Arxiva per a 'Jordi Hereu'Categoria

CiU retalla la distància amb el PSC i Trias és de nou el líder més valorat

juliol 31, 2009

ERC és l’únic grup que puja en intenció de vot segons el baròmetre municipal del juny
El 50% dels enquestats no descarten abstenir-se

Cristina Palomar (Avui)

Nou toc d’atenció a Jordi Hereu. CiU continua retallant distàncies amb el PSC en intenció de vot i Xavier Trias segueix al capdavant pel que fa a lideratge polític. Això és el que reflecteix l’últim baròmetre municipal fet el juny passat amb entrevistes a 799 barcelonins. Segons el sondeig, si es fessin ara eleccions municipals, el PSC obtindria un 15,8% dels vots i CiU un 14,6%. Pel que fa a la valoració dels dirigents polítics, tot i que Trias baixa dues dècimes respecte a l’enquesta del desembre passat i se situa en un 5,2 de nota, segueix per davant d’Hereu, que no supera el llindar del 5,1.

Al marge de la disputa entre PSC i CiU, el baròmetre també constata un inquietant descens en intenció de vot de tots els partits tret d’ERC. Els republicans són els únics que pugen -set dècimes- respecte al baròmetre del desembre, i arriben al 6,6%. Els socialistes perden vuit punts, els convergents en baixen cinc, els ecosocialistes en perden tres i en el cas dels populars la intenció de vot es redueix a la meitat. Pel que fa a la valoració personal, tots baixen, tret dels líders del PSC i d’ICV-EUiA, que es mantenen.

La raó és la metodologia
El portaveu del bipartit, Jordi William Carnes, va relativitzar els resultats dels socialistes. Aquesta vegada, però, no els va atribuir a la situació de crisi sinó a la nova metodologia que s’ha seguit per fer la pregunta sobre la intenció de vot. I és que per primera vegada es pregunta abans si votaran o s’abstindran. El resultat -sumant els que diuen que no hi aniran (17,3%), els que no ho saben (21%) i els que no contesten (11,7%)- situa l’abstenció en un 50%.

Al marge de les valoracions polítiques, el sondeig també constata que les preocupacions dels barcelonins continuen sent l’atur i la seguretat ciutadana, tot i que per primer cop s’albira una petita esperança: el 52% dels enquestats creuen que la seva situació econòmica millorarà. Aquesta petita guspira d’optimisme també es reflecteix en les vacances d’estiu. Malgrat la crisi econòmica, un 59,7% dels preguntats no renuncien a marxar fora de Barcelona una setmana o més dies. La diferència amb altres estius és que els viatges a l’estranger disminueixen.

El baròmetre municipal també pregunta sobre les obres del TGV. El 40% dels enquestats valoren positivament el desenvolupament de les obres. Tanmateix, la pregunta es limita a valorar la construcció de l’estació de la Sagrera. Sobre el túnel del carrer Mallorca, en canvi, el consistori no acostuma a preguntar a les seves enquestes.

Tots els grups de l’oposició es van afanyar a valorar els resultats. Des de CiU es va celebrar “la consolidació de l’avantatge electoral i del lideratge de Xavier Trias”. El republicà Jordi Portabella va atribuir el creixement en vot del seu partit al fet que “l’oposició constructiva és ben rebuda pel ciutadà”. L’únic emprenyat era Alberto Fernández. Per enèsima vegada, el líder popular va lamentar la “manipulació barroera que fa desaparèixer un 67,5% del vot del PP”.

La visita d’Hereu en un centre comercial fa canviar la data del ple de les Corts

maig 19, 2008

V. Planella, Barcelona (El Punt)
L’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, assistirà el 5 de juny, a les set del vespre, a l’acte d’inauguració de la reforma integral que s’ha fet a les galeries comercials Pedralbes Centre, emplaçades a la cantonada de l’avinguda Diagonal amb el carrer de Joan Güell. Hereu també serà l’amfitrió de la presentació d’un llibre sobre la història d’aquest complex que va ser la segona entrega del Bulevard Rosa de passeig de Gràcia, i que s’adreça a compradors de classe mitjana-alta. Fins aquí, tot normal. Els responsables de Pedralbes Centre estan encantats amb la visita de l’alcalde. «Hereu mai ens falla», ha afirmat la gerent de les galeries, Montserrat Fenech, tot recordant la disponibilitat que sempre els ha demostrat l’actual titular de l’alcaldia de Barcelona des que ocupava el càrrec de regidor executiu a les Corts. Els que no estan tan satisfets són els grups de l’oposició, que de sobte s’han trobat amb què havien modificar la data de celebració del consell municipal del districte –també prevista pel dia 5 al vespre– a causa de l’«agenda» de l’alcalde.

