredulitat del veïnat, incloses les perseguides.
Al carrer de Ferlandina, una de les prostitutes que tornava a primera hora del matí al seu pis del número 41 era advertida per un fotògraf: “No pugis”, va recomanar. Però la noia no va fer cas de l’avís i, malgrat que la patrulla era a la porta del seu portal, va decidir entrar. Al cap de pocs minuts, era conduïda a un cotxe de la Guàrdia Urbana.
Els veïns asseguren que és la primera vegada que una acció policial d’aquest calibre es porta a terme als carrers del barri, encara que la policia –segons va explicar a la premsa– ja coneixia els llocs on operaven aquestes xarxes des de fa mesos. “Mai hem vist una cosa així. Ja era hora, perquè no ens deixen dormir. A la meva finca hi ha quatre pisos on treballen prostitutes”, va explicar un veí, de 78 anys, del carrer de la Lluna, 28. “La policia ja feia molt temps que les controlava”, va explicar una altra veïna.
“Fa 15 dies vam presentar firmes a l’ajuntament. En vam reunir més de 200. Ja estem farts d’arribar a casa i trobar condons als passadissos i d’haver d’escombrar més de 300 burilles els caps de setmana”, explica Francis, veí del carrer de Ferlandina, 41.

Sexe al portal
Els veïns dels pisos que operaven com a bordells ja s’havien acostumat a veure cues a les escales els dissabtes i diumenges. “Els veus baixar al cap de 10 minuts, a vegades cordant-se els pantalons per les escales. Algun veí els ha vist en plena acció al portal perquè les habitacions estaven plenes”, diu Rafael B., veí del carrer de Ferlandina.
“Els pisos tenen 50 metres quadrats. Elles els tenen plens de llits i gairebé mai els netegen. Tenen un sol lavabo. No sé com poden viure i treballar en aquestes condicions”, diu Francis.
Des de l’arribada dels pisos bordell, moltes coses han canviat al Raval. “Les bugaderies van començar a repuntar i es van convertir en un negoci gairebé exclusiu per als llençols d’aquests locals. Els veïns coneixem molts proxenetes que van amb feixos de bitllets enormes als locutoris, on fan les seves transferències a l’estranger”, explica Carolina Olivares, veïna de 33 anys.
Animada per la resposta policial, la plataforma de veïns contra la prostitució a Sant Antoni assegura que no deixaran de marxar fins que la prostitució abandoni el carrer. Necessitaran paciència. I potser un miracle.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.