L’actual regidora executiva, Montserrat Sànchez, ha pactat amb la presidenta del consell, Glòria Martín, del PP, i amb els portaveus de totes les formacions, avançar la sessió plenària al dia 4. Així, Sànchez, la presidenta del consell i els consellers de districte que ho vulguin podran acompanyar Hereu en la visita a les galeries comercials. Tot i que l’acord s’ha adoptat per consens, alguns representants de l’oposició no han dissimulat el seu malestar pel fet que una actuació d’iniciativa privada, que entenen que només serveix de promoció personal de l’alcalde, passi per davant dels calendaris establerts en un òrgan descentralitzat del consistori. «La descoordinació entre l’Ajuntament i el districte és evident», ha manifestat el portaveu del grup de CiU, Carles Domingo, que ha afegit: «Si creiem en la descentralització de l’Ajuntament, això no té raó d’ésser.» En la mateixa línia, s’ha pronunciat la consellera d’ERC, Núria Cuenca, que ha mostrat la seva resignació davant l’aparent menysteniment que pateixen els representants polítics als districtes: «Ja hi estem acostumats.» A les files del PP, el canvi de data tampoc ha agradat, tot i que no han volgut explicitar cap crítica després d’haver-ne assumit la modificació.

EL PIANISTA DEL MAJESTIC // ARTURO SAN AGUSTÍN. Revista

febrer 22, 2008

ARTURO San Agustín
En el número del mes de febrer de Barcelona, la revista que l’Ajuntament de Barcelona ens envia mensualment a casa per animar- nos, s’observen alguns canvis tàctics. Potser resulta que va ser ahir quan jo els vaig descobrir i en realitat no són nous, però sospito que sí que ho són.
La fotografia del nostre alcalde, Jordi Hereu, la que presideix o il.lustra un article llarg a manera d’editorial, ha canviat. De ser un simple retrat, en què fa un temps Joan Clos lluïa nivi i somrient, com un anunci de producte contra la caspa o de crema d’a- faitar, ha passat a ser una foto en què Hereu sembla escoltar un individu amb bigoti, que potser és un ciutadà.
Si l’editorial assegura que, per a la ciutat de Barcelona, el 2008 ha començat fort i bé, cosa que celebrem, la fotografia intenta demostrar que Hereu és un alcalde pròxim. Tan pròxim, que fins i tot ens escolta quan el sorprenem al carrer i li expliquem que el més important per a la ciutat, és, naturalment, el nostre problema. Per exemple, que solucionar el problema dels coloms que ens estan arruïnant el balcó i la façana de casa ens costa 200.000 pessetes. Quan es tracta de pagar s’ha de continuar parlant de pessetes.
El que no ha canviat a la revista Barcelona, que l’Ajuntament ens fa arribar a casa com a producte euforitzant i antidepressiu, és la subtil venjança que s’e- xerceix contra l’oposició municipal i algun coreligionari del senyor alcalde, naturalment, per dissimular.
En l’última pàgina d’aquesta revista apareixen articles de Xavier Trias i Vidal de Llobatera, d’Alberto Fernández Díaz, d’Imma Mayol Beltran, i de Jordi Portabella i Calvete, però la lletra d’aquests escrits és tan petita que no hi ha manera de poder llegir- los. I tenint en compte que els que procurem llegir aquests articles som gent que passem dels 40 anys, ja no en parlem. Tot l’esforç intel.lectual de l’oposició municipal desaprofitat.
Estimat alcalde Hereu: faci que puguem llegir les coses o opinions dels grups municipals. Segur que deuen ser importantíssimes.

El Periódico
22-02-08

Hereu proposa posar en nòmina de l’Ajuntament 70 consellers de districte

febrer 15, 2008

L’oposició creu que la descentralització municipal només servirà per «alliberar» gent del PSC i d’ICV

VICENÇ PLANELLA. Barcelona
En el segon esborrany d’estatut del conseller de districte, elaborat pel primer tinent d’alcalde, Carles Martí, es proposa incorporar fins a 70 càrrecs no electes a l’estructura descentralitzada de l’Ajuntament. Aquestes persones, que són proposades pels partits però que no han estat votades pels ciutadans, passaran a tenir dedicació exclusiva o plena dins els districtes i a cobrar uns sous que poden arribar als 47.000 euros anuals. Els grups de l’oposició han coincidit a criticar que la dignificació de la feina del conseller de barri s’està convertint, pel bipartit que presideix Hereu, en un mecanisme per posar en nòmina quadres del PSC i ICV-EUiA.

+ Carles Martí i Jordi Hereu, amb Jordi Portabella en segon terme. Foto: QUIM PUIG
Jordi Hereu vol que la comissió de govern de l’Ajuntament, que es farà dimecres vinent, aprovi l’estatut del conseller de districte, una peça bàsica per fer efectiva la descentralització de la gestió municipal. Als deu districtes de Barcelona, però, només hi ha un regidor electe que tingui funcions executives, acompanyat de quinze persones proposades pels partits i designades per l’alcalde depenent de la representació obtinguda en cada territori. En el segon document de treball que Carles Martí ha traslladat als cinc grups municipals, es preveu que «fins a un màxim» de set d’aquests quinze consellers deixin de tenir una dedicació voluntària, com succeeix ara, i passin a estar a la disposició de «les funcions que li delegui expressament el president o el regidor de districte», segons recull el text. A canvi, obtindran una retribució per la seva feina. El nou esborrany, que ha elaborat el primer tinent d’alcalde, inclou tres tipus de dedicació: «exclusiva», que «correspondrà fins a un màxim de dos consellers per districte que formin part de la comissió de govern», és a dir, reservada a representants no electes del bipartit que integren el PSC i ICV-EUiA; «plena», en què es preveu «un màxim de cinc consellers» a repartir entre «els portaveus dels grups municipals al districte» i «els consellers de barri» –figura inexistent en termes legals o d’organigrama municipal–, i «ordinària», mantenint l’estatus actual dels consellers de districte. En els dos primers casos, els aspirants hauran de renunciar a les seves feines habituals, atès que en el projecte es preveu que se’ls apliqui el mateix règim d’incompatibilitats «previst pels regidors i membres electes de les corporacions locals».

El canvi del sector privat al públic pot resultar molt beneficiós per als representants dels socialistes i dels ecosocialistes, ja que entre els grups municipals circula que el sou que percebran de l’Ajuntament els consellers amb dedicació exclusiva oscil·larà entre els 40.000 i els 47.000 euros bruts anuals. Més difícil ho tindrà l’oposició per trobar candidats que vulguin dedicar-se plenament als districtes, ja que la retribució que es comenta només arriba als 20.000 euros bruts anuals. Pel que fa a la resta de consellers, les fonts consultades han apuntat que se’ls milloraran les dietes actuals fins al voltant de 8.000 euros bruts anuals, amb una assignació proporcional mensual.

Des de les files de l’oposició, CiU i ERC han criticat la desproporció entre els sous que es preveuen per als consellers «alliberats» del PSC i d’ICV-EUiA i els de la resta de formacions, i han apuntat que Hereu intenta compensar als districtes, mitjançant el control dels barris per part de quadres del seu partit o afins, la minoria en què ara es troba al consistori. «Sota el paraigua de la descentralització, s’amplia la menjadora», ha afirmat, gràficament, una consellera de districte republicana.

Vilaweb-El Punt
15-02-08

Hereu, «cansat» de gestionar crisis

gener 16, 2008

Reconeix que els problemes del 2007 «han afectat la moral col·lectiva» però també «han donat una lliçó a més d’un»

MARIONA SÒRIA. Barcelona
El 2007 no ha estat un any de lluïment per a l’alcalde Jordi Hereu. Més aviat el contrari. Ahir, en el seu repàs anual de l’any, una conferència que organitza el Col·legi de Periodistes, Hereu es va declarar «cansat» de gestionar crisis greus. De tots els mals que han patit els barcelonins l’últim any, com per exemple l’apagada del juliol, Hereu no va citar, ni un sol cop, ni l’endarreriment en l’arribada del TAV ni els problemes derivats de la seva construcció. En la seva llista de coses positives hi va situar l’èxit del Bicing, l’obertura del metro els dissabtes a la nit i l’inici de la transformació de la plaça de les Glòries, dels entorns de l’estació Sant Andreu-Sagrera o de Ciutat Meridiana. També va assegurar que el pla per a parc de Collserola «és qüestió de dies».

+ L’alcalde Jordi Hereu, durant la conferència, que es va celebrar al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. / Foto: JUANMA RAMOS
«Ho vaig advertir ara fa un any. El vestit se’ns ha fet petit.» Hereu va començar la seva conferència anual, titulada Un salt endavant, presumint de dots visionàries per abordar els problemes que han assolat Barcelona al 2007, un any ple de crisis que «han posat a prova la ciutat». «Durant aquest any hem demostrat que gestionem bé les crisis, però aquest alcalde està una mica cansat de gestionar crisis», va dir. Envoltat de regidors de l’Ajuntament de Barcelona i autoritats, entre les quals hi havia el president de la Generalitat, José Montilla, i els consellers Joaquim Nadal i Antoni Castells. En una sala del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) plena, Hereu va iniciar la seva conferència mostrant un vídeo sobre les fites més importants de l’any a Barcelona, en què se citava, en una espècie de recull de titulars informatius, la implantació del Bicing, el metro de nit, l’acord per a la transformació de la plaça de les Glòries i la Verneda, passant per les eleccions municipals i l’acord de govern entre el PSC i ICV-EUiA. També van sortir imatges de la gran apagada de llum que va patir la ciutat a finals de juliol.

NI UNA CITA AL TAV
Però ni en el vídeo ni tampoc en el seu discurs de més d’una hora va aparèixer, en cap moment, la paraula TAV. Ni per referir-se al termini incomplert d’arribada, que també va preveure en la conferència de l’any passat, ni als problemes derivats de la seva construcció, que han afectat durant més de dos mesos el servei de Rodalies, amb un impacte brutal sobre la mobilitat a Barcelona. Semblava que en poc menys d’una setmana, Hereu s’hagués oblidat de les paraules dures que va dirigir al president del govern estatal, José Luis Rodríguez Zapatero, per la demora de l’adjudicació del túnel del TAV. Tot i així, Hereu no es va quedar curt en advertir que totes les crisis del 2007 «han afectat la moral col·lectiva» dels barcelonins. Però també se n’ha extret alguna cosa positiva. D’una banda, l’actitud ciutadana, «que es mereix un reconeixement», sobretot pel seu comportament «cívic» durant l’apagada, que va elogiar repetidament, i de l’altra, que «ha estat una lliçó per als qui fins i tot fa anys van negar la capitalitat i les infraestructures a Barcelona». Hereu va recordar, en aquest sentit, que tot això ha servit per demostrar que «quan Barcelona té problemes, Catalunya té problemes, i l’Estat té problemes. Algú ho havia dubtat, això», va dir, en un missatge velat, potser, al govern estatal.

En el seu discurs no va afegir-hi res més, sobre l’alta velocitat, fins que els periodistes li ho van preguntar. «És un projecte emblemàtic, i ara el tenim a les portes», va dir. «Hem protestat en dues ocasions, una a l’octubre i l’altra, ara. No cal fer queixes contínues perquè perden efectivitat», hi va afegir.

La conferència anual de l’alcalde de Barcelona, de la qual aquest any se celebrava la 23a edició, també serveix al polític de torn per situar els seus projectes per a l’any en curs. D’aquests, Hereu va tornar a remarcar la importància dels barris i de tots els petits projectes de transformació, bàsics «per a la cohesió social», alguns dels quals ja estan en marxa. En aquesta llista va citar l’acord per a la transformació de la plaça de les Glòries, el doblament de les places d’escoles bressol, el pla d’equipaments lligat a la divisió de barris o l’impuls del 22@, així com l’impuls a les deu «fàbriques de creació», els equipaments dedicats a les entitats culturals, que per primer cop es van poder veure plasmades en un mapa de Barcelona.

En l’àmbit econòmic, l’alcalde no es va oblidar de «la consolidació de la marca Barcelona», que «obre portes arreu del món», i del desenvolupament econòmic de la indústria i dels serveis. Aprofitant la presència de diverses personalitats de l’àmbit econòmic, Hereu va apel·lar a l’«ajut de tothom» perquè Barcelona «jugui la lliga de ciutats que generen competitivitat, progrés econòmic i cohesió social» a Europa.

Per les assignatures pendents que té la ciutat, Hereu hi va passar de puntetes. D’una d’important, la creació del govern metropolità, va dir que «és un projecte de mandat». Una altra, el projecte de declaració de parc natural de Collserola. Va assegurar que la decisió necessita «uns dies de tranquil·litat i de diàleg amb la conselleria de Medi Ambient. És cosa de dies», va assegurar.

Vilaweb-El Punt
16-01-08

Vinc de barallar-me amb l’alcalde Hereu

gener 13, 2008

per penjat 13 gen 2008 02:58:01
Doncs sí, vinc de barallar-me amb l’alcalde Hereu XDDDD

He anat als tres tombs del meu barri i just davant de l’esglèsia hi era l’alcalde i davant seu els conductors d’autobusos manifestant-se.
L’hereu no parava de rajar tota l’estona sobre ells i al final, ja que el tenia just al costat, li he dit que a veure si els fotia cas per que al final els únics perjudicats erem els de sempre, els ciutadans (visió egoïsta? potser, jo prefereixo dir-li visió d’una putejada per la TMB).
M’ha respost que què haviem de fer, si donar-los tot el que demanaven a la qual cosa li he respsot que no, el que s’havia de fer era negociar….i la conversa ha seguit així:
Hereu: Però ells han signat un conveni!
Jo: I què? Què vols dir amb això? que és inamobible? si tot fós inamobible encara treballariem 16 hores i les dones no votaríem.
H: Però això es paga amb diner públic
J: Ho paguem igualment i a sobre no tenim el servei
H: però són molts euros
J: També són molts euros fer el túnel de l’ave per la sagrada família
H: Els sindicats seriosos no els recolzen
J: Per seriós que entens la UGT? El vostre sindicat? Au no em facis riure
H: És un sindicat seriós
J: Au tira caramels que és el millor que saps fer.

Sophie

EXTRET de http://www.racocatala.cat/forum/llegir.php?idf=1&fil=70960

Indymedia Barcelona
13-01-08

La posició d’Hereu

gener 11, 2008

Jaume Font
Barcelona

Fa molts mesos que se sent parlar molt del túnel de l’AVE entre Sants i Sagrera. Uns hi estan a favor i altres en contra. ¿Quin interès mou Hereu per demanar amb tanta insistència i provocació que d’una vegada s’adjudiqui el túnel per un traçat que ni els mateixos que el van votar i el van defensar hi estan ara a favor? Li demano a Hereu que recapaciti, que no es fiï del que faci la ministra de Foment, perquè sobre les seves actuacions ja tenim experiència i, per cert, gens positiva. Que es reuneixin tots els polítics, que siguin demòcrates i que es posin novament d’acord per traçar un bon pla i acabar el túnel o nou traçat amb un consens unànime, segur per a Barcelona i, sobretot, amb la confiança dels ciutadans.

El Periódico
11-01-08

Els coloms i els gossos embruten massa

desembre 8, 2007

Xavier Barberà Moll
Barcelona

La ciutat de Barcelona, i concretament el barri de les Corts, està cada vegada més amenaçada per dues plagues que l’embruten de manera considerable: els coloms i els gossos. Hi ha una gran quantitat de coloms que pul.lulen per tot arreu, incloent-hi els parcs infantils. Per una altra part, el considerable augment de la població de gossos està convertint molts carrers en llocs gairebé instransitables a causa dels orins i les caques d’aquests animals. El problema de les aus no és fàcil de solucionar, malgrat que hi deu haver sistemes per disminuir-ne el nombre. Pel que fa als gossos, els amos són els culpables que provoquin tanta brutícia perquè es creuen els amos de la ciutat i permeten a les seves mascotes voltar per on volen, encara que estigui prohibit. En molts casos sembla que els irracionals siguin ells i no els animals, ja que sovint els deixen deslligats, sense corretja i sense el morrió reglamentari.
El fet més greu, no obstant, és que aquestes persones deixen que els gossos facin pipí on els sembla: fanals, motos, cotxes, façanes, jardins i parterres. Ja no cal dir quan es tracta dels excrements, que en trobem a les voreres, a prop dels arbres i en qualsevol altre lloc, com si la via pública fos un vàter exclusiu per a aquestes bèsties. Només una minoria d’amos de gossos recullen les deposicions, sempre que sigui en un lloc de molt pas i de dia, ja que de nit passen olímpicament del tema. En fi, que és una vergonya. Prou de tants romanços. El senyor alcalde hauria de pensar en aquest problema i oblidar-se de les bicis per aconseguir de veritat una Barcelona neta i higiènica per als ciutadans.

El Periódico
08-12-07

“HA FALTADO CINTURA”. La Vanguardia critica el silenci d’Hereu amb l’AVE

novembre 19, 2007

La Vanguardia critica aquest diumenge, en un editorial, el paper de l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, en tota la crisi de l’AVE. El diari recorda que fa una setmana, en una entrevista en aquest mateix diari, va afirmar que no es volia barrejar “en el ruido de las declaraciones y las contradeclaraciones, que constituyen un espectáculo muy poco edificante, sino sentar las bases del futuro y hacerlo a partir de los hechos”. Però La Vanguardia, que critica també el viatge d’Hereu a Mèxic, arriba a la conclusió que “la incapacidad de Hereu a la hora de forjar una sólida mayoría de gobierno tiene en la crisis del AVE su más fuerte y evidente repercusión. El bipartito municipal barcelonés, sometido a una oposición amplia con capacidad de bloqueo, ha tenido escasos reflejos para superar su precaria andadura. Ha faltado cintura. A pesar de estar Barcelona en el ojo del huracán, el alcalde se ha refugiado en un segundo plano, incluso cuando desde la Generalitat se han marcado distancias con el Gobierno central. Las claras advertencias del president Montilla en Madrid no han tenido imitación desde la alcaldía”.

e-notícies
19-11-07

Hereu encara defensa l’AVE per la Sagrada Família

octubre 31, 2007

Hereu, amb la presentadora del programa, Maria CasadoEn declaracions al programa 59 segons de TVE, l’alcalde de Barcelona ha indicat que proposarà trobar una fórmula en què l’Ajuntament i la Generalitat participin de la direcció de les obres ferroviàries a l’àrea metropolitana de Barcelona. Hereu ha comentat que ja hi ha hagut precedents històrics en l’època dels jocs olímpics, encara que també ha recordat que ara el que és més urgent és recuperar la confiança dels ciutadans i restablir el servei de Rodalies.

Jordi Hereu ha dit que “somio i treballo perquè es restableixin els serveis bàsics de Rodalies”. I ha afegit que encara no sap quants dies duraran les anomalies als serveis ferroviaris perquè no ho sap ningú ni l’Ajuntament ni tampoc el ministeri de Foment.

Hereu ha manifestat que un dels seus objectius “és establir mecanismes per restablir la confiança”. L’alcalde ha recordat que des de fa deu dies el centre de coordinació ferroviària té com a base i objectiu resoldre les anomalies de l’àrea metropolitana i planificar el traspàs de Rodalies.

L’alcalde vol que els ajuntaments estiguin presents en el control de totes les obres que es fan als seus termes municipals i ha confessat que és necessari estar junts. “Demano i exigeixo estar present per decidir el desenvolupament de totes les obres d’infraestructura que s’han de fer a Barcelona”.

Jordi Hereu ha defensat al programa “59 segons” que el traçat de l’AVE passi a prop de la Sagrada Família. L’alcalde creu que el túnel del tren d’alta velocitat és un més dels diversos que s’estan construint a Barcelona perquè el metro arribi als barris perifèrics.

Respecte a la petició de dimissió de la ministra de Foment, Magdalena Álvarez, Hereu ha mostrat el seu desacord perquè creu que, “en aquest moment no s’han de demanar explicacions polítiques, perquè ara és el moment de solucionar els problemes.” I ha afegit que en cas de demanar la seva dimissió s’hauria de fer més endavant”.

e-notícies
31-10-07

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.